fa trenta anys i un dia

El sol sortia per l’est, fa trenta anys i un dia,

i la lluna ens amagava una cara,

i al cel brillaven els astres llunyans,

i els propers encara més,

i el gel es fonia als zero graus,

i l’aigua bullia vora el foc,

i el vent udolava entre escletxes obertes,

i es batien les portes,

i tot igual com ara,

però no ben bé igual,

perquè em faltaves tu.