La decisió de Brandes, d'Eduard Màrquez

La decisió de Brandes, d’Eduard Màrquez Sinopsi «Tu tries.» Una veu segura, acostumada a imposar condicions; a fer que la por o els dubtes sacsegin la capacitat de decidir fins a fer-la miques. «Si vols recuperar els teus quadres, només m'has de donar el Cranach.» El Cranach. Me'l sé de memòria. Tanco els ulls i el veig. Sense ombres. Amb la nitidesa dels somnis: les tres figures, el paisatge escarpat, els núvols amenaçadors. «Tu tries. Però no t'ho pensis gaire, que no tinc tot el temps del món.» Paraules que ofeguen les últimes escletxes d'aire respirable, que pesen com una llosa. Després va tancar la porta a poc a poc, com si encara no hagués arribat l'hora de fer soroll per intimidar-me. Quan n'hi havia prou amb l'esguard per notar una esgarrifança a l'esquena. Comenari No, el llibre no és cap novetat, però l’acabo de rellegir después de molt de temps, amb l’excusa que tindré l’autor de convidat properament al programa de televisió de Canal 21. No calia aquesta excusa per tornar a agafar el llibre, perquè l’Eduard Màrquez és un dels meus autors catalans actuals preferits. Coneix el seu ofici, coneix el seu camí, s’hi manté fidel. La seva prosa és certera, i els seus llibres t’ofereix un joc o un altre. En aqust cas, amb l’art de la pintura com a embolcall, ens parla del poder dels records, entre moltes altres coses. No me’n puc estar de llegir-vos-en un fragment.