Què és la felicitat?

Què és la felicitat? Segur que no ens posaríem d’acord en quins són els seus ingredients, però probablement coincidim en què no és un estat permanent, sinó que la felicitat ens arriba en petites dosis, sovint improvisades i imprevisibles, sovint al costat de coses senzilles. En posaré un exemple.

La lectura sempre ha estat una de les meves activitats preferides, des de que tinc ús de raó. Els últims anys no li puc dedicar la quantitat i qualitat de temps que voldria. Però per dinàmiques familiars, enguany he de portar el nostre fill a l’Escola de Música, i anar-lo a buscar una hora després. Aquests seixanta minuts que queden enmig, que podrien ser poc aprofitables, els he reconvertit en temps per a mi, en temps de lectura. M’emporto el llibre que duc entre mans, o un altre qualsevol que rellegeixo, i paro la vida assegut a un banc de l’Escola. Aquesta setmana agafo Mil cretins, de Quim Monzó. Rellegeixo un parell de contes que m’esgarrapen, amb especials relacions de parella. En un dels contes, una parella es retroba casualment cinc anys després de separar-se, a causa de la por al compromís d’ell. Comencen a sortir de nou, i ell descobreix, xafardejant per casa, que ella està malalta terminal, i decideix fer-la feliç els dies, setmanes o mesos, que li queden; però passa el temps i ella no empitjora, sinó al contrari. En un altre conte, una dona estripa les fotos on surt el seu marit, les fa bocins, i fa viatges als contenidors amb la seva roba que troba a l’armari. Però en troba més a tot arreu, i fa més i més viatges, i acaba per llançar els mobles, la nevera, els marcs de fusta de les finestres i, fins i tot... (haureu de llegir el final). Relats que sacsegen i que puc mirar amb tranquil·litat des de la distància que em donen trenta anys d’una relació sòlida i feliç.

Mentre llegeixo, sonen músiques diverses que vénen de les aules. Distingeixo instruments de vent assajant Strangers in the night, i notes d’un piano per un altre costat. Cal recordar que ens trobem en una escola i els alumnes, alumnes són encara, però les músiques es barregen amb certa estranya coherència, i es fusionen amb la lectura del contes, i els records, i noto una deliciosa sensació de benestar que, possiblement, deu ser felicitat. Mon fill obre la porta, somriu, i va corrents a fer un pipí.