El 26 d'abril el Club de Lectura de Tortosa serà especial. Seguint una iniciativa que es va iniciar l'any passat, el Club de Lectura sortirà de la Biblioteca Marcel·lí Domingo i comentarà el llibre en un altre indret: al Museu de Tortosa.
Aquets cop, per parlar amb la seva autora, Alicia Giménez Bartlett de la novel·la Donde nadie te encuentre, guanyadora del Premi Nadal 2011, amb la mítica guerrillera maqui La Pastora. Es comptarà amb la participació especial d'un testimoni de l'època que la va arribar a conèixer, Julián Salvadó.
Més informació a la web del Museu de Tortosa.
L'autora és especialista en gènere negre i, encerta manera, la trama del llibre es basa en la investigació que duu a terme un psiquiatra francès, Lucien Nourissier, especialista en ments criminals, per tal de fer un estudi sobre la Pastora, ajudat per un periodista espantol, Carlos Infante.L'autora té mestria per a enganxar el lector, però la novel·la és sobretot psicològica, i jo la veig com una lluita constant entre dos móns, dos realitats, dues sensibilitats. Per un costat, ens mostra la dualitat que ja representa en si el personatge de la Pastora, el misteri del seu sexe i els problemes que li va comportar, no tan sols des d'un punt de vista físic, sinó sobretot psicològic, la incertesa, els dubtes, l'autocomprensió, la manca d'acceptació, el rebuig, la marginació...
El personatge de la Pastora és molt potent, però, del llibre, m'enamora la relació entre Lucien i Carlos. Dos personatges tan diferents, un idealista, l'altre realista, el primer carregat de certa innocència, el segon, de cinisme en estat pur. La seva relació, en principi sembla impossible, les distàncies i els objectius semblen massa distants, però a oc a poc evoluciones, comencen a tractar-se de tu, i l'autora ens ofereix uns diàlegs brillans. En alguns moments, em recorden a la parella de Quixot i Sancho, però enlloc de a la Manxa, cavalquen per les comarques del Port.
Us llegeixo un fragment;
L'autora és especialista en gènere negre i, encerta manera, la trama del llibre es basa en la investigació que duu a terme un psiquiatra francès, Lucien Nourissier, especialista en ments criminals, per tal de fer un estudi sobre la Pastora, ajudat per un periodista espantol, Carlos Infante.L'autora té mestria per a enganxar el lector, però la novel·la és sobretot psicològica, i jo la veig com una lluita constant entre dos móns, dos realitats, dues sensibilitats. Per un costat, ens mostra la dualitat que ja representa en si el personatge de la Pastora, el misteri del seu sexe i els problemes que li va comportar, no tan sols des d'un punt de vista físic, sinó sobretot psicològic, la incertesa, els dubtes, l'autocomprensió, la manca d'acceptació, el rebuig, la marginació...
El personatge de la Pastora és molt potent, però, del llibre, m'enamora la relació entre Lucien i Carlos. Dos personatges tan diferents, un idealista, l'altre realista, el primer carregat de certa innocència, el segon, de cinisme en estat pur. La seva relació, en principi sembla impossible, les distàncies i els objectius semblen massa distants, però a oc a poc evoluciones, comencen a tractar-se de tu, i l'autora ens ofereix uns diàlegs brillans. En alguns moments, em recorden a la parella de Quixot i Sancho, però enlloc de a la Manxa, cavalquen per les comarques del Port.
Us llegeixo un fragment;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada