La meva primera novel·la, o recull de nanocontes?

Durant la passada Fira Literària de Jesús, entre altres, coincideixo amb l’escriptor i amic Baltasar Casanova, i em fa una curiosa observació o sensació sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Em diu que el llibre està fet a base de nanocontes. S’explica: sovint trobava frases acuradament escrites, que contenien molta informació, i que l’incitaven a aturar-se per a rellegir-les detingudament, fins que decidí empendre una nova tàctica: llegir la novel·la sense aturar-se, i després rellegir-se-la per a assaborir millor cada frase.

M’ho prenc com un elogi, i deu tindre raó, perquè no és la primera persona que m’ho diu: Genís Sinca, durant la presentació del llibre a Barcelona, també va parlar de la presència de l’esperit del nanoconte a la novel·la.

A veure si després de tants anys demanant tothom “la novel·la”, ara que crec que ja està publicada resulta que ñes un recull de nanocontes J