caminar, respirar, i escriure

Vaig a peu fins a l’escola a buscar mon fill; uns vint minuts. Mentre camino, gravo al mòbil versos que improviso sobre la marxa. i que esdevindran potser un poema innecessari; de vegades m’escric al damunt. Al vespre, davant de l’ordinador, els transcric mentre m’escolto la veu alterada per l’esforç de caminar. La respiració entretellada dóna a les paraules un dramatisme exagerat. Quan caminar, respirar, i escriure, és tot un.