Vaig a peu fins a l’escola a buscar
mon fill; uns vint minuts. Mentre camino, gravo al mòbil versos que improviso
sobre la marxa. i que esdevindran potser un poema innecessari; de vegades
m’escric al damunt. Al vespre, davant de l’ordinador, els transcric mentre
m’escolto la veu alterada per l’esforç de caminar. La respiració entretellada
dóna a les paraules un dramatisme exagerat. Quan caminar, respirar, i escriure,
és tot un.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
1 comentari:
Segur que queden unes gravacions plenes de sentiment amb el complement de la respiració en moviment :D
Publica un comentari a l'entrada