Com una mena de continuïtat amb la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, les cites amb què comença El calaix dels vols perduts són un homenatge a dos autors ebrencs que admiro: Gerard Vergés i Artur Bladé i Desumvila:
.
Al mig de la sendera de la vida
cal aturar-se un dia i mirar enrera.
Perquè, passat el temps, arriba una hora
que trobarem amarg el vi a les copes
i un gust de cendra inevitable als llavis.
Gerard Vergés, L’ombra rogenca de la lloba
Que tot passi, que tot s’esfumi i que els homes tinguin sempre, malgrat tot, una esperança són, segurament, els dos únics grans encerts de la creació.
Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada