Dimecres acomiadàvem un dels grans de la cultura ebrenca, Manuel Pérez Bonfill. I no gran per l'edat, ja que tot i els seus 91 anys va morir jove, sinó gran en altres conceptes: dignitat, compromís, humilitat, mestratge, coherència, ironia, rigorositat, exigència, enginy.
Molta gent l'estimava, perquè estimar-lo era fàcil, i la notícia de la seva mort s'escampà enmig d'una tristesa compartida. Però aquesta tristesa va unida també a la satisfacció que els últims anys de la seva vida hagi gaudit del reconeixement merescut, de l'afecte guanyat.
De forma quasi espontània, diversa gent de la cultura necessitàvem acomiadar-nos d'alguna forma especial, d'estar junts entre nosaltres i d'estar junts amb ell encara, i ens vam trobar a l'espai del seu amic Gerard Vergés del parc Teodor Gonzàlez de Tortosa, per a llegir el que cadascú, bonament, va voler.
Fou un acte amable, senzill, sincer, proper, com li hauria agradat a Manolo, amarat de la llum d'un vespre que mai no es farà nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada