Cites literàries

Desprenia l'olor típica dels solters que comencen a ser granadets. Una olor com la que faria un diari després d'estar una temporada en un calaix junt amb unes pastillles per a la tos.

El salze sec i la dona adormida, d'Haruki Murakami

 .

La Dona d'Aigua només era un ninot de neu, sense ulls, ni boca, ni tampoc dits; només una esvelta figura que es movia amb una sensualitat eròtica, subtil i meravellosa, com si cada passa fos a la vegada una dansa hipnòtica i celestial.

El vigilant d’horitzons, de Valer Gisbert

 .

 Anaven arribant uns temps potser més tolerants, però més hipòcrites.

El baró rampant, d’Italo Calvino

 .

 L'home feliç se sent a gust només perquè els infeliços porten la seva càrrega en silenci, i sense aquest silenci la felicitat seria impossible.

Contes, d'Anton Txéjov

 .

 Jo miro a l’esquerra, i el Montsant, com cada dia en aquesta hora, alça el front a la posta, i fins sembla que es gira uan mica, per ésser retratat amb l'última exposició de sol.

Viatge al Priorat, de Josep Maria Espinàs