Pàgines

30 de gener 2019

Cites literàries


Desprenia l'olor típica dels solters que comencen a ser granadets. Una olor com la que faria un diari després d'estar una temporada en un calaix junt amb unes pastillles per a la tos.
El salze sec i la dona adormida, d'Haruki Murakami
 .
La Dona d'Aigua només era un ninot de neu, sense ulls, ni boca, ni tampoc dits; només una esvelta figura que es movia amb una sensualitat eròtica, subtil i meravellosa, com si cada passa fos a la vegada una dansa hipnòtica i celestial.
El vigilant d’horitzons, de Valer Gisbert
 .
 Anaven arribant uns temps potser més tolerants, però més hipòcrites.
El baró rampant, d’Italo Calvino
 .
 L'home feliç se sent a gust només perquè els infeliços porten la seva càrrega en silenci, i sense aquest silenci la felicitat seria impossible.
 .
 Jo miro a l’esquerra, i el Montsant, com cada dia en aquesta hora, alça el front a la posta, i fins sembla que es gira uan mica, per ésser retratat amb l'última exposició de sol.
Viatge al Priorat, de Josep Maria Espinàs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada