Fort Bravo

Recordant una secció setmanal que vaig mantenir durant molt de temps a l'inici d'aquest blog: De pel·lícula
Aquest cop amb fragments de Fort Bravo (1953)
.
Grup de fugitius, parlen del capità que els deu estar perseguint:
-Ens estarà seguint?
-És capaç de perseguir un home fins la fi del món, i de sortir del món si persegueix una dona.
.
Grup de fugitius es barallen entre ells, fins que el més vell els apunta amb una pistola i diu:
Haurem d'ajudar-nos els uns als altres si volem tornar a casa, i jo soc un vell que es mor de nostàlgia.
.
Capità lluita a cops amb el líder dels fugitius, fins que els atura la noia, també fugitiva (que en realitat n'està enamorada, tot i que encara no ho digui):
-Revengis amb mi! Soc jo qui li ha pres el pèl.
-I n'està orgullosa? 
-Sí, n'estic!
-Doncs no n'estigui, és fàcil fer-ho.
.
El més vell dels fugitius, sota l'escalfor del sol del desert:
L'home que va néixer cavalcant, també pot morir a cavall.
.
El més vell dels fugitius, s'adreça al més jove, mentre estan encerclats pels indis:
Per què no fas una dormideta, i ja et desperto quan t'hagis mort.
.
Soldats i fugitius encerclats pels indis i sense gaires probabilitats de sortir-ne ( llevat que arribi la cavalleria a l'últim minut de la pel·lícula, és clar). El capità es planteja intenta fugir i s'adreça a un dels soldats mal ferit:
-Vol que li digui alguna cosa a Lisa?
-Digui-li que l'estimo.
- Sap què vol dir això? _li pregunta sarcàstic el líder dels fugitius.
-De referència - respon el capità (suposem que turmentat per la duresa dels anys de servei a la cavalleria)