Arran de cel

Quan la teva ferida m'assenyala,

quan s'alcen records que he heretat

per a cridar-me en silenci,

i també alguna carícia del temps.

 Inspirat en l'exposició de fotografia de Josep Maria Balagué, que es pot visitar al Museu de l'Ebre de Tortosa fins el 29 d'agost.

A l'entrada de l'exposició hi ha aquest text explicatiu:

Que el temps s'endú la força de la vida és una veritat indiscutible, però, s'endú també la bellesa?

El paisatge ebrenc ofereix una llarga constel·lació d'edificacions abandonades, que han esdevingut motiu de contemplació per l'ull de la càmera. Aquesta exposició mostra a l'espectador una sèrie de llocs on el temps ha deixat la seva empremta destructiva, però també ha transformat en una imatge bella.

La intempèrie i el clima han anat desfent les cases, enfonsant-les, fins a integrar-les a la pols i a la terra. El temps ha desgastat els materials, deixant imprès el pas abstracte de la vida: els metalls s'oxiden, les pedres agafen una pàtina de molsa i líquens, les fustes ennegrides per les humitats s'inflen i exposades al sol intens, s'esquerden, esmicolant-se a poc a poc fins que la mateixa naturalesa les devora.

La càmera, plantada davant dels edificis s'interroga pels vestigis antics: estances abans plenes de vida, d'objectes domèstics i estris, ara, amb el pas del temps resten buides, inertes.

Per què les construccions no s'han pogut salvar?

Potser degut a l'infortuni dels propietaris o per la manca de mitjans dels descendents per conservar-las, o per l'èxode rural cap a la ciutat. Sigui la que sigui la circumstància, el lloc ha envellit solitari fins a tornar-se inhòspit i l'antiga calidesa de la llar és ara un escenari fantasmagòric.

Però també bell.

Potser l'espectador trobarà l'evocació de l'últim alè de dignitat d'aquelles llars que van cremar fa temps per donar escalfor a una família, sostre a la nit, tancat al ramat, esplendor a l'horta, i que, ara, abandonades a la seva sort, han volgut recuperar el seu orgull servint de motiu a aquesta mostra fotogràfica.

Tant de bo sigui també ocasió per una reflexió sobre una identitat familiar i social que s'ha anat perdent entre les ruïnes.