Detalls

 

Detalls observats mentre camino per Tarragona, camí de la presentació del meu nou llibre a l’Adserà.

A l’estació de ferrocarril, una de les escales automàtiques no funciona, i em fa gràcia comprovar durant un moment que, tot i que els esglaons estan aturats, la gent baixa per l’escala de baixada i puja pel de pujada, com si estiguessin en funcionament.

En un carrer, a l’armari d’un quadre elèctric de l’enllumenat públic, un cartell ofereix classes de música; de solfeig i d’alguns instruments. A la part inferior del cartell, un número de telèfon repetit diverses vegades i mig retallat, perquè sigui fàcil arrencar i emportar. Fa molts anys que es pengen aquesta mena de cartells, però, ara que hi penso, em sorprèn que encara utilitzin aquesta tècnica, quan quasi tothom porta mòbil i pot fer fotos per a recordar el que sigui. Però, de fet, la tècnica encara funciona, perquè de números de telèfon en falta un, i la seva absència destaca, com la dent caiguda enmig d’un somriure. Més tard, a la llibreria, l’amic Francesc Valls Calçada em farà veure que potser és una tècnica de màrqueting de la persona que ha penjat el cartell, perquè sembli que la proposta té èxit.

Al mateix carrer, davant meu, camina una dona de mitjana edat o, per a ser més precís, de mitjana en amunt. En una mà porta una bossa de plàstic menuda, i amb l’altra carrega un gran sac que em sembla de pinso d’algun animal de companyia. El sac deu pesar i, cada cert nombre de passes, escolto com l’arrossega un instant pel terra, vençut suposo el braç de la dona pel pes.