Coses que realment preocupen a la gent (o és que no estic bé?)

 

A Tortosa, per a salvar el desnivell que hi ha entre l’avinguda Generalitat, la principal via de la ciutat, i el parc municipal Teodor Gonzàlez, es van construir unes escales que cada cop que les baixo o les pujo em causen cert malestar i, fins i tot, si pujo un esglaó més la meva exageració, irritació.

Les escales, en la seva immensa majoria, tenen esglaons amb una altura i una amplària que permeten a una persona d’estatura mitjana fer passes amb naturalitat i, en el cas d’artistes de cabaret, amb elegància.

Però no és el cas d’aquestes escales del parc, ja que la seva amplària t’obliga a escollir entre fer el ridícul amb passes molt curtes, o semblar maldestre amb passes massa llargues. Em recorda un gag dels Monty Python i el seu Ministeri de passes babaus.

Potser aquestes escales són un artilugi per a fer-nos reflexionar sobre els camins que ens posen davant la vida, que sovint ens conviden, o obliguen, a avançar de determinada forma, oblidant que som els amos de les nostres passes i del nostre caminar. No invento res, ja en va fer un poema Machado.