a recerca d'un missatge

 

colors

 

pedaços de vida al vent

 

la distància mai no és insalvable

 

UN-I-VERS. L'EBRE RIU DE POESIA. A BENIFALLET

 Tal com ja han anunciat, el dia 30 de juny donaré el tret de sortida a una nova activitat literària a les Terres de l'Ebre: UN-I-VERS. L'EBRE, RIU DE POESIA. 

Tindrà lloc a Benifallet entre el 30 de juny i el 2 de juliol, amb gran varietat d'actes, que començaran el 30 de juny amb un recital al qual m'acompanyarà l'actriu Gemma Ibáñez.

Recitaré algun dels poemes de Hi entra de puntetes la llum, i poesia diversa que crec que viu als meus textos.

El programa sencer en aquest enllaç.

Viatges inaudits: Eldàvia

     Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Eldàvia: un país que gaudeix de llibertats molt especials, que surten en paquets de brioxeria.

escales que esdevenen ombres

 

Manuel Pérez Bonfill, sempre

 

19 de juny de 2023. Cinquè aniversari de la mort de Manuel Pérez Bonfill, i nou acte de record i homenatge, de la millor forma possible: llegint-lo.

DiLLUMs d’arts al forn organitza aquest recital al carrer Hemingway de Tortosa (al seu blog trobareu més informació i imatges), juntament  amb l’Ajuntament de Tortosa, i la col·laboració d’Ômnium Cultural Terres de l’Ebre, el Campus  Extens de la URV a Tortosa, la Biblioteca Marcel·lí Domingo, l’Institut Dertosa i La Tuna Folk.

Abans, Oriol Segarra, de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament, fa una visita guiada al refugi número 4 que es troba en aquest carrer.

Després d’unes paraules de salutació de Ricardo Gascón, l’acte està conduït i coordinat per Emigdi Subirats. En primer lloc, el mateix Emigdi, Ernest Redó, Pep Pinyol i jo mateix llegim uns fragments del conte La fira de sempre. A continuació, recitaran textos Manel Ollé, Meritxell Roigé, Irene Prades i Rosa Tomàs, Dolors Roo, Tomàs Camacho, Lluís Martín Santos, l’alcalde, Jordi Jordan, Elena Espuny i acabarà amb la lectura d’un alumne actual de l’Institut, Pablo Moreno.

Com a fi de festa, La Tuna Folk farà cantar i ballar unes quantes cançons.

I com sempre, el vídeo de rafael Ricote.

els esforços del silenci

 

Manuel Pérez Bonfill, sempre. Avui el llegim a Tortosa

 Avui, al cinquè aniversari de la seva mort, recordem el mestre, l'escriptor, l'home, Manuel Pérez Bonfill, al carrer Hemingway de Tortosa.

Com?

Llegint-lo.

Viatges inaudits: Almel

    Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Almel: amb un accident geogràfic que seria l'enveja de tot el món, però que els seus habitants amaguen.

cap ombra és prou gegant

 

i la llum ser el teu somni

 

el pas invencible de la llum

 

diLLUMs d'arts al forn, trobada de juny

 

12 de juny de 2023, trobada mensual dels diLLUMs d’arts al Forn.

Abans de la trobada, i després d’unes paraules de Ricardo Gascón, té lloc la presentació del poemari La pell trencada, de Conxita Jiménez, a càrrec de Joan Callau. Un exèrcit d’heterònims, format per Jesús M. Tibau, Xavier Aragó, Màrius Pont, Tomàs Camacho, Lluís Martín Santos i Ernest Redó, reciten poemes del llibre.

 La recomanació musical de Sisco Lahosa ens parla de la Bossa Nova i Astrud Gilberto, La noia d’Ipanema, que ens ha deixat recentment. I l’article que ens recomana aquest mes és Recuperar el futur, de Daniel Innerarity, publicat a La Vanguardia, 11/05

Agustí Forner i Joan Panisello ens mostren les obres amb què participaran a la 7a Biennal de Corbera dedicada sempre als DRETS HUMANS i, en aquest cas, al tema IGUALTAT I GÈNERE.

A través d’un joc d’endevinar paraules, fem obsequi a Rafael Ricote d’un collage a partir de fotografies seves, creat per Domingo Ramos.

Acabem entre riures, amb les jotes que ha escrit Conxita Jiménez, i que interpreta ella mateixa, Joan Maria Romaní, Lluís Martín Santos i Màrius Pont.

Més imatges a l'àlbum de fotos.

Una història és una pedra llançada al riu, de Mònica Batet

seixanta cinc, i mig!

 

Mon fill està en aquella edat en què sembla que cada dia creixi una mica. Li agrada, i sovint quan passa pel meu costat diu que li queda poc per a atrapar-me, i ens piquem en broma, i li replico que no, que encara falta molt, i faig una mica de puntetes perquè sembli que soc més alt, i llavors ell també en fa.

En una visita mèdia de revisió, com sempre, li mesuren el pes i l’alçada: metre seixanta-cinc i mig. Aprofita aquesta nova dada per a remarcar que el meu avantatge es redueix –menys de deu centímetres ja-, i que se m’acaba el període d’un hipotètic regnat. Jo, per a treure-li importància, li dic que el mig quasi no compta, que, arrodonint, metre seixanta-cinc, però ell ataca de nou: doncs així, seixanta-sis!

Viatges inaudits: Cínia

      Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Cínia: una temptació contínua, perquè les pastisseries deixen les portes obertes.

un llibre a nom de tots dos

 

Aquell punt en la relació d'una parella en què per primera vegada demanen que els dediquis un llibre a nom de tots dos.

Converses agafades al vol

 

Avanço tres noies que caminen amb parsimònia per la vorera. Escolto que una es lamenta: “i és que ja tornem a estar al mateix”. Potser és massa jove encara per a entendre que la vida és circular, que tot torna, i que sovint comproves que t’acabes trobant al mateix lloc. Entenc que a algú jove i dinàmic això el pugui desesperar.

Em queden ganes de saber com continua la frase, però la curiositat que em desperten aquestes converses agafades al vol va en paral·lel al respecte que em mereixen les persones que les pronuncien, i el meu afany no és de xafarder, ni pretenc escoltar més del que la vida m’ha regalat els pocs segons que hem coincidit. Aquesta és la norma que m’he posat a mi mateix en això de les converses agafades al vol: escoltar el que escolto, i prou.

Ploure

Sobre fer exercici, fer trampes i fer truites

 

Habitual caminada per la vora del riu i el passeig de Ribera. Es tracta d’un hàbit que faig amb regularitat o, més ben dit, amb irregularitat, perquè fàcilment trobo excuses, tot i ser una activitat que m’agrada, que m’oxigena el cor i el cervell, i que sovint torno a casa amb alguna inspiració per a escriure. Avui hi afegeixo la motivació d’una anàlitica peròdica, amb l’enèsima recomanació mèdica de fer exercici. Caminar, no córrer, avançar a bon ritme sense que m’impedeixi aixecar el cap i mirar tot el que passa, i no passa, al voltant.

Davant veig un grup de cinc dones, d’uns setanta anys, amb clara actitud de fer exercici també. Les avanço fàcilment, porten un ritme més lent, i aquí l’esport no té ànim competitiu. Quan estic a la seva alçada escolto que parlen de diversos tipus de truites, i debaten com les fa cadascuna. L’ajuntament podria plantejar-se una normativa que prohibeixi parlar de menjar als carrers on es va a fer exercici, sobretot a determinades hores, però em sembla que cap partit ho portava al programa aquesta campanya electoral.

Més tard torno a veure les dones, uns trenta metres abans d’arribar al final del passeig, que normalment es pren com a referència per a assolir la distància i l’exercici proposats. Una d’elles, la que va al davant, s’atura i fa un gest amb el braç, com volent dir “ja està bé, no?” I totes giren cua i emprenen el camí de tornada. Suposo que a la seva edat es poden permetre fer una petita trampa, o simplement s’acosta l’hora de preparar el sopar. Truites, potser?

Això de la creativitat és fascinant

 

Això de la creativitat és fascinant. Amb els anys creus començar a entendre com funciona, però sempre et sorprèn i la màgia apareix per on no esperaves, o fuig. I és que de vegades evoco una imatge, amb la intenció d’escriure un nanoconte, però les paraules que escric em diuen que no, que el personatge o la història requereix més línies, i d’altres vegades és a l’inrevés, i voldria escriure un relat de certes dimensions, i a la segona línia m’adono que ja s’ha acabat. El joc té algunes normes, però te n’inventes sobre la marxa.

Clàudia Pallisé visita Tens un racó dalt del món

Clàudia Pallisé visita Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, per a parlar-nos del seu primer llibre Aquest cos meu i nostre, novel·la guanyadora del XXXIV Premi de Narrativa Vila d'Ascó.

L'autora recomana com a llibres que li han servit d'inspiració Els dics, d'Irene Solà, El senyal de la pèrdua, de Maria-Mercè Marçal, i  Res no s'oposa a la nit, de Delphine de Vigan.

També recomanarem el llibre Murs d'aigua, de Marta Tena.

 Rosa Tomàs, de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, ens recomana els llibres Dinar al carrer de la Magrana, 10, de Felicita Sala, i El libro de los saludos, d’Arianna Squilloni i Olga Capdevila.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Marta Cid Carim.

El programa es podrà veure en directe el 6 de juny a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat 

A la Fira del Llibre Ebrenc, amb Hi entra de puntetes la llum

El passat cap de setmana, un cop més, a la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre; una cita que no em perdo des del primer any.

Aquest cop, amb el meu nou llibre, el  poemari Hi entra de puntetes la llum (Mar de fora, 2022), a la primera ronda de presentacions, conduïda per Laura Cruz, de la Cadena Ser. Les presentacions intenten ser dinàmiques, en format entrevista, i jo parlo de la barreja de joc, emocions i reflexions que és el llibre, amb el fil conductor de la casa i el cos com a punt de partida. Comparteixo la tarima amb Jeroni Castell, que presenta La cuina de sempre per a la gent d'avui, i Àlvar Arasa, Origen del riu Ebre. Per un moment penso que pot ser l'inici d'un acudit: un poeta, un cuiner i un geòleg van a Móra... La Fira, entre altres coses, o sobretot, és això, un punt de trobada, i encadeno petites tertúlies amb autors amics, periodistes, llibreters, difusors culturals i, segurament, el més important de tot, lectors. M'entendreix una parella, de la meva edat més o menys, que em demana que els dediqui un exemplar, i afegeixen: "Li faré dentetes a ma mare, que no es perd cap dels seus programes de llibres". És molt agraït comprovar que aquesta feina solitària d'escriure té ressò, i que arriba cada cop més sovint, com a fruit de molts anys del tossut intent de "viure del cuento."

Gràcies, com sempre, a Marta Escolà per les fotos.

Canal 21 Ebre es fa ressò d'aquesta primera jornada de la Fira:

Viatges inaudits: Alfa

      Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Alfa, on va tenir lloc la primera conversa interior entre un ésser humà i l'Arbre.

Rellegint Camí de sirga, de Jesús Moncada

 El plaer de rellegir qualsevol fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada, en aquest exemplar tant fet servir, des del 89

Llegint El concurs i altres contes, de Roc Salvadó Poy

A la Fira del llibre ebrenc

Demà, a la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre; una cit que no em perdon des del primer any.

A les 6 de la tarda, presentaré el meu poemari Hi entra de puntetes la llum.