Ja havia de participar en
aquest acte fa uns mesos, però es va ajornar en motiu del vent. Avui no tenim
cap entrebanc meteorològic. Fa un matí perfecte. És un d’aquells primers dies,
després d’un angoixant estiu, en què prens la jaqueta a primera hora, i que
després no surt del cotxe en cap moment.
Per part meva, presentaré
el llibre Hi entra de puntetes la llum, per segona vegada a La Ràpita després
de l’estrena mundial el novembre passat. És normal, ja que l’associació local
Mar de fora que publica el llibre, dins de la col·lecció L’Escrita, és una de
les entitats participants, juntament amb el col·lectiu Calsomiatruites i
l’Ajuntament. Avui, per afers familiars, no m’acompanyen ni Eduardo Margaretto,
ni Ricardo Gascón, però no estaré sol.
La iniciativa pretén treure
els llibres al carrer en un acte informal, fresc, a la vora d’un gronxador i
sota l’ombra de les moreres, amb música, vermut i barrets.
Saludo molta gent durant el
matí: Maria José Piorno, fotògrafa i barretaire, la poeta Pilar Cabrera i
família, el tècnic de Cultura omnipresent Pau Lleixà, Edward Carter, Pep
Carcellé, Miquel Reverté, Sílvia Mayans, Eva Mascarell, Octavi Amela de Cal
Somiatruites, Núria Reverté, Juan Antonio Floría, Pedro Alférez (encara recordo
la gran presentació que em va fer el novembre), i la regidora de Cultura Noelia
Belmonte.
Per a començar l’acte,
presento breument el llibre La drecera de Caïm, de Sílvia Mayans, de forma
improvisada però sense dificultat, perquè els conec de fa anys, a l’autora, i
al seu personatge, l’Elíades Bel, i la seva facilitat de posar-se en embolics,
entre Arnes i Vall-de-roures.
Encabat, Miquel Reverté
condueix les lectures de poemes del llibre Som fills d’un poble tot ple de
vida, sobre Lluís de Montsià.
Després, Miquel també
m’acompanya a la presentació de Hi entra de puntetes la llum, del qual en
llegim alguns poemes.
S’aproximen les dues de
migdia i tothom es decideix a emprendre la seva vida, la majoria sense barret, cap
a paelles i dinars familiars. A l’últim moment, encara li dedico un llibre a
una noia que li agrada escriure i que tot just comença, i em demana algun
consell, perquè no sap ben bé com estructurar un llibre, i jo l’animo a
aprendre dels millors mestres, la resta de llibres que s’han escrit, i a no
obsessionar-se en haver d’escriure d’una manera o altra, sinó en trobar la
seva.
Què més es pot demanar a un
matí de diumenge sota l’ombra dels arbres? Retrobar vells amics i fer-ne de
nous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada