Pàgines

25 de setembre 2023

Vermut literari amb barret, a La Ràpita, amb Hi entra de puntetes la llum

 
















24 de setembre de 2022. Vermut literari amb barret, al barri del Xicago de La Ràpita.

Ja havia de participar en aquest acte fa uns mesos, però es va ajornar en motiu del vent. Avui no tenim cap entrebanc meteorològic. Fa un matí perfecte. És un d’aquells primers dies, després d’un angoixant estiu, en què prens la jaqueta a primera hora, i que després no surt del cotxe en cap moment.

Per part meva, presentaré el llibre Hi entra de puntetes la llum, per segona vegada a La Ràpita després de l’estrena mundial el novembre passat. És normal, ja que l’associació local Mar de fora que publica el llibre, dins de la col·lecció L’Escrita, és una de les entitats participants, juntament amb el col·lectiu Calsomiatruites i l’Ajuntament. Avui, per afers familiars, no m’acompanyen ni Eduardo Margaretto, ni Ricardo Gascón, però no estaré sol.

La iniciativa pretén treure els llibres al carrer en un acte informal, fresc, a la vora d’un gronxador i sota l’ombra de les moreres, amb música, vermut i barrets.

Saludo molta gent durant el matí: Maria José Piorno, fotògrafa i barretaire, la poeta Pilar Cabrera i família, el tècnic de Cultura omnipresent Pau Lleixà, Edward Carter, Pep Carcellé, Miquel Reverté, Sílvia Mayans, Eva Mascarell, Octavi Amela de Cal Somiatruites, Núria Reverté, Juan Antonio Floría, Pedro Alférez (encara recordo la gran presentació que em va fer el novembre), i la regidora de Cultura Noelia Belmonte.

Per a començar l’acte, presento breument el llibre La drecera de Caïm, de Sílvia Mayans, de forma improvisada però sense dificultat, perquè els conec de fa anys, a l’autora, i al seu personatge, l’Elíades Bel, i la seva facilitat de posar-se en embolics, entre Arnes i Vall-de-roures.

Encabat, Miquel Reverté condueix les lectures de poemes del llibre Som fills d’un poble tot ple de vida, sobre Lluís de Montsià.

Després, Miquel també m’acompanya a la presentació de Hi entra de puntetes la llum, del qual en llegim alguns poemes.

S’aproximen les dues de migdia i tothom es decideix a emprendre la seva vida, la majoria sense barret, cap a paelles i dinars familiars. A l’últim moment, encara li dedico un llibre a una noia que li agrada escriure i que tot just comença, i em demana algun consell, perquè no sap ben bé com estructurar un llibre, i jo l’animo a aprendre dels millors mestres, la resta de llibres que s’han escrit, i a no obsessionar-se en haver d’escriure d’una manera o altra, sinó en trobar la seva.

Què més es pot demanar a un matí de diumenge sota l’ombra dels arbres? Retrobar vells amics i fer-ne de nous.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada