Moments de màxima tensió. Que siguis el següent a la cua única al súper per a dos caixes. Notar la pressió de qui tens al darrere, sense necessitat de girar-te per a mirar-lo. Calcular el nombre de productes que hi ha damunt la cinta rotatòria de cada caixa, estimar quant li pot costar a cada clienta pagar, potser buscant entre les monedes l’import exacte, saber que l’instant de prendre la decisió és proper, dubtar, saber que del teu encert depèn que t’estalviïs uns quants segons que després podràs utilitzar per a no fer res de substancial. I després, la sensació de victòria, o de mirar amb enveja, i certa ràbia, el client que tenies darrere i que et passa davant a la caixa del costat. En resum, viure al límit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada