carrers per travessar

 

A la vorera, un pare amb dos fills menuts, amb edat encara d’anar de la mà. El menut està al seu costat. El gran –no gaire més d’un any- està unes passes endavant aturat, començant a gaudir de certa independència. Son pare el crida enèrgicament, “Vine cap aquí!”, i el xiquet no li fa cas. “Que t’agafarà la bicicleta!”

El xiquet fa que no amb el ditet, perquè, si som objectius, tenint en compte la trajectòria de la bicicleta, la seva velocitat, i l’amplada de la vorera, la màquina passarà a uns tres o quatre metres del xiquet. El xiquet està aturat, ara mirant son pare, ara, la bicicleta. Quan aquesta ja ha passat, el xiquet claudica –crec que sentint-se vencedor-, i va cap a son pare. Tots tres travessen el carrer agafats de la mà, però no sé si en quedaran massa, de carrers per travessar així.