I ara, què?

 

Matí d’agost festiu a Tortosa, lluminós però fresc per l’època de l’any. Al parc em trobo una imatge gairebé de postal, amb una família típica, una parella jove amb dos fills. El menut s’enfila per una mena de teranyina de cordes. Quan està dalt de tot, la mare, a poca distància, diu: I ara, què?

Suposo que ara li tocarà baixar, amb prudència; baixar és més perillós que pujar. Perquè suposo que la pregunta es refereix a la posició del crio, perquè si és un “i ara, què?” més general, ja no sabria què respondre davant tantes teranyines de la vida.