Últim dia jocs literaris de juliol

Demà dia 5 d'agost acaba el termini per a participar als jocs literaris del mes de juliol i entrar al sorteig d'un cap de setmana en un apartament per a sis persones a la casa rural Les Valletes d'Arnes (Terra Alta). Estic molt satisfet de la vostra participació, ja que el mes de juliol, tot i el descens de visites en motiu de les vacances, he aconseguit el rècord de participacions als jocs literaris, tant en xifres totals (169, de moment), com en la mitjana setmanal. Encara us queda temps per a participar!

63è joc literari
64è joc literari
65è joc literari
66è joc literari

67è joc literari

Per exemple, encara m'arriben propostes del joc literari de tipus creatiu d'aquest mes. Les últimes de Lady Griselda i aquesta amb el segell del somriure de la Mona Lisa

"Passaven pocs minuts de les cinc de la tarda, jo caminava per un tram del camí de ronda que circula vora el mar. La remor d’una tempesta llunyana acompanyava el meu passeig. Quan passava per la vora d’un antic niu de metralladores, vaig notar com unes bardisses es movien violentament. De sobte, d’un salt, va sortir d’allí una mena de peix amb ales que es va encastar contra la soca d’un petit pi. La bèstia és batia per terra intentant aixecar el vol, i la sorra i la pinassa li desfiguraven l’aspecte. Amb ganes de socòrre’l el vaig agafar, em vaig apropar a la vora del penya-segat i el vaig deixar anar per veure si podia tornar a volar. L’animal va caure al mar com si fos de pedra. -Estarà mort!-, vaig pensar. I trista, vaig enfilar el camí de retorn a casa. Quan ja portava uns quinze minuts caminant, em va sorprendre un batre d’ales, vaig aixecar el cap i allí estava l’estrany peix volador. Va donar un parell de voltes sobre mi abans d’enlairar-se fins perdre’l de vista. Al cap d’un temps, visitant la ciutat de Colònia, vaig percebre un soroll que em va recordar aquell batre d’ales amb el que es va acomiadar de mi aquell estrany animal. Vaig aixecar el cap i em vaig estremir en veure una gàrgola que, des del cap d’amunt d’una torre em contemplava. Era la figura d’un peix alat, ben igual que aquell que, una setmana enrere vaig intentar socórrer."