el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
08 de desembre 2009
Pobre coixí!
Davant d'imatges com aquesta, no sé si la Societat Protectora de Coixins hauria de prendre mesures.
Els coixins han d'estar al servei dels seus petits amos.
ResponEliminaQuina imatge més tendre, Jesús! :-)
ResponEliminaNo0 home no per aixo son els coixins.
ResponEliminaeren somnis dolços o malsons?
ResponEliminano veig si ha sigur victima de abraçades o de cops de puny.
em dic també Mary Cugat
Comencen pels coixins i després tots els mobles de casa perillen. És el moment de contractar una assegurança...
ResponEliminano crec que ho faci, és part del seu encant, poder-se agafar fort, estrenye'l, ...facilitar un somnis ben dolços.
ResponEliminaPobret coixí!
ResponElimina