Davant d'imatges com aquesta, no sé si la Societat Protectora de Coixins hauria de prendre mesures.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Els coixins han d'estar al servei dels seus petits amos.
Quina imatge més tendre, Jesús! :-)
No0 home no per aixo son els coixins.
eren somnis dolços o malsons?
no veig si ha sigur victima de abraçades o de cops de puny.
em dic també Mary Cugat
Comencen pels coixins i després tots els mobles de casa perillen. És el moment de contractar una assegurança...
no crec que ho faci, és part del seu encant, poder-se agafar fort, estrenye'l, ...facilitar un somnis ben dolços.
Pobret coixí!
Publica un comentari a l'entrada