En aquest post recolliré tots els comentaris sobre el llibre, tal com ja vaig fer amb el trapezista, tot i que endevino que no serpa tan nombrós. La poesia compta amb menys lectors, tot i que sigui el gènere més conreat de forma amateur, i el primer que la majoria de la gent utilitza per a expressar les seves emocions. Aquests poemes d'amor se m'ha ficat pel mig dels llibres de contes, gairebé sense estar previst, gairebé de forma impulsiva, i són com un regal que faig a la meva dona i a mi mateix, com una necessitat que tenia d'expressar sentiments acumulats, passats pel sedàs de 20 anys de convivència i d'amor compartit. 
el final d'una memòria
Fa 3 hores
5 comentaris:
vaig veure l'entrevista que et van fer, em va agradar, el llibre encara no l'he llegit.
I molts més comentaris que hi hauran perquè el teu llibre està a la llista de molta gent per llegir
S'apropa Sant Jordi i pot ser tot un èxit!
La poesia és el meu gènere preferit. Després de tot el que he llegit, vaig a demanar-lo ja. Serà el primer de la meua llista després del que porte ente mans.
Salut!
A la barana dels teus dits
hi romanc en moments contemplatius
de certesa noble i amb nobles esperits.
Què hi ha, món, a la teva barana?
On reposen els teus dits quan hi ha neguits?
Quanta estona esperaras una foto?
A la barana dels teus dits
hi trobo respostes gens retòriques,
que vull llegir en folis imprimits.
Aguaito com de fines són les dimensions,
fronteres dels teus dits arraulits,
que tot ho transformen, tot ho remenen.
A la barana dels teus dits
clisso l'instant en què la foto s'escapa
i consumeix aquells instants eixits.
Dotada de gran sensibilitat retòrica
la pregunta s'escapoleix dels acudits
i cerca, malenconiosa, el seu reflex.
A la barana dels teus dits
és on s'escau regar la ignorància
per fer néixer conceptes enardits.
Mai seré qui negui la teva postura
davant els reptes futurs i inaudits
que depara la nostra sort venturosa.
___________________________________
de Daniel Ferré per a Jesús M Tibau
Publica un comentari a l'entrada