Pàgines

▼

26 de gener 2010

Versant Una sortida digna

Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.
El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i de l'altre blog.
at

32 comentaris:

  1. sànset i utnoa26 de gener del 2010, a les 9:40

    Bona iniciativa.

    Si la inspiració truca a la porta de casa ho intentaré. Ara, fa molt temps que no em ve a fer una visita.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel26 de gener del 2010, a les 11:35

    Ara m'hi poso!

    ResponElimina
  3. Mortadel.la26 de gener del 2010, a les 18:49

    Hòstia, nen! (perdó...) Miraré si tinc temps, eh? Faré el què pugui!

    ResponElimina
  4. Striper26 de gener del 2010, a les 19:07

    Jo m'apunto el faic el mes aviat posible.

    ResponElimina
  5. Cèlia26 de gener del 2010, a les 19:09

    Una nova iniciativa generosa i que ens fa participar amb tu de forma poètica. Apa, doncs!

    ResponElimina
  6. La Meva Perdició26 de gener del 2010, a les 21:16

    I jo, i jo. ^_^.
    Per cert ja he rebut el meu exemplar de “Versos de Tardor”, i l'edició està força bé. Gràcies per l'esforç!

    ResponElimina
  7. mercè26 de gener del 2010, a les 23:32

    a veure que surt
    la idea la trobo boníssima !!

    ResponElimina
  8. Lisebe27 de gener del 2010, a les 0:04

    Doncs hauré de llegir molt abans de escriure el poema el llibre del seu nom ja el tinc llegit en falta la resta que no sé com ho faré

    ResponElimina
  9. Lliri blanc27 de gener del 2010, a les 16:56

    EL DIA DE LA MEMÓRIA

    Des del cel negre
    plouen gotes d’aigua fosca
    com llàgrimes centenaries
    que troven desfogament
    en una sortida digna.
    Els homes necessiten
    d’un món nou…
    de sortir del gel de la solitud,
    de la foscor de l’ indiferència.
    Baixa des del cel
    el plor que fa soroll…s’aplaca, sanglota.
    Moviments llargs i lents
    bressolen veus sobre veus
    del mateix timbre i color.
    Al costat del foc, un vell narra
    els horrors del passat.
    Dins l’espetec de la flama
    ressona la seva veu feble.
    Paraules que tremolen en l’aire,
    que mouen la consciència.
    El nen que escolta en silenci
    ajupit als seus peus
    dibuixa sobre un full blanc
    l’esperança d’un demà millor.

    ResponElimina
  10. Rafel27 de gener del 2010, a les 22:46

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. onatge27 de gener del 2010, a les 22:50

    Una sortida digna?

    Destruïm
    enverinem
    assassinem
    ofeguem
    malbaratem el somni
    deixem d’estimar
    no parem de vessar
    sang innocent
    seguim parint guerra
    les religions encara
    són la creu del temor i del terror,
    tindrà el futur
    una sortida digna?

    Els que s’engreixen
    de poder i d’odi,
    els que ballen
    damunt de l’opressió,
    els que al cor
    només hi tenen
    una durícia tosca,
    els que només
    empelten tristesa
    i desolació,
    tindran una
    sortida digna,
    la mereixen...?


    Salut dalt del món...
    onatge

    ResponElimina
  12. Salvador Colomer28 de gener del 2010, a les 10:33

    Fora carotes
    que cobreixen nostres pors
    i cerquem tots sols
    una sortida digna
    de la mediocritat!

    (Intenta ser una Tanka)

    ResponElimina
  13. Alegria De La Huerta28 de gener del 2010, a les 11:33

    Tibauuuuuu.... ets un geni de la provocació en xarxa! Sembles un vaixell que solcant els mars genera ones al seu pas. Felicitats per la nova proposta i si s'encén la llumeneta t'ho faré saber :)

    ResponElimina
  14. Esther28 de gener del 2010, a les 13:11

    "La tristor busca
    per la finestra oberta
    una sortida digna"

    ResponElimina
  15. Anònim28 de gener del 2010, a les 20:15

    Camí de llàgrimes de mal desfer:
    sortida digna que cregué trobar
    la seva impotència rebel
    abans d'esdevenir esguard absent.

    ResponElimina
  16. Marta29 de gener del 2010, a les 0:04

    Així que pugui te l'envio

    ResponElimina
  17. La Meva Perdició29 de gener del 2010, a les 17:24

    Ja tinc el meu penjat al bloc:
    http://lamevaperdicio.blogspot.com/2010/01/bala-versant-una-sortida-digna-bloc-de.html

    Salut!

    ResponElimina
  18. Salvador Colomer29 de gener del 2010, a les 18:23

    http://colomeimatges.blogspot.com/2010/01/una-sortida-digna.html

    ResponElimina
  19. Rafel29 de gener del 2010, a les 22:41

    Gràcies per la iniciativa.
    Ja n'he fet difusió i he penjat al bloc el poema. Espero haver trobat una sortida digna.

    http://rcasas22.wordpress.com/2010/01/26/a-la-ribera-debre/

    ResponElimina
  20. Cris (V/N)31 de gener del 2010, a les 13:51

    Fas posar a la gent en moviment, m'encanta, bona iniciativa, com he llegit més amunt, si m'arriba la inspiració abans de 14 de febrer, allà que em tindràs :) Un petó!!

    ResponElimina
  21. Dolors1 de febrer del 2010, a les 0:26

    Ja he penjat la meua aportació al meu blog.
    http://www.menjalletres.blogspot.com

    Dolors

    ResponElimina
  22. sal i sucre1 de febrer del 2010, a les 2:36

    Jo també he fet el meu intent, tot i que feia moltíssims anys que no escrivia poesia.
    http://remugant.blogspot.com/2010/01/una-sortida-digna.html

    ResponElimina
  23. Marta2 de febrer del 2010, a les 15:15

    Hola

    La meva aportació:

    http://www.martaperezsierra.com/blog/story/423

    A ras de sol,
    entre llençols estesos
    i colomars, tu i jo,
    al terrat,
    menuts, dins un cossi, nus.
    Mullo de cel les teves galtes
    i el somriure de la mare.
    El sabó que rellisca,
    pels genolls bruts
    de rastrejar per la por
    i l'alarma del refugi.
    -Mama, l'osset també!
    I el germà gran riu
    de la treva i la innocència.
    Una treva a la foscor,
    nosaltres,
    a ras de sol,
    germà,
    aquell 36 i avui,
    avis, tota una vida
    per l'escuma i la sorra,
    i els camins marcats
    per llençols nuats,
    fugitius de la pèrdua,
    cercant, encara nus,
    una sortida digna.

    ResponElimina
  24. ricderiure4 de febrer del 2010, a les 19:25

    jo també hi sóc !!!
    m'encanta !!

    ResponElimina
  25. llum4 de febrer del 2010, a les 23:15

    Em trobo mirant enlloc, descobrint que no hi ha res més enllà de la teva mirada. En aquesta foscor pregona m'emmirallo, sense esperar respostes, sense tenir il·lusió en els dies que vindran. Sense sentir cap música, allunyada de la realitat, sense tenir cap sortida digna a aquesta misèria que a tu i a mí ens envolta.

    ResponElimina
  26. Mon5 de febrer del 2010, a les 2:43

    Be per fi m'he decidit....l'he publicada en un post al meu blog, salutacions

    ResponElimina
  27. Marta5 de febrer del 2010, a les 15:53

    M'he animat i he fet una segona aportació, ara curteta:

    Fugir entre els plecs dels llençols,
    arreu, al fons del teu cos,
    al silenci absolut de l'esclat del plaer.
    Fugir de mi per trobar-te a tu,
    veí d'espais discontinus,
    una sortida digna el teu cos,
    vianant d'esquerdes d'amor.

    Al meu blog:
    http://www.martaperezsierra.com/blog/story/425

    ResponElimina
  28. qui sap si...7 de febrer del 2010, a les 17:19

    Havia deixat la taula
    amb el cafè mig ple
    i la botella d’aigua
    que sempre demanava
    sencera.
    No n’havia begut ni un glop.
    El capell al cap,
    la bufanda ben col•locada
    al coll per sobre l’abric
    blau marí quasi fosc,
    d’una tallada rigorosa,
    molt elegant.
    L’havien ofès com mai,
    amb aquells improperis
    indignes d’un cavaller.
    Amb el cor trencat
    per l’ofensa,
    se n’havia anat d’aquell lloc,
    Tota una sortida digna,
    o al menys ho havia pretès així,
    dins el codi
    que li havien ensenyat.
    Ni un mot més alt
    que un altre
    ni una mirada que pogués ofendre.
    La resposta a l’insult:
    El silenci.
    Si. Havia estat una sortida digna
    de qui com ell detestava barrejar
    la força física amb la paraula.

    ResponElimina
  29. Ferran 11 de febrer del 2010, a les 0:07

    Jesus, he penjat en el meu blog l'aportació al teu repte poètic, però també et penjo aquí el poema. Participo amb tu menys del que voldria, però no sempre tenim prou ànim, o temps.

    Sortida digna

    Una sortida digna, no estèril,
    que ens marca el camí enllà les heures,
    monòleg d’un exili rogent
    guaitat per damunt dels ampits.

    Una vida digna, no retràctil,
    que malda per sortir-ne airosa,
    evitant exiliar-se en ampits freds,
    sotjant el rogent de l’horitzó.

    Una sortida digna, un aire de marina
    que cerca una eixida paorosa,
    retalls d’un amor que s’escalfa,
    reviscolant-se a la llinda del teu cor.

    Ferran d'Armengol

    Salut i lletres!!!

    ResponElimina
  30. Alyebard12 de febrer del 2010, a les 0:07

    (pseudo)haiku

    http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2010/02/una-sortida-digna.html

    i si no m'afanyo s'acaba el termini...

    ResponElimina
  31. Unknown13 de febrer del 2010, a les 23:52

    tots,crec,anem cercant
    una sortida digna
    i ens anem emmirallant
    darrera d'elixirs,postures,píndoles
    per retrobar el somriure.Mhireia.

    ResponElimina
  32. deomises15 de febrer del 2010, a les 14:07

    No he arribat per hores... Snifff!


    d.

    ResponElimina