Xeic, Tornarem

Dràcula, de Bram Stoker

Dràcula, de Bram Stoker
Adaptació de Michael Mucci / Il·lustracions de Ben Caldwell i Bill Harriar
Símbol Editors
Des de 1895, el Dràcula de Bram Stoker ha emocionat i terroritzat generacions de lectors amb els seus castells gòtics, cementiris il·luminats amb llums de gas i el malvat i macabre comte Dràcula. 
Ara pots gaudir de l’adaptació en còmic d’aquest clàssic de la literatura de terror.

l’aigua tèbia i gairebé immòbil del record

Platja del Trabucador, al vespre. La meva dona i el meu fill passegen amb l’aigua a mitja cama; busquen caragols de mar o catxels, i celebren cada troballa com un gran èxit que comparteixen amb mi. Caminen a poc a poc, com si mesuressin bé cada passa. El sol, abans d’amagar-se rere la serra del Montsià, pinta una catifa de llum sobre la badia. Per un moment es posen al seu camí, i el relleu queda gravat sobre l’aigua tèbia i gairebé immòbil del record.

Francesc Valls Calçada recomana Molles per no perdre'm

L'escirptor Francesc Valls Calçada recomana Molles per no perdre'm al diari El Punt Avui del 27/8/13:
.
La Cornudella natal i la Tortosa existencial de Jesús M. Tibau esdevenen molt més que fites biogràfiques. El seu horitzó és global: desenvolupa la creativitat entre el paper dels llibres i els bits de la xarxa. Tibau és un hàbil miniaturista capaç de treure el màxim d'un relat mínim. Molles per no perdre'm és un dietari que resulta refrescant i lleuger. Deia Oscar Wilde, “a vegades podem passar anys sense viure, i de sobte la nostra vida es concentra en un instant”. Tibau agafa l'essència del moment i n'extreu la seva poètica a cavall de les seves reflexions vitals. Bocatto di cardinale.

Missatge des del cel; complicitats petites

Cel d'estiu, net de núvols. Vespre. M'assec en un banc a la vora de l'Ebre a admirar l'última llum del sol que raja rere el Port. Un avió en direcció sud. El seu fusellatge brilla tot just un segon, per recordar-me que el sol continua viu. A poca distància, passa un segon avió. Brillarà quan passi pel mateix punt? Sí. Un tercer avió, deu ser hora punta, passa en la mateixa direcció i brilla al moment precís, com ja esperava; ens agraden les complicitats petites. M'ho prenc com un missatge del cel: a la una, a les dos i a les tres. M'aixeco i vaig cap a casa. Bon viatge.

Algunes imatges són insuportables

Intento mirar les notícies quan el nostre fill, de quatre anys, està a casa. Algunes imatges són insuportables, i comportarien preguntes que em veig impotent per contestar. Torno a posar els dibuixos; el Coiot mai atrapa el Correcamins.

fràgil

Volar no ens fa més fràgils, ni aterrar trenca els somnis.
.
Inspirat per una foto que Montserrat Domingo penja al seu facebook des de l'ermita de Sant Joan del Codolar, en ple Montsant.

Vaixells que no arriben

Quan el missatge no ens arriba perquè el bombardeja un pervers enemic: nosaltres mateixos.
.
Inspirat per una il·lustració de Julio Aliau.

sobreviu la tendresa

Envellida la vostra la imatge, tacada pel tirà pas dels anys; sobreviu la tendresa.
.
Inspirat per un retrat del fotògraf Ramon Andreu, extret del magnífic blog Tortosa antiga.

Fer-te amic de les onades, no témer l'empenta amb què arriben. Saps que fan pessigolles. Rius.

Excursió al barranc de la Galera

Estem de vacances i cal omplir els dies d'activitats. Aprofitem els suggeriments del llibre Excursions amb nens per les Terres de l'Ebre i anem a per la primera; no perquè siguem primmirats en seguir un ordre, sinó per un altre motiu. Ens dirigim cap al Mas de Barberans i pugem pel barranc de la Galera, fins al racó dels Capellans. Ja a peu, ens enfilem fins una cova. Al nostre fill li fa il·lusió (la seva primera cova!), però li espera una altra sorpresa: es diu Cova d'en Marc.
Cremem etapes ràpidament i, quasi sense descansar (ens cansem d'explicar-li que els papes ja són grans), ens dirigim fins al forat de la Vella. Victòria!

El metge i un gos d'atura, d'Inès Vidal Farré

Una ovella passeja al llindar del vespre, que comença a amagar-se rere una dolça llum. Així és la portada del llibre El metge i un gos d'atura, d'Inès Vidal Farré (Cossetània Edicions, 2013), la novel·la guanyadora del XXX Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. Tot sembla bucòlic, tendre, l'escenari perfecte per a un conte amb final feliç. però els contes sovint descobreixen tragèdies terribles. La narració, ambientada en un poble petit del Pirineu, m'ha recordat, lleugerament, el drama rural que Delibes ens descrivia Las ratas, un dels meus llibres preferits. Als pobles petits, tot se sap, molt s'intenta amagar, quasi tot és impossible, i de vegades les famílies suporten el drama en silenci, d'amagat: la vergonya. La pobresa, sovint, es converteix en còmplice de la crueltat, i els intents per sortir-ne no són gratuïts, i deixen una petjada inesborrable.
El metge i un gos t'atura sorprèn per la senzillesa de les formes, que, juntament amb el ritme narratiu, atorga intensitat a la trama. D'aquesta manera, el to de la narració s'adiu amb l'ambient rural que el lector anirà descobrint, més que per les descripcions de context, per uns personatges fortament marcats pel seu entorn
Us recomano la seva lectura, gairebé d'una tirada, i mentre us deixo algun fragment:
"La companyia aquàtica del seu ventre, que encara no sabia parlar."
"La vergonya, com una colobra, lliscant entre els qui encara no toca."
"Li semblava que, si sabien llegir llibres, també sabrien llegir persones".

Plaer de viure

Encara amb el regal d'una posta de sol al delta de l'Ebre als ulls. Plaer de viure. Més fotos en aquest enllaç.

Fal·lera gegantera

El nostre fill gaudeix del seu últim regal: el llibre 100 Gegants. N'hi ha de tot Catalunya, molts els descobreix, alguns ja el coneix, però quan més se li il·lumina la cara és en veure els seus estimats Rufo i Rubí, uns dels més antics, amb antecedents històrics de 1453.

Saó

Continua la col·laboració amb la revista Saó que publica periòdicament algun dels meus nanocontes.

Amb noia a la falda

Agost. Als peus del castell de Penyíscola, un papa Lluna de bronze, enfadat, malhumorat potser contra la història. O perquè ha de suportar que els turistes s'hi asseguin a la falda per fer-se fotos. El rostre no li canvia ni quan li toca el torn a una noia molt maca, jove, potser nòrdica, rossa, i amb un somriure diví.

Mag de colors

Mag de colors,
el vespre.
Amb vareta?
De llum.

Via catalana a les Terres de l'Ebre

A l’avinguda Generalitat de Tortosa, una altra botiga que tanca. A la vorera hi resten les marques circulars d’uns grans testos que hi posaven amb unes plantes que el tronc modelat en forma de trena. No sé quant de temps romandran les marques a la vorera: potser fins que s’acabi aquesta maleïda crisi?

Brillar

Plorar, sí; tancar els ulls, no. Brillar.
.
Inspirat per una foto que Xulio Ricardo Trigo regala al seu facebook.

Una novel·la és com construir un castell; un conte, mirar per la finestra. 

Al blog La bona confitura

Al blog La bona confitura col·leccionen microrelats de diversos autors. De tant en tant en pengen de meus. Ahir, el conte Un damunt i l'altre davall, del llibre El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions, 2008)

La felicitat

Lectura del fragment d'un llibre de bon record, La felicitat, de Lluís Anton Baulenas:

Fragment de VICTUS

“He aquí nuestro peor defecto. No saber lo que queríamos, más allá de solazarnos en el reducto de lo pequeño. Esto no, aquello tampoco. Ni Francia ni España, pero incapaces de construir un edificio político propio. Ni resignados a nuestro destino ni dispuesto a cambiarlo. Atrapados entre las mandíbulas lentas de Francia y de España, nos conformábamos con capear el temporal. Nuestras clases dirigentes eran el colmo de la indecisión crónica, siempre a medio camino entre el servilismo y la resistencia. ¿Qué causa más melancolía, el podríamos haber sido o el no deberíamos haberlo intentado? Nosotros sufrimos de las dos amarguras. El problema de los catalanes es que nunca supieron qué deseaban, y al mismo tiempo lo deseaban intensamente.”

.

VICTUS, d'Albert Sánchez Piñol. El 13 de setembre al Club de Lectura de Tortosa.

Dinar a casa d’un amic del nostre fill, i company de P3. Sa mare és thailandesa i, després de tenaços i reeixits esforços, parla força bé el català, tot i que de vegades, si nosaltres xerrem massa de pressa, no ens entén. Ens explica que el thailandès té 26 vocals: i nosaltres tan orgullosos de les nostres es i os obertes i tancades! Provem la seva salsa per a l’amanida. El plat fort és macarrons: la globalitat dels xiquets.

El Regne de Tentipotenti

Un nou conte explicat per Estrella Ramon:

La via, de Pepet i Marieta

100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya

100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya
Heribert Masana
El cep i la nansa, 2013
Us agrada anar de Festa Major? Sou dels qui us agrada aprendre la geografia del nostre país a través dels gegants? Els vostres fills han fet renéixer el plaer de veure com ballen?
Doncs aquest és el vostre llibre per a l'estiu.

Una guia infantil on trobareu 100 gegants de pobles, viles i ciutats de Catalunya, gegants més antics i de més nous, gegants guerrers, reis i feudals, moriscs, pagesos i pescadors, gegants d’oficis o senyors i hereus amb barret de copa o barretina i dames amb vestits arriats amb algun bandoler de trabuc. Tampoc ens hem oblidat dels gegants que representen les diferents parts del món. Trobareu també uns gegantons de mig cos força originals i tot un reguitzell de figures simbòliques i imaginàries. És més, fins i tot uns titellaires ens han descobert els gegants més petits del món...

Caminar sobre les aigües

En un darrer intent per atraure la seva atenció, camina sobre les aigües. Tàctica errònia; ella prefereix que els homes es fonguin.

l'últim exemplar d'una espècie en vies d'extinció

A la recerca desesperada d'una imatge per a la història, de l'últim exemplar d'una espècie en vies d'extinció: el somriure. La durada d'aquesta cridi pot haver estat letal.
.
Inspirat per la proposta de relats de Carme Rosanas durant l'estiu.

Blaus

Es difumina en la distància el color, la memòria, la muntanya.
.
Inspirat en una imatge de Cinta Llatje.

Llegint Gerard Vergés

Llegint un poema de Gerard Vergés inclòs al llibre La insostenible lleugeresa del vers:

Volar amb ales fràgils

Volar amb ales fràgils és viure agosaradament; romandre a terra, una pèrdua irreparable.
.
Inspirat per una imatge del blog d'Alba Pifarré

Nit de Sant Llorenç

Recordatori d'un Nit de Sant Llorenç especial, Cançó de Jesús Fusté que em va inspirar un conte inclòs a I un cop de vent els despentina.
Fa uns anys, a Tortosa, vaig llegir el conte acompanyat de la seva banda, com explicava al meu blog.

Entre els colors del vespre, m'aturo a beure l'aigua dels dies.
.
Inspirat per una foto de Cinta Llatje.

Signat el contracte per a la publicació del meu 8è llibre. Preveu un màxim de 50 edicions. Haurè de pensar què faré a partir de la 51a?

Després de les tenebres, de Josep Lozano

Després de les tenebres i altres narracions, de Josep Lozano
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi

El telèfon sona a la matinada. Una veu anònima pronuncia la frase «Post tenebras». Broma vulgar o peremptòria advertència? Poc després, desapareix l’encantadora esposa d’un amic, amb les prediccions d’una santera cubana com a únic indici. I en el fons de la narració, trobem el pòsit de soledat que uneix els relats d’aquest volum.

Mitjançant tècniques i estils narratius ben diferents, Josep Lozano ens fa partícips del testimoni d’un emigrant solitari en una gran ciutat, de l’amant que ha perdut el seu enamorat, d’un cambrer temptat pel suïcidi i d’un cabdill morisc a punt de ser ajusticiat...

El conte dels 5 germans

Conte explicat per l'escriptora Estrella Ramon

Barrufar les coses importants

Al matí, abans d'anar a treballar  m'agrada mirar el canal 324 mentre esmorzo. Però fa un temps que aquest costum té versions; si el meu fill matina, acabo mirant els barrufets.
Em perdo el resum de les notícies més importants (més importants?). Però me'n vaig més tranquil a la feina sabent que en Gargamel no s'ha sortit amb la seva (als dibuixos animats, no a les notícies).

Jugant amb Rufo

Rufo és el més alt dels gegants, i amo d'una gran espasa. I tu jugues a acompanyar-lo a casa, a la Casa dels Gegants.

De pirates

Els bons pirates no enterren a l'illa els tresors; saben que l'illa és el tresor.

Anunci per paraules

Vida recent pintada; es lloguen habitacions. Raó: avui.

I creixen els records

Regues al jardí de la padrina i riuen les flors, i les plantes creixen. I els records.

Quan grinyola

Quan grinyola algun minut de la vida, alguna peça rovellada de l'engranatge, i tu els l'únic mecànic amb eines adequades, rellotger de diminutes pinces .
.
Inspirat en una imatge del blog de Joan Rodó.

Llibres de butxaca i cerveses

Reflexions de l'escriptora Estrella Ramon sobre el preu dels llibres de butxaca i les cerveses:

Llegint molles

L'anarquia arriba al meu blog

Temps era temps, jo gestionava aquest blog de forma metòdica, disciplinada, constant. Al moment àlgid de la meva activitat blocaire, fa uns quatre anys, vaig arribar a tenir 8 seccions setmanals fixes, que generaven, juntament amb els altres apunts més viscerals, una mitjana de més de dos apunts diaris, quasi tres. Les seccions eren, de dilluns a diumenge i per a cada dia de la setmana, les següents: desdefinicions, de pel·lícula, jocs literaris, felicitats petites, cares del món, cançons, comentaris de llibres i blogs degustació.

El blog encara està ben viu, amb més d'un apunt per dia de mitjana, però ja no mantinc constant cap secció. Aquestes seccions em van anar molt bé al principi per a organitzar-me, per motivar-me a escriure cada dia, però ara m'adono del gran volum de feina que van representar, sobretot els jocs literaris amb sorteig i regal mensual de premi entre els participants. Feina dolça, per això, agraïda, estimulant, divertida. 

Moltes d'aquestes seccions no haurien existit tant de temps sense la vostra col·laboració, i us reitero el meu agraïment.

Ara improviso bastant, em limito a copiar breus reflexions sorgides per generació espontània al facebook o al twitter, a escriure fragments de la vida, sensacions. 

La disciplina, les hores, la constància, les inverteixo en altres aspectes de la vida, com ara el meu fill, i a barallar-me en l'intent d'escriure una novel·la (breu, evidentment)

Llegint Molles per no perdre'm

Llegint un altre fragment del meu llibre Molles per no perdre'm, que podeu aconseguir per només 1,50 euros en format digital, al següent enllaç:

Tristany i Isolda, de René Louis

Tristany i Isolda, de René Louis
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi

La llegenda de les peripècies, dels enginys i dels sofriments que comporta l’amor prohibit entre el valerós Tristany, príncep del regne anglés de Lionís, i la princesa Isolda d’Irlanda, ha estat un tema recurrent en la cultura europea des del segle viii. Aquest mite ha arribat fins als nostres dies sense perdre el toc de transgressió, desig, gràcia i passió que, amb un desenllaç colpidor, l’ha convertit en un clàssic indeleble.

D’origen celta, Tristany i Isolda és una de les llegendes més poderoses de la literatura europea i ha estat font d’inspiració tant per al cinema com per a l’òpera, l’escultura, la pintura i la literatura. I és que la història d’aquest amor impossible posseeix una trama de passions clandestines que ha viscut el pas dels segles captivant els lectors de qualsevol època.

a recer de la llum

A recer de la llum, 
sota el paraigües de la nit, 
camino.
.
Inspirat en una fotografia del blog de Ferran Garcia.

Vides lascives, de Josep Pastells

Vides lascives, de Josep Pastells
Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi

I si el somriure enigmàtic de la Gioconda fos causat per un artefacte intensificador del plaer sexual inventat per Leonardo da Vinci? I si Napoleó no hagués tingut un micropenis, hauria construït el seu imperi amb tant d’ímpetu? Vides lascives ens sorprèn amb una galeria de personatges cabdals de la història de la humanitat tan diversos com l’home de Cromanyó, Nefertiti, Picasso o Hitler. Filòsofs, governants, artistes i altres celebritats desfilen per aquesta obra seduint el lector amb la seva actitud més provocadora i desvergonyida.

Somnis eròtics, perversions i alguns desitjos inconfessables –tot presentat amb originalitat i ironia– ens descobreixen, entre altres històries, les frustracions de Cèsar en la relació amb Cleòpatra, la secreta font d’inspiració de Cervantes i Shakespeare per crear algunes de les seves obres més conegudes i a Anníbal com el general més viril que ha conegut el món.

Entendre.
Tindre.