Amors gairebé eterns, de Josep Igual

Amors gairebé eterns, de Josep Igual
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi
En AMORS GAIREBÉ ETERNS, una efervescent desfilada de personatges i peripècies ofrenen una mostra de gustos i litúrgies de les que han sofisticat —i complicat— les arts amatòries de les postmodernitats.
Lligats als més variats jocs carnals, els deliris, esperances, angoixes i temences de l’humà ocupen plaça en el vívid i bigarrat fresc que dibuixa el conjunt de narracions d’un dels autors més incisius i singulars de l’actual literatura catalana.

Viure

Viure és una activitat perillosa; t'arrisques?

Llegint Aloma, de Mercè Rodoreda

La portada

Avui m'ha arribat un correu electrònic especial. 

El títol del missatge: Coberta de "????????"

Sí, els interrogants són el títol del meu proper llibre; permeteu-me mantenir encara la incògnita.

I sí, avui el dissenyador m'envia la proposta de portada.

Els breus segons que passen des de que veig l'entrada del correu, fins que clico, s'obre una nova finestra i apareix la imatge, són llargs, carregats de misteri, d'il·lusió, d'emoció.

Com haurà traduït el dissenyador el nom del llibre en imatges? Unes poques paraules amb què pretenc expressar molt, donar pistes, resumit el contingut de pàgines... i tot, en una imatge.

Què serà? Què serà?

Només us diré la primera paraula que he escric per contestar el missatge:

UAU!!!

.

Només us garanteixo una cosa: emoció.

El paisatge encara hi és

Quan fugir no és possible, i la boira assetja les rames més primes, el tronc més cansat. El paisatge encara hi és, sota el núvol.

la meva estrella

Després del conte de cada nit, estirats al llit, parlem de les nostres coses, el meu fill i jo. Fa uns dies, amb ganes de jugar, tapa amb la mà un tros del paper pintat de la paret, per veure si endevino quantes estrelles hi ha amagades. Repetim el joc uns quants cops fins que, astut, posa la mà en un lloc on no n'hi ha cap. Jo no ho endevino (una? dos? tres? quatre?) i ell, satisfet i rialler, treu la mà i diu: zero!

Però s'equivoca. D'estrella n'hi ha una, per sempre.

Com es fa un llibre, de Cristina Sans\Roser Calafell (il·lustr.)

Com es fa un llibre, de Cristina Sans\Roser Calafell (il·lustr.)

Editorial La Galera, 2013

Sinopsi
L'autor acaba de tenir una idea: ha escrit un bon conte! I li envia a l'editor. Però l'aventura del llibre tot just comença!
Vols saber com es fa un llibre? Vols saber com s'ha fet aquest llibre? Doncs gira full i descobreix el món màgic d'una editorial!

Anton Monner a Tens un racó dalt del món

Anton Monner és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, per comentar-nos el seu darrer llibre, Història de Gandesa, cruïlla de camins.

No es tracta d'un llibre d'història habitual, on se'ns narri els fets més importants, sinó un recull de tots els textos que l'autor ha torbat en diaris i arxius en què es parla de Gandesa, escrits de forma literal, amb anotacions, això sí, explicatives. Hi trobarem fets de més importància com reunions de Corts, bodes reials i guerres, i d'altres més quotidians, com els problemes amb la carretera de Tortosa o disputes entre veïns, tot i que això de la major o menor importància dels fets és relatiu.

Passarem només per damunt d'una de les grans figures que ha donat Gandesa, com és Mossèn Manyà, llegirem un fragment de La dansada, de Carme Meix, l'escriptora més  important de la vila, i recomanarem altres llibres com: Motril 86, de Muriel Villanueva; 22 contes a la vora de la independència, de varis autors; L'horitzó primer, de Joan Todó; Dones d'aigua, de Toni Cucarella; El misteri de la motxilla, de Jordi Cardona.

El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 30 d'octubre i 6 de novembre, a les 21.00 h., i en diverses repeticions durant aquestes dues setmanes.

Apagats

Vivim una època en què la icona d'una idea no és una bombeta encesa, sinó apagada.

Espriu, lectures a la vora del foc

Us presento una nova activitat del Taller de Cinta Dalmau, a Tortosa, inclosa a l'Any Espriu oberta a tothom que hi vulgui participar:

Espriu, lectures a la vora del foc

T'agradaria compartir amb el teu text preferit de Salvador Espriu? Només cal que els diguis quin text o textos t'agradaria llegir en companyia dels amics del Taller i quin dia o dies et poden anar bé:

23 de novembre
30 de novembre
14 de desembre
21 de desembre
28 de desembre

http://tallercintadalmau.wordpress.com

http://www.facebook.com/TallerCintaDalmau

Próxima estación, Nico Pérez

Llegint el fragment d'una història de l'amiga i escriptora Isabel Hernández Tibau, amb qui no m'uneixen lligams de família, però sí d'emocions, i que em segueix des d'Uruguay.

Crit

No crido perquè la veu m'arribi lluny, sinó perquè m'entri endins.
.
Inspirat per una imatge del fragment de l'obra qeu porta el nom de Thusia, d'Antònia Ripoll, inclosa a la seva darrera expiosició "Subjectes de sacrifici", que es va poder veure a la Sala Antoni García del Museu de Tortosa.

Vi bo, de varis autors

Vi bo, de varis autors
16è Premi de Narrativa curta per internet Tinet
Cossetània Edicions, 2013
Aquest llibre recull el conte premiat (Vi bo, original de Vicent Enric Belda) en el 16è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2012-2013) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Miguel Ángel Molina Suárez, Jesús Pacheco Julià, Joan Santanach i Suñol, Neus Cáceres i Casademunt, Magdalena Paüls i Obré, Joan Rioné Tortajada, Josep Martínez Lladó, Maria Pérez García-Baquero, Jordi Vinyals Ferré, Esther Blanco Ribot, Aina Santamaria Puga, Carles Castell Puig, Núria Martí Constans i Anna Maria Andevert Llurba.

Mai direm adéu del tot als anys viscuts; tenim prou calaixos del cor per acollir-los. En caben molts més que esperem amb tendresa.

Motril 86, de Muriel Villanueva

Motril 86, de Muriel Villanueva
Proa edicions, 2013
Sinopsi
L’any 1986 la Mar, de deu anys, engega unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà exerceix de professora i comparteix pis davant el mar. El trajecte en cotxe juntes, en què recullen un jove autoestopista descarat, canten cançons de la Martirio i l’Alaska i es discuteixen per qualsevol ximpleria, és una prova de foc. L'estada a la costa de Granada, on la Mar fa noves coneixences, és una intensa aventura d'iniciació als sentiments i a la vida.

Un passeig per la moda de Barcelona, d'Elisenda Albertí

Un passeig per la moda de Barcelona, d'Elisenda Albertí

Editorial Albertí, 2013

Saps a quin any es posa de moda el mirinyac? A on s’anaven a lluir els nous vestits? A quin carrer hi havia les millors botigues? Quins eren els millors sastres i quines les modistes més famoses? Totes les respostes i moltes més, les tronareu a

UN PASSEIG PER LA MODA DE BARCELONA

Per descobrir-ho us convidem a fer un recorregut per la història de la ciutat, un passeig amable i tranquil per la moda barcelonina i comprovar com anaven vestits els nostres antecessors.

Volem fer un viatge en el temps per comprovar com era Barcelona, com vivia, com es movia, què celebrava i com es vestia. Farem un tomb pels carrers comercial i les botigues de roba, on els barcelonins i barcelonines anaven a la recerca de teixits vestits.

Visitarem sastres, modistes i establiments centenaris: la camiseria Xancó, la camiseria Bel, Santa Eulàlia, El Indio, Gonzalo Comella, la camiseria Bonet, la cotilleria Serra i la camiseria Flotats.

Us proposem que fem junts Un passeig per la moda de Barcelona. Ens hi acompanyeu?

El text va acompanyat de 102 imatges: gravats, fotografies i anuncis de l'època

Lo gitano blanc

Dissabte passat, com a fi de festa (mai tan ben dit) de les VIII Jornades de les lletres ebrenques vam xalar amb un concert de Lo gitano blanc.
L'escriptor Andreu Carranza juga de lliure en aquest grup, reparteix joc, es mou entremaliat per l'escenari, canta, recita, imagina, somia, toca la canya.
I els músic són com criatures del seu imaginari que ens fan vibrar, i el cantant ens hipnotitza.
La música es mestissa, rumbera, rural, crítica, jovial i literària, salpebrada amb fragments d'Artur Bladé, de Jesús Moncada, de Gerard Vergés o del propi Carranza, i l'espectacle té el sabor autèntic de la vora l'Ebre.
Ara intenten gravar el primer disc: els ajudes?
En aquest enllaç podeu veure una entrevista a Canal 21.

Boca d'incendis

Quin bon títol per a una novel·la, no?

Aparent tranquil·litat, el curtmetratge

I ara, per fi, la versió en cinema mut del curtmetratge de CREA, Aparent tranquil·litat: I aprofito la versió acompanyat de la guitarra de David Espinós, inclosa al nostre recital Relats a recer d'una guitarra, que es podrà escoltar aquest dissabte a Santa Bàrbara.

amb un somriure

Quan jo era un xiquet, Manolo Escobar era una de les icones del que llavors considerava antic, d’abans, de generacions enrere. El veia molt llunyà de mi mateix i els meus gustos, de tot allò que considerava modern.

Després, en algunes entrevistes on l’he vist, m’ha semblat una persona entusiasta i vital, optimista, un generador de felicitats petites.

Avui m’arriba la notícia de la seva mort, i faig càlculs; m’adono, amb cert vertigen, que el Manolo Escobar de quan jo era xiquet tenia aproximadament la meva edat. Puc veure el costat fosc i pensar que molts em deuen veure antic. O seguir el model del Manolo, i decidir que em queda corda per a estona, amb un somriure.

L'horitzó primer, de Joan Todó

L'horitzó primer, de Joan Todó
L'Avenç, 2013
“Ara mateix sento com, amb un llibre obert oblidat damunt la falda, mentre aparentment badoques tot mirant les roques pelades del Coll de Balaguer, el nostre pensament gira, obsedit, al voltant del pregó, salta caòtic a la feina que no trobes, i que no saps on buscaràs; o presagia, inquiet, com deurà ser viure de nou a casa els pares. El procés és caòtic, desordenat. T’imagines les feines que podries fer, les menjades amb la família, què diràs el primer dia de festes. O com serà tornar a viure en un poble petit, veure cada dia les mateixes cares, resseguir el mateix horitzó cada matí, retrobar els amics, quedar amb ells quan vulguis i no quan doni la casualitat que has baixat. Tu i jo sabem que, petita com és, la Sénia et resulta inesgotable; tot i que no et vas començar a sentir senienc fins que no vas anar-te’n, fins que la gent de fora no va començar a identificar-te com a tal, després de preguntar-te si eres de Lleida o de València. Tens la intuïció que el pregó hauria d’explicar això. Furgar en aquesta pregunta: què és per a tu el poble. Tancar-lo en una imatge perfecta, xifrar-lo en un discurs. Explicar-lo.”

Relats a recer d'una guitarra, a Santa Bàrbara

Aquest dissabte, a les 20.00 hores, tindré una altra ocasió de compartir els meus contes amb la guitarra de David Espinós, ja que estarem a Santa Bàrbara amb els nostres Relats a recer d'una guitarra.
M'emociona llegir en veu alta els contes, acompanyat de la seva música.
Aquest cop serà en motiu de la presentació de les jornades Cultutardor.

22 contes a la vora de la independència

Fragment del meu conte "Vent vingut", inclòs al recull col·lectiu 22 contes a la vora de la independència, de Voliana Edicions:

La vida

La vida té vida pròpia.

Aparent tranquil·litat

Divendres passat, dins del marc de les VIII Jornades de les lletres ebrenques, es va presentar un nou curtmetratge del Grup CREA, Aparent tranquil·litat, basat en el meu conte inclòs al recull Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009).

Aquest ja serà el 4t curtmetratge basat en contes meus, després d'Espantant gavines, del recull El vertigen del trapezista; Magnetisme, del recull I un cop de vent els despentina, i el curt gravat i emès pel programa Via llibre del canal 33 en motiu del 1r premi de microcontes.

Quan el Xavier Miró em confessà el seu desig de traslladar en imatges el curt, vaig pensar que era molt agosarat, que la interpretació seria difícil, però en cap moment vaig dubtar que farien una bona tasca. I així ha estat. I no només han fet un curt, sinó dos. El primer, en blanc i negre, a l’estil de les velles i enyorades pel·lícules de cine mut, seguint fil per randa el guió que marca el text del conte; el segon, en color, afegint de la seva collita un doble final que dóna noves dimensions a l’argument. Un autèntic regal per a mi que deso a la col·lecció que atresoro.
El passat 18 d’octubre, el curt es va presentar en una versió especial en què jo, a peu de pantalla, com aquells antics pianistes que amenitzaven les projeccions de les pel·lícules, llegeixo el text del conte, també adaptat per a aquesta ocasió singular.
Abans, m’havien atorgat el Mèrit de les lletres ebrenques, per la meva tasca de difusió de la literatura: dos premis en un sol vespre.
De nit, quan tornem cap al cotxe camí de Tortosa, el meu fill vol recollir un gos de peluix abandonat, mullat, brut, sense un orella i amb uns quants pedaços mal sargits. Diu que deu estar content de tenir una família nova.
Tres premis.

el teu cos nu

Màgia de la llum , el teu cos nu;
el roig t'estima,
el mar t'enyora.
.
Inspirat per una foto de Mireia Canício.

Diumenge

Després de la festa del club super 3 i de veure com els pares del Biri-biri vénen de la Lluna per a emportar-se’l, complim un dels desitjos del nostre fill: anar al Port a buscar rovellons. Sabem que no en trobarem, però prenem dinar, passegem una mica i collim algun bolet desconegut que li fa il·lusió tallar ell mateix. Jo faig fotos de tardor. Després pugem fins a Caro, entre núvols; cloudy, diu ell, i quan torna a sortir el sol, sunny, demostrant-nos el vocabulari de P4 que ja comença a acumular. 

De baixada, vora mateix de la carretera, trobem tres cabres salvatges, tranquil·les, que ens miren molt menys sorpreses i il·lusionades que nosaltres a elles. Més avall, Marc s’adorm, i en arribar a Tortosa decidim complir un altre dels seus desitjos, que esquivem des de fa mesos: anar al McDonalds. Entrem. El xiquet vol un biquini, però no en tenen. “M’han decebut”, diu. I anem a un altre lloc, que els desitjos s’han de complir sempre que es pugui.

"Hi ha gent que odia els llibres, siguin com siguin. És l'odi de l'impotent, tan de plànyer." 

.

Artur Bladé i Desumvila, Viatge a l'esperança.

Dones d'aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella

Dones d'aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi

Quan l’horror inunda la vida, quan la por es ­respira i ompli l’ànima, una manera de sobreviure, però també de plantar cara a la realitat, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. Acabada la guerra, el pare d’Aurora ha d’amagar-se per salvar la vida, mentre ella i sa mare són assetjades pel falangista Miserachs, que intenta capturar-lo. Per fortuna, elles provenen de la nissaga de les dones d’aigua... Precisament, el món llegendari popular inspira aquesta història que despulla la crueltat inhumana dels vencedors i la indefensió, però també la resistència sobrehumana, dels vençuts.

Esdevinguda un èxit als escenaris en format teatral, aquesta història teixida d’elements fan­tàstics i altres de reals submergeix el lector en un univers ple d’un simbolisme que, lluny d’amagar o desdibuixar els fets, condensa la terrible realitat d’aquella postguerra.

A l'altra banda de les muntanyes, de Maria Jesús Bolta

A l'altra banda de les muntanyes, de Maria Jesús Bolta
Editorial Bullent, 2013
Sinopsi
La família de Teresa va emigrar, de València a París, just abans de nàixer ella. Ara és una jove que, com cada estiu, torna al poble per visitar els iaios i retrobar els seus orígens. Aquesta vegada, però, no sent l'alegria que la desborda com altres anys; li acaben de trencar el cor i se sent molt desgraciada. No sap, però, que enguany, aquell paisatge estiuenc serà l'escenari d'una experiència inoblidable que la farà madurar i que li descobrirà que el futur, de vegades, s'embolica amb el passat, i que el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.

Mèrit de les lletres ebrenques

Aquest divendres, dins del marc de les Jornades de les lletres ebrenques, he tingut l’honor de rebre a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta el premi Mèrit de les lletres ebrenques.

Es tracta d’un premi honorífic que se m’atorga més per les activitats culturals en què participo i genero, que no per la meva trajectòria literària.

Des de l’any 2005, m’agrada col·leccionar amics i amigues de lletres, procuro, en la mesura de les meves possibilitats, difondre els llibres d’altres escriptors i escriptores, en general, i sobretot de les Terres de l’Ebre, a través de les xarxes socials (blog, facebook, twitter, youtube...), del programa de televisió Tens un racó dalt del món que presento a Canal 21, del Club de Lectura de Tortosa, de les Jornades Literàries que organitzo al meu poble, Cornudella de Montsant, de les Jornades de bookcrossing massiu, i moltes altres més o menys periòdiques.

Intento mantenir relació i col·laboració amb autors veterans com Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill o Víctor Canicio, d’altres més propers a la meva generació (la llista que citaria seria massa llarga), i sempre procuro estar alerta quan apareix un autor/a novell per a oferir-li el meu suport.

El premi evidencia l’idil·li que he viscut amb les Terres de l’Ebre. Sóc prioratí de naixement, de la vora del Montsant proper a Reus, i ebrenc d’adopció, però això no ha estat obstacle per ser acollit amb els braços oberts.

D’altra banda, és un plaer compartir aquest guardó amb persones que aprecio i valoro, com Albert Pujol, Francesca Aliern (Paquita) i Emigdi Subirats, amb qui comparteixo innombrables projectes comuns.

Sempre dic, com una mena d’acudit o de fita que procuro tenir sempre en ment, que sóc un escriptor que intenta viure del “cuento”. Continuo sense aconseguir-ho, però només parlo econòmicament, perquè premis com aquest i, sobretot, la llarga llista d’amistats i emocions que m’ha regalat la literatura són un motiu i un aliment suficients per viure. Afortunadament la literatura no és l’únic, ni el principal, estímul per viure, però és un complement ideal per a l’amor quotidià que rebo en escreix. Sóc afortunat del que tinc, dels somnis individuals i col·lectius que encara em resten.

Tinc “cuento” per a llarg.

Llegint Salvador Espriu

Llegint Salvador Espriu l'any del seu centenari:

Relats conjunts

Jugues amb la boca plena a la vida, i t'empasses els talls que agafes amb les mans brutes, però netes. 
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

Demà, a Amposta, amb Aparent tranquil·litat: VIII Jornades de les Lletres Ebrenques

Amb ganes ja de viure les VIII Jornades de les lletres ebrenques, del 17 al 19 d'octubre, a Amposta (veure programa aquí), i de poder compartir el curtmetratge que el grup CREA ha gravat, basat en el conte Aparent tranquil·litat, del recull Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009), que s'estrenarà el dia 18 a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó.
El grup CREA ens en mostra un tast per fer difusió de les Jornades.

Mai, sempre: tirania adverbial.

Rellegint Poeta en Nueva York

Rellegint un dels llibres que més m'ha impressionat mai, Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca:

un nou conte a la carta

Ja tinc pràcticament a punt d'enviar la cinquena comanda de Contes a la carta. En aquest cas, les "víctimes" són dues, una parella de germans a qui sa mare els vol fer un regal especial: una història on hagin de treballar en equip.

Cada cop estic més content d'aquesta iniciativa, que m'obre finestres, que em crea una obligació que molts cops és necessària per estimular la creativitat.

Voleu ser els propers?

El geni de la llàntia

Frego la llàntia i demano tres desitjos; el geni sóc jo.

Mostrari de colors, la vida. No oblidis el goig de d'escollir.
.
A algú li sona aquesta foto?

Acte d'homenatge a Salvador Espriu a Tortosa

Demà, dimecres 16 d'octubre, a les 19 hores i a la biblioteca de l'institut de Tortosa, se celebrarà un homenatge al poeta Salvador Espriu, en el centenari del seu naixement. Hi haurà la presentació del llibre Espriu transparent, d'Agustí Pons, un dels principals biògrafs de la literatura catalana, conjuntament amb l'actuació musical d'Esmeralda Ferré, acompanyada al piano pel músic Josep Ollé. Durant l'acte, presentat per Emigdi Subirats (professor d'anglès del centre i escriptor), també hi haurà recitacions poètiques basades en l'obra d'Espriu.

És un acte de pes, que reivindica la figura del gran poeta d'Arenys. L'acte està organitzat per La 2 de Viladrich, Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre, el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre i compta amb la col·laboració de l'AMPA de l'institut i de la Direcció del centre. 

Carles Terès a Tens un racó dalt del món

Carles Terès serà el convidat del proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre.
La conversa girarà al voltant de la seva primera novel·la Licantropia, llibre d'un considerable èxit per tractar-se d'un autor novell.
El llibre està ambientat a la benvolguda comarca del Matarranya, i tot i utilitzar com a excusa el tema dels allobats, ens parla sobretot de la necessitat de conèixer-se a si mateix, d'assumir-se.
Durant el programa faré un petit homenatge a un amic dels llops que tots els de la meva generació recordem perfectament.
També recomanarem altres llibres com ara El lladre de paraules, de Frederic Mayol; Missió Tobairitz, de Cinta Arasa i Ignasi Blanch; Ales i pètals, de Celdoni Fonoll; Cicatrius de 1714, d'Andreu Martín; Animal de records, de Vicent Andrés Estellés; Marges, de Roger Vilà; El hijo del acordeonista, de Bernardo Atxaga; Narcolepsia, de Jordi Ledesma.
El programa es podrà veure els dimecres 16 i 23 d'octubre, ales 21.00 h., i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

al regne dels teus passos

Àngel o dimoni no m’amago

del vici de tindre’t al costat

i omplo els balcons de domassos

i declaro dia de festa permanent

al regne dels teus passos.

.

Fragment del meu poemari A la barara dels teus dits (Aeditors, 2009)

Aparent tranquil·litat; VIII Jornades de les lletres ebrenques

Amb ganes ja de viure les VIII Jornades de les lletres ebrenques, del 17 al 19 d'octubre, a Amposta (veure programa aquí), i de poder compartir el curtmetratge que el grup CREA ha gravat, basat en el conte Aparent tranquil·litat, del recull Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009), que s'estrenarà el dia 18 a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó.
El grup CREA ens en mostra un tast per fer difusió de les Jornades.

La tarda minva?
Només la llum, si és que ets tan cec.

Desdefinicions (284)

moussolini. Postre tirà.

Bona nit amb Postres de músic

Àngels Jo és una agraïda lectora que sovint penja fragments meus al mur del seu facebook.
Ahir va penjar el següent del meu recull Postres de músic per desitjar bona nit a les seves amistat. Gràcies:
-

Una noia espera plantada el tren de les sis. Segurament deu estar en època d'exàmens i porta un llibre de filosofia per estudiar durant el viatge. No deu ser de gaire lluny, perquè no porta res més, tret d'una bossa que duu a l'espatlla. No és gaire alta, ni guapa, però té un atractiu que no sabria com definir. El que no sap és que és la dona de la seva vida. Ni ho sabrà mai, perquè el tren de les sis arriba puntual i la perdrà de vista per sempre. Potser algun cop somiarà la seva imatge difusa, sense ser-ne conscient, perquè l'haurà oblidada abans de saber ni tan sols el seu nom. Es casarà, tindrà tres fills que seran el seu orgull i, si ho pensa algun cop, tindrà la sensació d'haver estat un home afortunat a qui, sense saber per què, les andanes de l'estació l'omplen d'una estranya malenconia.

Animals tristos, de Jordi Puntí

Animals tristos, de Jordi Puntí
labutxaca
Animals tristos presenta un mosaic extraordinari de personatges que són víctimes del fràgil equilibri de l'amor. Trenades dins la mateixa atmòsfera, les històries que componen aquesta comèdia humana ens revelen amb precisió les petites grans sotragades que amaga la vida de parella: il·lusions i ressentiments, records funestos i teràpies contra la solitud, fracassos latents i existències somortes com un diumenge a la tarda animen aquest retaule de la Barcelona actual.
.
Properament, Jordí Puntí al Club de Lectura de Tortosa i al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21

22 contes a la vora de la independència

Em plau tenir a les mans el nou recull col·lectiu on col·laboro: 22 contes a la vora de la independència, de Voliana Edicions.

El seu títol ja dóna prou pistes sobre el seu contingut. Per a mi és un plaer participar en aquest projecte amb contes inspirats per la independència, en aquest moment que estem vivint, somiat durant tants anys, tan proper quan sempre no havia passat de la categoria de somni. 

Al meu conte, el vent de les Terres de l'Ebre té molt de protagonisme.

Em plau, a més, compartir llibre amb alguns autors i autores coneguts, i fins i tot amics, que per ordre alfabètic som:

Neus Arran, Jordi Balaguer Miralles, Sebastià Bennassar, Alfred Bosch, Jordi Buc, Albert Calls i Xart, Pep Elias, Rosa Fité, Quin Gibert, Francesc Lorente Camon, Francesc Mompó, Gemma Pasqual i Escrivà, Joan Pinyol, Teresa Roig, Xavier Rossell-Aparicio, Jordi Solé i Camardons, Ferran Suay, Emigdi Subirats, Manel Subirats i Costa, Jesús M. Tibau, David Viola i Ros, i Salut Vila i Ros. 

Ovidi Montllor - La cançó del cansat

Des de Sant Joan del Codolar, Jesús Fusté

Des de l'ermita de Sant Joan del Codolar, a Cornudella de Montsant, la Montserrat Domingo m'envia la seva admiració per la música de l'amic Jesús Fusté, i m'explica que li agrada buscar o relacionar literatura i múscica amb les fotos que ella fa.
D'exemple, vet aquí fragments de les cançons del disc Lletres d'aigua, amb les fotos de la Montserrat.

De la cançó Estimada, basada en un poema de Xavier Amorós.

Has de brotar de nou, plenes de vida,

les roses ideals de la il·lusió,
i amb l'encant lluminós de la florida
s'ha tornat primavera la tardor.
.
De la cançó Tant de bo.

Tant de bo que el sol besi el meu pit

malgrat la boira es posi al meu camí.

.

De la cançó Tinc un bocí de sol

.

Tinc un bocí de sol

dins una capsa tancada...

Desfaig la nit

i camino d'amagades

a punta d'alba...

tu somrius; jo sóc ric.

Qui sóc?

Per a la solapa del meu proper llibre, em demanen un text sobre mi de 300-500 caràcters.
Poc?
Molt?
Només he de posar l'important, però, què és l'important?

El lladre de paraules, de Frederic Mayol

El lladre de paraules, de Frederic Mayol
Edicions del Pirata, 2013
Sinopsi
Han passat tres anys des de L'aniversari robat i en Regor ha anat a viure a Girona amb la seva família. L'adaptació a una nova ciutat i a un nou país és difícil per a tots, especialment per a ell, que no acaba de trobar el seu lloc a l'escola. Però tot això queda en un segon terme quan rep la visita del seu avantpassat, en Brân, i, poc després, un ésser misteriós destrueix la seva habitació i fa desaparèixer totes les paraules de casa seva.

Rellotges sense sol

La manca de llum fa que no marqui cap hora?
No, les marca totes.
.
Inspirat per un dels rellotges de sol de la catedral de Tortosa.

Mentre espera el moment oportú, plega les veles dels sentiments. Enyora les pessigolles de les ones.
.
Inspirat per una foto de l'escriptor Xulio Ricardo Trigo

Et pots mirar sovint al mirall, fins i tot amb la llum tancada.

VIII Jornades de les lletres ebrenques

Un article a la web Surtdecasa sobre les VIII Jornades de les Lletres Ebrenques, que tindran lloc a Amposta del 17 al 19 d'octubre.
Allí estaré per llegir el conte Aparent tranquil·litat, com a fons del curtmetratge que ha fet el grup CREA

El blau es fon dins del record mentre la nit avança. Aprenents d'estrelles juguen a encendre llums d'un groc provisional.

Desdefinicions (283)

fracaçar. Errar el tret.

Posa fil a l'agulla, d'Estrella Ramon i Anna Panisello

Posa fil a l'agulla, d'Estrella Ramon i Anna Panisello
Il·lustracions de Sylvia Vivanco
Edició de Cadí
Miquitaina i Petitònia són dos regnes molt petits, separats per un riu. Un bon dia, tots dos regnes tenen el mateix problema: hi han desaparegut les banderes que onejaven a dalt dels castells. Però sort que el rei de Miquitaina i la reina de Petitònia tenen una brillant idea...

Fragments d'una pedra, de Santi Borrell

Una mostra del nou poemari de Santi Borrell, Fragments d'una pedra, un reflex del que podria ser el fragment de la vida d’una persona.Aquest nou llibre presenta molta diversitat temàtica, i poden trobar poemes i reflexions sobre la vida diària, la relació amb les persones, poemes socials, nacionals i filosòfics entre d’altres. Borrell destaca que es tracta d’una poesia vital, buscant una manera d’expressar i reflectir la vida. Entenent la poesia com a una eina per entendre les coses.

.

Quantes excepcions té l’amor?

Quantes paraules té la vida?

Quantes vides té un somni?

Quantes màscares hi ha darrera un somriure?

Quants desequilibris hi ha dins d’una corda?

Quants hiverns caben dins dels meus ulls?

Què fa un animal dins del meu cos?

Quin idioma parlen els arbres?

Què pensen els animals de nosaltres?

Què senten els nens pel futur?

Què desitja la pluja?

Què amaguen les muntanyes?

Quanta tristesa té la bogeria?

Què fa una llavor dins un llamp?

Quants crits amaga la fam?

Què fa un home somiant sol?

Què fa una il·lusió darrera un mirall?

Quants fragments hi ha dins una pedra?

Què fan una dona i un home, mirant-se?

Quantes històries hi ha dins un camí?

Què fa un tren parat a l’estació?

Quina és la meva ombra?

Què fa una porta tancada?

Què fa una flor dins la meva butxaca?

Quants deserts hi ha per oblidar?

Què m’està dient el temps?

Què expressa la llum?

fang a les ungles

Val la pena aturar-se un moment per xerrar amb persones interessants. Avui he improvisat una tertúlia ràpida a peu d’escala amb el ceramista jesusenc Joan Panisello. En un primer moment, la conversa s’ha centrat en comentar les nostres primeres desventures al Facebook, i el pànic que ens provoquen els seus cants de sirena, sobretot per l’amenaça que representa per al temps limitat de què disposem. Després les paraules han derivat, sàviament, cap a les nostres veritables passions: l’escriptura i la ceràmica, respectivament. Comenta que ara es troba immers en una gran febre creadora: “No em trec el fang de les ungles”. Somric i l’aviso que he anotat mentalment aquesta frase tan maca.

.

Fragment del meu dietari Molles per no perdre'm, en homenatge a Joan Panisello, que ja té l'honor de formar part de l'Acadèmia internacional de ceràmica.

Una nit de reis boja, de Núria Pradas

Una nit de reis boja, de Núria Pradas
Edicions la Galera

En Bocagrossa i en Tapet són dos patges del rei Melcior, i han passat moltes aventures junts.

Una nit de Reis els en va passar una de ben sonada. Veureu: en Tapet és molt golafre i el cinc de gener no es va poder estar d'acostar-se al racó on s'esperen les capses de bombons per a ser carregades als camells. En va obrir una, però és clar, tan menut com és, es va quedar tancat a dins. Pobre Tapet! 

El nostre fill s'emprova un cap de nano; el nostre fill es fa gegant.

Dies.
Carícies.
Cadires.
.
Inspirat per una foto de l'escriptor David Martí.

Contes a la carta

Enllestit ja el quart relat d'aquesta iniciativa, que entregaré demà en mà. Amb moltes ganes de saber la reacció de la persona que rebrà el regal.
Voleu ser els propers?

La Fira del Llibre Ebrenc promou un lobby amb llibreters ebrencs

Aquest mes d’octubre s’inicia la primera activitat d’un nou projecte de difusió del món del llibre impulsat per la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre. Es tracta de la creació d’un grup de treball format per la mateixa Fira i tres de les llibreries ebrenques més dinàmiques: Bassa de Móra d’Ebre, Serret de Vall-de-roures i la 2 de Viladrich de Tortosa. L’objectiu és treballar plegats per aprofitar qualsevol oportunitat que aparegui i promocionar plegats el món del llibre en llengua catalana a les comarques de la Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Terra Alta, Montsià, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat i també fora.

La primera activitat es realitzarà els dies 4 i 5 d’octubre amb la triple presentació del llibre «Kubala» del periodista Frederic Porta, editat per Edicions Saldonar.

Més informació aquí.

Núvols i elefants

Sempre m'han agradat els núvols que semblen elefants; però ara m'estimo més els elefants que semblen núvols.

Raimond Aguiló A Tens un racó dalt del món

Raimond Aguiló és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, el programa que Canal 21 dedica al món dels llibres.
Fa temps que conec personalment aquest poeta de Falset que els últims tres anys, després de la jubilació, ha publicat 8 poemaris (quasi tots ells premiats) i ha aconseguit una trentena de premis.
Parlarem de la seva especial trajectòria, i dels seus llibres Memòria urgent, Les cartes marcades, La roca roja, Monòlegs fets a la posta, Kalenda d'hivern i, l'últim, Magnòlies i vitralls.
També informarem breument de les VIII Jornades de les lletres ebrenques, que tindran lloc a Amposta el 17, 18 i 19 d'octubre.
I també recomanarem altres llibres de tot tipus. 100 gegants, De sobte truquen a la porta, d'Etgar Keret, El metge i un gos d'atura, d'Inès Farré, i El misterio del lago Ness, d'Esteban Martín.
El programa es podrà veure els dimecres  2 i 9 d'octubre, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.