30 de novembre 2018
29 de novembre 2018
regals, dies, llum
Tardor plujosa, potser en excés per al nostre cor
mediterrani. I quan sembla que s’acosta de forma definitiva el fred, arriba un
d’aquests dies que ens regala la vida. Calma absoluta per a gaudir tota la gamma
de blaus que escampa el cel, i els blaus que versiona de forma tremolosa el
riu, i la llum, i el groc dels arbres, i el groc de les emocions. Lo Sirgador
s’allunya lentament Ebre amunt, gairebé ingràvid. Gent a la terrassa d’un bar
que conversa entre somriures, probablement de temes banals, amb les mànegues
arremangades empomant el sol. I una dona gran travessa amb bastó, i dosis
feixugues d’incertesa, un pas de vianants davant del Mercat; un cotxe s’atura
metres abans i ella el saluda aixecant la mà, no gaire, suficient.
28 de novembre 2018
Llibres, amics, sensibilitat
En pocs dies presentaré dos llibres a Tortosa:
.
-Els camins de la llum, de Coia Valls 30 de novembre, 19.30, La 2 de Viladrich
-Versos de ocasión, d'Eduardo Margaretto, 3 de desembre, 19.30 h. Biblioteca
.
Un dels regals de dedicar-me a la literatura: fer bons amics.
Són diferents en aparença, diferents estils. Però plens de sensibilitat.
Gràcies, vida.
Epistolari Sales-Arbó, a Tens un racó dalt del món
Aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, comentarem a tres bandes el llibre Epistolari Sebastià Juan Arbó - Joan Sales (1966-1982), juntament amb Josep Miquel Ramis, autor d'aquest treball, i amb Josep Igual, aprofitant la posada en funcionament d'una ruta literària a Amposta basada en Sebastià Juan Arbó.
Aquestes cartes, a més de mostrar-nos el gran caràcter de dos dels més grans autors de la literatura catalana del segle XX, ens serveixen per a conèixer millor la seva època, les seves il·lusions, frustracions, problemes, i per a donar-nos del molt que han canviat les coses, sobretot tecnològicament, i el el poc que han canviat en altres.
I Mariona Botella, alumna de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané, ens recomanarà els llibres de la col·lecció d'Anna Anec, de Care Santos.I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 28 de novembre i 5 de desembrea les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube
27 de novembre 2018
Prestatgeries plenes de desitjos.
Prestatgeries plenes de desitjos.
Fer una llista de prioritats forma part de l'art de créixer.
Fer una llista de prioritats forma part de l'art de créixer.
26 de novembre 2018
Oriol Pelacanyes, un xef estrellat, d’Eva Santacana
OriolPelacanyes, un xef estrellat, d’Eva Santacana
Il·lustracions
de Jauem Bosch
Baula
Edicions, 2018
Sinopsi
El
barri es prepara una altra vegada per al Concurs de Cuina en Pijama de cada
any. Al barri som així. Si organitzessis un Concurs de Cuina, no hi
participaria mai ningú, ara, si dius que ha de ser en pijama, o vestit de
submarinista, de ballarina o en camisa de força, aleshores tothom fa cua per
inscriure-s’hi. La meva mare s’hi va presentar l’any passat però els seus
cigrons extradurs van trencar la mandíbula d’un membre del jurat i van fer
saltar uns quants queixals, o sigui que aquest any té prohibit presentar-s’hi.
Però com que vol guanyar el viatge a París com sigui ha dit “Tu guanyaràs per a
mi, orelllut!”. Ara, si no ho aconsegueixo…
…ACABARÉ CONVERTIT EN
MANDONGUILLA!
Els camins de la llum, de Coia Valls, a Tortosa
Un plaer participar a la presentació del nou llibre de Coia Valls, Els camins de la llum, a La 2 de Viladrich de Tortosa.
.
30 de novembre
19.30 hores
.
Us intentarem sorprendre; esteu avisats!!!!
25 de novembre 2018
Cara de peix i altres contes
21è Premi de narrativa curta per Internet Tinet
Cossetània Edicions, 2018
Com cada divendres, el nen
neteja detingudament la peixera que li va regalar el seu pare. Un d’aquests
divendres, el nen coincideix per primera vegada amb el veí amb cara de peix,
que ho canviarà tot. Aquest comentari correspon a la narració guanyadora, Cara
de peix, de M. Victòria Lovaina, en el 21è Premi de narrativa curta per
Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2017-2018). A més, el
llibre inclou una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.
24 de novembre 2018
Els camins de la llum, de Coia Valls, a Tortosa
El proper divendres, 30 de novembre, a la 2 de Viladrich de Tortosa, presentació del nou llibre de Coia Valls, ELS CAMINS DE LA LLUM.
Els llibres de la Coia sempre són un viatge, no us perdeu aquest, amb parada a Tortosa.
Us deixo amb un fragment:
Rapunzel, de Cecil Kim
Rapunzel, de Cecil
Kim
Il·lustracions de Francesca Dell'Orto
Baula Edicions, 2018
Sinopsi
La Rapunzel, una noia amb una cabellera llarguíssima, ha
estat engarjolada per una malvada bruixa en una torre alta i inaccessible. Cada
dia, la bruixa li demana que deixi caure les seves trenes per poder trepar-hi i
pujar a visitar-la. Aconseguirà la Rapunzel escapar d’aquest trist destí?
23 de novembre 2018
Cites literàries
La primera vegada que
vaig descobrir que en pocs minuts em podia desprendre de totes les capes que
t'envolten i t'embolcallen, em vaig esborronar, vaig tenir por de caure en un
abisme
La ciutat invisible,
d’Emili Rosales
L’amor és gerd com una
nevada tendra,
assassí, com la punta d’una rella, fonedís
com el color d’un peix.
assassí, com la punta d’una rella, fonedís
com el color d’un peix.
Poemes del sud, de Cinta
Mulet
Tot ha estat un naufragi
on la mar era la primera mentida
L’efecte espantall,
d’Agustí Masip
Amb
molts diners i els publicistes adequats, la gent del carrer està disposada a
creure’s qualsevol cosa.
El
joc de déu, de Salvador Macip
Aleshores vaig començar a
entendre que si el futur era la possessió més preuada, només si l'omplia de
projectes, d'il·lusions, podria refer-me de tot el que anava deixant enrere.
El somni de Tàrraco, de
Xulio Ricardo Trigo
Mentre
el contemplo per enèssima vegada, em pregunto si en aquest riu me n’hi he
deixat un bocí o si, al contrari, és d’aquest riu que en porto un bocí allà on
vaig.
Esmorzars
de l’Ebre, d’Ignasi Revés
Després de matar-lo d’un
sol tret va estar bona estona furgant-li la ferida, del tot convençut que la
víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala.
Glops, de Joan Pinyol
es va posar en marxa el
voluble joc de la memòria, que sempre presenta els records desordenats, fent
salts en el puzzle del temps
Impremta Babel, d’Andreu
Carranza
22 de novembre 2018
Contrallum
La llum esquitxa a gotetes el meu rostre bocabadat.
Ni la roca ni la mar no perden, quan la batalla és de passió.
.
Inspirat en una pintura de Quim Boleda.
21 de novembre 2018
20 de novembre 2018
El calaix dels vols perduts, fragment
Quan el
cambrer li reclama, amb dosis excessives de mal geni, si ha decidit el postre
d’una vegada, l’agafa desprevingut, i li cal un esforç tan colossal com estèril
per intentar no envermellir. No vol que noti com s’estava fonent, absort amb la
corba que dibuixa una espatlla tres taules endavant, sota la pantalla d’un dels
televisors. Una corba sublim en senzillesa, delicada, coronada amb l’explosió
vermella dels cabells; un pintor avesat a admirar ballarines com Degas la
signaria sense dubte. Tres taules i tres mons, de vegades, són distàncies
similars.
.
El calaix dels vols perduts, Pagès Editors
19 de novembre 2018
El Llibre d’Hores de Jacominus Gainsborough, de Rébecca Dautremer
El Llibre d’Hores de Jacominus Gainsborough, de Rébecca Dautremer
Baula
Edicions, 2018
Sinopsi
Un
llibre d’hores? Què és això? Doncs és tota una vida! La d’en Jacominus
Gainsborough. Les fulles seques del parc, la pluja, la marea baixa. Una
tombarella, un comiat en una andana, un bon dia en un jardí ple de pedres. Un
picnic, unes curses i l’ombra fresca sota l’ametller. Tot això. Una vida.
Amb El calaix dels vols perduts, a La Ràpita
Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
Dijous passat, 15 de novembre, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
Allí vam iniciar el moviment Versos contra la violència l'octubre de 2017, allí he guanyat el Premi de poesia Lluís de Montsià i, sobretot, allí he trobat bons amics a qui ens uneix la passió per les paraules.
Inicia l'acte la regidora de Cultura Erika Ferraté, i després l'amic Eduardo Margaretto m'acompanya a la presentació que segueix un fil aleatori marcat per les imatges i textos que anem traient dels calaixos.
Fem participar al públic, on s'hi troben també bons amics, i anem desgranant alguns de les emocions i senzills tresors que amaga el llibre. I n'amaguen d'altres que els lectors hauran d'anar descobrint.
Bon vespre a La Ràpita, on ens respecta aquest cop l'amenaça de pluja, amb un final inesperat, amb un regal únic del qual ja en parlaré un altre dia.
18 de novembre 2018
Versos contra la violència, a Vilafranca del Penedès
Divendres passat, 16 de novembre, nou acte de Versos contra la violència, aquest cop a Vilafranca del Penedès, convidats i coordinats per
Santi Borrell i dins de les tertúlies que organitza Òmnium Cultural sota el nom
de Poesia i República.
Hi acudim amb l’entusiasme habitual gent de les Terres de l’Ebre,
i d’arreu que ens anem afegint a aquest col·lectiu que suma, que creix, que
pretén reivindicar el nostre tarannà pacífic.
Tots els actes en què hem participat han estat diferents,
perquè són diferents els espais, la gent que els coordina i el moment. Aquest
cop les lectures de poemes inclosos al llibre editat per Onada Edicions, o d’altres,
es combinen amb la tertúlia i comentaris dels assistents o dels mateixos
participants, de vegades amb punts de vista diferents, i sempre amb aquest
esperit tan català de debatre-ho tot. El resultat és un acte molt interessant,
enriquidor i també emotiu, on participem, Ricardo Gascon, Jesús M. Tibau, Anna
Maria Franco, Pilar Garriga, Mònica de Dalmau, Xavier Aragó, Àngel Martí,
Montse Pallarès, Mercè Quiles, Santi Borrell, Jordi Ribas i Lluís Martín
Santos.
Després, acudim a la plaça de la Vila on cada dia, cada dia,
cada dia, els Músics per la llibertat interpreten diverses cançons per a exigir
la llibertat dels presos polítics, i on es fa notar la nostra presència amb la
lectura, per part de Mònica de Dalmau, del poema del llibre de Montse Boldú.
La llum dels carrers vells de la vila ho omplen tot de color
groc, i les fulles dels arbres que cauen.
Després, anem a la seu d’Òmnium Cultural, vora el refugi de
les restes d’una antiga muralla. De fet, n’estaríem a la part de fora, però ens
hi sentim a dins. L'espai es diu Muriel Casals i el presideix una imatge de Jordi Cuixart. Ens han preparat un pica-pica dolç i salt, i ens obsequien
amb cava i, sobretot, ens regalen la seva amistat i agraïment mutus. Acabem amb
bon ànim recitant algun poema i, fins i tot, cantant alguna jota.
Tornem cap al sud ben entrada la nit, potser cansats, però
amb les bateries ben carregades d’emocions.
Més imatges en aquest enllaç.
Més imatges en aquest enllaç.
Estima, de Xavi Benigni
Estima, de
Xavi Benigni
Sinopsi
A vegades,
tothom necessita sentir-se dir alguna cosa. Tothom passem per moments difícils,
moments en els quals creiem que no som res, moments en els quals pensem que
estem sols. No tenim a ningú que ens digui el que necessitem sentir-nos dir.
Però, el que sovint no sabem és que, a vegades, la millor medicina som
nosaltres mateixos i tenim la capacitat de salvar-nos. Aquestes són les paraules
que em van salvar. «La millor medicina som nosaltres mateixos».
17 de novembre 2018
El curiós cas del castell Billinghurst, de David Fernández Sifres
El curiós cas del castell Billinghurst, de David Fernández
Sifres
amb il·lustracions de Albertoyos
Baula Edicions, 2018
sinopsi
Per primera vegada, les set pedres precioses més valuoses de
tot el món s’exhibeixen al castell Billinghurst. D’una en una, van
desapareixent de manera misteriosa.
Els nois i noies de l’Escola de Detectius Avant comencen la seva
investigació entre ornitòpoters i autòmats, però el cas es complica quan el cap
de seguretat del castell els prohibeix d’entrar-hi. Descobriran qui és el
lladre abans que robi l’última de les pedres?
Què hi ha a dins?
Què hi ha a dins? Descobreix la vida secreta dels animals
Cossetània Edicions, 2018
Gràcies a aquest llibre podràs
entrar en les cases més sorprenents dels “animals arquitectes” més enginyosos i
originals, capaços de construir els seus caus amb una habilitat que els humans
no podrien igualar! Què esperes? Descobreix en aquestes pàgines on viuen les
abelles, les formigues, les guineus, els castors, els ossos, els pops i tots
els altres “superconstructors”!
16 de novembre 2018
Cites literàries
No he volgut escriure-la
en llengua castellana per no mostrar tenir en poch la cathalana y també per no
valer-me de llengua estranya per a illustrar i defensar la naturalesa pròpia.
Los col·loquis de la
insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig
Un poble són múltiples i
diverses formes de vida, són llocs, gent, arbres, la flaire de la pluja, i
també és la pols. És el temps en si mateix, però en moviment.
Expedient 3295, d’Emigdi
Subirats
L’Ebre és la gota fèrtil
que calma la set dels arrosars i alleta els peixos d’escates lluents. És la
llàgrima dels núvols que amaren les valls de color assutzena, el plor del cel
que governa aquest delta desitjat.
Guia de les Terres de l’Ebre,
de Vicent Pellicer
Déu
era un domador de puces, de la mateixa manera que jo era un déu fracassat,
enamorat i desvergonyit. Érem col·legues. La humanitat estava ben apanyada.
El
domador de puces, de Francesc Valls Calçada
He refet tants cops la tanca
que em cremen les mans
en olorar el filferro creuat
per les tenalles velles.
que em cremen les mans
en olorar el filferro creuat
per les tenalles velles.
Els crisantems, de Rafael
Haro
No
s'han de fer preguntes quan creixes -va respondre el xeiene-. Observes,
escoltes, esperes, i t'arribarà la resposta.
En
John Garfield en territori xeiene, de Jordi Cantavella
La
noia s’aixecà desprenent aquella aroma de son i droperia pròpia del diumenge
ressaltada per l’absència de les calces que el balanceig de la jaqueta del
pijama feia evident.
Johnson
& Johnson, El català és un misteri poètic?, de Fede Cortés
En obrir la porta de la
barraca l’olor del fang i de l’arròs madur, l’orquestra de l’aigua i del cel,
lo blau de la partitura, li esclaten com música d’un nou món.
Salabror de riu, de
Baltasar Casanova
15 de novembre 2018
Noa, la noia fantasma, de Joan Manuel Gisbert
Noa, la noia fantasma, de Joan Manuel Gisbert
Baula Edicions, 2018
sinopsi
La Noa era gairebé invisible. Molt poca gent sabia que
existia. Només la podien veure les persones que triava ella, com la Margarida i
els seus amics. I les buscava per portar-les a un fabulós edifici secret que
corria perill de desaparèixer. Allà, una dona misteriosa, sumida en un son
profund, les necessitava perquè per fi pogués tenir lloc una cosa única i
sorprenent.
14 de novembre 2018
SER EL MILLOR DEL MÓN
Passejada per la via verda amb mon fill. Després d’anys de demanar-ho, enguany l’hem apuntat a l’Ebre escola, una entitat que, a més de practicar el futbol, volen formar persones a través de valors.
Parlem que tothom té dret a jugar, independentment de la seva vàlua esportiva o que tingui més o menys gràcia en tocar la pilota. Ningú no és perfecte.
-Papa, saps que tothom és el millor del món almenys en una cosa?
-Ah sí? En què?
-En ser ell mateix.
Parlem que tothom té dret a jugar, independentment de la seva vàlua esportiva o que tingui més o menys gràcia en tocar la pilota. Ningú no és perfecte.
-Papa, saps que tothom és el millor del món almenys en una cosa?
-Ah sí? En què?
-En ser ell mateix.
Valer Gisbert a Tens un racó dalt del món
Valer Gisbert ens visita a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre. Recordarem el seu primer llibre El vigilant d'horitzons, la seva faceta teatral i, sobretot, el seu nou llibre, A passes comptades, novel·la que va rebre el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, una obra ambientada a Prat de Compte, a la Font Calda, amb barreja d'elements tan reals com la guerra civil amb d'altres fruit de l'imaginari col·lectiu o del mateix Valer, amb referències al mític cíclop de l'Odissea, llibre que té fora influència en algun dels personatges i en la mateixa estructura de la novel·la, un llibre amb valors humans, amb moments plens d'angoixa, i també de poesia.
I de l'Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita ens visiten Èlia Balsells i Malena Forcadell, alumnes de 3r d'ESO que ens recomanaran llibres, i la professora Sara Cid, que ens parlarà del projecte Impuls per la lectura.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. El programa es podrà veure en directe els dimecres 14 i 21 de novembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
13 de novembre 2018
Vlad, el pitjor vampir del món
Vlad, el pitjor vampir del món, d’Anna Wilson
amb il·lustracions de Kathryn Ourst, i traducció de Montse
Molist
Nova Col·lecció de Baula Edicions
Els Ullals són la família de vampirs més valenta que ha
existit mai. Tots ho són, excepte en Vlad, que és un gallina. Ell només vol
tenir amics a l’escola. Però encaixar en una escola d’humans no serà gens fàcil
per al petit vampir, i menys amb una mascota com la seva: un ratpenat que el
segueix a tot arreu!
12 de novembre 2018
al programa Terra llibre, de Radio Terra
Parlant de literatura ebrenca al programa Terra llibre, de Radio Terra, amb Txell Granados.
El podeu escoltar en aquest enllaç.
Versos contra la violència, cap a Vilafranca del Penedès
Proper acte del moviment Versos contra la violència, tertúlia, recital i presentació del llibre, a Vilafranca del Penedès, el 16 de novembre a les 7,30 de la tarda, coordinat per Santi Borrell.
Aquest moviment sorgit a les Terres de l'Ebre va sumant participants a mesura que fem actes a diverses ciutats i pobles.
Temps era temps en un bosc màgic, de Chris Riddell
Temps era temps en un bosc màgic, de Chris Riddell
Baula Edicions, 2018
Sinopsi
A
la Torre Més Alta del Bosc Màgic hi ha una festa i tothom hi és convidat. La
Capelina Verda creua el bosc per poder-hi anar. Pel camí es troba amb una
bèstia malenconiosa, tres porquets embadalits amb una caseta de xocolata i tres
ossos malhumorats. Podrà arribar a la festa a temps?
Chris Riddell s’endinsa amb
humor en un bosc de contes tradicionals i dona una nova vida a alguns dels seus
protagonistes més icònics.
11 de novembre 2018
El calaix dels vols perduts, a La Ràpita
Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
Aquest dijous, 15 de novembre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
L'amic Eduardo Margaretto serà l'encarregat d'acompanyar-se a la presentació, i segur que resultarà amena la forma amb què anirem obrint alguns dels calaixos perquè en surtin emocions.
Xalarem!
Revival, de Damià del Clot
Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
L’Uri Porc fa quaranta anys. Abans de bufar les espelmes ha de demanar
un desig. Només que els desitjos no s’improvisen; al contrari: reclamen una
reflexió prèvia. En un temps on el passat assoleix valor, on cotitza allò retro
o vintage, on es remasteritzen els LP o es fan tributs als clàssics, on les
sèries com Miami Vice són evocades amb passió juvenil, l’Uri Porc reflexiona
sobre allò que ja no tornarà més. O sobre allò que, tal vegada, mai va marxar
del tot. Ho fa de la mà de les seves exnòvies. Cada ex, un capítol. I en cada
capítol Revival parla dels records de l’adolescència i la joventut, de la
importància de tenir una colla, del poder de la música i del culte a les
discoteques, dels moments passats que ja no tornaran però que són allí,
disposats a ser evocats per fer-nos saber que tal vegada el passat no va ser
tan dolent. O no va ser millor que el present. Revival posa en valor la moda, els vicis, els
errors de joventut, les oportunitats perdudes, les farres viscudes, les cartes
d’amor o els rotllos d’una nit.
10 de novembre 2018
Cites literàries
La mar semblava irreal,
de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors.
Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.
Viatge a l’esperança,
d’Artur Bladé i Desumvila
Som insolidaris en la
victòria i en la desfeta (en la desfeta sobretot, ja que fatalment esmicola i
divideix.
L’exiliada, d’Artur Bladé
i Desumvila
Pobleu dels vostres vides
de versos fugissers,
els cementiris de
paraules
no mereixen tanta glòria.
Els versos inicials, de
Miquel Reverté
No m’encetis massa de
pressa
que puc quedar clivellat
pertot arreu.
Kalenda d’hivern, de
Raimond Aguiló
Du un gotet de vi pinçat
amb els dits tal com una aranya duria una mosca que ha atrapat a la teranyina.
Besòs Mar, de Lluís Bosch
Cansada de besar la teva
absència, dibuixo caragols de colors que t'arribaran per la mateixa finestra
que jo. I gairebé diria que plou a totes les estacions.
Passions mínimes, de Bel
Olid
Li semblava que, si
sabien llegir llibres, també sabrien llegir persones.
El metge i un gos
d’atura, d’Inès Vidal Farré
És molt difícil assumir
l’esperança de viure si qualsevol record o objecte antic no aporta més que
nostàlgia.
Un sol de veritat,
d’Agustí Clua
09 de novembre 2018
08 de novembre 2018
Patrimoni de l'ànima
Versos, música i bombolles, un acte molt entranyable avui a la Biblioteca Marcel·lí Domingo
de Tortosa.
Gonzalo Luna és una persona encantadora, provinent del Perú
i Uruguai, fa mols anys va aterrar a Barcelona, on trobava serioses dificultats
per a aprendre a parlar el català, perquè, coms tots sabem, és molt més fàcil
viure a Barcelona plenament en castellà que en català, diguin el que diguin,
falsegin el que falsegin. Impulsat pel seu desig d’aprendre català i de gaudir
d’una vida de més qualitat, va llegir que a les Terres de l’Ebre era el lloc on
més percentatge de català es parlava, i així va fer cap a Tortosa. I aquí pot
parlar i ser contestat en català de forma fàcil i quotidiana. I aquí,
generosament, s’ofereix per fer de voluntari a la Biblioteca i per col·laborar
en tot el que convingui.
I per a cantar, una de les seves passions.
Aquests dies, aprofitant que està a Tortosa el pianista Martín
Fernández, farà els concerts “Patrimoni de l’ànima”, amb cançons de tota la
vida, boleros, tangos, balades, etc, a diversos locals entre els 8 i l’11 de
novembre. Però ha volgut iniciar-los a la Biblioteca.
I fruit a la coneixença i amistat que va creixent gràcies a
les trobades dels diLLUMs d’arts al forn, també li hem volgut fer costat, amb
lectures de poemes, Anna Maria Franco, Montse Boldú, Montserrat Pallarès i Jesús
M. Tibau.
I és que l’amistat amb gent de sensibilitat bessona és un
autèntic Patrimoni de l’ànima.
Gràcies Gonzalo per ser com ets. Gràcies per ser un de
nosaltres.
07 de novembre 2018
Lugar
Bronce callado
en la espadaña
subida del decir:
animal de silecio
en la inteligencia.
Qué remoto el rumor
de los signos.
Qué dolor esperar.
Lugar, de Mariano Castro
06 de novembre 2018
diLLUMS d'arts al forn, trobada de novembre
El passat 5 de novembre, nova trobada mensual del col·lectiu
dels diLLUMs d’arts al forn, el primer dilluns de cada mes al Forn de la
Canonja.
Després de tres anys d’activitat, ens trobem amb més
entusiasme qu emai i la família no para de crèixer, amb nova gent que s’afegeix
a les trobades. Recordo que no cal inscripció prèvia ni reunir cap requisit;
simplement, estimar l’art i la cultura i tenir ganes de compartir una estona
agradable amb les tapes del Forn de la Canonja, que mai sabem quines seran, i
amb els temes que parlem, sempre de forma més o menys improvisada.
Durant aquesta trobada, després de la ronda de
micropresentacions que li agrada fer a Ricardo Gascon, comentem diversos temes
i notícies culturals:
Sisco Lahosa ens dona còpies dels articles que cada mes ens
proposa per a reflexionar;
Irene Prades ens explica les IV Jornades del PatrimoniLiterari Ebrenc que tindran lloc del 13 al 16 de novembre;
Gonzalo Luna ens parla de patrimoni de l’ànima, els concerts
que durà a terme entre el 8 i l’11 de novembre acompanyat al piano de Martín
Fernández;
Montserrat Esteve, de l’Associació d’amics i amigues de la UNESCO, ens
convida a participar a la XII edició del Premi Federico Mayor Zaragona, de
creació de clipmetratges sota el lema Salvem el planeta;
Montserrat Esteve i Rossend Bonàs fan difusió del diccionari
visual català àrab que van realitzar amb molt d’èxit de vendes;
Rossend Bonàs ens mostra alguns dels seus poemaris;
Ramon Chordà ens mostra alguna de les seves novel·les;
Jesús M. Tibau ens parla de la recent III Nit de la Culturaa Sant Carles de la Ràpita, on es va homenatjar l’escriptor Víctor Canicio, i
ens recomana els llibres A passes comptades, de Valer Gisbert, i Salabror,
d’Agustí Clua;
Ricardo Gascon ens cita un fragment dels Col·loquis de la
insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, on ja es parlava del Forn de
la Canonja al segle XVI, i recorda que el 14 de novembre es presenta el llibre
Hemingway, de Manuel Pérez Bonfill, a la seu de la UNED a Tortosa;
Ester Galindo, de la llibreria la 2 de Viladrich ens avança
algunes de les presentacions que tindran lloc aquest mes de novembre, com ara
el llibre sobre El balneari de Cardó, d’Albert Curto i Laura Tienda, i Els
camins de la llum, de Coia Valls;
Mercè Falcó ens convida a participar a la Viquimarató del 29
de novembre, dins de l’Any Pompeu Fabra;
Josep Maria Bonet sorteja un exemplar del seu nou disc, I...ara què?
I moltes més coses que segur em deixo, a banda dels
somriures i complicitats que no paren de crèixer.
Propera trobada, el dilluns 3 de desembre, a partir de les
20.30 o 21 hores.. però abans, a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Tortosa, a
la presentació del nou llibre d’Eduardo Margaretto i Eva Mascarell, Versos de
ocasion.
05 de novembre 2018
Nanoconte arbonià d’una bicicleta
Fatalment, es trenca la roda de la màquina i hagué de
carregar-la al coll la resta del camí, vora la sèquia; com la vida.
04 de novembre 2018
Notes de color, de Narcís Oller
Cossetània Edicions, 2018
Notes de color ofereix
una imatge més matisada i rica del narrador Narcís Oller que no pas la que
proporcionen les novel·les llargues, adreçades a acomplir amb aquell programa
realista marcat per Yxart i Sardà. Ja era així a Croquis del natural i
ho va continuar essent en els altres reculls de contes. Una part de les
narracions se cenyeix a l’experimentació dels procediments realistes, però una
altra bona part s’encamina per viaranys diferents.