Ni el malmès camí

 

Resum literari de l'any

Tal dia com avui, m'agrada fer un recordatori de les activitats realitzades durant l'any. És un bon exercici. Enguany han estat menys de les habituals a causa de la pandèmia, però déu n'hi do: 

-Publicar el dietari L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editoril Petròpolis, i presentar-lo a Tarragona i Tortosa.

-He rebut el VII Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta.

-Coordinar el llibre col·lectiu Josep Igual i els dies (Editorial Petròpolis), en homenatge a l'amic escriptor que ens va deixar al març, i participar en diversos homenatges.

-He participat al llibre col·lectiu Objectiu fotoliterari que organitza la casa de l'Artista en Terres de Cruïlla de La Sénia.

-He arribat al miler de contes escrits.

-Un poema meu s'inclou a la ruta poètica de L'Ametlla de Mar. 

-Escric alguns articles a La Marfanta.

-Participo al Dia mundial de la poesia, virtualment, amb la lectura d'un poema de Gerard Vergés.

-He tingut el plaer de ser objecte, per a sorpresa meva, d'un muntatge dels diLLUMs d'arts al forn, amb lectures dels meus textos, ambel nom d'El poeta tranquil.

-Dins del programa Autors a les aules, he visitat l'Escola Port-Rodó, de Campredó.

-He participat a l'actuació poètica feta a Roquetes, L'amor no fa mal, amb l'excusa o acompanyament de la pintura d'un mural per part d'Ignasi Blanch. Com a la majoria d'activitats que esmento, si hi ha un vídeo és gràcies a Rafael Ricote.

-He repassat les novetats ebrenques de l'últim any amb Gustau Moreno al programa Primera columna de Canal 21 Ebre.

-Coordinació amb Ricardo Gascón i participació al recital La Tortosa de Gerard Vergés, acte d'homenatge que fa anys celebrem al voltant de Sant Jordi.

-Participació a la presentació del llibre Continuem?, d'Ernest Redó, i Un estiu al Delta, de Pilar Garriga.

-He participat en la gravació de diversos vídeos des dels diLLUMs d'arts al forn, dedicats a la gent gran, a  Zoraida Burgos, i a Agustí Forner, 

-Club de lectura d'adults sobre El vertigen del trapezista.

-Recital sobre lletres de cançons de Geogie Dann a Aldover, basat en el vídeo que vam muntar l'any passat diLLUMs Dann al forn. 

-He participat al programa Arran de vers, de Constantí Ràdio, presentat per Isabel Ribera.

-He gravat via skipe diverses converses sota el nom Amistat i llibres, que es poden veure en aquest enllaç.

-Comentar el llibre Primavera, estiu, etcétera, per al Club de lectura d'Arenys de Mar, que va fer durant la seva visita a les Terres de l'Ebre. També en motiu de la mateixa visita, vaig coordinar amb Ricardo Gascón el recital sobre Gerard Vergés.

-Entrevista al programa Cultura en barra, que organitza L'Ateneu Calero.

-Mantenir fins al setembre una pàgina oberta a L'Aixeta, on hi penjada de dilluns a divendres textos inèdits i en primícia per als mecenes que generosament es van apuntar.

-Lectura d'un conte per Nadal a la Cadena Ser Ebre per vuitè any consecutiu

-Al setembre vam tornar a gravar converses al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, després de l'aturada pandèmica, amb , Xavier Lluís, Cristian Porres, Fèlix Edo, Elena Solé, Amàlia Roig, Miracle Sala, Joan Todó, Núria Pradas i Núria Morera de convidats.

-He continuat fent vídeo lectures que deso al blog De lector a escriptor., on ja en porto uns quants centenars.

-He participat des de certa distància de les activitats i trobades que s'han pogut realitzar de forma presencial des dels diLLUMs d'arts al forn, desitjant que tant de bo tot torni a aquella estimada normalitat.

-I he anat escrivint els meus textos més o menys improvisats, retalls de dietari que m'escric a sobre, aforismes, comentaris d'altres llibres, etc, que penjo al blog, facebook, twitter, etc. 

Les urpes no són obstacle

 

les llàgrimes no suren

 

coses boniques del teu llibre

 Premi per  a un escriptor: que de tant en tant diguin coses boniques del teu llibre. En aquest cas de L'espectacle de la vida.

Joan Todó torna al programa Tens un racó dalt del món

Joan Todó torna al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.

Amb ell parlem de l'edició de la seva obra poètica reunida al llibre La vista als dits i del seu no u llibre La verda és porta, una original biografia de l'escriptor Quim Soler

Júlia Albesa de La Irreal ens recomana un nou llibre.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Batiste Pla.

El programa es podrà veure en directe el 28 de desembre, a les 22 hores,, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

Aquell límit implacable

 

L'aigua trenca tots els límits

 

naus de joguina

 

Llegint Rodari per Nadal a la SER

Vuit anys seguits llegint un conte de Gianni Rodari per Nadal. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina. el 2020, La paraula plorar, i el 2021, El planeta de la veritat.

Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

Absent

 

Els llibres d'A., de Josep Lluís Badal.

 Lectura del fragment inicial del llibre Els llibres d'A., de Josep Lluís Badal. Recomanat per Helena Herranz de la llibreria La Romàntica. Gràcies pel regal

El meu univers literari, vist per Emigdi

 Emigdi Subirats parla del meu univers literari al seu blog Lletres ebrenques. Gràcies, amic. Incomptables les complicitats i col·laboracions de tots aquests anys

https://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi/lunivers-literari-de-jesus-m-tibau/

 

Miracle Sala a Tens un racó dalt del món

Miracle Sala és la convidada aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.

Amb ella parlam sobretot del seu recull de microrelats Piscolabis. Piscolabis conté una vuitantena llarga de textos que van de les tres línies a les quatre pàgines, amb històries que parlen de la condició de viure, les relacions humanes, la llibertat, la lluita dels pobles, la supervivència del món i la natura, la mort i la llengua. Com diu Llorenç Capdevila, en el pròleg, "Miracle Sala hi imprimeix el seu estil particular: el protagonisme dels animals (i de vegades els objectes) d'alguns dels relats és marca de la casa, com ho és la cura en el llenguatge, la ironia intel·ligent, la importància dels records, la capacitat evocadora o les referències als clàssics".

També parlem del seu poemari anterior La mort és molt bèstia, i de la seva agenda literària 2022

Júlia Albesa de La Irreal ens recomana un nou llibre.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de David Jiménez.

El programa es podrà veure en directe el 14 de desembre, a les 22 hores,, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

cavalcar és possible

 

un titànic esforç, de pedra

 

Des de quan estan estes lletres aquí?

 CONVERSES AGAFADES AL VOL

Al passeig vora l'Ebre, un grup de noies joves, desimboltes, cridaneres, de fora de la ciutat, suposo. Una, sorpresa, davant l'enorme paraula de TORTOSA, que s'alça sobre l'enrajolat, diu: "Des de quan estan estes lletres aquí?"

Una altra, segura, respon una evidència: "Pos des de que les van posar. "

 

Al passeig vora l’Ebre, de nit. Una parella jove, molt jove, riuen escandalosament d’ells mateixos, sobretot ella, que s’adreçava decidida cap a un cotxe aparcat que no és el seu, sinó, suposo, un de similar. I ella no para de riure del seu error, i ell riu que ella rigui. En la foscor de la nit no distingeix el cotxe que, potser, els ha de portar a casa, o al futur, i això els fa riure, i això no els importa.

 

Una cursa que durarà anys

 

Al passeig vora l’Ebre, cursa de dos xiquetes, rossetes, germanes, suposo, nòrdiques, semblen. La gran agafa uns metres d’avantatge amb facilitat, i abraçada a una farola li fa pam i pipa a la petita, que de seguida es posa a plorar, o ho fa veure; tothom juga amb les seves armes. Son pare acudeix a l’auxili, i en pocs segons ja corren tots dos, agafats de la mà. M’aturo a fer una nova foto del vespre bellíssim sobre el Port. La famíia s’allunya cap a la nit, i veig que les germanes reprenen la cursa que, sospito, durarà molt anys encara.

Acabeu la frase

 Aquell confeti que ha restat amagat, no sé quants anys, sota algun dels nostres mobles i que ara....

Podeu mirar els finals proposats a facebook i twitter

Desdefinicions

 poraules. Tot allò que ens fa tanta temor dir.

#desdefinicions

Blog recomanat

 A aquestes alçades del món de les xarxes virtuals, quan els blogs semblen de vegades història antiga, em fa il·lusió que encara recomanin el meu blog.

La veritat és que facebook, twitter, instagram, youtube..., m'han ajudat a donar-me a conèixer una mica, i que també m'han permès conèixer gent, però durant l'època daurada dels blogs vaig establir vincles molt especials amb una bona colla de blocaires. Anys després, quan coincidim en algun lloc, es nota encara la il·lusió mútua.

pluja fina

 Solemne el temps de les estàtues;

pluja fina, els anys, sobre el pas d'un vell.

Inspirat en una fotografia de Ploutarcos Haloftis, trobada en un àlbum de la pàgina Photografic mercadillo

sempre és més enllà

 talment aus migratòries

fugir cap al sud

sabent que el sud

sempre és més enllà

Alta Provença, d'Antoni Clapés