La porta, inclòs al recull Postres de músic

 La porta, inclòs al recull Postres de músic (Editorial Empúries, 2005) Premi Marian Vayreda d'Olot.

És un conte gens representatiu del meu estil habitual. En aquella època, fa 15 o 20 anys, encara no havia assumit la meva especialització en els relats breus, i intentava escriure històries més llargues. Feia servir el recurs dels fets fantàstics i surrealistes, a l'estil Pere Calders, de l'humor, dels girs inesperats... Com a mostra aquest relat amb rastres onírics, personatges de ficció o del passat, que es fan presents, i alguna guerxada a la meva realitat, com la predilecció pel capità Haddock, o l'aparició d'una foto que el protagonista posa de fons de pantalla del seu ordinador, cosa que jo havia fet amb anterioritat.

Rellegir-lo ara és com un treball arqueològic que em desperta tendresa.