La porta, inclòs al recull Postres de músic (Editorial Empúries, 2005) Premi Marian Vayreda d'Olot.
És un conte gens representatiu del meu estil habitual. En aquella època, fa 15 o 20 anys, encara no havia assumit la meva especialització en els relats breus, i intentava escriure històries més llargues. Feia servir el recurs dels fets fantàstics i surrealistes, a l'estil Pere Calders, de l'humor, dels girs inesperats... Com a mostra aquest relat amb rastres onírics, personatges de ficció o del passat, que es fan presents, i alguna guerxada a la meva realitat, com la predilecció pel capità Haddock, o l'aparició d'una foto que el protagonista posa de fons de pantalla del seu ordinador, cosa que jo havia fet amb anterioritat.Rellegir-lo ara és com un treball arqueològic que em desperta tendresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada