Viatge en tren després de més de dos anys. Un regal per qui li agrada badar de forma activa. Enmig de camps i solars, veig un tancat on salten i juguen dos cavalls solts. Un és blanc, i l’altre, negre. No puc evitar pensar, deixant-me portar per tòpics antics del cinema, que un deu ser el del bo, i del dolent, l’altre. Potser els cavalls no són tan simplistes, ni es deixen enganyar per tants prejudicis com els humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada