En acabar cada any resumeixo en un sol apunt les coses que he fet, perquè m'agrada veure-les totes juntes, i perquè és un bon estímul per a animar-me a continuar.
.
Publicació del dietari Per no perdre'm les molles.
Publicació del recull de contes El noi del costat del padrí, i els corresponents actes promocionals a Tortosa, Vall-de-roures, Tarragona, Barcelona.
Participació als llibres col·lectius La bona confitura; Nou contes per a un estat nou.
Presentació dels llibres: 22 contes a la vora de la independència; Els nens del sac, de Damià Bardera; Pessics a l'ànima, d'Alfons Cama; Derelictes, de David Figueres; La dona pagesa entre la guerra civil i els anys 60 a les Terres de l'Ebre, de Teresa Castelló; Petonets pels puestus o la recerca de l'amor sincer, de Jordi Romeu; Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans
Club de lectura de Tortosa que co-coordino alb Sílvia Panisello.
Contes a la carta que han servit de regals per a petits i grans, i fins i tot per a acompanyar un vi nou.
Gosar escriure la continuació d'un conte de Jesús Moncada per a la revista digital Paper de vidre.
Participació a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, que organitza Tomàs Camacho.
Lectura de contes a llocs diversos com el Taller Cinta Dalmau i L'Assoc, de Tortosa i al cafè Itaca d'Amposta.
Presència a diversos centres d'ensenyament, com a l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, a l'insitut de Camarles amb El vertigen del trapezista.
Participació al certamen Poesia a les caves, que organitza Santi Borrell.
Taula rodona sobre contes a la Fira del llibre ebrenc, amb Bel Olid i Joan Barril.
Organització de la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Participació al Recital de poesia i música d'Horta de Sant Joan.
Redacció del pregó de festa major de Cornudella de Montsant.
Taller de creativitat literària a Tortosa.
Un conte participa a la les Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Participació a la Setmana del llibre en català, com a Escriptor de capçalera.
Participació a la primera edició d'Escales que pugen al cel, de Mas de Barberans.
Homenatge a Gerard Vergés durant les Jornades de les Lletres Ebrenques
Un conte participa a La festa del color groc, de la veu de Marc Jornet.
Presència al Club de Lectura de Santa Bàrbara.
Col·laboració amb articles d'opinió al diari Cop d'ull.
Continuar amb la 6a temporada del programa de televisió Tens un racó dalt del món de Canal 21.
.
I més coses que aviat veuran la llum.
31 de desembre 2014
Desitjos d'any nou
Em sento afortunat a la vida, i fa temps que
no li demano res a l’any nou; tan sols que no se m’emporti res. Jo els ajudo
tant com puc, o tant com sé, i els anys nous fan el que poden; de vegades se’n
surten, d’altres, no.
No puc dir que el 2014 hagi estat bo, quan s’ha
emportant gent que estimo. No li tinc en compte. Vull creure que no hi ha hagut
mala fe, que ha fet tot el que estava a les seves mans, i em consta que ho ha
intentat fins a l’últim moment. Pobre, només ha estat una baula més a la vida,
i li ha tocat cobrar el peatge dels anys acumulats. No el recordaré amb
ressentiment, sinó amb tendresa.
Aquesta nit, tossut, repetiré el meu desig. Em
sobren projectes, encara tinc il·lusions, i, sobretot, gent que estimo a prop.
No penso malbaratar temps amb rancúnies, ni
discussions estèrils, ni invertir esforços en tirar sal a les ferides (començo
a tenir la pressió alta, i la sal no és bona).
Acarono els records, però no m’hi enfonso, i
em disposo a gaudir, un any més, de l’espectacle de la vida.
Que el 2015 us estimi; que l’amor sigui mutu.
25 de desembre 2014
sempre, pare
que han deixat les fades.
A poc a poc, amb els genolls pelats
després de fer i desfer plomalls de flors
a mossegades,
aixeco el cos adolorit
pels anys malmesos estripant
bombolles d’aire.
.
(Fragment d'Una sortida digna, de Jesús Fusté)
24 de desembre 2014
23 de desembre 2014
Jordi Romeu a Tens un racó dalt del món
Guanyador del Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar, ens presenta la novel·la Petonets pels puestus o a la recerca de l'amor sincer. Un llibre fresc, amè, divertit, desimbolt, que ens narra les aventures i desventures d'un noi de 30 anys, immadur, i a qui la seva parella fa fora de casa. Aquesta situació, acompanyada d'un missatge que llegeix a la vora de la carretera i que el trasbalsa, el porta a investigar sobre l'amor sincer. Pel camí trobarà una corrua de personatges aparentment extravagants, però reals alhora, que el posaran en embolics o bé l'adreçaran; haureu de llegir el llibre per saber-ho.
També recomanarem els llibres El silenci dels pactes, de Marc Moreno, La condició valenciana, de Joan F. Mira, i L'era dels ossos, de Samantha Shannon
La secció de Microliteratura i art estarà dedicada a una fotografia de Joan Carles Prats.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 24 i 31 de desembre, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
Rúbriques obsessives
Mobiliari urbà farcit de grafits vora l'estació. Rúbriques obsessives. Afany de notorietat. de visibilitat? De permanència?
A pocs metres, un camp d'oliveres que, potser, algun avi va plantar.
A pocs metres, un camp d'oliveres que, potser, algun avi va plantar.
22 de desembre 2014
21 de desembre 2014
publicar un recull de nanocontes?
Quan faig sessions
de leectura dels meus contes, quan comento els meus llibres amb lectors, quan
llegeixo crítiques... els nanocontes sempre criden l'atenció, sovint em diuen
que és el que més els agrada, el que més els sobta, del que més se'n recorden. En
canvi, quan plantejo a un editor la possibilitat de publicar un recull de
nanocontes, em diuen que és molt complicat. No em casa una cosa amb l'altra.
Què n'opineu?
Paranys, de Toni Cucarella
Paranys, de Toni
Cucarella
Edicions Bromera, 2014
Sinopsi
La present selecció
–ben representativa– de relats de Toni Cucarella ens endinsa en un món
desencantat, poblat de perdedors i altres personatges empobrits. A través
d’aquests contes, alguns dels quals inèdits, assistim a la trajectòria d’un
autor de referència pel que fa a la narrativa curta: des del costumisme urbà
dels inicis fins a l’ambientació més rural que apareix en les seues creacions
més recents. Cucarella és molt hàbil condensant històries potents en relats
breus on la intriga i les sorpreses s’acompanyen d’un rerefons d’ironia –de
vegades sarcasme– i, sempre, de la denúncia de les injustícies sense abandonar
mai el to compromés, combatiu i honest i la defensa ferma de la llengua i de la
cultura que el caracteritzen.
20 de desembre 2014
Memòries, història de mos llibres i relacions literàries, de Narcís Oller
Memòries, història
de mos llibres i relacions literàries, de Narcís Oller
Cossetània Edicions,
2014
En aquest volum, es
reuneixen els textos publicats anteriorment amb els títols Memòries
literàries i Memòries teatrals, a cura d’Enric Cassany, professor de
literatura de la
Universitat Autònoma de Barcelona, el qual, en el pròleg,
escriu: “Les Memòries d’Oller, per als lectors d’avui, són encara un document
de primer ordre per entendre el narrador més ambiciós i de més projecció del
XIX català; un document que combina l’autobiografia, la crònica literària i la
crònica històrica [...] Cal acudir-hi per descobrir quines són les condicions
en què es mou la literatura catalana, i en especial la narrativa. La descoberta
meravellada de la llengua pròpia com a llengua literària, la defensa de
l’adopció del català en el marc espanyol, les dificultats d’editar en català,
però també d’assegurar traduccions honestes al castellà i a altres llengües, la
misèria del món editorial barceloní o la depauperació del teatre català
apareixen amb un relleu i una força que un historiador de la literatura no
podria imitar.”
Em remou la sinceritat, de Mariola Nos
Aquest primer llibre, que acostuma a ser molt especial per a tos els autors, es tracta d'un poemari on, com ja declara al títol, és intimista. Els poemes són minimalistes i aquest fet provoca que cada paraula adquireixi més protagonisme; també els silencis, els espais en blanc, l'absència quasi absoluta de signes de puntuació que l'autora, potser, no ha volgut que limitin les emocions.
Que les paraules volin, doncs, i que no es consumeixin sense haver estat dites.
19 de desembre 2014
El noi del costat del padrí al diari El Punt Avui
18 de desembre 2014
Al Club Dante
Com sempre, llegeixo algun conte d'El noi del costat del padrí, i algun nanoconte inèdit. Fins i tot, in situ, i provocat pel David, escric un nanoconte dedicat al programa:
Requisits d'admissió: emocionar-se amb les paraules. Em dono d'alta al Club Dante.
Parlem, reflexionem, riem, al voltant de les paraules i la literatura, de la qual, tots tres, en som apassionats.
M'emociona que acompanyi la xerrada la cançó Maig d'amor, de Jesús Fusté, basada en un poema de Gerard Vergés.
Aprofitant el viatge, a banda de fixar-me en uns quants personatges de carrer, visito el Museu d'Història de Catalunya, que no és el mateix que una Història de Catalunya de museu.
17 de desembre 2014
Per a Relats conjunts
La blancor del
paisatge no atenua la fam de caça; les petjades de la presa són més fàcils de
seguir.
.
Inspirat per una nova propsta de Relats conjunts.
16 de desembre 2014
Al Club Dante de Ràdio4
Aquesta nit, partir de les 22.00 hores, participo al programa de Ràdio4 Club Dante, dedicat a la literatura i conduït per David Martí. Parlarem del poder de la paraula, de poesia, de contes, de nanocontes, juntament amb l'escriptor Vicenç Llorca.
fusta menjada
Trepitja tots els deserts. Intenta
completar la impossible col·lecció de miratges. El bagul de records on els desa
té la fusta menjada.
15 de desembre 2014
14 de desembre 2014
Uns altres catalans
Exposició dedicada a Paco Candel i Els altres calatalans al Museu d’Història
de Catalunya. A l’entrada, un plafó amb una gran foto de Candel en una carrer
de barraques mentre uns xiquets juguen. Noies d’un institut que visita el Museu
es fan un selfie davant del plafó posant cares sexis. Uns altres catalans.
La cinquena planta, de Manuel Baixauli
La cinquena planta,
de Manuel Baixauli
Sinopsi
Una setmana després
d’haver enllestit un llibre titulat L’home
manuscrit, Manuel Baixauli va sentir els
primers símptomes d’una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament
paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de
sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la
mobilitat i, més endavant, l’autonomia. Durant el procés de rehabilitació,
Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va
obsessionar amb l'última, inaccessible, cinquena planta.
Comentari
Enigmàtica, onírica, real, profunda, introspectiva, reflexiva... colossal. Un llibre que no es pot explicar, s'ha de viure. Un llibre sobre el record i l'oblit, sobre els desitjos i les necessitats. Una novel·la que confirma Manuel Baixauli com un dels meus preferits, com un dels autors a qui espero, que em dóna material sensible i intel·lectual que em sorprèn, que em corprèn, que m'estimula. I, a més, en aquest cas, amb un parell de referències al vi del Montsant.
Per saber més us convido a llegir comentaris als següents enllaços:
Sons de xaloc; Núvol.
I us en llegeixo un fragment, com acostumo a fer al meu blog De lector a escriptor:
Enigmàtica, onírica, real, profunda, introspectiva, reflexiva... colossal. Un llibre que no es pot explicar, s'ha de viure. Un llibre sobre el record i l'oblit, sobre els desitjos i les necessitats. Una novel·la que confirma Manuel Baixauli com un dels meus preferits, com un dels autors a qui espero, que em dóna material sensible i intel·lectual que em sorprèn, que em corprèn, que m'estimula. I, a més, en aquest cas, amb un parell de referències al vi del Montsant.
Per saber més us convido a llegir comentaris als següents enllaços:
Sons de xaloc; Núvol.
I us en llegeixo un fragment, com acostumo a fer al meu blog De lector a escriptor:
13 de desembre 2014
El noi del costat del padrí, segons La petita llibreria
Gràcies!
Papallones en cambres d’hivern, de Gabriel Boloix
Papallones en
cambres d’hivern, de Gabriel Boloix, és un llarg recorregut de poemes que s’adscriuen
dins l’amplíssima tradició de molts poetes al llarg dels temps d’escriure
versos aparentment amb motius al·legòrics a estacions de l’any que són molt més
que estacions de l’any. O fins i tot com a metàfores vitals (maduresa,
vellesa)…
L’hivern és un sentiment: pot ser mort, pèrdua, buit, dolor,
enyorança, melangia…o també pot ser anhel, desig, somni, esperança d’un temps
millor.
El llibre aplega diferents sèries de poemes escrits cronològicament en
anys molt diferents però que l’autor els ha ordenat com si fos un viatge a
través d’una llarga jornada (matí, migdia, tarda, vespre, nit) on s’hi exposen
tot tipus d’emocions que reflexionen sovint sobre la fugacitat del propi fet
vital.
“Papallones en cambres d’hivern” és gairebé una antologia d’un
determinat tipus de poesia que l’autor ha conreat gairebé durant 20 anys i
com diu el poeta Jordi Valls en el pròleg “El cas de Gabriel Boloix és
excepcional perquè ens mostra la creació en tota la seva trajectòria i com creació
i poeta es van transformant amb el pas del temps”
12 de desembre 2014
El noi del costat del padrí amb el Club de lectura de Santa Bàrbara
M'agraeixen la presència diverses vegades, potser perquè sovint els escriptors tenim una aurèola de persona distingida o important, que jo sempre procuro desmentir mostrant-me proper i senzill. Som artesans de les paraules, i les emocions haurien de ser la nostra matèria primera.
parlo de la meva relació amb els relats breus, els llegeixo algun conte d'El noi del costat del padrí, i nanocontes, és clar, de com la realitat em captiva en forma de dietaris i molles.
Escriure em fa sentir emocions. Les emocions em conviden a a escriure. Bonica dansa. Balles?
11 de desembre 2014
façanes
Al tren. Seients més
endavant, un noi porta una gorra amb una pistola dibuixada d'on surt un cartell
que diu BANG. Una pistola de mentida. Sovint les façanes enganyen.
carícies
-Un mai pot oblidar que és pianista.
.
10 de desembre 2014
Uncertain glory
La revista The
Economist ha triat Incerta glòria entre els 10 millors llibres de ficció
publicats en anglès durant el 2014. Joan Sales conviu amb autors vius, de
llengua anglesa o traduïts.
El diari Ara es fa ressò de la notícia.
Per a celebrar-ho, us convido a escoltar algun dels fragments que he llegit.
mans
Hora de berenar. Mon
fill li porta galetes a son padrí. De puntetes, per a arribar dalt del llit,
les hi dóna; una mà tremolosa les agafa.
09 de desembre 2014
Lola Salmerón a Tens un racó dalt del món
En aquest poble de la Terra Alta ambienta el seu primer llibre La fábula de la montaña mágica, una aventura adreçada al públic infantil o juvenil.
El seu segon llibre, La esperanza tiene un nombre Ismail, es basa en la seva experiència professional en el món social i la problemàtica de la immigració, viscuda de ben a prop amb un dels seus protagonistes.
També comentarem els llibres La nostra vida vertical, de Yannick Garcia, Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté, i Lletres de batalla, entre Joanot Martorell i Joan de Montpalau.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 10 i 17 de desembre, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
Realitat o ficció?
Article publicat a la revista Cop d'ull del mes de desembre:
.
.
Realitat o ficció? Aquesta és una de les preguntes més
repetides a un escriptor. També és una de les preguntes que sovint es fa un
escriptor a si mateix; una de les preguntes que aprens a respondre't amb el pas
dels anys i les paraules.
Els
lectors volen saber què hi ha de real rere les teòriques fantasies que mostra
el llibre, volen endevinar quin percentatge del jo de l'escriptor es despulla
entre les línies, i molts cops tenen la certesa d'haver-ho descobert.
Però
què és la realitat? Què és la ficció? Hi ha alguna frontera? En aquest cas, la
frontera és nítida, borrosa, negociable, esquizofrènica?
Vaig
començar com a aspirant a escriptor fa més de trenta anys, en uns poemes on
pretenia abocar els meus sentiments en versos, o simplement trobar un camí per
expressar-me a través de la paraula escrita; jo, que era tan reservat i discret
amb la paraula oral. També explicar alguna història més o menys inventada.
Molt
més tard, arribaren els contes. La ficció pura i dura? Parlo de coses properes,
de marges del meu poble, de reines de Siurana, de records d'infantesa. Aprofito
gestos, situacions, anècdotes que m'envolten per embolicar-les de la fantasia
necessària per convertir-les en contes.
Després
de quatre-cents relats, m'endinso en el dietarisme, i parlo directament de fets
reals, renuncio a cuinar tot allò que veig i sento i a afegir-hi el sabor de
cap espècie; això sí, filtrats, inevitablement, pels meus ulls.
Realitat
o ficció? No són dos cares de la mateixa moneda, o dos monedes de la mateixa
cara?
Són
reals els records que tinc del meu padrí que es morí quan jo tenia pocs anys?
S'ajusten a la realitat la visió que tinc de les noies de qui em vaig enamorar,
dels carrers del poble on corria de xiquet? Ens vam canviar de casa quan tenia tretze
anys, i aquell trasllat físic fou com un adéu a la infantesa que ja començava a
idealitzar. Molt després, en tornar-hi algun cop, l'entrada em semblava més
petita, l'escala massa estreta, els marcs de les finestres recent pintats d'un
estrany color.
I
tots els personatges de ficció que he conegut, no són ben reals per a mi? Qui
ha influït més en la meva manera de ser, el padrí que no vaig conèixer, o el
Quixot? Algun dels xiquets amb què jugava a pilota, o el Petit Príncep?
Els
sentits que ens fan arribar la informació tenen poc d'objectius i molt de
partidistes; els records són joguines en mans del temps, o armes amb doble
fulla. La ficció és una de les millors maneres d'explicar la realitat, fins i
tot sense voler, o, potser, precisament quan no es vol.
08 de desembre 2014
signes ben enllaçats
A la feina, cada dia m’arriben instàncies escrites a mà. Pel
tipus de lletra pots endevinar moltes coses del seu autor o autora, per
exemple, l’edat. De tant en tant m’arriba una lletra que podria ser de ma mare,
una lletra amb majúscules recargolades, de signes ben enllaçats uns amb els
altres, avesada a buscar la pulcritud i la bellesa, segurament a base de moltes
repeticions a l’inici del seu aprenentatge. Em desperta tendresa, fins i tot
les faltes d’ortografia, fruit d’un ensenyament trencat, insuficient o empeltat
d’altres llengües. Imagino la mà ja una mica tremolosa pel pes tirà del temps,
intueixo a l’horitzó la seva entrada al passat.
07 de desembre 2014
Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté
Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté
Premi de narrativa del concurs
literari de Calldetenes
Santa Maria d’Atipar torna torna a
ser escenari d’un llibre de Miquel Reverté, que em va fascinar amb Crònica d’unamar desapareguda. En aquesta ocasió, un noi del poble també és protagonista,
tot i que es farà gran. Un noi que és cec, tot i que hi pot veure. Un noi que
ens farà llàstima, tot i que aprèn a gaudir del món que l’envolta, i que ens
plantejarà dubtes morals. El llibre és també un homenatge a un món que
desapareix, a uns hòmens i dones, a una forma de vida
06 de desembre 2014
Nebbia, de Núria Pradas
Nebbia, de Núria
Pradas
Bromera Edicions, 2014
Un misteriós jurament
embolcalla els secrets que torturen l’ànima de Gioia amb lletres punxegudes i
doloroses. I és que són molts els enigmes que la jove hereta de la mare, la
qual, just abans de morir, confia la filla a una estimada germana que viu a
Venècia.
És així com Nebbia ens
endinsa en aquesta ciutat fascinadora del final del segle xviii, carnavalesca i
juganera, però que alhora amaga racons foscos i amenaçadors. De fet, a
l’esplendorosa mansió de la tia Gertrude on s’instal·la Gioia , el luxe es barreja
amb una sensació terrible, una tristor profunda que acompanya pressentiments
nefastos.
05 de desembre 2014
Té el telèfon de molts assassins
Massa anys al cos de policia per veure, frustrat, com un
jove sergent li passa davant. Té el telèfon de molts assassins; alguns,
discrets.
04 de desembre 2014
A Ràdio Gandesa amb El noi del costat del padrí
Avui, entrevista a Ràdio Gandesa, a l'espai Ones de lectura, amb Paco Sanahuja. Hem parlat del dietari Per no perdrem les molles, i del recull de contes El noi del costat del padrí. També he llegit algun nanoconte inèdit.
El podeu escoltar en aquest enllaç, a partir del minut 7.
A la Biblioteca de Gandesa hi aniré en viu el 16 de gener.
La revolució dels somriures
Ordenant en carpetes informàtiques les fotografies del
passat novembre, m’aturo a observar amb més deteniment les del 9N. Ja he explicat les emocions viscudes aquell dia. En una de les fotos, tinc a mon fill
als braços mentre li deixo posar la papereta dins l’urna. No és una foto
original, n’he vist moltíssimes per les xarxes, mostra de la il·lusió amb què
vam viure el moment. Avui, però, no em fixo en els teòrics protagonistes de la
imatge que va enquadrar la meva dona, sinó en un testimoni involuntari, un home
que esperava el seu torn, un metre més enrere, i que observa l’escena amb un
somriure a la cara, de simpatia, de solidaritat, de companyia. La revolució
dels somriures.
02 de desembre 2014
la fulla del ganivet
Sempre comprova la qualitat del tall abans d’una feina.
Esmola la fulla del ganivet, i les intencions.
01 de desembre 2014
vendes a La casa del llibre
El noi del costat del padrí, entre els nou llibres de ficció en català més venuts (el novè concretament) a La casa del llibre de Barcelona, després de Ken Follet
Gianni Rodari al Club de lectura de Tortosa
Des de que vaig descobrir aquest autor, m'encisen els seus contes, i els inclosos en aquest recull, no paro de rellegir-li a mon fill cada nit que, a temporades, en té un o altre de preferit.
Crec que pot ser molt interessant comentar aquesta mena de llibres en un club de lectura per a adults, perquè estic segur que els podrem assaborir molt més que els xiquets, si som capaços d'obrir la ment a la fantasia.
En aquest enllaç, podreu escoltar els contes de Rodari que he penjat a Youtube.
La cita és el 18 de desembre, a les 19.30.
Si teniu interès en rebre més informació, podeu escriure a clubdelectura@tortosa.cat
Com que molts de vosaltres no podreu assistir, us convido a compartir comentaris sobre el llibre en aquest apunt.
Els propers llibres a comentar al Club de lectura són.
30 de gener de 2015. La ciutat invisible, d'Emili Rosales, amb presència de l'autor i amb la col·laboració d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre
26 de febrer de 2015. El projecte Rosie, de Graeme Simsion
30 de novembre 2014
29 de novembre 2014
A la Microbiblioteca de Barberà del Vallès Esteve Paluzie
Es tracta d'una Biblioteca especialitzada en el microrelat, per tant sé que els meus llibres seran ben acollits.
L'era dels ossos, de Samantha Shannon
L'era dels ossos, de Samantha
Shannon
Bromera Edicions, 2014
L’any 2059, el planeta està dominat per un sinistre règim totalitari.
Paige Mahoney treballa al submón de la delinqüència i la seva feina és extreure
informació entrant a la ment de les persones. La Paige és clarivident i, en
un món on els somnis estan prohibits, comet una alta traïció tan sols per
existir.
La seva vida canvia per sempre quan –agredida, drogada i segrestada–
la jove arriba a una presó d’Oxford controlada per una poderosa raça d’un altre
món. Ara, la Paige
pertany al Guardià, qui esdevindrà el seu mestre, el seu entrenador i, alhora,
el seu enemic natural. L’única oportunitat que té de tornar a ser lliure és
permetre ser instruïda a la presó on està destinada a morir.
28 de novembre 2014
Bressol de lletraferits
Josep és un enamorat de les meves Desdefinicions, i altres cops n'ha parlat al programa. Al seu blog en seleciona algunes, i també un fragment de Postres de músic.
L’inspector d’homicidis
L’inspector d’homicidis demana la baixa. Perquè es troba
malament? No; perquè no s’hi troba.
27 de novembre 2014
Entrevista a Surtdecasa
L'entrevista va tenir lloc a la Biblioteca de Tortosa, en un ambient molt agradable, que convidava a parlar amb vent baixa, amb sinceritat.
I un cop de vent els despentina, segons la Llibreria Adserà
26 de novembre 2014
Recomanat a Tirant llibres
25 de novembre 2014
Joan Josep Rovira a Tens un racó dalt del món
També recomanaré els llibres Suc de magrana, de Francesc Mompó, A casa viu un fantasma, de Pili Lanau, i Un estiu al Priorat, de Pilar Garriga.
El programa es pot veure els dimecres 26 de novembre i 3 de desembre, a les 9.00 i les 10.30, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
sobre Postres de músic
Els vell rockers no moren mai, i els llibres veterans tampoc.
Més comentaris sobre el llibre al blog que els recullo.
un exèrcit d’aneguets lletjos
Anunci d’una famosa
crema de cacau i avellanes. Pretenen fer valdre l’esperit del treball en equip i de l’esforç. Un equip de bàsquet infantil està perdent, però tenen la pilota. Falten
pocs segons, es passen la pilota els uns als altres i, a l’últim segon, un dels
xiquets llença la pilota, fa canasta i guanyen. Curiosament, aquest xiquet és
el més guapet de tots, rosset per a més dades, i els altres, uns més lletjos,
altres amb ulleres, l’aixequen en braços mentre una noia el mira amb cara d’admiració.
Sí, treball en equip, però qui s’emporta la glòria és el més guapo; aquest
missatge continua inalterable, mentre un exèrcit d’aneguets lletjos intenta
sobreviure.
24 de novembre 2014
Agraïment d'anada i tornada
Altres vegades et regalen agraïments que et carreguen d'emoció i energia.
Gràcies, Rafel Casas per tenir-me present a la teva Línia groga, i per ser sempre al costat amb afecte amb afecte. Un dia tornaran els jocs literaris, encara que només sigui per gent com tu.
assaborint bons moments
23 de novembre 2014
El noi del costat del padrí a La Central
Visita a llibreries, amb regust amarg
Fa uns dies us explicava la meva excursió a Barcelona acompanyat d'El noi del costat del padrí, i us avançava que vaig aprofitar per visitar algunes llibreries. Acostumo a fer-ho quan trec un nou llibre, i la veritat és que no sé per què persisteixo, ja que torno amb cert regust agre, amb la sensació de reviure el mateix dia repetit, de trobar-me davant d'una muralla inexpugnable, d'un cercle viciós que fa impossible que els meus estimats reculls de contes arribin al públic amb garanties, enmig l'allau de novetats que sepulten les llibreries.
En resum, vaig visitar quatre llibreries, a més de La Casa del Llibre on vaig realitzar l'acte. A la llibreria la impossible i a la Documenta, tenien un exemplar del llibre més o menys ben exposat, amb la portada a vistes. A la llibreria Alibris, hi havia un exemplar que, tot i ser una novetat de tot just un mes, ja estava a la prestatgeria, al costat del company Joan Todó, i prop de Tolstoi. A la llibreria Laie, no en tenien cap.
A La casa del llibre sí, una pila, a causa que aquell dia hi feia la presentació.
La meva experiència diu que a les llibreries on hi ha un exemplar o dos, si s'arriben a vendre, ja no en demanen més; i a les llibreries on no hi ha el llibre, evidentment, no es vendrà.
Algun comentari al respecte?
Primavera encesa, de Vicent Borràs
Primavera encesa, de
Vicent Borràs
Bromera Edicions, 2014
Premi Blai Bellver
Sinopsis
Les mirades d’Àngel
i de Nada es troben enmig d’una multitud d’estudiants perplexos davant les
porres i el soroll, intimidats per l’helicòpter de la policia que sobrevola els
seus caps. Són mirades carregades de reivindicació i de por, però també d’emoció
i, sobretot, de futur. La «primavera valenciana» acaba d'esclatar, prompte es
produiran les càrregues policials que –lluny de silenciar la veu d’uns joves
que protestaven per les retallades en educació– van ser el germen d’un episodi
colpidor que va sacsejar la consciència social, que reclamava canvis.
22 de novembre 2014
Guia d’ocells per a nois i noies, de Màrius Domingo i Coia Dols
Guia d’ocells per a
nois i noies, de MàriusDomingo i Coia Dols
Aquesta guia vol ser
la millor eina per endinsar-se en el món de l’ornitologia, de forma entenedora
i amable, sense que sembli que és un tema complicat i difícil. I és que
realment no ho és, només depèn del nivell que vulguem assolir. Amb poca
dedicació podem aconseguir moments inoblidables.
Seguint l’esperit de les altres guies de camp per a nois i noies, presenta amb una classificació senzilla i de fàcil accés la majoria de les espècies que es troben al país, prioritzant les més freqüents i donant indicacions sobre quines es poden confondre i com podem evitar-ne la confusió.
De primer, però, es fa una introducció a l’ornitologia, al coneixement dels ocells, la seva biologia i les formes de vida –etologia–, i ens explica també com els podem estu-diar i conèixer. Immediatament, s’hi descriuen amb detall les espècies més representatives, il·lustrades amb magnífiques fotografies inèdites, fetes totes al nostre país majoritàriament per ornitòlegs no professionals.
Seguint l’esperit de les altres guies de camp per a nois i noies, presenta amb una classificació senzilla i de fàcil accés la majoria de les espècies que es troben al país, prioritzant les més freqüents i donant indicacions sobre quines es poden confondre i com podem evitar-ne la confusió.
De primer, però, es fa una introducció a l’ornitologia, al coneixement dels ocells, la seva biologia i les formes de vida –etologia–, i ens explica també com els podem estu-diar i conèixer. Immediatament, s’hi descriuen amb detall les espècies més representatives, il·lustrades amb magnífiques fotografies inèdites, fetes totes al nostre país majoritàriament per ornitòlegs no professionals.
nosaltres, i els altres
Un amic escriptor es
lamenta que no acaba de concretar dos presentacions de llibres. “Ja et direm
alguna cosa”; i aquesta cosa no arriba mai.
Llegeixo el seu
lament de forma solidària i amb tendresa. Ja tinc certa experiencia, i són
molts els projectes (alguns molt poc comuns) que he proposat els últims anys.
Quan demano col·laboracions, aquestes es reben amb diferents nivells d’entusiasme.
Amb els anys he après que no puc demanar als altres que posin el mateix
entusiasme que jo en el meus projectes. Tothom té les seves prioritats, les
seves passions, i així ha de ser. Per això, quan proposo a algú que participi
en algun projecte i no respon amb un entusiasme similar al meu, prefereixo
deixar-ho córrer; segurament no sortiria bé.
Assumir aquest fet
et salvarà de moltes frustracions.
I això val per a la
literatura i per a la vida. Sovint jutgem les accions o inaccions dels altres en
funció de la nostra manera d’entendre la vida, segons els nostres paràmetres.
Si un company de feina passa pel nostre costat i no ens saluda, pensem que és
antipàtic, o orgullos; i no valorem que potser té dificultats per a les
relacions socials, que és tímid, que demana, a silenciosos crits, que algú li
digui alguna cosa.
Intentar posar-se en
la pell de l’altre és un bon exercici per a un escriptor i, sobretot, per a una
persona.
21 de novembre 2014
Un dia amb El noi del costat del padrí, a Barcelona
18 de novembre. Excursió a Barcelona amb El noi del costatdel padrí. Faré una nova no-presentació del llibre, aquest cop a La casa del
llibre, del passeig de Gràcia.
Primer regal; vaig en tren, i això suposa que podré badar
una bona estona, i prendre notes de les coses que veig i sento (al final, us en
faré un resum).
He agafat un tren que arriba tres hores abans de la
no-presentació. Podria haver ajustat més, però així disposo de temps per
visitar alguna llibreria. Com sempre que visito la capital, l’experiència és
decebedora, però ja la comentaré en un proper apunt.
A pocs metres de La casa del llibre, ja m’espera Rafel Casas
un amic blocaire fidel, un membre d’aquesta família en xarxa que hem anat
creant entre tots els darrers anys, i que són un dels puntals de la meva
confiança. Després s’hi afegiran el Gabriel Boloix i la Isabel Barriel , i
amigues de lletres com la
Carme Meix (que en parla al seu blog) i la Pilar Garriga , i amics del poble, La Judit , el Pep i son fill
Enric, i altra gent anònima per a mi.
L’encarregada de la llibreria que ha coordinat l’acte,
m’espera amb un somriure. Li estranya que vagi sol, a pèl, però li explico que
no vull fer cap presentació. La convido a iniciar l’acte fent una petita
introducció, però declina la invitació; de vegades oblido el molt que espanta
parlar en públic.
I començo la meva intervenció (que no presentació, que
consti), i parlo de realitat i ficció, i juguem a provocar històries, amb
l’ajut inestimable d’un personatge real que, involuntàriament, participa en
tots els meus actes darrerament (haureu de venir al proper per saber de qui es
tracta).
Després de l’acte, em fan adonar que mentre parlava, damunt
meu, hi ha un rètol on diu: OCI I BENESTAR.
I ara, el resum d’algunes cosetes que he observat:
A la cua de l’estació, una dona gran li diu a sa filla,
potser, que demani bitllet per a Sant Vicent, que no s’equivoqui; que pensi en
els pèsols (vés a saber quina relació hi deu haver). En una de les estacions,
la meva finestreta s’atura davant d’una torre d’alta tensió, amb una senyal que
diu “peligro de muerte” (no tindria res d’estrany, si no fos perquè el dia
abans m’havien trobat la tensió massa alta; un avís?). Prop de Barcelona,
polígons amb magatzems abandonats; en una es llegeix una pintada d’esperança:
“la suerte nunca te olvida”. Ja a Barcelona, mentre passejo i bado pels
carrers, veig que ja estan penjant els llums de Nadal. A la
Gran via, observo que hi ha penjat el missatge “Fum, fum,
fum”. Em sembla adequat, lògic i tradicional; però més endavant, n’hi ha
d’altres del mateix estil, però amb els següents textos: “Ping, pong, pang”,
“Glup, glup, glup”, “Nyam, nyam, nyam”. Sóc l’únic que ho troba estrany?
PD: l’endemà, el Pep, un amic present a l’acte, comenta al
facebook que mentre improvisava lletres de cançons amb el seu fill petit,
aquest ha dit: “fem com el Jesús, que comença a escriure un conte i no sap com
l’acabarà”.
tret de gràcia
Quan cal un voluntari que dispari el tret de gràcia,
sempre aixeca el dit. I el prem, de ben a prop; és curt de vista, i de moral.
20 de novembre 2014
El noi del costat del padrí, a la Cadena SER Ebre
.
I en aquest altre enllaç, la xerrada sobre el mateix llibre a Cadena SER Móra d'Ebre amb l'escriptor Miquel Esteve, al programa Un llibre sota el braç.
pros i contres
Fa dos llistes amb pros i contres per justificar el
crim. En una de les columnes fa la lletra ben petita.
19 de novembre 2014
Jugar a ser déus, de Salvador Macip i Chris Willmott
Bromera Edicions, 2014
La clonació d’humans, la medicina regenerativa, les anàlisis
prenatals... Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la
biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però
a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els
beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells?
Els autors d’aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de
la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos
una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran. Més que donar
respostes, els autors plantegen preguntes i proporcionen la informació que el
lector necessita per respondre-les. I és que només aquells que entenguin la
rellevància moral i social dels nous avenços científics podran participar en el
debat sobre quin és el futur que volem per a la humanitat.
de monyos
Converses agafades
al vol. "T'has de posar monyos alerosos al cap", diu una noia.
"Tu saps lo bé que es va tot arreplegat", contesta l'altra.
18 de novembre 2014
Voluntariat per la llengua
