Alliberant La gramàtica de l'amor

Ahir al migdia vaig alliberar La gramàtica de l'amor, de Rocío Carmona, editat per La Galera, davant del Mercat de Tortosa.

La sinopsi diu: "Després del divorci dels seus pares, la Irene és enviada a un internat del sud d'Anglaterra a la vora d'un penya-segat. Allà viurà amb gran dolor el seu primer desengany amorós, alhora que guanyarà un inesperat mentor: en Peter Hugues, el professor més estricte de l'escola, s'ofereix a ensenyar-li la «gramàtica de l'amor» a través de set grans novel·les del gènere, des de Goethe i Jane Austen fins a García Márquez i Murakami. La Irene s'enamora poc a poc del seu professor, mentre que un altre pretendents misteriós aspira secretament al seu cor."

Ploure (2)

" M’agrada quan plou amable, com avui; pots anar amb cotxe sense por i abaixar la finestreta sense que se’t mulli el seient, i t’entra aquella olor de terra mullada que a tothom li agrada tant. No cal posar els neteja parabrises a tota marxa, sinó lentament, al ritme d’una música que relaxi."

.
Fragment del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina.
Carme Rosanas ha creat les il·lustracions expressament per a aquest fragment de conte, cosa que li agraeixo infinitament.

.

Avui, presentació del llibre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a les 19.30 h., a càrrec de Manuel Pérez Bonfill, i amb la col·laboració d'Estrella Ramon.

I un cop de vent els despentina a Ràdio Tortosa

Ahir, entrevista al programa La punta del diamant de Ràdio Tortosa, de 12.00 a 13.00 h., amb Núria Mora i Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo on demà presento I un cop de vent els despentina.

Podeu escoltar el podcast del programa del dia 29-03-11, de 12h a 13h.

Durant la xerrada llegeixo un dels contes i s'escolta un fragment de la cançó de Jesús Fusté que el va inspirar.

Manel Alonso i Català

Aquest dimecres 30 de març, a les 21.00, parlarem a Tens un racó dalt del món amb Manel Alonso Català, editor i escriptor de Puçol amb qui comentarem, sobretot, el seu darrer llibre, Els somriures de la pena, un recull de relats publicat per Onada Edicions.

Manel Alonso conrea gairebé tots els gèneres (novel·la, poesia, conte, dietaris...) i també s'ha donat a conèixer amb força a la xarxa gràcies al seu blog.

La situació literària del País Valencià també treurà el cap a la conversa.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

Esperant el 200è joc literari

Des del passat estiu vaig decidir proposar sempre quatre jocs per mes, per tant, aquesta setmana toca descansar i esperar amb més ganes el proper joc, el 200è joc literari!

Ja han passat més de dos anys d'aquell 100è joc literari, amb el qual vaig batre de forma aplastant el rècord de participacions i visiten en aquest blog. Alguns i algunes esperàveu aquest moment per repetir l'experiència, però haureu d'esperar a més endavant, ja que el calendari ha fet coincidir aquest joc amb la promoció del meu llibre i no tindré temps d'atendre l'allau de correus que vaig gaudir fa 100 jocs.

De totes maneres, la setmana vinent, el 6 d'abril, he preparat un joc especial per celebrar l'efemèride, on demanaré la màxima participació i per al qual agrairé també que en feu difusió, ja que per a mi serà una data ben especial, tot just dos dies abans que el blog compleixi quatre anys.

Us espero, doncs, el 6 d'abril, amb ganes de participar.

De moment, encara teniu fins al dia 5 d'abril per a participar als jocs literaris del mes de març i aconseguir punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs.

196è joc literari

197è joc literari

198è joc literari

199è joc literari

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Presentació de I un cop de vent els despentina

Aquest dijous arriba per fi la primera presentació en viu del nou recull de contes I un cop de vent els despentina, publicat per Cossetània Edicions. Un cop més, seguint ja una tradició dels últims llibres, l'acte tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i tornaré a comptar amb la col·laboració d'Estrella Ramon, que llegirà algun dels contes. No sé quins, prefereixo gaudir de la sorpresa.

Però aquest cop estrenaré presentador, i tindré el luxe de comptar amb les sàvies paraules de Manuel Pérez Bonfill, mestre, escriptor, contista i autor de la cita inicial del llibre.
El camí des del moment d'escriure en soledat el primer conte, fins el contacte inicial amb els possibles lectors, és llarg, ple d'il·lusions, esperances. Que comenci a bufar el vent!
.
LLoc: Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
Data: 31 de març
Hora: 19.30 h.

Gargots

Lliures de l'esclavitud de les formes, els teus gargots són indesxifrables, afortunadament.

.

Us proposo que canvieu l'adjectiu "indesxifrables" per un altre.

Presentació virtual de I un cop de vent els despentina

Com ja és tradició en els darreres llibres, arriba la presentació virtual del nou recull de relats, I un cop de vent els despentina, publicat per Cossetània Edicions; el meu sisè llibre, el cinquè tossut intent de viure del "cuento".

Sovint el vent sotraga les nostres vides i, de vegades, alguna ràfega inesperada amenaça de fer-nos caure. Sovint, però, el vent només ens sacseja una mica, ens despentina, i ens recorda per un instant la dificultat de restar immòbils. Després, continuem endavant. Més o menys, això els passa als protagonistes del llibre, com a un botiguer a qui li succeixen coses molt estranyes fins que descobreix ser un personatge de Pere Calders, o algú que badant mentre mira unes obres descobreix el sentit de la vida, com els papers que el vent fa ballar pels carrers de Tortosa, o com els protagonistes que respiren a Cornudella o Siurana. Algun conte està inspirat en les dones que fan espelmes a Arnes, o en la cançó que sona al vídeo de Jesús Fusté. El vent ja no m’espanta tant, i me l’he fet amic, potser acostumat a viure vora l’Ebre, o potser perquè bases més sòlides em sostenen.

En resum, el llibre presenta històries senzilles, petits intents de despertar emoció i tendresa en poques línies, o un somriure de complicitat.

La primera presentació en viu arribarà de la mà de Manuel Pérez Bonfill i d'Estrella Ramon. . LLoc: Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa Data: 31 de març Hora: 19.30 h.

Primer pas cap a la independència

Primer pas, tot i que tendre, cap a la independència. El nostre xiquet que aviat farà dos anys, mentre pujava les escales del tobogan, ens ha fet gestos inequívocs que ens allunyessim, que ho volia fer tot sol. Se'ns fa gran la criatura. Que n'aprengui el país.

Desdefinicions (188)

deciditmetre. Deu centímetres amb molta empenta.
rasista. Número que es creu superior al cinc, i que menysprea el set.
flortant. Nenúfar.

Espanya, capital París, de Germà Bel

Espanya, capital París, de Germà Bel, és un llibre imprescindible per a qualsevol ciutadà, amb independència de les seves idees, que vulgui entendre amb claredat quina és la intenció permanent de l’Estat espanyol: convertir Madrid en la capital total.

Fa 300 anys Felip V fixa a Madrid el «km 0» de les comunicacions de l’Estat. Un decret de 1761 finança amb pressupostos generals les sis carreteres preferents, les radials: els «camins reials». La resta de carreteres anaven a càrrec de qui hi estigués interessat. Els objectius polítics s’imposaven a la productivitat de l’economia. I així ha continuat fins avui.

Germà Bel ha entès que la manera més eloqüent de posar en evidencia l’obsessió centralista no és amb discursos ni opinions, sinó repassant amb gran rigor i precisió la història de les infraestructures. Al costat de l’autor, i amb una prosa amena i suggestiva, viatjarem pels camins de posta, les carreteres de Ferran VI i Carles III i l’Espanya del ferrocarril del segle XIX. Amb uns capítols reveladors sobre les autopistes, sobre l’AVE –la gran obra faraònica de l’Espanya contemporània–, i sobre la gestió dels aeroports.

Cavil·lo que, amb el pas dels anys de la meva existència

Cavil·lo que, amb el pas dels anys de la meva existència, el temps és una dimensió que assoleix la seva plenitud en el sentiment.

Manuel Pérez Bonfill Abusos del ritual

.

He volgut iniciar I un cop de vent els despentina amb aquesta cita de Manuel Pérez Bonfill per diversos motius. En homenatge al vell professor i la seva generació, exiliats dins i fora del seu país; perquè també és un gran amant dels contes; perquè al llibre intento transmetre petites guspires de sentiments a cada relat; perquè és una veritat com un temple; perquè em ve de gust.

Manuel Pérez Bonfill serà a més qui presentarà el llibre el dia 31 de març, a les 19.30 h., a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Però abans, el dia 28 de març, a les 20.00 h. presentació virtual del llibre en aquest blog.

Paraules d'amor a Cal Serret

Ahir no tenia prevista cap activitat, però una trucada de l'Octavi Serret revoluciona la meva agenda i ja em tens a les 12 del matí a Vall-de-roures.

Ja li havien arribat exemplars de I un cop de vent els despentina, i també de Paraules d'amor, i estava signant llibres Francesc Miralles i...

En resum, que als escassos i màgics metres quadrats de la seva llibreria ens hem ajuntat diversos coautors de Paraules d'amor (Roser Amills i Víctor Amela com a liantes principals, Francesc Miralles, David Barba, Francesc Miralles, signant una pila immensa de llibres encomanats, i jo mateix), i també un altre escriptor com Jordi Cantavella, i l'alcalde d'Horta de Sant Joan, i una restauradora, i una bona colla de lectors i lectores que s'han passat una hora allí de tertúlia i que s'han emportat més llibres dels que tenien previst, i un periodista fent entrevistes, i clients que anaven a comprar el diari o carregar el mòbil, i...

En resum, un espectacle.

Felicito la Roser i el Víctor perquè en temps rècord han coordinat un llibre de gran bellesa com Paraules d'amor.

Els fantasmes del Lacrima Coeli, de Francesc Mompó

El Lacrima Coeli és més que un col·legi, més que una institució educativa; és un pont entre dos móns on viuen atrapats fantasmes de professors des de fa tres segles. Al pare Celestí, per motius que esbrinareu si llegiu el llibre, li fou amputat un dit, i aquesta traumàtica separació entre el cos del professor i l’apèndix convertit en relíquia, és l’origen d’una llarga saga de fantasmes que conviuen al col·legi i que intenten, a la seva manera, amb mancances i poders que van descobrint amb la pràctica, influir en el professorat i en l’alumnat.
El pare Celestí, cansat de tants segles fantasmagòrics, vol acabar de donar el pas fins al món que els correspon, la dimensió dels difunts, però per a això necessita el dit amputat, necessita la col·laboració voluntària dels altres fantasmes i la involuntària dels vius.
No desvetllaré més dades de la trama, només voldria comentar que Francesc Mompó aprofita per mostrar-nos quotidianitats del món educatiu, la problemàtica de tractar amb aules d’adolescents, la dificultat per mantenir la indisciplina...; però també ens dibuixa un món de trànsit al més enllà amb fantasmes molt humans, plens d’incerteses, que dubten entre mantenir-se en aquesta “vida” buida de sentits però propera al món terrenal, o gosar fer una passa endavant cap al desconegut. Aquests fantasmes se’ns faran entranyables, com l’Ofèlia, que es lamenta de disposar de l’eternitat i veure’s lligada, per unes normes que no comprén, a poder llegir els llibres que ja va llegir en vida, i només per damunt del muscle d’algú que els tingui oberts.

Un riu de crims a Tortosa

Un exemplar del recull Un riu de crims, cedit per March Editor, ha estat alliberat a Tortosa, amb empremtes digitals, i còmplices i tot, aprop del carreró dels Mercaders.

Durant la II Mostra oberta de poesia a Alcanar

Al blog de la II Mostra oberta de poesia d'Alcanar podeu trobar un enllaç al canal de Youtube d'Alcanar TV, i gaudir de les lectures de poemes que van tenir lloc dissabte passat a la Biblioteca Trinitari Fabregat, entre elles els meus haikús de tardor.

Jo vinc d'un silenci, de Raimon

Va bé recordar les velles cançons de Raimon, com ara Jo vinc d'un silenci.

A l'aparador de La Gralla de Granollers

I un cop de vent els despentina també arriba a la llibreria La Gralla de Granollers, com podeu veure en aquesta foto.

Convido totes les llibreries a enviar-me fotos del llibre que penjaré al blog, i als lectors i lectores que m'enviïn fotos amb el llibre, a canvi de un conte inèdit.

fantasmes entre les branques

La boira a mitja llum dibuixa fantasmes entre les branques. No m'espanta allò que amaga, no m'inquieta el dol que despulla. A manca de valentia, m'invento colors.

Inspirat en una foto de Joan Rodó.

Cares del món (194)

Pilar es veu observada per una Cara del món que la mira des de les teulades de Praga

Ja comença a arribar als aparadors

I un cop de vent els despentina ja està a l'aparador de La 2 de Viladrich a Tortosa, a més, en bona companyia de Joan Todó, Francesca Aliern i Manel Ollé.

Si en feu la comanda a la web de Viladrich, el podeu aconseguir dedicat de forma personalitzada.

Si m'envieu fotos del llibre als aparadors, les penjaré al blog, i, tal com ja vaig fer amb Una sortida digna, si m'envieu fotos amb el llibre a les mans, us enviaré un conte inèdit de regal.

De vegades cal donar-li dos voltes

Abans de començar la II Mostra oberta de poesia d'Alcanar, el passat dissabte, Tomàs Camacho em convida a sortir a l'esplèndida terrassa de la Biblioteca Trinitari Fabregat, per a gaudir de la vista i del sol, després de dies de pluja.

Intento obrir la porta. De vegades cal donar-li dos voltes a la clau, perquè s'obri, diu Tomàs. Com a la vida, responc. Ell somriu i exclama, Poesia.

.

Ja fora, gaudim de la vista d'un magnífic pati. Un lloc fantàstic per a fer-hi activitats, penso en veu alta. I Víctor Canicio li dóna una altra volta: O per no fer res. Té raó, badar és un gran exercici que cal practicar de tant en tant.

Taques de color al mirall delaten

Taques de color al mirall delaten

l'existència d'un món més enllà.

Esperança? Impotència?

Oportunitat.

.

Text inspirat en una imatge de Ferran Garcia.

Matthew Tree a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 23 de març, a les 21.00, parlarem a Tens un racó dalt del món amb Matthew Tree, aquest anglès que parla clar i català, sense pèls a la llengua, amb una ja llarga trajectòria d'obres des de que va decidir escriure en la nostra llengua.

Alterna sovint la ficció i la no ficció, i no dubta en tractar els temes més polèmics, com ara la religió, la monarquia o com el racisme. Durant el programa parlarem sobre tot del seu penúltim llibre Negre de merda! El racisme explicat als blancs. Vam aprofitar la gravació del programa el passat 18 de febrer, i la seva presència a Tortosa, per a presentar el llibre a La 2 de Viladrich. Després de la presentació, un dels assistents em va dir: "porta més gent com aquesta a Tortosa". Amb això em sento prou pagat.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

199è joc literari

Per al quart i últim joc del mes (sí, l'últim, ja que sempre proposaré 4 jocs al mes com a màxim, i cal preparar-se per al 200è), recupero un tipus de joc on cal fer servir una tecnologia que potser ja no és tan nova, però que la nostre protagonista segur que li semblaria de ciència ficció.

562668 627867355

.
Espero el nom de l'autor/a que amaguen aquestes xifres a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 5 d'abril.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà nou joc literari

Demà arriba el quart joc literari d'aquest mes. Animeu-vos a participar i aconseguir números per al sorteig del premi del mes: un lot de música i llibres enviats pels autors/es.

De moment, podeu anar participant als anteriors jocs del mes:

196è joc literari

197è joc literari

198è joc literari

.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes acabarà el 5 d'abril.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Paraules d'amor, a la venda

Ja està a la venda el llibre Paraules d'amor, coordinat per Roser Amills i Víctor Amela, on Josep Igual i jo mateix tenim el plaer de participar juntament amb una llarga nòmina de gent de la cultura del nostre país:

Ada Parellada, Albert Espinosa, Albert Om, Albert Serra, Alberto Cerdán, Ana María Matute, Andreu Català Pedersen, Àngel Casas, Anna Caballé, Ana Maria Moix, Antoni Serra, Antonio Beneyto, Araceli Segarra, Arcadi Oliveres, Berto Romero, Beth Rodergas, Bibiana Ballbé, Bigas Luna, Bruno Oro, Carme Ruscalleda, Cristina Fallaràs, Cristóbal Jodorowsky, David Barba, David Castillo, Dolors Miquel, Edu Soto, Elisenda Roca, Els Pets, Enric Casasses, Enric Majoral, Erika Lust, Eva Piquer, Ferran Adrià, Flavia Company, Francesc Miralles, Francesca Llopis, Gerard Quintana, Helena Garcia Melero, Isabel Coixet, Isabel Núñez, Jaume Capdevila - KAP, Jaume Muxart, Jaume Sisa, Javier de las Muelas, Javier Mariscal, Jesús Tibau, Jimmy Boyd, Joan Fontcuberta, Joan Gràcia, Joan Manuel Serrat, Joan Miquel Oliver, Joan Spin, Joana Bonet, Josep Abril, Josep Canals, Josep Cuní, Josep Font, Josep Igual, Josep Maria Soler, Juli Capella, Kim Manresa, Llucia Ramis, Lluís Alabern, Lluís Llongueras, Lluís Racionero, Lolita Bosch, Lucrecia, Luis del Olmo, Mag Lari, Magda Oranich, Màrius Serra, Matthew Tree, Miguel Noguera, Miqui Puig, Nani Marquina, Nazario, Neil Harbisson, Núria Feliu, Núria Ribó, Pau Riba, Pedro Madueño, Quim Monzó, Quimi Portet, Raquel Sans, Regina do Santos, Rosa Tous, Santi Santamaria, Sílvia Munt, Sívia Pérez Cruz, Susanna Griso, Teresa Forcades, Teresa Gimpera, Teresa Reyes, Toni Batllori, Toni Puntí, Verónica Blume, Vicenç Altaió, Vicenta N’Dongo, Victòria Cirlot, Victòria Combalia, Xavier Graset, Xavier Rubert de Ventós.

Més informació al blog d'Angle Editorial.
El llibre es presentarà el 7 d'abril a Barcelona.

Poema visual

Preparació de la representació d'un poema visual de Sergi Quiñonero durant la II Mostra oberta de poesia d'Alcanar, el passat dissabte.

Destrio entre els plecs dels records

Destrio entre els plecs dels records

moments concrets de bellesa:

la llum tèbia d’un sol que es fon,

la capsa que embolica pessics de tendresa,

l’amarada calma de mirar-te quan dorms.

.

Inclòs al recull A la barana dels teus dits.

Tibau, l'escriptora de contes

Entre altres coses, els nous mitjans i les xarxes socials serveixen per posar en contacte amb gent d'arreu del món (tot i que sovint posen en perill la comunicació amb qui tens al costat). De vegades, et trobes amb sorpreses agradables. Per exemple, fa unes setmanes es va posar en contacte amb mi, motivada pel nostre cognom comú, Isabel Hernández Tibau. Ella és d'Uruguay, i també té la dèria d'escriure relats. Abans de posar-se en contacte amb mi, va fer l'esforç de traduir alguns dels meus relats al castellà, i ara me n'ha enviat de seus que recull al llibre Gorriones de la plaza, contes plens de tendresa i sensibilitat a la recerca d'editorial, escrits amb aquest castellà americà, màgic i dolç. Possiblement no som parents de sang, però sí de passió pels contes. Us deixo amb un petit fragment:

.
Cuando yo era una niña de unos nueve o diez años, había en el pueblo donde me crié un personaje singular y entrañable.
Don Juan era su nombre y era un avestruz; un enorme y precioso avestruz.
-ÑANDÚ, nos dijo la maestra; avestruz es el de Africa!...- Pero para todos seguía siendo un avestruz, sobre todo para los niños que éramos sus amigos.
Don Juan apareció en el pueblo una mañana de primavera y nadie supo de dónde había salido ni quien le había puesto ese nombre. Lo cierto fue que se quedó y se fue haciendo familiar verlo deambular por todos lados. Solía caminar lento, moviendo su cabeza como un periscopio, observando todo con la curiosidad de un niño.

Desdefinicions (187)

catalàpsia. Suspensió del moviment voluntari dels músculs de certa llengua.
criminial. Que comet crims petits.
matrixmoni. Unió virtual entre una parella.

Jugant a pilota a Sant Felip Neri

Trobar-me xiquets i xiquetes jugant a pilota a la plaça Sant Felip Neri, davant d'una façana amb ferides de metralla que no acaben de curar, em trasbalsa; és un contrast massa fort. I a Tibau li serví d'inspiració per a un conte.

.

Els personatges diuen la seva al blog del llibre .

Els somriures de la pena, de Manuel Alonso i Català

Els somriures de pena és un excel·lent títol per a aquest recull de 30 relats de Manel Alonso i Català, molt idoni, així com la seva portada, amb aquesta imatge fugissera d'algú que transita de nit pel carrer de la vida.

El recull té tres parts ben definides, amb el seu subtítol i tot. La primera, "Qui no té tall rosega els ossos", acull relats on humils personatges cerquen somnis, la sort, l'esperança, però la fatalitat i la mort es cruen al seu camí amb uns plans molt diferents. El destí inflingeix una severa derrota als nostres personatges, abocats a la dissort, i no podem evitar solidaritzar-nos-hi amb un somriure , de pena, això sí. Molts no poden ni escollir el lloc on morir, ni l'indret on passar l'eternitat.

A la segona part, "Memòries sense cistell? Té les plantes al clatell", intuïm que l'autor ens remet a la infantesa, en aquest poble que ell ha dissenyat de Pouet. Moments plens de tendresa, records que de ben segur compartim si hem viscut en un poble petit o, simplement, si hem viscut: l'escola, els partits de futbol, l'habitació, olors...

"Maleïda la dent que es menja la sement" és el nom de la tercera part, la més àcida, la més irònica, amb relats paraliteraris, on els protagonistes són poetes, editors, crítics..., un món ple de vanitats, egolatries, subvencions, complaences mútues, capelles... i on un editor té un exemplar del Príncep, de Maquiavel, a la tauleta.

Us convido a llegir el comentari sobre el llibre al blog de Francesc Mompó.

L'arbreda ebrenca alliberada

Aquest matí a primera hora, camí de la II Mostra oberta de poesia a Alcanar, he alliberat un exemplar cedit per March Editor de L'arbreda ebrenca, un dels llibres col·lectius on tinc el plaer de participar, concretament parlant d'avellaners.

Perquè el bookcrossing no es va acabar el 5 de març.

Michael jackson You are not alone

Sempre ens quedarà Michael Jackson, amb cançons com You are not alone.

Calaix de joguines

Calaix de joguines?

Evidentment.

Cares del món (193)

Una Cara del món que em troba a mi al parc municipal Teodor Gonzàlez de Tortosa.

Dia de la poesia catalana a internet

PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS
.
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo —Virgili amic—de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
.
Gerard Vergés
Poema inclòs a Long play per a una ànima trista

Ploure

"Quan plou amable la roba estesa no s’enfada, perquè les gotes fan pessigolles als llençols i un mocador de butxaca protesta perquè la pluja el discrimina: només l’han tocat tres gotes! Algú, amb no gaire bona vista, ha d’obrir la finestra i treure la mà per assegurar-se que plou. Els paraigües caminen tranquils, sense por que un cop de vent els giri de l’inrevés."

.

Fragment del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Mònica Ràfols ha creat la il·lustració expressament per a aquest fragment de conte, cosa que li agraeixo infinitament. Properament, més dibuixos i fotos il·lustraran més fragments.

Benvinguts a casa

Marta Momblant a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 16 de març, a les 21.00, parlarem de teatre a Tens un racó dalt del món amb Marta Momblant. Barcelonina d'origen però enamorada i resident a la muntanya màgica i al poble de Beseit, Marta té una llarga trajectòria com en la direcció i la dramatúrgia teatral. Deixeble del tortosí Ricard Salvat, ha treballat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a La Maestranza de Sevilla i al The Royal Opera House, Coven Garden de Londres.

També és autor d'obres teatrals, com ara Fora de lloc, fora de temps, però també de narrativa, com ara la novel·la La venta de l'Hereva, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a les lletres catalanes a l'Aragó.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

198è joc literari

El tercer joc literari dpaquest mes ens torna a portar de viatge pel nostre país, i ens convida a visitar una ciutat en concret, i a conèixer tres dels seus escriptors. Em podeu dir el nom?
.
Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 5 d'abril.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Caixes d'il·lusió a la porta de casa

Aquest migdia, quan he tornat de la meva visita a l'Institut Marta Mata de Salou, em trobo unes caixes de Cossetània Edicions a l'escala de casa.

Potser s'arreceraven de la pluja? Potser del vent?

Subjecte i predicat

Quan estudiava l'EGB a Cornudella vaig aprendre a unir subjecte i predicat, utilitzant la lògica adulta. Ara que a poc a poc intento recuperar el xiquet que vaig ser, m'agrada ser més creatiu. Quina altra combinació de subjecte i predicat preferiu en aquest cas?

- Las águilas estan sobre la mesa.

- Ellas vuelan alto.

- Los libros comen muy despacito.

Sobre cavalls de joguina

Sobre cavalls de joguina cavalco intrèpid cap al final del camí, ignorant, no sé si a propòsit, que és l'inici també .

Desdefinicions (186)

freqüent. Pedal que cal trepitjar sovint a les carreteres del Priorat.
degenerat. Primer mes de l’any que ja no és el que era.
filiblaugrana. Obra delicada i pulcra que practica cert equip de futbol.

II Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Dissabte vinent, la II Mostra Oberta de Poesia a Alcanar. Més informació al seu blog.

El músic del Bulevard Rossini

Un narrador sense vocació d'omnisciència ens explica tot allò que sap de la història de Tadeusz, un violinista polonès a la recerca d'un somni. Però els somnis i les realitats de vegades (o massa sovint fsin i tot) no coincideixen, o es tornen caricatures doloroses. Tadeusz es veu atrapat en mans d'un destí que el porta per camins adversos, tot i que cal dir que ell, alguns cops, no pren les decisions més correctes, sobretot en assumptes d'amor. De família humil, rep el mecenatge generós de Jan Domanski, que li farà de mestre en l'art de la música i el portarà a fer el primer concert en un teatre. El primer, i l'últim, però això encara només ho sap el narrador i nosaltres. El seu amor per la música i l'ambició de tocar en grans orquestres el farà caure en mans de la màfia, que amb enganys i falses promeses el portarà fins una petita vila d'Espanya on haurà de tocar al carrer per poder pagar els deutes. Altres tindran menys sort, i hauran de prostituir-se o robar. Ell té la música i una vana esperança que es va desfent a poc a poc, i cau com gotes de pluja que amaren els moments decisius del llibre. El músic del Bulevard Rossini és un llibre ple de desenganys, amb regust de vodka, amb personatges derrotats en les seves aspiracions. No és estrany que de vegades, el músic de carrer, obligat a tocar cançons alegres que fan gratar les butxaques dels transeünts, emeti notes tristes amb el seu violí, per pura necessitat.

Amb aquesta novel·la, Vicent Usó fou finalista del Premi Sant Jordi 2008.

Participacions al 197è joc literari

En aquest post recolliré totes les participacions al 197è joc literari . Animeu-vos, el premi d'un lot de llibres i música val la pena. . Laura T. Marcel, Salina Sagace, Filadora, Ricard Closa, Ric Maldini, Adbega, Quadern de mots, Assumpta, Si dubto sóc, Carme Rosanas, McAbeu, Arlequí, Fons d'armari, Rafel Casas, Josep Maria Sansalvador, Pere Fornells, Encara estem així?, Rebaixes, Que tinguem sort, Calaix de sastre, Deomises, Els meus viatges i més, J.M. , A encesa de llums, Univers madur, Somialletres,

Visita a l'escola amb Magnetisme

El passat 8 de març vaig visitar de nou l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, per a comentar amb l'alumnat de 6è de Primària el curtmetratge Magnetisme, basat en un dels contes inclosos al meu nou llibre. Professorat i alumnat han fet una gran tasca, enriquidora, llaminera, que inclou des de la lectura inicial, l'story board, la gravació d'escenes, el muntatge, la música, etc.

Durant la meva visita, van ser ells i elles qui em van explicar tot el procés, tot allò de divertit, i també d'avorrit de vegades, que comporta fer un curtmetratge (anècdotes, repeticions, esperes...). Un procés creatiu que de ben segur no oblidaran, i jo tampoc.

En aquest enllaç de la web creada per al pojecte podeu veure el vídeo de la meva presència a l'escola.

Com altres cops, cal agrair el suport de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i el seu programa Itineraris de Lectura, que facilita la presència d'autors/es a les aules. Si voleu, també us convido a llegir la Guia de lectura feta per la ILC.

Dins del marc dels Itineraris de Lectura, el proper 15 de març visito l'Insititu Marta Matas de Salou.

Vado via, de Drupi

Torna la nostàlgia italiana dels setanta amb Vado via, de Drupi.

nua per sempre

No és la llum que em llepa la pell qui em fa sentir nua, sinó els ulls que no esperava. Atrapada ara em veig de l'instant robat; nua per sempre, nua i freda.

.
Paraules inspirades en una foto de Francesc Vera.

Cares del món (192)

Màrius Domingo és sorprès per aquesta Cara del món, passejant per la Serra de l'Argentera.

li diu al mirall

“Aquest instint possessiu tan bèstia et deixarà sola un dia”, li diu al mirall.

Nanoconte dels cordills tallats

Amb un esforç titànic aconsegueix tallar els cordills, al mateix instant en què cau amb tot el seu pes mort a terra, la titella.

Martí Gironell a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 9 de març, a les 21.00, parlarem amb Martí Gironell a Tens un racó dalt del món. Martí és un rostre popular, que ha participat en diversos programes de televisió, però nosaltres conversarem sobre literatura, sobre passions, sobre història, i sobre un personatge sorprenent, immerescudament desconegut, Bonaventura Ubach, el monjo de Montserrat que a principis del segle passat va voler trepitjar les terres on va transcórrer la Bíblia, i que va fundar el museu bíblic de Montserrat.

Les aventures d'aquest monjo per Egipte, Síria, Irak, etc són la base de la seva darrera novel·la, L'arqueòleg, i Martí i jo estem d'acord en nomenar a Indiana Jones com el Bonaventura Ubach americà (no a l'inrevés).

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

197è joc literari

Arriba el joc literari de tipus creatiu de cada mes. Com que encara tinc molt presents les sensacions de la jornada de bookcrossing del passat dissabte a Tortosa, us convido a escriure un text de lliure extensió i gènere en el qual el protagonista sigui un llibre alliberat a la via pública.
Envieu els textos a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i aconseguireu els primers punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs. Si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i el post it i que m'envieu l'enllaç.

Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat. A un post de dissabte vinent aniré recollint totes les participacions.

.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 5 d'abril.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Em torno invisible tot just enmig del camí

Em torno invisible tot just enmig del camí. Que el present em tracti amb indiferència no crec que sigui un símptoma gaire bo.

.
Inspirat novament en una imatge de David.

Notícies de la 2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa

Intentaré resumir el resultat i les sensacions de la 2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa del 5 de març.

El dia abans va ploure a bots i barrals a Tortosa i, com sempre, es van inundar els llocs habituals, però no les nostres esperances, dipositades en l'encert del pronòstic del temps per a l'endemà (els llibres i l'aigua no són gaire amics). Divendres m'entrevisten a Ràdio Tortosa i a la Cadena Ser. L'activitat ha despertat certa curiositat i endevino bastants dubtes sobre el seu funcionament: és senzill, explico que simplement deixarem lliures més de 100 llibres i la gent que se'ls trobi pot fer-ne el que vulgui, tot i que demanem que els tractin bé, que els llegeixin i que, si volen, els tornin a alliberar. També prego que m'informin del seu destí. Arriba el dissabte i fa bon dia. Cap a les 11 surto amb una primera bossa de llibres, amb ànsia de començar a alliberar per la meva zona (ens hem repartit Tortosa entre els diversos alliberadors). En deixo pel carrer de la Sang, per la plaça de l'Àngel, per la plaça Agustí Querol, pel carrer de la Rosa, pel carrer Ciutat (pel nucli antic, vaja) Quan torno pels meus passos, alguns ja han desaparegut i m'hi acomiado mentalment. Curiosament, un llibre que havia deixat en un banc, ara està damunt la jardinera del costat: a algú li devia fer nosa per a seure. Abans de pujar a casa a buscar més llibres i la família, en deixo un a l'aparador d'una botiga. A la tarda, la bajoqueta blocaire m'escriurà: ha trobat aquest llibre passant en cotxe i està tota il·lusionada. Amb ajuda de la meva dona i el meu fill, alliberem més llibres pel Coll de sant Joan (on trobo el Juanma que ja ha acabat la seva feina), per la vora del riu, pel Mercat, pel parc... I a la tarda, després de berenar, tornem-hi. A la plaça Alfons XII encara n'hi ha un des del matí. Una parella hi està asseguda al costat, el fullegen, però el tornen a deixar. Més endavant, em ve de cara una companya de feina tota somrient, amb un llibre a la mà. Ja de nit, deixo l'últim llibre a la zona peatonal. Sento el plaer del deure complit, però també certa recança. Aquest centenar de llibres han conviscut amb mi durant mesos, els vaig demanar a les editorials a l'agost, els vaig rebre, molts els he llegit i comentat al blog, hi he escrit anotacions, els he fotografiat, els he posat en bosses i els he alliberat. Quan torno a casa, trobo algunes notes al twitter, al facebook, al correu. No tantes com voldria, la veritat, ja que un percentatge molt petit de gent m'informa que han trobat els llibres, no sé per què, potser per malfiança o peresa. Però les poques que m'arriben són plenes d'agraïment i il·lusió. La Setes, per exemple, ho explica al seu blog. I també parles de l'experiència els altres alliberadors: Juanma Garcia

Gustau Moreno Daniel Gil Sílvia Panisell i Brian Cutts Biblioteca Marcel·lí Domingo

En resum, una Jornada divertida, emocionant, misteriosa, com llençar missatges al mar dins d'una ampolla.

Segurament l'any vinent hi tornaré, però... potser que en siguin dos-cents, no?

Nanoconte de la penúltima punyalada

- A la penúltima punyalada em vaig adonar del meu error.
- A la penúltima?
El seu somriure cínic glaça el jurat i el condemna a mort.

Desdefinicions (185)

sicàries. Assassines dentals a sou.
fassana. Cara frontal d’un edifici en bon estat.
orriental. Persona de l’Est molt somrient.

Solucions i guanyador dels jocs literaris de febrer

El guanyador dels jocs literaris del mes de febrer ha estat Pere Fornells, que podrà gaudir del premi del mes: l'allotjament durant un cap de setmana a la casa rural La Premsa d'Arnes. Les solucions dels jocs de febrer són:

192è joc literari: Tarda, sessió contínua, 3,45, de Jaume Fuster; Crist de 200.000 braços, d'Agustí Bartra
193è joc literari: Maria Antònia Oliver
Participacions al 194è joc literari
195è joc literari: la comarca és el Baix Maestrat, i els autors, entre altres podrien ser Josep Igual, Armando Vericat, Vicent Sanz, Joan-Elies Adell, Manel Garcia Grau, Alfred Giner Sorolla...

La banda sonora de Magnetisme

La setmana ja us vaig mostrar el curtmetrate Magnetisme, fruit del projecte Del llenguatge escrit al llenguatge visual, en què l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús han adaptat un conte, inclòs al llibre I un cop de vent els despentina.

Ara us convido a veure a la web dedicada al projecte la gravació de la banda sonora original de Maite Piñol, interpretada per alumnat de 6è i 5è dirigits per Maite Piñol i Marc Bel.

Aquest dimarts visitaré l'escola i compartirem impressions.

Poemes del sud, de Cinta Mulet

A Poemes del sud, de Cinta Mulet, hi ha una veu poètica volcànica, diu i diu molt. I s’expressa molt sovint amb imatges empíriques, que donen als poemes una materialitat gairebé hiperrealista. La poètica que formalitza el text invoca constantment i amb urgència la matèria per explicitar emocions i canalitzar idees i sentiments, tot en fàustica barreja.

Un parell de poemes d'exemple:

.
Les paraules d’amor són cançó de desert
quan entren a casa meva,
potser m’estima el sol
i jo camino ignorant
entre les flors sense nom,
tancada com una calaixera,
potser no entenc l’amor
i vull que tothom
m’estimi com una olla oberta.
.
L’amor és gerd com una nevada tendra,
assassí, com la punta d’una rella, fonedís
com el color d’un peix.