La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera

Amb el rerefons de la invasió soviètica de Txecoslovàquia l'any 1968, La inostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera, és una novel·la plena d'interrogants sobre l'existència humana, sobre la feblesa, sobre l'amor, sobre el vertigen, sobre la feixuguesa, sobre la lleugeresa del ser.

"El cel crepuscular de la desaparició ho tenyeix tot amb l'encís de la nostàlgia."

"No existeix cap mena de possibilitat de conprovar quina decisió és la millor, perquè no existeix cap comparació possible. L'home ho viu tot de seguida per primera vegada i sense cap preparació. Com si un actor representés la seva obra sense el més petit assaig."

"Si la maternitat és el Sacrifici personificat, aleshores el destí de la filla no és altre que la Culpa que no es pot expiar mai."

"La casualitat està plena d'encís, la necessitat no."

"Franz tenia dotze anys quan el pare de sobte va abandonar la seva mare. El nen intuïa que havia passat alguna cosa greu, però la mare va dissimular el drama amb paraules neutres i amesurades pe rno traumatitzar-lo. Aquell mateix dia van anar junts a la ciutat i quan sortien de casa Franz es va adonar que la seva mare portava a cada peu una sabata diferent. Es va quedar confús, volia avisar-la, però al mateix temps temia que una advertència com aquella la podria ferir. va passar amb ella dues hores a la ciutat sense poder treure els ulls dels seus peus. Aquell dia va començar a entendre què era el sofriment".

"Si practica el culte a Sabina, és més aviat com a religió que com a amor."

"La majoria de la gent fuig de les seves penes cap al futur. S'imaginen una línia en la pista del temps, més enllà de la qual el seu patiment actual deixarà d'existir. però Tereza no veia aquesta línia davant d'ella. L'única manera de trobar consol era mirar cap enrera."

"Les qüestions veritablement serioses són només aquelles que fins i tot un nen pot plantejar."