Fa uns dies us vaig explicar que em trobo en el procés de tria dels contes del meu proper recull. Ja tinc els contes escollits, i ara només falta decidir el seu títol. Per a mi és molt important, i després de barrejar diverses opcions, han quedat tres títols finalistes:
.
A) Humans i accessibles
B) I un cop de vent els despentina
C) A un centenar de metres, un pont
.
Com que no m'acabo de decidir, i segurament no ho faré fins al dia del judici final (o sigui, quan l'editorial em digui: ja!), us demano que el trieu vosaltres.
Per tant, entre aquests tres títols vull que digueu quin us agrada més, quin us atrau, quin us desperta més sensacions...
Podeu posar un comentari en aquest post i/o enviar-me un correu a jesusimaite(arrova)gmail.com o fer-ho a través del facebook . Això sí, us demano que deixeu clara la vostra identitat ( si voleu), perquè entre tothom que participi sortejaré el següent premi:
.
- Un dels meus llibres anteriors a escollir.
- Un lot de sis llibres de Cossetània Edicions, format per:
Quaderns deltaics, de Josep Igual
Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve
Mans de fang, de Francesca Aliern
Port endins, de Vicent Pellicer
Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón
El falsari, de Toni Orensanz
.
Animeu-vos a participar, teniu de termini fins al 30 de maig.
.
Per tal d'ajudar-vos a decidir, us explico el sentit dels títols:
Humans i accessibles. La idea del títol parteix de Jesús Fusté, ja que aquest cantautor i amic em va explicar que buscava una paraula per a definir els meus contes, i va trobar que la idònia era "humans".
I un cop de vent els despentina. La majoria de personatges del conte es troben en un moment en què la vida els dóna una petita o gran sotragada, que potser canviarà el seu rumb, o no, i només serà com un cop de vent que els despentina una mica.
A un centenar de metres, un pont. Els personatges es troben a mig camí de la seva vida, de vegades indecisos, de vegades dubten, de vegades es veu una sortida, no massa propera ni llunyana, com un pont damunt d'un riu, que no sabem si travessaran.
106 comentaris:
Un cop de vent els despentina; potser perquè m'agrada la tramuntana.
A un centenar de metres, un pont.
Perquè dóna molt a pensar, és un títol que enganxa...
"I un cop de vent els despentina". M'agrada molt la metàfora de l'atzar que pot canviar el rumb de tota una vida... Allò que de vegades també anomenem "els déus" o "la fortuna".
I un cop de vent els despentina. M'agrada molt
Per mi la segona opció, molt suggerent; té ganxo!
Sense cap mena de dubte: "A un centenar de metres, un pont"
És el millor... Jo trobo un llibre amb aquest títol i m'entren ganes de llegir-lo :-))
"A un centenar de metres, un pont": perquè s'entén sense haver-lo llegit, promet tant com un pont a la vista, i és relacionat amb "Una sortida digna".
Ufff, que difícil...
Després de rumiar-ho uns minuts el que trobo més original és:
"un cop de vent els despentina"
He pensat que si els contes segueixen amb aquell punt d'ironia dels anteriors reculls, aquest títol és el més adequat ja que és un títol que descol·loca com el vent.
Una salutació!
Gabriel
Voto per: I un cop de vent els despentina....el trobo suggeridor, molt encertat i amb un punt de poesia...sóc la de
sidubtosoc
La tercera... A un centenar de metres, un pont.
Els contes són ponts a realitats alternatives. A més no saps mai que hi trobes al final. ;)
A mi, "Humans i accessibles" m'ha agradat molt. Diu molt de com hauríem de ser nosaltres i, al seu torn, les històries que expliquem i/o que escribim.
*Sànset*
A mí m'agrada la segona opció Un cop de vent els despentina"
Crec que sona molt bé!
"I un cop de vent els despentina! És el que m'ha seduït a la primera lectura!
A un centenar de metres, un pont.
Trobo que suggereix moltes coses, aquest títol.
la tercera, sense cap mena de dubte :) m'agraden els ponts, donen molt la idea de continuïtat :)
A un centenar de metres, un pont.
Sense cap mena de dubte és el més suggeridor i coincideixo amb n'Helena que es relaciona conceptualment amb Una sortida digna. És poètic i alhora sintètic. També m'inspira moltes més possibilitats de maquetació de la coberta. Una abraçada, Jesús!
I un cop de vent els despentina, m´agrada em dona sensació de que en el fons som fràgils i tot ens afecta.
Humans i accessibles.
M'agraden les persones i històries així; cada vegada més.
L'opció que m'ha agradat més en una primera lectura ha estat la B: "I un cop de vent que els despentina".
Després al llegir la explicació del sentit de cadascuna m'he refermat en la meva tria. ;-)
A mi m'agrada:
Humans i accessibles
"A un centenar de metres, un pont" perquè és un títol llarg i no són tan habituals com els curts, perquè crea misteri i ganes de saber què hi ha en aquell pont, perquè tot i que també m'agrada "I un cop de vent els despentina" he tirat una moneda a l'aire i ha sortit el del pont :)
Voto per "Humans i accesibles", més concís i directe, tot i que veig que els altres estan tenint més èxit!! Molta sort amb aquest nou projecte!!
El que més m'ha atret ha estat el de "A un centenar de metres, un pont". Queda com una aura de misteri molt interessant!
Hola,
Jo per Humans i accessibles.
Salutacions.
Tomàs
Humans i acessibles.
- és curt (permet recordar-lo fàcilment)
- té rima (és musical: cosa important)
- crida més l'atenció que els altres
- és més rodó (vaja)
pos jo me quedo amb Humans i accessibles!
Sense cap mena de dubte Humans i accessibles.
El títol que més m'agrada és: I un cop de vent els despentina.
Però si jo fos l'editor suggeriria: "Els despentina el vent" o bé "Un pont de vida", ja se sap que entre gustos ...
Bona tarda Jesús M.
Ostres, tots tres títols m'agraden molt, però m'ha sorprès el B ("I un cop de vent els despentina").
gràcies a tohom i ànim, que en total ja porto 50 vots
Per a mi els tres són molt bons però, pel caire de les narracions que comentes em quedo amb: I un cop de vent els despentina
Jo voto per "Humans i accessibles"
A mi el que m'encisa més és el tercer: A un centenar de metres, un pont.
Jo voto per : I un cop de vent els despentina.
El trobo molt ebrenc. També els personatges molt ben tocats i posats necessiten que els toqui de quan en quan una bona mestralada.
De totes maneres això és el que li pot passar a un personatge quan després de recórrer 110 metres és al mig d'un pont, cosa que sense dubte el fa més humà i accesible.
Em quedo amb "A un centenar de metres, un pont", títol intrigant que em recorda allò que hem dit moltes vegades: "al fons a l'esquerra..."
B) I un cop de vent els despentina
El titol és ja un poema...
que bonic que deixes a nosaltres l'opcio' de poder escollir...
una abraçada
Jo opto per la B.
A mi em cou per el cap que la :
C) A un centenar de metres, un pont
.
l'opció B) I un cop de vent els despentina; trobo que és el títol més evocador.
Tot i que no acostumo a deixar comentaris ni participar en els teus jocs, aquí si ho tinc molt clar i aprofit-ho per dir-ho.
A un centenar de metres, un pont.
Crec que és el que té el millor missatge, té la intriga de descobrir que amagaran darrere la tapa les pàgines escrites.
JO VOTO PER: I UN COP DE VENT ELS DESPENTINA", ÉS COM LA VIDA MATEIXA, EN UN MOMENT TOT POT CANVIAR...O NO.
"I un cop de vent els despentina", és vital, àgil, prometedor...
I un cop de vent .... la explicació dels petits canvis m'agrada, encara que a Tortosa el vent no et dona un petit cop, sino una o...a que et pot fer girar 180º !!
Opció B.
"Humans i accessibles".
Això no vol dir que no trobi atractius els altres dos... però encara que sigui el menys votat, el prefereixo
"I un cop de vent els despentina". Em sembla el més suggerent.
buf que difícil! De forma m'agrada mes la primera i la última els trobo més tancadets, més contundents i la idea la que més m'agrada i em sorpren és la segona, és molt fresca...
finalment... trio la segona!
"Un cop de vent els despentina" és un títol enigmàtic que pot donar molt de joc. Quin vent despentina? què despentina? Aquí entra la imaginació.
Jesús M., jo em decanto per l'opció B) Un cop de vent els despentina.
Hauries de fer com l'Hereu i la Diagonal i amagar la possibilitat d'opció que menys t'agrada o menys et convé.
Per paral·lelismes, potser hi haurà molta gent que et voti l'opció ce... Vés a saber!
Docs jo voto per la B) I un cop de vent els despentina.
La frase "un cop de vent" em sembla molt visual, et pot nomes despentinar, et pot fer trontollar i fins i tot et pot fer caure :)
Hola bon dia Jesús, doncs a mi la opció C és la que més em motiva, és allò de què molt a prop passes un lloc per anar a un altre del món on ets al món imaginari... tot plegat són contes oi?
salut i imaginació que no falti...
Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit i amb tantes votacions diferents aqui es demostra, però hi ha un títol que m'ha fet enveja (de la sana) perquè penso que trobar un títol a un llibre és una cosa que costa molt ja que ha de suggerir moltes coses i, a més, engrescar la lectura. Al meu parer:
B) I un cop de vent els despentina
és el que compleix les dues coses, per la imatge suggeridora molt dinàmica, que en principi podria semblar poètic però que jo li trobo aquell puntet "d'humor" necessari. També pot ser perquè el vent d'endú males marors... com s'enyora un bon mestralet després de molts dies ennuvolats!
Humans i accessibles
A mi m'agrada, per suggerent, "A un centenar de metres, un pont".
Em recorda la Divina Commedia, "en el mezzo del camin..."
Decididament, "I un cop de vent els despentina".
M'agrada. Té força i és molt plàstic.
Sí.
(feia temps que no escrivia, però et segueixo... és que vaig de cul... El que més greu em sap és no tenir temps de participar als jocs... Una abraçada molt forta a tots tres)
És difícil triar un títol per a uns textos que encara no hem llegit, i els títols són decissius, i tots els proposats són bons i suggestius, així que, dut pel que em diuen els títols, triaré "Humans i accessibles" m'estira la vena humanística...
A un centenar de metres, un pont. Sens dubte.Esperança i optimisme.
A un centenar de metres, un pont.
Tots em semblen be, però aquest m'ha estirat més.
Carai, Jesús! Ja en tens un altre enllestit???
"A un centenar de metres, un pont".
un títol així fa venir ganes de llegir el llibre.
Aposto per "Humans i accessibles". El trobo més original i directe.
A mi màgrada molt "I un cop de vent els despentina". Ho trobo molt humà!
Definitivament " I un cop de vent els despentina".
M´inspira... Encara no sé el què ,però m´inspira (que tal com està el panorama , ja és molt).
M´evoca l´incertesa i em sembla ,bàsicament,molt poètic .. I molt català( no em diguis perquè)!!!
I que coi! que el que vull és guanyar els llibres!!!
"Humans i accesibles" m'agrada!
I un cop de vent els despentina és el que m'ha agradat més a cop de vista. Després potser hauria canviat, però la primera impressió sempre és la bona, veritat?
A mi m'agrada : A un centenar de metres, un pont. Perquè el trobo molt suggerent i misteriós.
gràcies de nou a tothom. Entre el blog i el facebook i els correus electrònic que m'arriben, ja sumo 120 vots. Ànim, com més vots millor
A un centenar de metres, un pont.
Perquè la decisió de creuar-lo és nostra tot i que ha estat el destí qui ens l'ha posat a 100 metres... No pas com el vent que no pots fer-hi res per a que no et despentini.
M'agrada "Un cop de vent els despentina". Ha estat amor a primera vista, sembla com si el títol m'hagués picat l'ullet. És suggeridor i el vent, que despentina els personatges, pot ser tan real com metafòric.
Gràcies per donar veu als teus lectors!
Rosa Ma. biblioteca de Cambrils
I un cop de vent els despentina. Perquè sempre he pensat que pots anar despentinat encara que no t'hagis pentinat, una contradicció, vaja.
Ció M.
Reus
Sense dubte "A un centenar de metres, un pont". Els meus motius no són gaire poètics: a Cornudella, a més o menys un centenar de metres de casa meva -o millor dit, dels meus pares-, hi ha un pont (el pont de l'Íntim). A més, el títol també és molt evocador...
Jo ho tinc clar:
A) Humans i accessibles
A mi així sense pensar gaire m'agrada la opció C/A un centenar de metres un pont.
A un centenar de metres, un pont.
M'ha agradat de seguida que l'he llegit. Potser és més explícit que els altres dos, però trobo que té força, que en dóna. Sempre l'esperança, sempre una sortida.
El segon: un cop de vent els despentina...
sempre hem d'estar a punt de deixar-nos despentinar per la vida i saber com aprofitar els cops de vent que de ben segur ens deparen sorpreses que ben encaminades són oportunitats per créixer i gaudir de nous paisatges.
M'encantarà llegir aquests contes...
aix, perdoneu...
veig que he sortit amb un perfil inaccessible...
bocins= mar
(del blog http://bocinsdelluna.blogspot.com/)
La meva opció també és:
B) I un cop de vent els despentina
I això que cada cop tinc més entrades i preveig una alopècia fulminant ;-)
A mi m'agrada "I un cop de vent els despentina". Ho trobo més suggerent i més en la línea dels altres títols teu.
I un cop de vent els despentina...
A un centenar de metres, un pont.
enrrere una vida,
davant un abisme,
com una sortida digna,
protegit del vertigen
tens alla, dalt del món,
a un centenar de metres, un pont.
I un cop de vent els despentina.
M'agrada, la trobo poètica.
Josep Maria, aposto per I un cop de vent els despentina. Tanco els ulls, veig la imatge... i m'agrada.
El que m'agrada més és "A un centenar de metres, un pont". Enganxa tant o més que el segon."I un cop de vent els despentina" és divertit, però, si no és que es vol banalitzar el drama, em sembla que no permet el punt d'incertesa necessari per provocar el neguit del lector en trobar-se en una cruïlla de la que no sap com sortirà.
"A un centenar de metres, un pont" un cami, una via, una drecera, si volem hi podem anar no estem aillats podem continuar el camí, si volem.
A mi m'agrada molt el primer, "Humans i accesibles"
Una abraçada
A un centenar de metres, un pont.
Crea una escena on poden passar coses, un marc d’acció. es escenogràfic.
A un centenar de metres, un pont.
Transmet esperança, la possibilitat de tenir un camí per fer.
Humans i accessibles sense cap mena de dubte!
"Un cop de vent els despentina"
Aquest titol m'encanta ,segur que hi escau molt be en el teu proper llibre,
"Un cop de vent els despentina", un gran títol per la gent, que com jo, tenim poquets cabells al cap.
Voto per "I un cop de vent els despentina" per ser el més original i suggeridor.
A mi m'agrada: Un cop de vent els despentina.
M'identifico, amb els petits entrebancs que ens anem trobant a la vida.
Felicitats pel nou llibre!
Ups! No ens ho poses fàcil... De fet m'agraden els tres, però pot ser per la mirada esperençadora em quedo amb la tercera: A un centenar de metres, un pont.
Espero que quan calgui, trobem un pont a un centenar de metres (o dos a tot estirar)
Fins avui no he pogut dir la meva. A mi m'agrada la segona opció "I un cop de vent els despentina". Això del "pont" amb produeix "mal rotllo".....
El meu vot és per "Un cop de vent els despentina". Em sembla una imatge molt gràfica i que dóna molt joc.
Si em trobés un llibre amb aquets títol en una llibreria, segur que l'agafaria per mirar la contra...
Em decanto per"Un cop de vent els despentina". Contrastav amb aquest gest suau, amb la potència del cop que pot canviar la vida dels personatges.
A un centenar de metres, un pont. .....Els personatges es troben a mig camí de la seva vida, de vegades indecisos, de vegades dubten, de vegades es veu una sortida, no massa propera ni llunyana, com un pont damunt d'un riu, que no sabem si travessaran.
Encara que em queda pol pèl, la meva tria és per " I un cop de vent els despentina".
Jo triaria: Un cop de vent els despentina
Jo triaria "A un centenar de metres, un pont"
Els ponts són un element que permeten pensar, passar, mirar, unir, anar d'un lloc a un altre... i que donen molt joc. Poden ser una solució, un canvi, una ajuda...
I els ponts solen passar per sobre un riu, on flueixen també moltes coses, l'aigua, per suposat, la vida, les il·lusions,...
Més motius per convèncer?
"I un cop de vent els despentina".
És original i suggerent.
El primer no m'agrada com a títol perquè sembla més aviat un eslogan per a una campanya en favor d'algun col·lectiu amb problemes.
EL tercer no està tampoc malament, però finalment em decideixo pel segon.
Petons.
Humans i accessibles, així hauríem de ser.
A les propostes B i C, sembla que desitgem la presència d'un factor aliè que desencadeni un canvi. És l'entorn qui ens condiciona i no pas la humanitat que viu en la profunditat del món de les emocions.
Si hom fóra, una mica més humà i més accessible, independentment de l'entorn on es mou, amb tota seguretat el món que vivim seria molt, molt millor.
M'ha costat una mica decidir-me entre l'opció B i C, però al final em decanto per la B.
'I un cop de vent els despentina' trobo que és un títol molt original que, al mateix temps, crida l'atenció i pot despertar l'interès dels futurs lectors per saber què s'amaga darrera d'aquest títol.
Jo em quede amb "Un cop de vent els despentina".
M'agrada molt!
Personalment, em costen molt els psicotècnics, triaria per "Humans i accesibles" però se'm acut:
"Irremeiablement mortals"
una abraçada
Fent honor a la meva terra de vents... "I un cop de vent els despentina"! Sona molt bé :)
Publica un comentari a l'entrada