el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
els amics que
guardes de la infantesa tenen quelcom d’especial: és com si no calgués jugar a
la defensiva, ni amagar-te de certes coses, transparents per a tots dos. No val
la pena l’esforç d’intentar enganyar-lo, ni perdre el temps disfressant-te,
perquè junts vau caçar granotes a la vora del riu o tallàveu la cua a les
sargantanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada