Xiquet d’uns vuit anys, tot i estar dempeus a la vorera, ensopega amb ell mateix i cau, de forma maldestra, no sé pas com, mentre alguna cosa que duia a les mans, que potser estava menjant, s’escampa pel terra. La mirada de sa mare, fixa i silenciosa, barreja dosis imprecises d’ira i de resignació; fa cara d’haver perdut la paciència ja fa dies. Sa germana gran, més explícita en paraules, li diu “Tu ets tonto”, amb una primera o molt tònica i molt llarga. El xiquet s’aixeca, s’espolsa els pantalons curts i potser també la culpa. Intueixo que cadascú seguirà amb el seu rol una bona temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada