El drama de desfer-se dels llibres

Fa uns dies vaig veure un reportatge sobre la problemàtica de gent que es muda de casa i que no disposarà de prou espai per als seus llibres. Aquí arriba el primer pas dolorós: haver de fer la tria dels llibres dels quals t’has de desfer. Un cop superat aquest trauma, amb certa mala consicència, et dirigeixes al lloc que et sembla més digne i on els acolliran com es mereixen: una biblioteca. Però les biblioteques no poden acceptar totes les donacions; tampoc disposen d’un espai ilimitat Els llibreters de vell no en volen saber res de la majoria dels teus llibres, i només se’n queden uns quants. Es poden fer donacions a alguna entitat que els accepti, però, al final, (si teniu algun llibre al costat, tapeu-li els ulls) alguns exemplars hauran de ser abandonats o llençats al contenidor de paper. Llavors et ve al cap aquell famós anunci: ell mai no ho faria.

Per sort, jo encara no m'he trobat mai amb aquest dilema.

Cares del món (22)

Com tos els divendres ens arriba una altra d'aquestes Cares del món, divertides, sorpreses, espantades, cusioses... Avui li ha arribat el torn a un pallasso trist.

Us convido que m'envieu les vostres troballes, com més originals millor. Això sí, prefereixo que no siguin cares construïdes amb aquest fi, sinó espontànies.

Felicitats petites (20): trobar l'assassí

Una més d'aquestes Felicitat petites que ens ajuden a viure i somriure és endevinar l'assassí abans que l'inspector de policia en una pel·lícula o en una sèrie de televisió, com per exemple S'ha escrit un crim. Això sempre ens fa sentir orgullosos i més intel·ligents, cosa que puja la nostra autoestima, que sempre va bé.

D'altra banda, aprofito per a fer comentari sobre aquesta sèrie en concret: aquesta dona, la Fletcher, no veu que té un problema? No veu que allà on va la gent es mor de seguida? No veu que porta la desgràcia a tot arreu? No s'ha plantejat mai que potser la culpa és seva? No troba que és una mica xafardera?

Blogs & Literatura

Suposo que ja sabeu que els dies 25, 26 i 27 de gener tenim una cita a Granollers. Es tracta de la primera gran trobada de blogaires catalans: Jornades de la Catosfera. Serà una desvirtualització massiva que passarà a la història. L'objectiu és congregar-nos per a reflexionar sobre aquest món virtual (i no tan virtual) en el qual estem ficats. ¿Encara no us heu apuntat?

Dins la secció Blogs & Literatura hem organitzat una Taula Rodona per al dia 26. També volem fer un Llibre que reculli les aportacions de tots els bloguers lletraferits que hi vulgueu col·laborar.

Compondrem el Llibre a partir de textos escrits als blogs. Escolliu el vostre “millor post” i envieu-nos-el. Els textos rebuts formaran part del volum

BLOGS & LITERATURA

Primera antologia de la catosfera literària

Que serà publicat la propera primavera per Cossetània edicions.

Els textos els heu d’enviar a catosfera2008@gmail.com

Termini de presentació: 31 de desembre de 2007

Formulari de dades:

- Nom del blogger (o nick)

- Breu currículum (edat, localitat, ocupació… màx. 250 caràcters)

- Correu electrònic

- Nom del blog

- Adreça del blog

- Enllaç al post

- Data del post

- Text del post

[Només s'accepta un post per persona. Val a dir que es farà una selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts han de ser de caràcter literari o referents a la literatura). Els autors cediran els drets sobre el text, i els beneficis seran destinats a fins solidaris.]

32è joc literari: un nou anagrama

Amb el 32è joc literari recupero un clàssic d’aquesta secció: els anagrames. Com en altres ocasions, es tracta de modificar l’ordre de les lletres per tal que aparegui el nom d’un escriptor/a, i enviar-me’l a l’adreça jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població:

SER MIG ESPIA

Jo diria que és fàcil. Au, vinga, que la setmana vinent ja serà el sorteig dels premis que podeu veure al post anterior, per a satisfer el paladar i la ment. Encara podeu participar a la resta de jocs d'aquest mes. Acostumo a regalar números extres a qui encerta tots els jocs del mes.

Perdoneu que no es puguin posar comentaris en aquest post. És per evitar la temptació o l'error que algú posi la solució i no permeti jugar a la resta.

De pel·lícula: Indoxina

Pel·lícula francesa protagonitzada per Catherine Deneuve, que interpreta la mestressa d’una plantació de cautxú a la Indoxina francesa dels anys 30, i que adopta la Camille, filla d’un príncep anamès. L’amor de les dues per un mateix home i la convulsió que viu el país fan de marc d’aquesta relació d’amor-odi i d’incomprensió mútua entre la colònia i la metropoli.


Deu ser això, la joventut, creure que el món està fet de coses inseparables.

Als 10 anys un no sap que s’ha de canviar el món.
—Són tan blanques totes les donesde França?
—La diferència no està en el color de la pell, sinó en això, en el gust de la fruita. Jo no sóc una poma, sóc un mango.

Jo no vull un tros de terra delimitat com una tomba; vull descobrir el món.

No les entendré mai les històries d’amor dels francesos, només porten patiment i angoixa, semblen les nostres històries de guerra.

Més propostes al 31è joc literari

El passat dimecres, al 31è joc literari, us vaig proposar la continuació breu d'un conte de Josep Igual (a qui agraeixo la cessió de la seva obra per a aquest joc) inclòs al llibre Faules mamíferes, d'Aeditors, concretament "La visió de l'oncle Bòria". Ja vaig mostrar-vos les primeres propostes, i avui en van quatre més, tot i que espero que en siguin moltes més. Agraeixo molt totes les vostres participacions, però especialment les dels jocs literaris de tipus creatiu (em reitero: m'agradaria molt rebre'n d'alumnes de centres d'ensenyament). Recordo que els participants entraran en el sorteig d'un lot de llibres de Cossetània Edicions i un lot d'Oli de Tortosa. Teniu temps fins el 4 de desembre.

Però l'oncle Bòria no volia anar a la televisió. S'estimava més recordar la seva bella sirena, i mai no podia acabar d'entendre què resultava més inversemblant pels companys, si el fet d'haver vist una sirena o el fet que tingués tres pits. Però a ell, li importava molt més la seva realitat que qualsevol mena versemblança.
Carme Rosanas

- Podeu ser tant descreguts com vulgueu, podeu pensar que sóc un pobre borratxo que delira i potser tindríeu raó, quasi sempre és així. Però aquest cop no, i en tinc la prova.- Això sí que serà bo! Que potser ens has portat els sostenidors...?- Tots van esclatar a riure.En Boira va dubtar un moment, no sabia si continuar, però ho havia d'explicar a algú, sinó es tornaria boig.- Plorava. Em mirava amb la cara més trista i bonica que he vist mai i plorava. Seré tot el que vulgueu però mai he pogut suportar veure una dona plorant. Vaig allargar la mà i li vaig tocar les llàgrimes, eren gotes d'or! Llavors va intentar agafar-me la mà i em vaig espantar, vaig retirar-me de pressa i vaig fugir tant ràpid com la barca m'ho va permetre, però ella no va fer res per seguir-me i encara em va fer més pena...- Vaja, llàstima que no n'haguessis agafat cap d'aquelles llàgrimes- digué el taverner- m'hauries pogut pagar el que em deus.- Sí que ho vaig fer- i allargant la mà va mostrar tres llàgrimes perfectes i per astorament de tothom eren d'or.
Jo mateixa

"- La Loren? Qui és aquesta?

- La Loren és el meu amor platònic, respongué l'oncle Bòria. Tanco els ulls i la veig perfectament: cabells llargs, llisos i negres, com la gola d'un llop, ulls color mel, llavis fins, que dibuixen un somriure, celles fines i mofletes rosats, com quan beus un pèl massa. Aquesta és la meva Loren."

Laura Orellana

Al matí següent, quan el cafè ben calentet ja li havia posat les idees, cadascuna al seu lloc, va tornar a pensar-hi: És ben normal que ningu no em cregui, jo tampoc no ho faria si algú em vingues amb aquestes monsergues! Però això que explico és del tot cert. Imagino que mai més no tornaré a veure-la, ja que aquestes criatures no deuen ser pròdigues en visites. O potser sí? La veritat és que cada nit , enlluernat per les sardines platejades busco i rebusco...M'agrada pensar que un dia d'aquests podré parlar-li, com faig en somnis més d'una nit. Però si mai més no torna a aparèixer, jo sempre puc recordar-la. No explicaré res del que li conto, d'això no n'ha de fer res ningú.
Immaculada Forteza

Enhorabona: els blocs arriben a les aules

Em sento satisfet de poder escriure aquest post per a aplaudir la iniciativa d'un professor de secundària del Penedès de promoure la creació de blocs personals entre els seus alumnes. Podeu observar el desenvolupament d'aquesta iniciativa al seu bloc Defensa contra les forces del mal, a la secció anomenada Comunitat de l'anell. Dins d'aquesta Comunitat es troben tots els blocs creats pels alumnes, d'acord amb els seus gustos i aficions.

Ja he dit alguna vegada que considero els blocs com una eina de primer ordre dins de l'ensenyament per a incentivar l'escriptura, la lectura i la creativitat. Enhorabona.

Seguiré d'aprop l'evolució d'aquesta iniciativa a la qual dono tot el meu suport i simpatia, i us convido que m'informeu d'altres projectes semblants.

Desdefinicions (31)

Ja tornen a ser aquí, com cada dilluns, aquestes Desdefinicions per a començar bé la setmana. Penseu de dir-me la vostra preferida.

dillums. Un dia radiant, amb independència de quin sigui el seu ordre dins de la setmana.

bourbònic. Relatiu a un tipus de whisky fet principalment amb blat de moro, i del qual no està permès parlar-ne malament.

blocata/blogata. Menjar preferentment breu per a alimentar els desitjos de molts adictes a l’escriptura via Internet.

sordat. Qui lluita indiferent a les paraules.

Bloc degustació (1)

Avui començo una secció que fa temps que tenia ganes d'empendre, tot i que no sé molt bé encara quan podré encaixar-la en l'atapeït calendari setmanal. No és original, ja que molts altres blocs fan seccions semblants. Es tracta de proposar un petit tast de diversos blocs que visito i d'entrades que m'han cridat l'atenció per qualsevol motiu. Aquesta degustació no pretén ser representativa, ni valorar els millors posts de la setmana.

Aquesta és la proposta d'avui:

Letters, words and poetry : Un bloc dedicat a la poesia i un post amb Els Ports com a protagonistes.

Té la mà Maria: Un bloc dinàmic i compromès que dóna a conèixer molts artistes de tot tipus. No us perdeu el vídeo.

Mira pel forat: Un bloc que fa poesia amb els sentiments i la tristesa.

Filant prim: Aquest post, com qualsevol altre, són un exemple de la tendresa i sensibilitat d'aquest escriptor.

Em puc quedar? : Un entretingut i divertit bloc que ens planteja una important qüestió sobre la nostra infantesa

El vigilant en el camp de sègol, de J.D.Salinger

Aquesta novel·la escrita l’any 1951, narra en primera persona uns pocs dies de la vida de Holden Caulfield, un adolescent nord-americà de complicada vida interior, a qui expulsen novament de l’escola on està internat. Holden no comprèn la societat on viu i, al mateix temps, tampoc se sent comprès, i tot això el fa patir. No suporta el col·legi ni a la majoria de companys, i veu el món ple de vanitat, d’egoisme, d’injustícia, d’hipocresia, d’egocentrisme… Aquest món i les seves misèries, que detecta allà on mira, el deprimeixen, i no troba altra sortida que fugir-ne ben lluny, pensar en fer-se el sord-mut i aïllar-se de la societat. Però la seva germana petita, el seu punt feble, es convertirà en el seu salvavides, perquè la infància és l’únic indret on encara habita la innocència, i cal protegir-la, i potser per això ell s’imagina un grup de xiquets jugant en un camp de sègol, al costat d’un penyasegat i ell és el vigilant que evita que hi caiguin.
El llibre és ple de frases dignes de ser subratllades. N’he triat només unes quantes:

“Sempre estava demanant favors a tothom. Aquests paios que es pensen tan ben plantats o molt importants són tots iguals. Com es consideren els millors del món creuen que tots els admirem moltíssim i que ens morim per fer alguna cosa per ells.”
“Vaig pensar que les dues lletges eren germanes, però quan els ho vaig preguntar es van enfadar moltíssim. Es veu que cap volia assemblar-se a l’altra, la qual cosa era comprensible, però no deixava de tenir certa gràcia.”
“Aquests tipus tan intel·lectuals no els agrada mantenir un conversa, llevat que siguin ells qui porten la batuta.”
“Resulta molt difícil compartir l’habitació amb una persona que té les maletes molt pijors que les teves.”

A posteriori, afegeixo aquest enllaç al bloc La llumenera de Nova York, amb un interessant comentari sobre el llibre.

El Club de Lectura de Tortosa comentarem aquest llibre el dia 26 de novembre, a les 19.30, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, i tothom hi està convidat.

Ja tenim preparada la propera trobada, el dia 21 de desembre, per a comentar La clau Gaudí en companyia dels seus autors: Andreu Carranza i Esteban Martín.

Wish you were here, de Pink Floyd

La música, a més d'enaltir tota classe de sentiments, sovint també em serveix de font d'inspiració a l'hora d'escriure, i per mi va molt lligada a la literatura. Per això, com des de fa alguns dissabtes, avui també us proposo una mica de música. En aquest cas es tracta de la cançó
Wish you were here, de Pink Floyd, un clàssic per als que tenim certa edat, però que no passa mai de moda.

So, so you think you can tell
Heaven from Hell,
Blue skys from pain.
Can you tell a green field
From a cold steel rail?
A smile from a veil?
Do you think you can tell?

And did they get you to trade
Your heros for ghosts?
Hot ashes for trees?
Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change?
And did you exchange
A walk on part in the war
For a lead role in a cage?

How I wish, how I wish you were here.
We're just two lost souls
Swimming in a fish bowl,
Year after year,
Running over the same old ground.
What have we found?
The same old fears.
Wish you were here.

Propostes 31è joc literari

El dimecres passat us vaig proposar el 31è joc literari, en el qual havíeu d'inventar una continuació a un petit conte de Josep Igual, inclòs al recull Faules mamíferes. Ja he rebut algunes propostes que us mostro, però n'espero moltes més. No sigueu peressos, no teniu excusa, només demano un petit fragment amb el qual podreu participar al sorteig dels premis mensuals.

"I fins i tot assegurava haver deixat la canya, els peixos, els cucs i la barca per ficar-se dins de l'aigua a comprovar de ben a prop que aquella sirena encisadora existia realment i tenia tots els tres pits que des de la barca li havia vist. Després de nedar un bon tros, gairebé fins a les Illes Medes, va quedar-se esfereït al comprovar que realment era així, la sirena, bruna de pell i dorada de cabells, com no podia ser d'altre manera, posseïa un tercer pit enmig dels altres dos, sobresortia majestuós amb el seu mugró rosat, pàl·lid, aquós...
- Va, no ens expliquis sopars de duro tu ara. I què més, se't va endur mar enllà, us vau submergir dins de l''aigua i et va ensenyar allà on vivien totes les sirenes del món?
- Tant me fot que no em creieu. Hi tornaré i us portaré una prova."
Gulchenruz

"A la taverna del port les gropades es vetllaven al voltant de la immensa estufa de llenya, enmig d'aquella atmosfera espessa de fum de picadura i vapors etílics de solvència dubtosa. Els més vells tertulians -l'Hermós, en Tianet i es Noiet de Senya Blanca - feien que sí amb el cap. Qui fos quaranta anys més jove per poder tornar en mar i mirar-la d'empaitar ! Qui carai devia ser aquella Loren que ells no havien arribat a somniar mai ?"

Josep M. Sansalvador

"Va passar una bona estona i l'oncle Bòria estava encara allà, davant del got de vi, llepant aquell dolç record, pensant que el compta no és el mugró que s'està xuplant sinó el que està pendent de ser xuplat.Eren temps sense silicona, les mamelles eren mamelles, monumentals, fellinianes. Ara el món era una planície anorèxica..."
Tomàs Camacho

"També tenia tres ulls i tres cames, li semblava recordar a en Bòria. Però això s'ho va callar. Tot seguit, va girar cua un pèl compungit de sentir com els companys esclafien a riure sorollosament. Va engrapar un dels dos poms de la porta i es va adonar que a la seva mà tenia sis dits. Havia de deixar la beguda, va dir-se, mentre recordava que la Loren d'ulls ensonyats pronunciava la mateixa súplica cada nit quan tornava a casa."
Aleix

Cares del món (21)

Aquestes Cares del món que ens fan tanta companyia tots els divendres també poden tenir certs canvis d'humor, com aquesta d'avui.
Em fa goig que els hi poseu nom. A veure si entre tots en trobem algun d'adient.

Objectes estranys al cel que ens amenacen

Uns estanys objectes sobrevolen les nostres ciutats, els nostres paisatges, i amenacen amb conquerir-nos amb el seu missatge. Molta gent està espantada, no sap com reaccionar davant d’una invasió d’aquest estil, i temen que el món que coneixen pugui transformar-se sota la seva influència.
Jo no, jo fa temps que els espero.

Autobombo?

Són molts els blocs que sente la necessitat de compartir amb els seus visitants les seves fites, com ara superar les 10.000 visites, el nombre d'enllaços, el rècord de visites en un dia, etc. Altres s'estimen més ser discrets en aquest aspecte, i fins i tot ho critiquen, i parlen d'autobombo. Jo penso que es pot fer de tot en aquesta vida, de forma respectuosa als els altres i sense caure amb una autocomplaença excessiva.

Jo, quan tinc una alegria, m'agrada compartir-la amb la gent que estimo (amics, familiars, companys i també visitants al bloc) i, entre altres coses, els blocs serveixen per a això, per a abocar-hi idees i sentiments, tot i que entenc perfectament l'opinió contrària.

De totes maneres, permeteu-me que no em pugui estar de compartir un parell d'alegries d'aquesta setmana que, en part, vosaltres heu fet possible: entrar a la llista dels 10 primers del rànquing Alianzo de blocs en català, i aparèixer per segona vegada a la secció Paraula de blog del suplement cultural de l'Avui.

Felicitats petites (19): fer riure

Després ( o abans) dels cinc sentits clàssics, jo n'afegiria en importància un parell més: el sentit comú i el sentit de l'humor. Sense humor jo no sé viure i provocar el sormriure de qui em rodeja és per a mi una de les autèntiques Felicitats petites.

A la meva etapa d'adolescència i primera joventut em vaig convertir en un explicador d'acudits compulsiu, i era capaç d'estar-me més d'una hora deixant-ne anar un darrere de l'altre sense parar. Llavors això també era per a mi una forma de combatre la timidesa. Després, m'ha costat més recordar-me dels acudits (es veu que les neurones, després de tants anys de convivència, han agafat mal rotllo i moltes no es parlen), i m'he fet més expert en ximpleries que improviso sobre la marxa, en mig de qualsevol conversa o situació.

Un parell de reflexions:

1a. Qui s'inventa els acudits? Haurien de tenir drets d'autor? Sovint pronunciem frases célebres i fem gala de conèixer el seu autor, com Óscar Wilde, per exemple, o Confuci; dos clàssics. En canvi, els creadors d'acudits són anònims. Jo no n'he inventat mai cap, i no conec ningú que ho hagi fet.

2a. Els acudits són Literatura? Són cultura popular? Jo penso que sí, i no conec cap sociòleg, histoirador, lingüista o antropòleg que els hagi estudiat a fons (si cal, corregiu la meva ignorància, si us plau).

31è joc literari

Després de la dificultat del dos jocs anteriors, especialment de l’últim, del qual només he rebut fins ara 4 respostes encertades totalment (animeu-vos, no sigueu peresosos), avui us proposo un joc de tipus creatiu, on totes les propostes que envieu seran vàlides.

Aquest cop es tracta de continuar amb breus línies el següent microconte que es troba al recull Faules mamíferes, de Josep Igual, editat per Aeditors, i que us recomano:

LA VISIÓ DE L'ONCLE BÒRIA

L'oncle Bòria assegurava, un cop el conyac matarrates del país li afluixava la timidesa, que una nit, tornant de pescar a la llum, va veure una sirena d'ulls ensonyats que tenia tres pits. Alguns companys de nocturnitats li deien que això ho havia d'anar a explicar a la televisió, que amb aqueixa història es faria ric i popular.

-Tant m'hi fot tot, si no em creieu. Era més guapa que la Loren.

-I tenia tres pits.

-Això mateix.

Com altres vegades, heu d'enviar les vostres propostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i la població per als nouvinguts. Us recordo que el termini per a participar a qualsevol joc d'aquest mes és el 4 de desembre.

També us recordo que tothom que participi entrarà al sorteig dels premis d'aquest mes:

-Un lot de llibres de Cossetània Edicions

-Un lot de 3 ampolles d'Oli de Tortosa

Com ho fem per triar llibres?

Un dels passatemps preferits dels qui estimem la lectura es perdre'ns per les lleixes de les llibreries, fer petits tasts de fragments triats a l'atzar, xafardejar, remenar, cercar algun tresor que ens cridi l'atenció.
Fa poc m'han preguntat com m'ho faig per triar un llibre o un altre. La competència és molt ferotge, i cada cop hi ha més exemplars per poder elegir. Són molts els factors que poden inclinar la balança cap a un o altre llibre: la imatge de la portada, un títol suggerent, la solvència d'un escriptor ja conegut, el desig de fer nous descobriments, una recomanació... Quin és per a vosaltres el factor més decisiu a l'hora de triar un llibre?

Demà els hauré de posar en pràctica, ja que vaig al III Saló del llibre de Barcelona, acompanyat del Club de Lectura de Tortosa com so anéssim d'excursió.

Llibres en català - Llibres en castellà

A la pàgina Tu mateix-fòrum ens plantegen el següent interrogant: Per què els llibres en català són més cars que el llibres en castellà? Hem de pagar més per poder llegir en la nostra llengua?

Us proposo que visiteu aquest fòrum i que deixeu la vostra opinió.

De pel·lícula: Anything else, de Woody Allen

Jason Biggs i Christina Ricci protagonitzen aquesta comèdia romántica on Woody Allen torna a posar de manifest la problemàtica del món de la parella, la dificultat de coincidir tots dos en un mateix punt alhora.

"Les dones són l’únic que coneixerem del paradís a la terra."

"Jo estava deprimit perquè m’havia deixat la meva xicota i vaig anar al psicòleg.
—Per què estàs tan deprimit i has fet tot el que has fet?— em va dir.
—Per què jo m’estimava la noia.
—Doncs ho haurem d’estudiar.
—No s’ha d’estudiar res— li vaig dir. Jo volia la noia i ella m’ha deixat.
—Per què és tan intens el seu sentiment?
—Perquè m’estimava la noia!
—I què hi ha davall de tot això?
—Res, que m’estimava la noia!
—Doncs hauria de donar-li medicació.
—No en vull, de medicació, vull la noia!
—Donc ho haurem de treballar tot això.
I en aquell instant vaig arrencar un extintor i l’hi vaig esclafar al cap, i uns xicots de la companyia elèctrica em van endollar unes pinces al cap."

"Estic boja per tu des de que et vaig conèixer. No ho vas notar en la meva indiferència?"

"Ella ja és histèrica; el Pentàgon hauria d’utilitzar les seves hormones com a guerra química."

"He promès als meus alumnes anar a veure una exposició de Caravaggio. Els prometo una mica de cultura, de tant en tant, per evitar que es matin els uns als altres a cops de cadena."

"Quan escriguis mira de ser original, però si has de plagiar, plagia al millor."

"—Ah, no res, parlava sobre l’estranya que és la vida, tan plena de misteri i inexplicable.

—Bé, és com tota la resta."

Dos portals literaris ebrencs: Beaba i Llibresebrencs

Els autors ebrencs ens podem considerar afortunats per la simple existència d'aquestes dues webs: Beaba i Llibresebrencs.
Beaba és una web de literatura catalana i valenciana de les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat, és a dir, l'àmbit geogràfic que abraça el dialecte tortosí, creat i mantingut pel Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC. Aquesta web ha fet una gran tasca enciclopèdica d'emmagatzemar informació de 330 autores i autors d'aquest àmbit geogràfic, per la qual cosa el seu fons té gran valor.

Llibresebrencs vol ser el portal de difusió dels llibres que parlin de les comarques ebrenques (Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) i dels autors que siguin d'aquesta comarques o que hi estigui directament vinculats. La seva activitat se centra bàsicament en donar a conèixer totes les activitats literàries, a través de la web i d'un butlletí informatiu mitjançant correu electrònic.

En definitiva, aquests dos portals es complement a la perfecció i s'han convertit en una gran eina per a crear la consciència de col·lectivitat i de difondre i promoure la nostra literatura.

Moltes gràcies a tots dos.

Desdefinicions XXX

La secció dels dilluns canvia el 2 pel 3 i ja arriba a la trentena. Per moltes setmanes que passin, espero que aquestes Desdefinicions no acabin mai de posar el seny.

honraresa. Estranya qualitat de comportar-se de forma honrada en determinades professions.

indioma. Dit de la llengua condemnada a parlar-se només en una reserva.

homenatja. Cerimònia de lloança i de submissió extrema, coneguda familiarment com llepar el cul.

diabetis. Malaltia que pateixen els seguidors sevillans d’un equip de futbol, quan les coses li surten massa dolces a l’equip rival.

El paper de l'editor

Fa unes setmanes, ens vam reunir a Amposta uns quants autors en motiu de la 2a trobada d'escriptors ebrencs. El lema de la jornada era De l'esborrany a la impremta. El tema és interessant i, a més, jo em trobo precisament ara en aquest moment que fa tanta il·lusió de l'espera d'un nou llibre, de triar la portada, de posar-li nom...

Durant la jornada vam comentar que, si bé l'autor és el pare i mare d'un llibre, l'editorial potser n'és la llevadora.

O quin paper creieu que li escau més a l'editorial?

La Gangrena, de Mercedes Salisachs

Emmarcada en l’època de la Dictadura, aquesta novel·la que va guanyar el premi Planeta l’any 1975 narra la vida de Carlos Hondero des de la seva infància fins que es converteix en un home poderós. La història del protagonista és complexa, carregada d’ambició, de vanitat i, sobretot, d’un sentiment de culpabilitat, possiblement el tema fonamental de la novel·la. Amb la lectura del llibre es fa també un repàs a la nostra història recent, no tan allunyada en el temps com sembla, i a la vida d’aquell temps a Barcelona.
Us la recomano i us en deixo una petita mostra:

Cuando se dignaba asomar con la suave brusquedad de los temblores de tierra.
Nadie es nunca como ha sido.
Lo malo era saber escribir y no saber donde mandarlas.
Las guerras civiles son masturbaciones del egoismo.
Nunca seré el marido de Alicia. Y, efectivamente, no lo fui. Pero me casé con ella.

Poesia en imatges: exposició retrospectiva d'Albert Aragonès

Fins el proper 30 de novembre, es podrà gaudira la Bliblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa una exposició retrospectiva de l'obra d'Albert Aragonès, amb el títol Nu i cru.

La Biblioteca és un lloc idoni per a aquesta exposició, ja que les obres d'Albert Aragonès es troben a mig camí entre la literatura i la imatges, i són ben bé poesia en imatges.

L'Albert juga amb les imatges, les desconstrueix, les transforma, les construeix de nou i les torna evocant un nou missatge, una nova tendresa.

The winner takes it all, d'ABBA

Com ja fa algunes setmanes, els dissabtes em ve de gust proposar-vos cançons. Avui m'he decidit per The winner takes it all, d'ABBA, una de les meves preferides, i també d'una de les meves millors amigues, dedicadora compulsiva de cançons en sopars d'amics (un petó, Anna).

S'accepten recomanacions.

Se me'n van els ulls cap als llibres

Sempre que entro a una casa se me'n van els ulls cap a les lleixes plenes de llibres, i si en tenen algun per damunt d'alguna taula de la sala d'estar o del rebedor, encara més. Per a mi és la part més interessant de qualsevol llar, que et permet conèixer una mica més a fons els seus habitants. No puc evitar-ho, i la vista no em dóne abast per a rellegir cadascun dels lloms, i em fa gràcia comprovar que m'he llegit algun dels seus llibres, que compartim alguns dels autors. Pot semblar fins i tot de mala educació, de tafaner sense escrúpols, aquesta ànsia amb què em llanço cap a les lleixes, primer dissimuladament i després sense amagar-me'n i gosant a fullejar-ne algun.
N'hi que tenen les lleixes totes ordenades, amb els llibres classificats per mides o col·leccions. D'altres són un aparent caos d'històries, de llibres atapeïts que aprofiten qualsevol espai, horitzontal o vertical, per cridar la nostra atenció. Sigui com sigui, als meus ulls, són el paradís, o una agència de viatges.

Llibretat = llibres + llibertat

Cares del món (20)

Aquesta secció fixa dels divendres, Cares del món, ja arriba a la vintena edició. Encara és molt jove, en té molt per a aprendre, però ja té una caràcter molt definit. I el que és més important: el seu cercle d'amics i col·laboradors es va fent més ampli. Avui us proposo dues fotos enviades, respectivament, pel bloc Té la mà Maria i pel company Tomàs Camacho. La primera molt alegre i divertida; la segona, més seriosa i intrigant, fins i tot em recorda una mica a Annibal Lecter. Gràcies a tots per fer crèixer la família.

Finalista de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet TINET

Us informo que he estat un dels finalistes de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet TINET, convocat per l'Ajuntament de Tarragona, i que ha estat guanyat per Raquel Casas Agustí, de Vilanova i la Geltrú, amb l'obra Que no torni.

En primer lloc, cal felicitar la guanyadora, ja que té molt mèrit haver estat escollida entre els 241 relats que s'han presentat. A més del guanyador, el jurat han elegit 11 treballs finalistes que formaran part d'un recull de contes que l'any vinent publicarà Cossetània Edicions, entre els qual tinc el plaer que es trobi el meu conte La revolució.

Com la majoria de coses darrerament, m'he assabentat de la notícia a través d'un bloc: Amb els 5 sentits. Aquest és un premi al qual li tinc molt d'afecte, ja que també vaig ser finalista l'any 1998 i va representar que es publiqués per primera vegada un dels meus contes, emoció que és impossible d'oblidar.

Els finalistes que també veuran publicada la seva obra en aquesta ocasió són els següents. Des d'aquí una abraçada a tots:

L’últim sopar, de Roger Roig
Salt complicat, de Raquel Picolo
La revolució, de Jesús M. Tibau
Qüestió de paraula, de Núria Busquet
Comandament a distància, de Jordi Bordas
Un cos estrany, de Jordi Boladeras
Aquesta nit a la torre del marquès, d’Ivan Carbonell
Setanta euros, de José Manuel Blanco
Desficis, de Francesc Antoni Asensio
Omaha, de Susanna Sureda
Una altra carta, d’Anna Gorina

Felicitats petites (18)

No l’esperaves, no l’havies demanat, i la sorpresa de trobar-te’l a la vora del plateret, al costat de la tassa de cafè, et fa somriure, i intentes evitar que no es noti gaire que et fa tan feliç un simple bombonet de xocolata. Està embolicat amb un paper lluent. L’agafes amb les puntes de dos dits, com si no li volguessis donar importància, com si estiguessis pensant en coses més transcendentals mentre remenes la cullereta.

Llavors, et planteges un dels grans interrogants: te l’has de menjar abans, o després del cafè?

Quina és la vostra teoria?

Resultat provisional 30è joc literari

El joc literari que vaig proposar ahir fa una mica de respecte, ja ho veig, i pot semblar difícil a primer cop d'ull, però us animo a intentar resoldre'l i us recordo que la resposta serà vàlida si encerteu 3 dels 6 fragments autèntics de Pere Calders. Qui encerti els 6 fragments rebrà el doble de punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot d ellibres de Cossetània Edicions i un lot de 3 ampolles d'oli de la marca Oli de Tortosa.

De moment la valoració del joc té dues vessants: positiva, ja que ahir vaig batre el rècord del bloc amb 950 visites totals, i negativa ja que, fins ara, només he rebut una resposta encertada, de forma brillant, això sí, arribada des d'Esplugues de Llobregat.

L'èxit de visites, evidentment, he d'agrair-lo a la col·laboració dels 37 blocs amics, a qui envio una abraçada virtual, però sincera.

30è joc literari: buscant a Pere Calders

Vaig començar jugant i ja he arribat al 30è joc literari. Per aquest motiu ho he volgut celebrar amb un joc molt especial, ja que comptaré amb la col·laboració de 37 blocs amics, a qui agraeixo profundament la seva entusiasta participació.

Per als nous visitants, us informo que cada dimecres proposo un joc literari diferent, i que sortejo premis a finals de mes entre tothom que participi. Teniu més informació al post d’ahir.
Aquest cop el joc requerirà d’una mica d’esforç i dedicació. He repartit entre els 37 blocs col·laboradors en el 30è joc literari diversos fragments de textos, que aniran penjant al seu bloc a primera hora del matí d'avui. Alguns són autèntics, altres me’ls he inventat jo, i només 6 pertanyen al recull de contes Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders. Molts ja coneixeu l’estil d’aquest autor i potser us serà més fàcil localitzar-los.

El joc consistirà en què em digueu quins són els 6 fragments autèntics de Pere Calders i en quin bloc es troben, i que envieu les respostes al correu jesusimaite@gmail.com amb el nom i població per als nouvinguts. Per tal de facilitar-vos la feina, i incentivar la búsqueda, donaré 1 número per al sorteig dels premis a qui em localitzi correctament almenys 3 fragments, i 2 números a qui localitzi els 6. Atenció, només us donaré 2 oportunitats; no s’hi val a enviar-me correus fins a encertar-ho.

En principi tenia pensat no dir-vos a quins blocs es troben els fragments, per tal que els busquéssiu utilitzant cercadors o regirant pels meus enllaços, però finalment m'he repensat, ja que possiblement ja és prou difícil aquest joc, i us els detallo a continuació.

Ànim, espero que accepteu el repte.

Antaviana
Un que passava
La veïna del pis de sota
Blog de Jordi Andreu
La Marfanta

Emigdi Subirats
Letters, words and poetry
De Roquetes vinc…
Centpeus

El vertigen del trapezista
El bloc de la Jaka

Ara mateix

La panxa del bou

Des del meu mar
Filant prim

Saragatona
Pa sucat amb oli

Malerudeveuret
Llibreria Serret
Cornudellaweb

Tondo Rotondo

Gustau Navarro

Biblosfera
Bloc al circ
El basar de les espècies

Amb els 5 sentits
Tot és possible

Els fabulosos viatges de Rocket
Tres gotes que caminen vora l’infern

La garrofa de Mont-roig

L’asgorfa
Castell de cartes

Ventet del Sud
No em diguis que és un somni
Col·lecció de moments
Més llibres més lliures

Calgru

De pel·lícula: La prima línea vermella, de Terrence Malick

Aquest dimarts dedico la secció De pel·lícula a un film bèl·lic amb un gran repertori, amb Sean Penn, Adrien Brody, James Caviezel, Ben Chaplin, Nick Nolte, John C. Reilly i John Travolta. Rodada el 1998, mostra la guerra des d’un punt de vista humà i l’aprofita per a reflexionar sobre la mateixa naturalesa humana i els seus dubtes. Això es pot veure en els següents fragments:

"—En aquest món, un home en si no val res. I no hi ha més mons, només aquest.
—S’equivoca, jo he vist un altre món, encara que de vegades penso que només l’he imaginat."

"Tothom busca la salvació per ell mateix, com una brasa separada de la foguera."

"No pots ajudar els altres. Creus que un home sol podria aconseguir quelcom en aquest infern? La teva mort no serviria de res. No hi ha cap altre món després d’aquest on tot sigui perfecte; només aquest, aquest bocí de terra."

"—Has vist moltes persones mortes?
—Un munt, però és com veure gossos morts, quan te’n fas una idea. També són carn."

"Ets honrat? Amable? En això es basa la teva confiança? Tothom t’estima? A mi també em volien. Potser imagines que el teu dolor serà menys intens perquè estimaves la bondat i la veritat."

"Aquesta terrible crueltat d’on ve? Com ha arrelat al món? De quina llavor, de quina arrel ha brotat? I de qui és obra? Qui ens mata? Qui ens arravata la vida i la llum, se’n burla de nosaltres mostrant allò que podríem haver conegut? Potser la nostra destrucció beneficiarà la Terra?"

III Seminari sobre patrimoni literari i territori

Espais Escrits i la Institució de les Lletres Catalanes van convocar el III Seminari sobre patrimoni literari i territori, que enguany s’ha celebrat a Móra d’Ebre i Benissanet, entre el 8 i el 10 de novembre, amb la col·laboració de l’Associació Cultural Artur Bladé, l’Institut Ramon Muntaner i la Fira del llibre i de l’autor ebrenc. Aquest Seminari aspira a generar instruments de reflexió o propostes d’acció útils a tots els qui treballen per fer visibles la figura dels escriptors i la seva vida quotidiana.
Jo només vaig assistir el dia 10, però em van semblar molt interessants tant les ponències com els contactes que vaig realitzar.

Carme Torrents, historiadora d’art dedicada a la direcció de la Fundació Jacint Verdaguer, va fer un anàlisis dels centres de patrimoni literari català i va posar de manifest que, malgrat l’aparició de noves tecnologies i els canvis que representen per a la nostra societat, les persones sempre tindran la necessitat de transcendir a través de l’art i la literatura, d’endinsar-se en històries i personatges.

Lluís Solà, autor i director teatral, va posar l’accent en la importància del so com a matèria primera de les paraules, de la llengua.

Jaume Huch, escriptor, editor i fundador de Gàudium (Associació per a la promoció de la literatura i el patrimoni artístic catalans) ens va explicar la història i la situació actual dels audiollibres, així com les seves possibilitats.

Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb, va comentar que el fenòmen d’Internet influirà, evidentment, en els escriptors i la literatura, com qualsevol altra avenç o canvi social, però on tindrà més repercussió serà en tot el que envolta la literatura, és a dir, edició, distribució, difusió… També va posar de manifest el bon moment de la llengua catalana a la xarxa, afirmant que el català ha guanyat la batalla d’Internet, tot i haver perdut la del cinema o dels vídeojocs.

Pere Poy, filòleg i professor de secundària, es va encarregar de fer una exposició sobre el cànon narratiu. Pel meu gust, la seva actuació va ser especialment brillant. Va ser molt incisiu i realista en diversos aspectes, com ara la poca repercussió social que té, malauradament en realitat, la literatura. També va incidir en la necessitat d’un major entusiasme i dedicació per part del professorat per a millorar l’aprenentatge de la literatura. En relació amb el cànon literari català, va exposar els criteris que se segueixen per a establir-lo i les qüestions i discrepàncies que planteja. Va argumentar que les institucions que proposen els escriptors que formaran part del cànon, acostumen a anar lligades a un determinat territori, cosa que provoca l’existència de "zones d’ombra" que han caigut injustament a l’oblit. Finalment, va reivindicar les figures del cànon narratiu ebrenc: Moncada, Bladé i Arbó.
Només hi ha un aspecte de la ponència de Pere Poy on no hi estic del tot d’acord. Va afirmar que la minsa repercussió de la literatura en la societat actual es deu a que no té una finalitat pràctica. Jo no ho penso això, i segur que ell, en el fons, tampoc, ja que la riquesa, el coneixement i el domini del llenguatge que ens proporciona la literatura és útil per a qualsevol àmbit particular o professional de la nostra vida.

Desdefinicions XXIX

Com tots els dilluns us proposo quatre Desdefinicions. A veure quina us agrada més:


esfera. Cos geomètric salvatge, d'instints carnissers.

Catallunya. Un país tan i tan llunya que alguns dubtes de la seva existència.

contegiós. Relat breu que transmet emocions amb molta facilitat.

memòria histèrica. Fets passats que provoquen afeccions nervioses malaltisses a qui no els vol recordar.

Ruta literària d'Artur Bladé per Benissanet

Ahir 10 de novembre, dins del marc del III Seminari sobre Patrimoni Literari i Territori, vam recórrer la Ruta Literària per Benissanet, en honor a l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, que organitza l'Associació Cultural Artur Bladé. D'aquesta manera, vam poder gaudir d'algunes de les paraules que aquest autor li dedicà al seu poble, dels bonics racons amb què ens sorprèn Benissanet, i de l'espectacular posta de sol darrere Els Ports, banyant la plana que travessa l'Ebre.

Aquesta mena de rutes literàries permeten conèixer els espais dels quals ens parla l'autor i, en certa forma, ens en fan còmplices. Les lectures i les explicacions amb què ens van regalar els membres de l'Associació, em van fer sentir emoció, especialment recordant la recent lectura que he fet del magnífic llibre que us recomano i que porta el nom del poble: Benissanet.

El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon

"Passaven 7 minuts de la mitjanit. El gos estava ajagut a l’herba, al mig del jardí de la senyora Shears. Tenia els ulls tancats. Sembla que estava corrent ajagut, com corren els gossos quan, en somnis, creuen que persegeuixen un gat. Però el gos no estava corrent o dormint. El gos estava mort."

Així de contundent s’inicia aquest meravellós llibre que us recomano. Aquest fragment és un bon exemple del to del llibre, aparentment ple d’innocència en l’estil però que no ens deixa indiferents i, fins i tot, en certs capítols recrea el clima d'angoixa que viu el protagonista. Chrisopher, el protagonista, és un especial noi de 15 anys amb problemes per a relacionar-se amb la gent: no suporta que el toquin, ni als desconeguts, ni les metàfores, ni els colors groc i marron. Les mentides, el desordre i el desconegut li fan por i el maregen. Però aquest incident del gos i la investigació que inicia per a trobar l’assassí el faran anar molt més enllà. Estirarà un fil a través del qual descobrirà més misteris que envolten la seva vida i l'ajudarà a superar els seus límits.
L’autor és un expert escriptor de llibres infantils, i aquest potser ens recordarà alguns moments El petit príncep. Cristopher, amb el seu pensament racional i l’amor per la ciència i les matemàtiques, posarà de manifest moltes incongruències del món dels adults.

"Els números primers són com la vida. Són molt lògics, però no hi ha manera de saber com funcionen, encara que passis tot el temps pensant en ells."
"A mi em sembla que la gent creu en el cel perquè no li agrada la idea de morir-se, perquè volen continuar vivint, i no els agrada la idea que altres persones es mudin a casa seva i llencin les seves coses a la brossa."
"La gent diu que sempre s’ha de dir la veritat. Però no ho pensen seriosament, perquè no està permès dir-li a un vell que és un vell, o dir-li a la gent que fa una olor estranya o que s’han tirat un pet."
"Les matemàtiques no són com la vida, perquè al final a la vida no hi ha respostes senzilles."
"La gent creu en Déu perquè el món és molt complicat."

Dos poemes de noies pentinant-se

El passat 10 d'octubre vaig proposar el 25è joc literari on el protagonista era el poeta F. Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, i un dels seus poemes. Per tal de participar calia buscar pistes amagades en diversos blocs de tots els territoris de parla catalana. Vaig rebre moltes respostes i un parell d'elles em recomanaven que llegís un poema de Gerard Vergés, dedicat al rector, i que també té com a protagonista una dama que es pentina els cabells.

Avui us mostro aquests dos poemes per a comparar-los, ben acompanyats d'un quadre de Degas.

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA
EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL

Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los d’or més fi tenen enveja,
En un terrat la bella Flora un dia;

Entre ells la pura neu se descobria
Del coll, que ab son contrari més campeja,
I com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien

Que el cor, enamorat, se m’alterava
I, temerós d’alguna gran desgràcia,
De pendre’ls tregües ganes me venien.

F. Vicent Garcia


NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJA

Miro la serp benigna de la trena
i el gest airós que fas quan et pentines;
miro el maig adorable de les sines,
miro el teu cos esvelt damunt l'arena.

Escuma i sol i nacre i llum serena,
t'evoco sota un cel ple de gavines.
Agraïda és la mar. algues, petxines
et duen les onades com a ofrena.

Meravellat, contemplo perles fines
-dic gotes d'aigua- per la pell morena,
i penso en les fondàries marines.

Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,
penso en el cap que dolçament inclines.
Penso si dir-te dona o bé sirena.

Gerard Vergés. Lliri entre cards.

Cançons: Gone, de Madonna

Des de fa unes setmanes us proposo de tant en tant escoltar una cançó, en principi perquè la música lliga molt bé amb la literatura i, en segon lloc, perquè simplement em ve de gust. Ara ja he decidit que es converteixi en una secció fixa, amb la qual cosa ja tinc la setmana completa:

Dilluns: Desdefinicions

Dimarts: De pel·lícula

Dimecres: Jocs literaris

Dijous: Felicitats petites

Divendres: Cares del món

Dissabte: Cançons

Diumenge: Comentari de llibres

Us recomano molt aquest mètode ja que m'ajuda a organitzar-me i m'estimula i empeny a posar entrades al bloc i, d'altra banda, suposo que també ajudar a crear un cert hàbit als visitants, que seguiran una o altra secció segons els seus gustos.

Tornant al tema de la música, avui us proposo la cançó Gone, de Madonna. Aquesta cantant no és de les meves preferides, però té alguna cançó que sí que m'agrada molt, especialment aquesta, i sobretot li reconec la seva vàlua com a provocadora. Aquesta qualitat és molt important per a un artista, ja que si qualsevol expressió artística no és capaç de provocar una reacció, penso que s'ha quedat a mig camí del seu objectiu.

Us deixo amb aquesta preciosa cançó i la seva lletra:

GONE

Selling out

Is not my thing

Walk away

I won't be broken again

I'm not

I'm not what you think

Dream away your life

Someone else's dream

Nothing equals nothing

Letting go

Is not my thing

Walk away

Won't let it happen again

I'm not

I'm not very smart

Why should I feel sad

For what I never had

Nothing equals nothing

CHORUS:

Turn to stone

Lose my faith

I'll be gone

Before it happens (2x)

Selling out

Is not my thing

Walk away

I won't be broken again

I won't I won't fall apart

Dream away your life

Dream away your dream

Nothing equals nothing

CHORUS

Turn to stone (turn to stone)

Lose my faith (lose my faith)

I'll be gone

Before it happens

Turn to stone (turn to stone)

Lose my faith (lose my faith)

I'll be gone

Històries veïnals, segona edició

El veí de dalt ha organitzat una segona edició de les seves Històries veïnals i ha llençat una nova crida per a recaptar gent que vulgui participar en l'elaboració de relats conjunts. La primera edició va ser tot un èxit de participació i us recomano l'experiència.

Si esteu interessats, adreceu-vos a Malerudeveuret o a Històries veïnals, i col·laboreu en aquesta iniciativa lúdico literària. Teniu temps fins el 30 de novembre per a apuntar-vos.

Josep Igual té el Nobel a la butxaca

Sovint els diaris i els programes de televisió volen captar la nostra atenció amb titulars cridaners i no sempre massa propers a la veritat, per no dir enganyosos. Perdoneu per haver fet servir ara aquest recurs, com a exemple d’aquest hàbit.
El titular d’aquest post té el seu origen a la 2ª Trobada d’autors ebrencs que va tenir lloc a Amposta el passat 27 d’octubre. Com acostuma a passar en aquesta mena de reunions, taules rodones i xerrades, el més interessant es diu a les tertúlies que sorgeixen espontàniament abans i després de l’acte, especialment amb una copa de cava o de vi a la mà. Aquell dia, en un determinat moment, entre canapé i oliva farcida, vam comentar el recent premi Nobel atorgat a l’escriptora Doris Lessing. Llavors, en un gest breu i brillant, com acostuma a ser també la seva narrativa, Josep Igual va extreure un paquet de Nobel de la butxaca i vam practicar el saludable exercici del riure.

Fotos cedides per Ramon A. Garcia.

Cares del món (19)

He d'agrair la cara del món d'aquest divendres a Josep A. Martínez Tarragó, que m'ha informat de la seva existència. Es tracta de la nebulosa Gabriela Mistral.

Com veieu, és perfecta per a aquesta secció del meu bloc, ja que es tracta del rostre d'una escriptora. Podeu trobar més informació sobre la nebulosa fent clic.
Això demostra que les Cares del món també es troben molt més enllà del nostre planeta.

Construir contes és fàcil i divertit

Visitant la web Edu365 he trobat una pàgina divertida i curiosa que pot servir per a aficionar a l'escriptura als més petits (i també als més grans que, en el fons, també són petits). Es tracta de Contes bojos.

Aquesta web proposa jugar a escriure contes d'una forma ràpida, divertida i esbojarrada, responent unes senzilles preguntes amb paraules que després serviran per construir el relat. No vull explicar-me gaire, més val que ho proveu i jugueu amb els vostres fills (i vosaltres també, d'amagat, quan no us vegi ningú).

Després us proposo que passeu a una segona fase: que escriguin contes esbojarrats complets.

Felicitats petites (17)

De vegades, no ho podem evitar, patim les conseqüències desagradables d’una discussió. Estem neguitosos, irritables, inquiets, amb mal gust de boca i no podem gaudir de la resta de la nostra vida. Cal deixar passar un temps prudencial, posar distàncies, i llavors, perquè ambdues parts, en el fons, ho desitgen, arriba el dolç moment de la reconciliació. Aquest instant quan es produeix, és per a mi una d’aquestes felicitats petites, però no sempre és així.

Si aconseguíssim fondre les diferències que ens separen, i aprendre a conviure amb aquells que pensen o actuen de forma diferent a nosaltres… No viuríem millor? No seríem més feliços?

Guanyadora i solucions dels jocs literaris d'octubre

D’acord amb el sorteig fet el 7 de novembre, ja tenim gaunyadora del premi del mes d’octubre, que podrà gaudir d’un cap de setmana per a dues persones a la Masia Casa Gran de Rasquera: Montserrat Pinyol. Enhorabona.

També aprofito per a donar les solucions dels jocs d’octubre:

24è joc literari. Calia proposar la continuació d’un relat breu, per la qual cosa totes les respostes eren correctes.

25è joc literari: viatge literari per 7 blocs dels Països Catalans. Les pistes de tots els blocs estaven encaminades al poeta Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, i el fragment de poema que calia reconstruir era el següent:
Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los de or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora, un dia;
26è joc literari: l'equació matemàtico literària. La resposta era 1984, deGeorge Orwell, més 2001, d’Arthur C. Clarke, és igual a 3985.

27è joc literari. L’autora que s’amagava rera la imatge d’aquesta famosa pastisseria és Foix, i el llibre Onze nadals i un cap d’any

28è joc literari. El llibre que amagava l’enigmàtica data de 05-08-62, és El dia que va morir Marilyn, de Terenci Moix.

Gràcies per participar i espero que ho continueu fent als jocs del mes de novembre.

29è joc literari

Comença el mes de novembre per als jocs literaris. Aquest cop tinc la satisfacció de comptar amb la col·laboració de dos blocs esplèndids que visito sovint:

Té la mà Maria
Tot és possible

En aquests dos blocs trobareu un parell d’imatges amb les quals haureu d’endevinar el títol d’un llibre i el nom de qui l’ha escrit.
Aquesta vegada haureu d’enviar les resposta a l’adreça jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població per qui participi per primer cop.

Animeu-vos a participar; al post anterior explico el funcionament dels jocs i els premis que podeu obtenir aquest mes de novembre.

Us demano que no poseu la solució dels jocs al comentaris, per tal de permetre la participació a la resta de participants. Gràcies.

Premis jocs literaris de novembre

Demà, 7 de novembre, es farà el sorteig del premi dels jocs literaris del mes d'octubre. Posteriorment ja informaré dels guanyadors i de les solucions dels anteriors jocs.

Però els jocs literaris continuen el mes de novembre amb nous regals. Aquest mes, tothom que participi en algun dels jocs que proposo cada dimecres, tindrà opcions de satisfer els sentits amb algun d'aquests dos premis:

- Un lot de llibres de Cossetània Edicions que més endavant especificaré.


- Un lot de tres ampolles d'"Oli de Tortosa", colllita 2007, seleccionat entre les millors olives de la comarca del Baix Ebre.

Gràcies a totes dues empreses per a col·laborar amb tant d'entusiasme.

Per a tots aquells que encara no sabeu molt bé com funcionen aquest jocs, us informo que cada dimecres proposo un joc literari diferent i que podeu enviar les respostes fins una data límit, que aquest cop serà el 4 de desembre.

Els meus fragments: Una taca negra a la galta

Com altres vegades, avui em ve de gust transcriure un fragment dels meus contes. En aquest cas es tracta d'un retall del conte "Una taca negra a la galta", inclòs al recull Tens un racó dalt del món, publicat per editorial Montflorit, i on Cornudella és mig decorat, mig protagonista.

"Quasi d’amagat de tothom, sense dir res, la nit es deixa caure lentament sobre els terrats del meu poble, i la foscor que amb ella porta fa que sols es vegi ara la silueta del Montsant, que s’esvaeix lentament, ignorat per tothom avui. Per tothom, menys pels dos campanars de l’església, que no es deixen perdre mai, des de la seva altura, aquest espectacle diari. Avui, la foscor s’agreuja més perquè la lluna, com volent demanar permís, s’amagarà encara una estona rera els cingles de Siurana, esperant el moment idoni per il·luminar-nos tendrament. "

De pel·lícula: Millor impossible, de Jame L. Brooks

Com des de fa algunes setmanes, en aquesta secció dels dimarts em dedico a destacar algun fragment del guió de diverses pel·lícules. En aquest film de 1997, de títol original As good as ti gets, Melvin Udall (Jack Nicholson) és un novel·lista maníac i obsessiu de caràcter insuportable que cada dia va al mateix restaurant per ser atès per la mateixa cambrera (Helen Hunt). La seva vida es transtorna quan estableix relació amb el gosset del seu veí homosexual. La pel·lícula té unes bones interpretacions i alguns moments dignes de recordar.

—Quina edat tens? Si ho endevinés per la teva mirada diria que uns 50.
—Doncs per la teva mirada jo diria que ets amable; així que… al dimoni les mirades!

—Putos cabrons de merda de la mútua! Perdó.
—Tranquil·la, em sembla que aquest és el seu nom tècnic.

Per a molta gent aquesta és la seva història: bons temps i rotllets de primavera. El pitjor no és que tu ho hagis passat malament, sinó que et posa a parir que els altres s’ho hagin passat bé.

El millor que tens és la teva disponibilitat per a humiliar-te.

Desdefinicions XXVIII

Ja estem al novembre, comença a fer fred als matins, però les Desdefinicions del dilluns continuen. Quina us agrada més avui?

e. Segona de les vocals, que es posa al mig del cor d'una poma per a crear un bonic poema.

ciència. La filla de la paciència.

prostitació. Prostitució masculina.

flixitat. La forma especial com viuen la felicitat a Flix.

Aquesta última paraula me l'ha feta conèixer Josep A. Martínez Tarragó, i va dedicada als visitants i companys i companyes blocaires de Flix, que són molts.

Lletres d'aigua, de Jesús Fusté

El passat dissabte 27 d’octubre, en motiu de la 2ª Trobada d’escriptors ebrencs a Amposta, vaig poder gaudir de l’espectacle musical Lletres d’aigua, de Jesús Fusté.
Aquest espectacle es va estrenar a Móra d’Ebre en motiu de la IV Fira del llibre i de l’escriptor ebrenc i està concebut com un viatge imaginari amb el riu a través dels sons de l’aigua i de les lletres amb què l’han homenatjat diversos poetes ebrencs. Jesús Fusté, a més d’algunes lletres seves, ha musicat poemes d’escriptors com Artur Bladé, Andreu Carranza, Yannick Garcia, Cinta Mulet, Manel Ollé, Gerard Vergés, Josep Amorós, Albert Guiu i Manel Garcia Grau. Si podeu, no us perdeu aquest espectacle ple de sensibilitat i força d’aquest cantautor prioratí del Pradell.

Com a tast, podeu veure el vídeo promocional.

Pura anarquia, de Woody Allen

L’últim i esperat recull de contes de Woody Allen ha despertat opinions ben oposades, des dels aplaudiments més calororsos fins a que ni tan sols pot considerar-se literatura. Sigui com sigui, els seus fans tenen assegurada una boni dosi de genialitats que Woody deixa anar en forma torrencial, una darrera de l’altra sense temps a respirar, en una autèntica pluja d’absurditats, ironia i talent als quals ja ens té acostumats, i amb què deixa al descobert certes tares i incongruències de la nostra societat. Potser ens dificulten la lectura les moltes referències a personatges de la vida nord-americana que a nosaltres se’ns escapen. Com sempre quan es tracta de Woody, és ben fàcil seleccionar una bona colla de fragments:

"…ha iniciat un moviment per ensenyar als éssers a ascendir a "dimensions de freqüència superior", potser allà on puguin sortir més sovint i jugar una mica al golf."
"Va jurar que faria una vetlla fins a mitjanit, però no va poder aplegar prou capital per comprar les espelmes necessàries."
"Divendres em vaig despertar i, com que l’univers s’està expandint, vaig trigar més que de costum a trobar la bata."
"Vaig pensar que si la nostra estrella daurada explotés tot d’una, aquest planeta sortiria volant fora d’òrbita i travessaria l’infinit per tota l’eternitat: un altre bon motiu per dur sempre un telèfon mòbil."
Si, per casualitat, cau en un forat negre i en surt per l’altre costat, probablement visqui tota la vida sense problemes, però estarà massa comprimit per sortir a conèixer noies."
"M’alleuja molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva."
"Tots dos sospitosos havien començat a cedir sota l’interrogatori implacable de Pugh, que va ser hàbilment formulat en francès, una llengua que ells desconeixien i qmb la qual no els era fàcil mentir."
"Al judici, Strubbs va optar per exercir la seva pròpia defensa, però un conflicte sobre els honoraris va crear malestar."
"El nostre temps a la terra no tan sols és limitat sinó que la majoria de cuines tanquen a les deu."
"Els assassins en sèrie dieun que són els primers acusats quan tres o més víctimes són assassinades de la mateixa manera. Volen que s’elevi la xifra a sis."
"L’Assassí de l’Astrologia era un magnífic sanguinari aficionat a apropar-se furtivament i colpejar el cap de la gent que cantava a l’estil tirolès. Va ser difícil atrapar-lo perquè tenia molts partidaris."
"Només hi havia una botiga de productes naturals que vengués bolets letals de debò, però va tancar fa anys en saber-se que no eren ecològics."

Poesies recitades a El basar de les espècies

Des de ja fa uns quants dies El basar de les espècies ens regala poemes recitats, en format de Podcasts. Cada dia descobreixo més eines que ens proporcionen les noves tecnologies, i aquesta és magnífica per fer arribar la bellesa de la poesia. Jo, ho reconec, no en llegeixo gaire sovint, però gaudeixo molt sentint com algú altre la recita, especialment amb música de fons. De moment, en aquest bloc ja hi podeu trobar poemes recitats de Manuel Pérez Bonfill, de Joan Todó, d'Emigdi Subirats, de Gustau Moreno i de Gerard Vergés. Segur que n'hi haurà més; jo no me'ls penso perdre.

Cançons: Ternura, d'Isabella Taviani

Per casualitat, jugant amb el Youtube, vaig trobar aquesta cançó tan tendra vinguda des del Brasil, d'Isabella Taviani, que us recomano escoltar.

Per què escriure un bloc

He recollit aquest Meme de Filant prim. Imagino que cadascú té les seves motivacions per a escriure un bloc. En un principi, el motiu que em va impulsar a crear aquest bloc va ser la possibilitat de donar difusió de les meves activitats com a escriptor, amb la qual cosa el bloc es convertia en un mitjà. Pensava que amb prou feines podria posar una entrada o dues a la setmana. Com veieu, la cosa s'ha anat complicant. Un cop immers en aquest món he anat creant seccions setmanals, visito cada cop més blocs i, espero que provisionalment, he deixat una mica oblidada la meva tasca d'escriure contes per a dedicar-me de ple al bloc. D'aquesta manera, el bloc ha passat de ser un mitjà a un objectiu de la meva tasca. He passat de ser un escriptor que té un bloc, a un blocaire que escriu contes.

Amb tot això vull dir que la passió pels blocs, si t'atrapa, pot fer-te oblidar quins eren els objectius inicials que, d'altra banda, penso que he aconseguit.

I ara li passo la continuació d'aquest Meme a:

Tot és possible

El basar de les espècies

Bloc al Circ