En aquest post recullo tots els textos presentats al
116è joc literari i que han obtingut punts per al sorteig del
premi del mes de juliol.
Descric,
CD:Poesia\Versus,
Uendos, Greixets i Maremortes,
Si dubto és que sóc,
Poesiaula,
Els primers gestos del verd,
Des d'on neixen tots els somnis,
La Cerdanya des de can Fanga,
L'aixeta,
Opinalia,
Un tel als ulls,
The daily avalanche,
Bloc d'en Francesc Puigcarbó,
Nova col·lecció de moments,
Puckminnie,
Thera,
Friccions,
Mortadel·la casolana,
Rebaixes,
Dipofilopersiflex II,
De res, massa,
Xarel_10,
Àgueda Climent,
Khalina,
Ara mateix,
Mots emblocats,
DIMENSIONS I TRANSFIGURACIONS
Quan ets petit tens la percepció de que les coses són més grans. Si les veus anys després, t’adones que la mida que els hi havies donat s’ha reduït substancialment. Recordo a casa una habitació on hi havia un armari de vidrieres on ma mare hi guardava tasses, plats i tassons de pedra, que tenien dibuixos en relleu i a més eren en colors. Eren molt antics.. Hi havia, també, una nina de porcellana i un despertador de plom que em semblava molt gran. Entre el silenci, el tic , tac, del rellotge era tronador. A mi m’agradava sentir-lo i m’hi passava hores. El mapa mundi giratori estava al col·legi i era l’eina del mestre per a ensenyar-nos geografia. Anys més tard en una visita a un client de Soria el vaig veure damunt d’una taula del seu despatx. M’hi vaig acostar i vaig posar la mà sobre la bola. Amb ensurt i sorpresa, el mapa s’obrí i deixà al descobert una botella de whisky i quatre gots. El client s’acostà amb una rialla de pam. Va treure d’un petit frigorífic uns glaçons i em va convidar. Vaig pensar que el món havia canviat molt.
Autor: Josep Cid
.
Dijous
- Aviam, poseu-vos en filera… així… molt bé.
D’acord, ara ja sabeu el que heu de fer. Aquest circuit és el millor que he preparat des de fa temps, ja ho veureu.
La seqüència de passos i moviments és prou lògica però, per què quedi clar us en faig cinc cèntims: primer de tot, heu d’arribar fins
al coixí rodolant i fent tombarelles per damunt del llit. Un cop al coixí, com veieu, l’haureu d’escalar, per això està inclinat de manera
que arriba damunt la capçalera del llit. Des de la capçalera feu un saltiró i ja sereu dalt de l’escriptori. Seguiu les línies que he traçat tot
salvant els obstacles que hi trobareu (llapis, grapadora, tisores, despertador, etc.) fins arribar a la pila de llibres que hi ha a l’altre
costat de l’escriptori. Salteu sobre la bola del món i un cop dalt veureu que hi ha una corda que arriba fins al mànec de la finestra, aneu passant,
un per un, i arribareu a la cistella que hi ha just al mànec. Pugeu-hi i deixeu anar el cordill que atura la cistella. Veureu que la cistella llisca
ràpidament per la corda fins arribar al calaix dels pijames. Salteu-hi al damunt. Ara només us queda agafar-vos a la màniga d’un pijama i
baixar del calaix fins a terra, al costat de la pota del llit us hi estaré esperant jo, cronòmetre en mà. Queda entès?
El pallasso, els clics, la granota, el pirata i el gos, tots en filera assentiren amb resignació les ordres de la Roser, la nina.
Era dijous, i com cada dijous, tocava gimnàstica “especial”.
Autora: Laia Hernández
.
Tic, tac, tic, tac, tic, tac...
-El món no s’atura mai...
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis...
-El món segueix endavant...
Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
-Desperta’t, estaves somiant…
A la una, a les dues, a les tres! Amunt!
Atura’t, stop. Pensa...sense límits.
Tanca els ulls, sense pressa.
Viu intensament cada segon.
Riu, plora, parla, viatja...
Ssssssssssssssssssssss!
Silenci!
I pensa en els millors records d’infantesa...
instants tendres, especials...
Tot està quiet,
La nina, amagada al bagul dels tresors
espia per un foradet, mira al seu voltant i diu:
_Hi ha algú?
Autora: Sílvia Maestro
.
No podia desenganxar els ulls del rellotge. El temps passava molt lentament, i el tren no arribava. Al seu costat, la Laia, abraçada a la seva inseparable nina, continuava absorta mirant l'espectacle de l'estació. Viatjers amunt i avall, alguns amb cara d'alegria, segurament començant les tant esperades vacances, altres amb cara de preocupació, potser esperant la persona que els ha d'acompanyar, amb el neguit de si arribarà a temps, o potser simplement si arribarà, si no s'ho ha repensat en l'últim moment. Estava espantada i il·lusionada a la vegada. Era una sensació estranya, de contrastos. Els bitllets li tremolaven entre uns dits maltractats pel pas del temps, blaus degut a la força amb què els premia. No sabia si la Laia s'adaptaria a un canvi tant important i sobtat en la seva vida, si no l'odiaria per sempre quan, ja de gran, lligués caps i entengués la realitat que s'amagava rera el seu primer gran viatge. Un viatge que li canviaria la vida. Un viatge sense retorn.
Autor: Adam Hospital
Als peus de la creu del Calvari s'estén tota Cornudella, les cases amb teules velles, els dos campanars de l'Església, el carrer Sant Isidre que endevinem. Davant, la serra del Montsant senyoreja el paisatge i els records; al fons, les Gritelles i Siurana tanquen una abraçada eterna.
Ja de tornada, u spuc explicar que he participat amb la lectura d'un conte a la inauguració de l'ampliació de la llibreria. Hi havia molta gent: polítics, escriptors, músics, i artistes diversos. També han participat a l'acte Vicent Pellicer, Xavier Aragó, Irene López i Montse Castellà. Entre el públic, Manuel Pérez Bonfill, Josep Igual, Tomàs Camacho, Sílvia Favà, l'editor Àlex Ferré, el ceramista Joan Panisello, etc.
