Premis jocs literaris del mes de juliol

No, al juliol els jocs literaris tampoc s'agafen vacances, i continuen la seva ininterrompuda marxa amb nous premis.

Aquest mes de juliol, el premi que sortejaré entre tothom que hagi encertat algun dels jocs (més encerts, més números) serà molt especial, ja que serà un lot de llibres enviat i dedicat pels mateixos autors i autores, i que estarà integrat per:

Quiet, de Màrius Serra
La impremta Babel, d'Andreu Carranza
Arran de l'Ebre, de Cinta Arasa
Inventari d'afectes perduts, de Sara Bailac
L'inici del capvespre, de Júlia Costa

I de postres el CD Petjades, de Josep Romeu

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de maig acabarà el 4 d'agost.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua

En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua, la gota enyora l'emoció del caure i, en un esforç sublim, intenta inútilment tornar a ser pluja.

.

Imatge de Montse Argerich.

Lectors a l'espai Lletra

El passat mes d'abril, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, es van gravar diversos vídeos per a l'espai Lletra de la UOC. La iniciativa va sorgir gràcies a diversos correus electrònics i de converses mantingudes amb representants de la UOC després del darrer Ebrebloc, per tal de potenciar la presència d'autors ebrencs a la web de Literatura Catalana Lletra.
Ara ja es pot comprovar el resultat d'aquestes gravacions, realitzades també en altres indrets, a l'adreça següent: www.youtube.com/literaturacatalana.
Les properes setmanes us aniré mostrant alguns d'aquests vídeos i, per començar, aquí teniu les meves dues gravacions corresponents a fragments de El vertigen del trapezista i de Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila.

Desdefinicions (113)

Mentre estigueu prenent el sol a la platja, no perdeu el temps: penseu Desdefinicions.
.
distribuidor. Persona pessimista que reparteix buidor entre els que l’envolten.
diverstir-se. Xalar llegint o escrivint poemes.
desverstir-se. Despullar-se a l’hora d’escriure versos.
cuniversitat. Centre d’ensenyament superior per a conills i conilles.
.
(NOTA: fa un parell de setmanes que Blogger em crea problemes amb els apunts programats)

"Terra de mar i baldanes", de La maleta portàtil

"Terra de mar i baldanes", és un espectacle de La maleta portàtil, estrenat durant la 6a Fira del llibre ebrenc. El vídeo (de mala qualitat, ho sento) mostra una part del fragment basat en el meu conte "Matar l'enyorament", inclòs a El vertigen del trapezista.

Us transcric la sinopsi:

El nostre cuiner, de Ca L’Albert, comença parlant-nos de la cuina a partir dels productes naturals de la zona, així ens comenta històries al voltant de l’arrossejat, el peix torrat, l’all i pebre,... ens parla dels pagesos i dels pescadors i això el porta a trametre’ns les sensacions i els sentiments d’aquests personatges.
El nostre chef ens presenta texts d’autors ebrencs com: Artur Bladé, Josep Gual, Jesús Mª Tibau, Ramon Gomis, Gerard Vergés i Josep Igual.
El cuiner ens parla amb un to molt entenedor, sens fa proper i gens distant. I ell se sent tant a prop del seu públic que en dues ocasions deixa l’escena per a anar al públic a donar-li a tastar algun dels productes dels que parla. Us l’imagineu donant una ració petita de llenties –com les que menjaven els pescadors ales barques- o una tapeta més moderna com un pinxo de carabassa, caramelitzada amb mel, amb baldana. Aquestes intervencions ens el presenten gairebé com si fos un més de la família.
En aquest espectacle hi ha un diàleg entre dos llenguatges :la música i la paraula. El nostre cheff ens relaciona la cuina amb la literatura, la música, la màgia,... És teatre? Teatre – cabaret? És ... la nostra proposta.

Blogs degustació

Fa calor, però sempre faig el passeig pels Blogs degustació sota l'ombra:
.
La intransigent: escales
Filant prim: el que queda del dia
an (tavia) na: carrers i voreres
Pensaments insignificants: El somni d’una nit d’estiu

Sota la roda, de Herman Hesse

Darrerament m’he adonat que molts lectors i lectores compartim una mateixa experiència: a finals de l’adolescència o a la primera joventut vam descobrir Herman Hesse. Jo vaig començar amb El llop estepari i després van arribar Demian i Sota la roda, amb les corresponents relectures posteriors. Suposo que en aquella edat som especialment susceptibles als plantejaments vitals, amarats de pessimisme, que ens proposa aquest autor. Ara em venia de gust rellegir de nou un d’aquests llibres (ja tocava) i per això, i perquè estic segur que donarà joc a una bona tertúlia, vaig proposar Sota la roda per al Club de Lectura de Tortosa que es reunirà el proper 29 de juny.
Si voleu un article ben elaborat sobre el llibre, us adreço a l’article d’Olga Martínez a Llibrófags. Jo només intento explicar les emocions i idees que em suggereixen els llibres. A Sota la roda, Herman Hesse posa en confrontació el món ideal (infantesa, jocs, natura, pesca, amor...) amb el real (societat, escola, sexe, pressió...). Hans, el protagonista, es troba enmig d’aquesta confrontació tot just als anys més difícils, i l’enorme, pesada, feixuga i despietada roda de la societat l’aplasta. Serem testimonis de la seva caiguda, dels seus repetitius mals de cap, i això ens farà entendrir, tot i que el seu orgull i vanitat també hi hauran contribuït força. Nosaltres, d’alguna manera, potser també en som còmplices.
Potser, en el fons, el llibre és una defensa de les felicitats petites.
L’escola no queda gaire ben parada. Suposo que em millorat (espero):
“Un mestre d’escola prefereix uns quants burros a classe que un sol noi genial... Isempre acostumen a ser aquests nois odiats pels professors, castigats, escapats i expulsats els que enriqueixen el tresor del nostre poble. Malgrat tot, alguns (qui sap quants?) es consumeixen en una rebel·lia silenciosa i acaben rendint-se.”

Cornudella de Montsant

Us convido a visitar el meu poble a través del vídeo del programa Viure Catalunya, de TV3 de l'any 2004, que podeu veure en aquest enllaç.

Wild World, de Cat Stevens

Als anys seixanta i premiers dels setanta, abans de canviar de nom i abandonar la música, Cat Stevens ens va deixar bones cançons com aquesta Wild World.

Doble il·lusió

Ahir vaig viure dues il·lusions relacionades amb la tasca d'escriptor:

Primera: vaig rebre les galerades del proper llibre que, si tot va bé, es publicarà el mes de setembre. Serà el cinquè en solitari, i el quart recull de contes. Aquesta vegada els relats tindran un petit fil argumental que els unirà. El títol ja està decidit; em va costar trobar-lo però n'estic força content (de moment es mantindrà en secret). L'editorial encara està treballant en la portada, i tinc moltes ganes de veure'n la primera proposta, ja que penso que serà difícil encertar amb una imatge que representi l'esperit del llibre.

Segona: ahir vam comencar a gravar al bar campari d'Amposta el curt Espantant gavines, basat en el meu conte de El vertigen del trapezista. Aquest projecte és comunitari (molt diferent de la solitària tasca d'escriptor), i l'entusiasme que demostren tots els membres de l'equip (amb desenes de correus diaris) m'emociona.

Podeu veure fotos de la gravació en aquesta galeria d'imatges i us deixo umb un vídeomuntatge d'ahir.

Què és la vida?

Què és la vida? Una novel·la o un recull de contes?

Cares del món (104)

McAbeu proposa enigmes cada mes al seu blog Xarel_10, i per al mes de juliol n'està preparant un a base d'endolls que, curiosament, tenen formes de Cares del món que m'envia per a la meva secció dels divendres.

A veure quin enigma ens prepara.

Onades de paraules satisfan un lector

Onades de paraules satisfan un lector serè al passeig marítim de L'Ampolla.

Emocions de sol, de mar i lletres.

Naufragi

Passejo per L’Ampolla i em crida l’atenció un petit monument aprop del passeig marítim on diu: “aquest guerrer fou regalat pel govern francès al poble de L’Ampolla per l’auxili prestat als nàufrags del Maxscherda torpedinat per un submarí alemany l’11 de maig de 1917 en aigües del cap de Tortosa. Aquesta estàtua és una rèplica de l’original que fou sostret.”
Busco per Internet i esbrino que el vapor es deia realment Medjerda. De totes les dades que recullo, no sé quina m’impacta més:
- El capità del submarí, diuen, es va fumar una cigarreta, va fer fotos, no va recollir ningú i va anotar: “calculo que s’ofegaran 300 o 400 persones”.
- Entre els nàufrags, hi havia una dona amb la filla de tres anys ofegada als braços.
- Durant mesos apreixen cadàvers a la costa. Un d’ells, curiosament, és un electricista de l’exèrcit anglès que no anava en aquell vaixell.
- El Medjerda encara està afonat, a 105 metres. Al seu interior, encara hi queden restes humanes

.
Voleu dir que els humans tenim la capacitat d’aprendre?

El Concurs literari quasi més breu de la història a Directe.cat

Sovint els posts que fas de forma més improvisada i impulsiva són els que tenen més èxit, sobretot si són senzills i provoquen als lectors/es. Aquest és el cas del Concurs literari quasi més breu de la història, que ha batut el rècord de comentaris en aquest blog (en aquests instants 143), i que ha tingut ressò a diversos blogs i mitjans com el programa Ànima o, recentment, a la web de Directe.cat.

Ja has participat, tu?

114è joc literari

Arriba l'últim joc literari del mes de juny. Fa calor i avui és un dia molt especial: Sant Joan. Per aquest motiu, el joc d'avui està lligat amb un element relacionat amb aquesta diada. Com a pista, teniu aquesta imatge de dos actors i una actriu i, a més, us informo que el llibre en qüestió ha estat comentat en aquest blog.

Per tant, heu d'enviar-me el títol del llibre i el seu autor a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.
D'aquesta manera continuareu acumulant punts per al sorteig del premi del mes de juny: dos lots de llibres cedits per la Universitat Rovira i Virgili i per les autores dels contes del Muniatto.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 30 de juny.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà nou joc literari de tipus creatiu

Dema arriba l'últim joc literari del mes i per la qual cosa s'acaben les possibilitats d'aconseguir punts per al sorteig del premis del mes:
- Un lot de llibres cedit per publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.


- I un lot de tres llibres de contes del Muniatto per als més petits de casa, cedit per les germanes Besolí, les seves autores .


De moment, podeu continuar participant a la resta de jocs del mes; el termini acaba el 30 de juny:
111è joc literari
112è joc literari
113è joc literari

Plegar els llençols

Relliscar no és caure,
ni la nit morir.
Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.

HOPEINEN JOKI

HOPEINEN JOKI

Kala ei syö tänään. Ei sillä väliä, kalastajat voivat olla niin kärsivällisiä kuin on tarvis. Vaikka toiset valehtelevat ja kerskailevat, useimmat eivät välitä pyydettyjen kalojen koosta ja määrästä vaan miellyttävästä ajasta, jonka he viettävät istuen täällä rauhassa, ajatukset seuranaan, oppien tuntemaan itseään hiukkasen paremmin kuin tunsivat eilen. Sanotaan, että täytyy tuntea jokin tai joku todella hyvin, ennen kuin voi sitä rakastaa; jos nämä kalastajat käyttäisivät edes puolet ajasta itsensä ajattelemiseen eikä päiväuniin, he tulisivat rakastamaan itseään todella. Tästä minulla ei ole epäilystäkään, uskonhan tavallisesti ihmiskunnan terveeseen järkeen.

.

No, no m'he tornat boig ni us funciona malament l'ordinador; aquest és un fragment del conte "De paper de plata", inclòs a El vertigen del trapezista, traduït al finès gràcies a la Merike. El petit trapezista continua travessant fronteres lingüístiques a cops de blog.

Bon estiu i feliç bany nou

un record que torna

Els records romanen amagats sota els plecs de les hores viscudes i, de sobte, s’inventen un viatge en el temps per fer-se presents a través dels anys, per fer-nos sentir emocions disfressades que truquen a la porta; perquè els records són versions adaptades del passat.
Quan era molt petit, amb mons pares i mon germà, vam visitar el zoo de Barcelona, i vam pujar a l’avió del Tibidabo, i vam passejar per Montjuïc. De tot això en recordo imatges tèbies, gràcies al suport indondicional del banc i negre d’unes fotos que ma mare desa en una capsa de llautó. D’aquell dia en recordo especialment un instant concret, brevíssim, que s’ha materialitzat de nou, dècades després, en un altre viatge especial, tot just després de deixar la ronda Litoral. Tota la família dalt d’un taxi i algú que assenyalà amb el dit excitat: Mira, Colón! Des de llavors, la imatge del monument i la dels taxis de Barcelona em desperten una íntima sensació de tendresa.

Desdefinicions (112)

Dimecres és Sant Joan, però espero que no llencen a la foguera aquestes Desdefinicions:

llengrua. Llengua que ja no s’aixeca ni amb grua.

mestressada. Mestressa que no dóna abast amb la feina i les tasques de casa.

pauraules. Mots que tenen per objectiu lluitar contra la guerra. (Desdefinició sorgida gràcies a l'Anton)
autoestimba. Capacitat d'algunes persones de fotre's de lloros, això sí, amb molt d'amor propi.(Regal de la Clidice)

El vertigen del trapezista a les Borges del Camp

El vertigen del trapezista continua viatjant pel nostre país. El passat divendres va fer cap a Les Borges del Camp per a inaugurar les activitats del Grup de Lectura de l'Escola Rocabruna.

Potser em direu pesat, però no em canso de repetir l'enriquidores i estimulants que són aquesta mena d'activitats: compartir sensacions amb lectors i lectores, escoltar les seves interpretacions, descobrir tot allò que els ha agradat i desagradat, teixir entre tots una xarxa d'amants de la literatura.

Aquesta trobada ha estat com una manera de tancar un cercle, ja que el títol del llibre es va començar a idear a pocs metres d'on aquest divendres m'ha vingut a buscar l'Òscar (el primer a la dreta), el dia que ens vam conèixer personalment.

Durant la trobada em van obsequiar amb la següent lectura d'un fragment de Neu, de Maxence Fermine (i posteriorment, amb el llibre sencer):

“En realitat, el poeta, l’autèntic poeta, posseeix l’art del funambulisme. Escriure significa avançar paraula rere paraula per un fil de bellesa, el fil d’un poema, d’una obra, d’una història estampada en un paper de seda. Escriure significa avançar pas a pas, pàgina rere pàgina, pel camí del llibre. El més difícil no és elevar-se del terra i mantenir-se en equilibri, ajudat pel balancí de la ploma, sobre el fil del llenguatge. Tampoc significa caminar cap endavant per una línia contínua interrompuda per vertígens tan furtius com la caiguda d’una coma o l’obstacle d’un punt. No, el més difícil, per al poeta, és romandre constantment en aquest fil de l’escriptura, viure cada moment de la seva vida a l’alçada del somni, no baixar mai, nio tan sols un instant, de la corda de la seva imaginació. En realitat, el més difícil és convertir-se en funàmbul de la paraula”

Blogs degustació

M'agrada encomanar el vici de tastar les emocions i sensacions que circulen per la xarxa, a petits glopets, en aquest asecció de Blogs degustació:
.
Paraules i mots: pells
A l'ombra del prat: sense fer ganyotes
Biblioaprenent: una definició de llibre
Un dia de color: clar
Gaia: quin misteri s'amaga darrere del nom del teu blog?

Infecció, de Sergi Pàmies

Infecció va ser el segon recull de contes de Sergi Pàmies, editat per primera vegada el 1987. Consta de 13 relats on els fans d'aquest escriptor podem gaudir del seu estil, aparentment fred i distant, però que s'endinsa com el bisturí d'un cirurgià en l'ànima humana i ens presenta les seves contradiccions, temors i anhels.

Entre els personatges trobem un escriptor a qui només li surten dibuixos, amb molt d'èxit, per cert, però que no li compensen la seva frustració d'escriptor; un nyu que fa presència en un bar amb aparent normalitat; una planta que només creix ufanosa quan escolta mentides i a qui les veritats deprimeixen; un home que aconsegueix l'atracció irresistible de les rosses gràcies a una colònia; un concursant de televisió expert en rècords guiness...

Sovint, els personatges pateixen un gran buit interior, com es reflecteix en frases com "juga sol als escacs i canvia els llibres de prestatge: per passar l'estona".

Una altra frase que he trobat brillant ens mostra el pas implacable del temps: "L'agulla del ssegons retalla el temps a rodanxes, com una guillotina."

Concurs literari quasi més breu de la història

Tal com us informava ahir, i després del Concurs literari més breu de la història, arriba el Concurs literari quasi més breu de la història.

Participar és molt fàcil: només cal posar els vostres escrits en un comentari en aquest post.
.
Termini de presentació: fins que peti Blogger.
Temàtica: Història dels Països Catalans.
Extensió màxima i mínima: 2 paraules.
Premi: el plaer de participar.
.
Procureu ser originals, no repetiu els escrits que ja hagin estat enviats i, si us plau, feu difusió d'aquest concurs.

.

Gràcies als blogs de Pocamandra , a l'aigua, a Món, per la difusió. I també a Directe.cat, i al programa Ànima, del Canal 33, que se'n va fer ressò a l'edició número 69. Ho podeu veure al vídeo del programa, a partir del minut 4.55. També al programa El món a RAC1.

Propostes al 113è joc literari

El dimecres 17 de juny vaig proposar el 113è joc literari, el joc de tipus creatiu de cada mes, amb el qual es poden acumular punts per al sorteig dels premis del mes. En aquest post aniré recollint les participacions:
Matèria grisa, Thera, Imatges i paraules, The daily avalanche, Somriure és la segona millor cosa que pots fer amb la boca, Poesiaula, Si dubto és que sóc, Striptease d'històries, Friccions, Puckminnie, Sa perdigüeta, La paraula escrita, Els primers gestos del verd, A la llum d'un fanalet, De res, massa, Tannu Tuva, Xarel_10, La Cerdanya des de can Fanga, Nova col.lecció de moments, La mirandolina, Uendos, Greixets i Maremortes, Coses i altres coses, Rebaixes, Personal i transferible, Mortadel·la Casolana, Des d'on neixen tots els somnis, Cap a la A, Mots emblocats, Khalina,
.
El navegant

Era segur que aquell trasto era veloç. Era la segona vegada que observava una cosa com aquella. Estava totalment temptat a posar-me a sobre per notar el vent als meus cabells. Por? Res de res! D’acord, no era meu, però, afanyant-me prou... per una volteta... Només uns segons!
Un cop era a sobre, la pendent va fer de les seves: Patapum! Patapam! Sang? –Bueno...
Dolor? –Ssss! Estat del trasto: tan pedals com cadena destrossats.
Resultat global: Una catàstrofe!
El bloc de notes que sempre m’acompanya va ser clau: era el moment de crear una noteta per excusar-me.
-Benvolgut responsable del trasto: no me n’he pogut estar. Era l’anhel de volar. Ho sento molt. El vull compensar pel meu error (mala sort?) Les claus que trobarà al costat de la nota són del meu veler amarrat a port. Color blau. S’anomena Ramona. És seu. Per vostè. Atentament: Un home de mar.
Autora: Maria Brufau
.
"El carrer era completament mort, en Manel buscava per tot arreu. Acabava de tornar de ca la Montse, les paraules de la qual encara ressonaven al seu cap: Trobaràs el que et cal per sopar damunt la Maneleta, a fora al carrer. Ell buscava una senyora, o una burra, o un euga, però no va caure en pensar que aquell estrany aparell de dues rodes pogués anomenar-se d’aquella manera. A contracor, aquell vespre es va quedar sense sopar...&quot.
Autor: Martí Figols
.

LA “CLETA”
L’anomenaré la cleta per allò de no entropessar amb la vocal censurada. De menut observava com altres marrecs de la meua edat xalaven pujant a la cleta. Donaven voltes pel parc pedalant amb força. Al revés d’altres companys que envejaven un regal tan preuat, jo em mostrava despreocupat. Era tan lluny del meu abast que pensava en altres coses més properes. Les boles, el baló, els cromos, els patacons, la fona, l’escopeta de ganxets. Tots els jocs de la gent menuda de la meua època, als quals, la cleta ens estava vetada per massa cara. Molts anys després em va caure a les mans en forma de préstec. El meu pare se’n va comprar una per anar a treballar. Encara la conservo a les golfes de casa. Amb ella conservo, també, el records d’una època entranyable, quan el valor que donàvem a les coses estava en concordança amb els nostres recursos.

Autor: Josep Cid

.

Anunci primera gravació Espantant gavines

Ja es pot veure a La cuina de Jesús el vídeo anunci de la primera filmació del curt Espantant gavines , basat en un conte de El vertigen del trapezista, del qual ja us n'he parlat altres vegades i sobre el que podeu veure més informació al seu blog.

Com podeu veure, l'entusiasme i la il·lusió pel projecte creixen, i el dia 25 de juny (s'ha canviat la data) començaran a materialitzar-se.

Planetes marins, de Pastora

Una cançó en català del grup Pastora: Planetes marins.

Premis Bloc Catalunya

Ja s'han convocat novament els “Premis Blocs Catalunya”. Hi ha vuit categories en total, Tens un racó dalt del món es troba a Literatura - Premi Lletra al millor bloc.
El període de votació acabarà el 10 de setembre, i només es podrà votar un blog de cada categoria, segons diu les bases. Tot i això, a les instruccions que apareixen a la web indica que es pot votar al mateix blog cada 24 hores, cosa que no trobo gaire lògica; però... vosaltres mateixos.

A les bases no s'especifica quin és el premi, ni s'entèn gaire que hi hagi votacions populars i al mateix temps un jurat (com es decidirà el guanyador? serveix d'alguna cosa votar?)

No estic massa a favor d'aquesta mena de competicions; però, d'altra banda, reconec que em faria goig guanyar: contradiccions humanes.

Bitlles

Les bitlles que tombem a la vida depenen de la nostra punteria o de l'atzar?

Cares del món (103)

Passejant per Tarragona, la Cèlia ha trobat un rostre cadavèric que em regala per a les meves Cares del món.

Suposo que la gent de tarragona la sabreu localitzar fàcilment, no?

Arribo a l'ànima

Ahir, a l'edició número 69 del programa Ànima del Canal 33, es van fer ressò del Concurs literari quasi més breu de la història que vaig convocar el dia 16.

Ho podeu veure al vídeo del programa, a partir del minut 4.55. No us encanteu, que la notícia és breu.

Els anys malmesos

Amb aquest microconte he col·laborat en la iniciativa del blog dels 365 contes. Animeu-vos a participar.

Els anys malmesos

La humitat de les parets fa que el guix caigui i, a trossos, deixa veure uns totxos oblidats des de fa tant de temps, que han perdut l’interès pel món que els restava. El marc de la finestra necessita una mà de pintura, i l’aigua de pluja que ha entrat tots aquests anys, com un lladre, hi ha deixat cicatrius. Els vidres estan bruts i vells, plens de teranyines del temps, i per l’únic que està trencat es veuen teulades veïnes, uns quants nius d’orenetes i roba eixugant-se als terrats.

.
Una noia estén la bugada de llençols amb moviments apamats per la repetició. Duu un parell de pinces a la boca i, quan s’inclina, deixa endevinar uns pits tremolosos. La nuesa dels muscles es banya temptadora sota el sol, i ell recorda, llàgrima avall, els anys malmesos.

.

Felicitats petites (91)

Thera m'ha recordant en el seu post una altra de les felicitats petites que ens arriben amb el bon temps: els peus nus.

Arriba el moment d'arraconar els mitjons (cadascú amb la seva parella, si tot va bé, o en una disbauxa descontrolada, si tot va millor), de mostrar al món els nostres peus blancs (per poc temps), de notar el tacte fred (o no tant fred) del terra, de badar mirant-se el moviment d'uns dits no acostumats a viure en públic.

Microrelats de terror

Ja es poden llegir els microrelats participants al Concurs organitzat pel blog Hespéria, on l'extensió màxima era de 140 caràcters.

Felicitats a Joan Pinyol, el guanyador. Aquesta fou la meva participació.

113è joc literari

Tots els dimecres proposo jocs literaris, que una vegada al mes, com a mínim, són de tipus creatiu. Em consta que molta gent l'espera en candeletes, i a mi em satisfà saber que promoc (en forma d'humil granet de sorra) l'exercici de la lectura i l'escriptura.

Aquest mes us proposo l'elaboració d'un text basat en la imatge, amb una extensió mínima de 60 paraules, amb una petita dificultat (que als jocs anteriors d'aquest mes ja he donat massa facilitats): no podeu utilitzar la lletra i. En aquest enllaç recolliré tots els textos presentats.
Heu d'enviar-me el text a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu. Si sou blocaires, us proposo que pengeu el text al vostre blog i que m'envieu l'enllaç. També demano especialment, tot i que ja estiguem a final de curs, la participació dels centres d'ensenyament a través de la difusió del profesorat.
.
Tots els textos que compleixin els requisits acumularan punts per al sorteig del premi del mes de juny: dos lots de llibres cedits per la Universitat Rovira i Virgili i per les germanes Besolí, autores dels contes del Muniatto.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 30 de juny.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

El Concurs literari més breu de la història (resultat)

El 26 de març passat vaig convocar el Concurs literari més breu de la història, amb extensió màxima d'una paraula que resumís la història de la humanitat. Aquell va ser el post que més comentaris ha generat, de llarg, i aquestes són totes les paraules que vau proposar:

.

amor, superació, espurna, fotut, desig, persistència, absurd, avenç, caos, involució, decisions, humana, fràgil, pau, paraula, curiositat, xafarranxo, record, passat, aigua, vida, consciència, histèria, idees, cercles, desgavell, vers, despropòsit, eternitat, sentir, intentem-ho, llar, dormir, bang!, interrogant, evolució, il·lusió, brutal, merda, ignorància, aprendre, imponent, plaent, embolic, irresponsable, espectacle, cosa, utopia, daixonses, tolerància, esperança, alè, llibertat, sincronia, començacava, passejada, desequilibri, fi, lluita, canvi, por, desconcertant, tòmbola, olors, trencaclosques, esperpèntic, curta, por, resiliència, apali!, terror, Beziehungswahn, ehem, repetició, pynchon, llum, independència, mot, com?, ara, aixecar-se, automatització, reincidència, consciència, curiositat, superació, misteri, diabòlic, basarda, hesitació, om..., art, tot!, guerra, roda, res, enjòlit, supervivència, mallarenga, undr, virus, deixadesa.

.

Moltíssimes gràcies a tothom per la vostra participació, i que cadascú tregui les seves conclusions.

Segadors, esmoleu l'eina, que demà us convocaré a una altre Concurs d'aquest tipus.

Desdefinicions (111)

u, u, u. Les Desdefinicions no fan por:
.
estereopits. Conjunt d'idees o patrons culturals prèviament establerts sobre els pits.
escurtsionista. Que li agrada caminar, però no gaire.
estatururut. Llei orgànica que no serveix per a res.
zerotisme. Que provoca una excitació nul·la o, en el pitjor dels casos, negativa (coneixeu algú que provoqui aquesta sensació?).

2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant; escalfant motors

Després de l'èxit de l'any passat i les ganes de donar continuïtat a la iniciativa, ja s'estan escalfant els motors de la 2a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc el dia 11 de juliol, aprofitant que al meu poble és un dia especialment lúdic amb la festa de Sant Cristòfor i el seu corresponent ball. Més endavant ampliaré la informació, però ja us avanço que hi participaran una desena d'escriptors i escriptores, i es podrà gaudir d'un parell de concerts, a més del ball posterior.

Aquesta iniciativa va sorgir pel desig d'ensenyar (orgullós) el poble als companys i companyes de lletres, i viceversa. Des del primer moment he pogut comptar amb l'entusiasme de l'Ajuntament. Si s'organitzessin actes així, senzills i emotius, a cadascun del spobles, segur que la perspectiva del futura del món del llibre milloraria.

Blogs degustació

El tomb de ravals del diumenge blogaire:
.
Mites de can Felip: és massa
L'ull prodigisós: L'horitzó
Pudor de dubte: tot fa pudor de dubte
La volta dels 25
Acceptem bloc com a animal de companyia: oracions per paliar la crisi
Pesia visual: poesia visual 66
Blog de Mariàngela Villalonga: labyrinthus

Abusos del ritual, de Manuel Pérez Bonfill

Durant la 3a Fira Literària Joan Cid i Mulet es va presentar l'últim llibre de Manuel Pérez Bonfill, Abusos del ritual.

Novament es tracta d'un recull de contes, amb l'estil exigent i elaborat de l'antic professor tortosí. Com una pedra a la sabata que no el deixa dormir, la postguerra és present en gran part de les narracions, que l'autors ens retrata amb un tel de tristor que ho amara tot, però sense deixar de banda engrunes de tendresa, humor i polsims d'erotisme i passió per la vida. En molts fragments, es nota la preocupació pel sentit del temps:

"El temps de la felicitat és breu i intens; el de la desgràcia, depriment i insistent, que no s'acaba mai."

"Cavil·lo que amb els pocs anys de la meva existència, el temps és, ara s'hi ha convertit, una dimensió que assoleix la seva plenitud en el sentiment."

"La perllongada distància dels anys consumits ni conhortava ni enaltia la presència humana."

"Ara, estranyament, no hi ha erotisme sinó tendresa, és com si l'univers esdevingués mantega dolça fosa."

Més comentaris sobre el llibre a Palumbus Columbus. També ens en parla l'Emigdi.

Paisatges de Catalunya: Priorat

Aquest dimarts, al programa de TV3 Paisatges de Catalunya, es va emetre el reportatge dedicat al Priorat, de la mà del viticultor Álvaro Palacios. Us convido a veure aquest reportatge, a partir del minut 31.40, especialment les vistes de l'ermita de Sant Joan del Codolar i de Siurana, que apareixen en diversos dels meus contes i que duc sempre a les butxaques i al cor.

Aquest programa de TV3 és fantàstic, i ens mostra els paisatges del nostre país d'una forma bellíssima, cosa per la qual els felicito; però no m'agrada gens que utilitzin els nostres paisatges en una mena de competició per a veure quin rep més vots i per a incrementar els seus ingressos amb missatges de mòbil a 1,20 € + IVA.

you make me feel so young, de Frank Sinatra

Frank Sinatra és el tercer cop que visita aquesta secció, aquest cop amb you make me feel so young.

Termini concurs A la barana dels teus dits

Us recordo que el dia 15 de juny acaba el termini per a participar al mini concurs que he organitzat sobre A la barana dels teus dits, amb el qual podeu aconseguir l'humil premi d'un exemplar del meu llibre de poemes.

Estic sorprès i agraïdíssim per la participació (50 en aquests moments).

Espantant gavines; la carpeta

Alguns membres de l'equip del curt Espantant gavines ens vam reunir el dimecres a Amposta per a acabar de perfilar les línies generals del guió i deixar clar què voldrem transmetre i com.

Hi havia algunes petites discrepàncies, i tothom va dir la seva amb entusiasme. Vam estar més de dues hores parlant de les imatges que suggereix un conte d'un folio. El més important, la il·lusió per tirar endavant el projecte. Si tot va bé (que hi anirà), d'aquí poques setmanes començarem a gravar algunes escenes.

I el Jesús Ferré xala com un nen filmant-nos.

Cares del món (102)

Avui una Cara del món molt especial, extreta d'un blog amic de Xile que he descobert fa poc i que comparteix aquesta dèria per trobar rostres que ens observen a tot arreu: El rostro de las Cosas.

La montanha mes grana deu mon

"Ara, de la terrassa de l’ostau deus mens pairs, a bèth còps que’m demori a espià’u, per dessús deus campanars de la glèisa e deus teulats vielhs deu vilatge. M’imagini que la soa cara cansada tanben m’observa, que las soas arròcas nudas, gastadas de sò e de hred, an pro de fòrça enqüèra, i que si quauqu’ua cai e rotla, n’ ei pas peu desir de’s deishar anar, mès per las hamis d’arríder e de córrer, com lo mainat qui ‘m pòrti en deguens."

Gràcies al Joan de Peiroton, El vertigen del trapezista ha travessat fronteres lingüístiques, ja que m'ha fet el regal de traduir-me al gascó un dels seus contes, "La muntanya més gran del món", del qual us mostro un fragment.

Properament, El vertigen del trapezista portarà més sorpreses d'aquest tipus.

El món dels blogs és una eina fantàstica per a fomentar la col·laboració i incentivar la creativitat.

Moments de tendresa o Felicitats petites (90)

Res comparable a saber buscar moments de tendresa, a saber gaudir-los.

Premi A la barana dels teus dits

Aquest no és un dels jocs literaris del mes de maig. Simplement, em ve de gust regalar un exemplar del meu recull de poemes A la barana dels teus dits, però us l'haureu de guanyar. Per a participar només heu d'escriure un petit poema (mínim quatre versos) on aparegui l'expressió "a la barana dels teus dits".

En aquest mateix post recolliré els enllaços als vostres poemes, que proposo que pengeu al vostre blog, i entre totes les participacions regalaré un exemplar del meu llibre. Encara no tinc decidit com elegir el poema guanyador: per sorteig o per votació popular. Com ho preferiu?
El termini per a participar és el 15 de juny.

Aquí recolliré totes les participacions:

01. Tomàs Camacho

02. Frannia

03. Papallones en la llum

04. Thera

05. Transparència

06. Xarel_10

07. Col·lecció de moments

08. Poesiaula

09. Friccions

10. La gavina

11. Menjalletres

12. Planeta Clàudia

13. Mortadel·la casolana

14. Lluís Subirana

15. Poemes des de l'Alguer

16. Personal i transferible

17. Llum de dona

18. Un lloc per nosaltres

19. De res, massa

20. Tumateix llibres

21. Et vaig veure en un somriure

22. A peu coix

23. La Cerdanya des de can Fanga

24. Mentre la roba s'eixamora

25. Ara mateix

26. Josepa Ribera

27. Obstinacions

28. En un lloc de la Vall d'Aro

29. Res

30. El bar dels poetes

31. Brisalls de mar

32. Ricderiure bloc

33. Agustí Masip

34. Cap a la A

35. Horitzons inesperats

36. Paraules i mots

37. El pensador

38. Paraules despullades

39. El meu món - Luluji

40. Sentiments

41. Sònia Rigola

42. Si dubto és que sóc

43. Lo blòg deu Joan

44. Blog de l'Assumpta

45. Malerudeveure't

46. Do you want to know a secret?

47. Lletra nua

48. Escris del fum

49. El gatot

50. Alegria de la Huerta

51. La mirandolina

52. Des d'on neixen tots els somnis

53. Marta Pérez i Sierra

54. Agus Giralt

55. Rebaixes

Si no fos per la literatura...

Foto captada de l' Exposició Projecte 2009 dels alumnes de l' Escola d' Arts i Disseny de Móra la Nova dins lo marc de la 6a Fira del Llibre Ebrenc a Móra d' Ebre. Podeu veure'n més imatges al blog Alego.

112è joc literari

Arriba el segon joc literari del mes de juny, i amb la calor que comença a fer no us vull fer treballar gaire. Jo diria que amb les dues pistes d'avui us serà molt fàcil trobar la resposta del 112è joc literari (de fet, amb una n'hauríeu de tenir prou).

Per a poder participar heu d'endevinar el nom del llibre i de l'autor que s'amaguen a les imatges que us ofereixo com a pistes, i també enviar-me'n un fragment qualsevol que us agradi a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.

D'aquesta manera continuareu acumulant punts per al sorteig del premi del mes de juny: dos lots de llibres cedits per la Universitat Rovira i Virgili i per les autores dels contes del Muniatto.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 30 de juny.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Gràcies a la Biblioteca de Martorell per la difusió dels jocs literaris.

Fira del llibre ebrenc 2009; 2n tast

Després del primer tast que vaig fer ahir, avui aprofundiré una mica més en les sensacions viscudes el diumenge a Móra d'Ebre, durant la 6a Fira del llibre ebrenc.

No m'he perdut cap edició, i l'he vist crèixer des del primer dia. La criatura se'ns ha fet gran molt de pressa; però en aquestes paraules no hi ha nostàgia o enyorança del passat, sinó una gran joia i alegria pel present.

He viscut aquesta edició amb una il·lusió especial, en companyia del meu fill, i, com sempre, les abraçades, salutacions i intercanvi de targetes han marcat la jornada des de l'inici. Afortunadament, fer una llista de totes les persones amb qui he parlar seria llarg, feixuc i perillós, ja que segur que me'n deixaria més d'una.

Enguany, la meva presència ha estat doble, mitjançant la presentació de A la barana dels teus dits, i amb l'aportació d'un dels textos amb què s'ha basat l'Albert Corominas per a crear l'espectacle "Terra de mar i baldana", juntament amb Artur Bladé, Josep Gual, Gerard Vergés, Josep Igual i Ramon Gomis.

Podeu trobar més imatges de la Fira a la meva galeria de Picassa .
Us deixo amb una perspectiva de la fira des de la taula de presentacions, tot i que la imatge és molt dolenta i no es capta de forma fidedigna l'ambient que es respirava.



Més informació a:
Diari de Tarragona
El Punt
Bloc de Pere Muñoz
De tard en tard

Que ni la humitat, ni l'ambició opaca de la boira, us distreguin de la llum que s'intueix al final.

Gràcies a la Montse Argerich per les precioses fotos.

Fira del llibre ebrenc; primer tast

A l'espera de preparar un post amb una mica més de temps, em ve de gust mostrar-vos en una imatge (que per a mi és molt gràfica) el que representa la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, que ahir va arribar a la 6a edició, i un dels motius del seu èxit: intercanvi, coneixement mutu, col.laboració, confraternització, crear i compartir vincles, projectes, il·lusions...

Gratuit; servez vous.

Fa dies que no allibero cap llibre, però segur que no tardaré en continuar amb la pràctica del bookcrossing. Mentrestant, us mostro aquestes imatges que em va enviar el company escriptor Miquel Esteve, captades enmig de la Champagne, al poble de Ventouil.

Desdefinicions (110)

Desdefinicions amb ressaca de la Fira del llibre ebrenc

verssol. Bressol dels versos.
pobresia. Manca de versos.
semèntica. Ciència que estudia el significat de l’orgasme masculí.
llebrenc: Lletraferit de les Terres de l’Ebre. (Desdefinició a mitges amb Andreu Carranza)

Esmorzars de forquilla, ara a les Terres de l'Ebre

Fa uns quants diumenges vaig comentar el llibre Esmorzars a Lleida, d'Ignasi Revés (podeu seguir les passes del llibre al seu blog).

El llibre tindrà continuïtat i dissabte passat l'Ignasi va iniciar un nou projecte, Esmorzars a les Terres de l'Ebre, i jo vaig tenir el privilegi de ser convidat al primer d'aquests esmorzars a la Tasca Bohèmia de Tortosa. Vam esmorzar relativament suau: pastís de tonyina i pastís de truites, acompanyats de vi blanc, i per a rematar-ho, flam de cafè i tallats.

Va ser una experiència molt interessant, això de ser testimoni del seu mètode de treball i la forma de cuinar el primer capítol del seu futur llibre, en perfecte equilibri entre la literatura, el dietari i la gastronomia.

La venjança del bandoler, de Martí Gironell

Aquest passat divendres vaig presentar a la Biblioteca de Tortosa La venjança del bandoler, de Martí Gironell, premi Néstor Luján de novel·la històrica
La trama del llibre es pot resumir fàcilment, i només cal llegir la seva contraportada:
“1808. Els francesos envaeixen Catalunya i comença una guerra que durarà sis anys.
A Besalú, Josep Pujol de can Boquica, un jove traginer que coneix tots els camins de les comarques frontereres, es posa al capdavant d’una guerrilla contra la invasió napoleònica. Però la fam i la decepció amb els dirigents patriotes l’impulsen a convertir el seu grup en una banda de miquelets, els milicians partidaris dels francesos. Amb fama de bandit sanguinari, en Boquica aleshores passa a ser un “caragirat”, literalment un renegat o traïdor.
Un traïdor peculiar. En tots dos bàndols, ell hi té un nombre creixent d’enemics, fins al punt que algú contracta un mercenari per eliminar-lo. I no pas un qualsevol.”

Paraules com venjança, mercenari, bandoler, sanguinari, traïdor, etc… són molt cridaneres i tenen molta efectivitat per a atraure l’atenció de possibles lectors i lectores.
D’altra banda, aquestes mateixes paraules, ens poden fer creure que ens trobem davant d’un llibre que aprofiti aquest reclam per a mostrar-nos una història plena de sang i acció que, a alguns persones, els pugui semblar “superficial” i un recurs fàcil. Que ningú s’ho prengui com a crítica. Un llibre d’aquest estil, si està ben fet, té el seu públic i el seu mèrit, i no té per què estar renyit amb la bona literatura, com tampoc una pel·lícula d’aventures ha de deixar de ser una bona pel·lícula.
Però no és aquest el cas de La venjança del bandoler. Aquesta novel·la és molt més, és una porta per a endinsar-nos en la societat de l’època, de compartir els seus jocs (com el del bèlit o el catxo), les seves tradicions, festes, la seva cuina vestits, olors, les seves llegendes…
Tot això estructurat en dues parts. A la primera part, els petits jocs i entrebancs de la vida es relativitzen i es tornen diminuts quan arriba la guerra, aproximadament a la meitat de la novel·la.

Els catalans tenim una estranya relació d’amor-odi amb els bandolers, fins a arribar al punt de convertir-los sovint en personatges mítics, quan una altra mena de bandolers no ens agraden gens, com ara els peatges. Un altre llibre basat en un bandoler, per exemple, és l’Anjub d’Andreu Carranza. Fa uns dies vaig parlar amb ell d’aquest tema, i vam arribar a la conclusió que la nostra predilecció per aquesta mena de bandolers es deu a ser un país sense Estat, sense exèrcit, i sense gent que es dediqui a matar d’una manera més oficial.

Una de les intencions de l’autor és humanitzar el personatge del bandoler, mostrar-ne les diverses cares i arestes, buscar els motius que el van portar a cometre multitud d’actes criminals i de, aparentment, trair, possiblement frustart per l’actitud dels polítics de l’època: “Els autèntics caragirats, els nobles d’aquella època, els polítics de llavors: els patriotes primer i els francesos després.” Boquica potser va buscar una sortida a la seva manera, probablement equivocada, ja que com diu en una de les moltes frases fetes i refranys que apareixen al llibre “el roc fora de la mà, no se sap mai on va”.

A part del protagonista, hi ha diversos personatges que criden l’atenció, però jo en destaco un de vital importància al llibre:el bosc.

Solucions i guanyador dels jocs literaris de maig

Ja tenim guanyador dels jocs literaris del mes de maig, Martí Figols, que gaudirà del premi d'aquell mes: l'allotjament al Mas del rei, Calaceit.
Les solucions del jocs són les següents:
107è joc literari : El fanaler del petit príncep
108è joc literari : joc creatiu on totes les aportacions que compleixen els requisits mínim són vàlides
109è joc literari : en total heu localitzat 66 títols de llibres amb l paraula "final".
110è joc literari : aquesta joc ha estat curiós, perquè jo havia posat uns pistes pensant en l'escriptor Herman Hesse, però vosaltres n'heu trobat d'altres que també compleixen els requisits: Heinrich Böll, Carl von Ossietzky i Selma Lagërlof

Compte, ens imiten

Maig d'amor, de Jesús Fusté

Maig d'amor és una de les cançons de Jesús Fusté inclosa al treball Lletres d'aigua, on musica poemes de diversos autors de les Terres de l'Ebre. Aquesta en concret està basada en un poema del tortosí Gerard Vergés que es pot llegir al seu llibre Long play per a una ànima trista. Gerard Vergés va ser objecte d'un emotiu homenatge literari l'any passat, on precisament Jesús Fusté va interpretar aquesta cançó, i recentment ha rebut la medalla d'or de la ciutat.