Racó de la cuina

Part de la cuina abans conegut com "el lloc de la torradora", i que ara estirilitza i escalfa el nostre futur.

Lluny del so tremolós de les vies. Felicitats petites (88)

Al tren algú escolta pels auriculars una ària de Madame Butterfly, que m'arriba tèbia i intensa alhora, com un petit miracle. L’ànima vola lluny del so tremolós de les vies i gaudeix d'aquesta Felicitat petita.

.

Més baranes

Unes setmanes abans de sortir al carrer A la barana dels teus dits, i per tal d'anar creant expectació, vaig penjar al blog imatges de baranes, com molts recordareu. Es veu que la cosa ha agradat i, a mès de rebre fotos de Cares del món, ara també en rebo de baranes. Com a mostra, aquest parell que m'envia Lluís Gil, fetes a La Laguna i Orotava.

106è joc literari

Aquest mes té cinc dimecres i us faré treballar més per a aconseguir el premi d'abril: un dibuix cedit per Ignasi Blanch.

Aquest cinquè joc del mes és de tipus aritmètic, i heu de trobar títols de llibres dels dos autors que apareixen a la imatge, on hi hagi xifres que compleixen l'operació.

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de maig.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

.

Dedico aquest joc literari i tota la meva estima al participant més fidel i admirable, i millor persona, Josep Maria Sansalvador, que ja ha participat a 100 jocs literaris consecutius, des de que els va descrobrir a partir del 7è joc literari, i que setmana rere setmana m'impulsa a continuar amb el seu entusiasme. Moltes gràcies i una forta abraçada.

L'últim joc del mes d'abril

Aquest dimecres arriba el cinquè i últim joc literari d'abril, amb el qual podreu acumular punts per al sorteig del premi mensual: aquest bonic dibuix cedit per Ignasi Blanch.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de maig.
Encara teniu temps de participar als jocs anteriors:

102è joc literari

103è joc literari

104è joc literari

105è joc literari


Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Trobada de trapezistes

Diuen que el meu trapezista ha fet moltes acrobàcies des del febrer de l'any passat, però el trapezista original no li va al darrere. Des de que el vaig conèixer no para d'estar-se quiet en un blog fixe.

A ell li dec el nom de El vertigen del trapezista i per això, i altre coses, serà un plaer compartir amb Òscar Palazon un nou matí de signatura de llibres a la Llibreria Serret de Vall-de-roures.

Ja ho sabeu; si voleu exemplars dedicats dels nostres llibres, podeu fer la comanda a l'intrèpid llibreter.

El sol nou que entra per la finestra

Un sol nou entra per al finestra i il·lumina els mobles i la vida.

I la foscor s'il·luminà de sobte

Cercàvem or i vam baixar a la mina.

I la foscor s'il.luminà de sobte

perquè érem tres a contradir la nit.

.

Joan Vinyoli

.

Gràcies, padrina.

Desdefinicions (104)

Gràcies als Mots emblocats per fer-se ressò de les Desdefinicions:

S.O.S.tenidor. Roba íntima femenina perillosa; si la mires estàs perdut.
donàmbul. Obsessionat per les dones, fins i tot quan dorm.
homelette. fer una truita amb els testicles d’un mascle, especialment a França.
tardoor. L’inici, la porta de la tardor a Anglaterra.

A la barana dels teus dits per Sant Jordi

Tot i la meva feliç absència física durant la passada Diada de Sant Jordi, i tractar-se d'un llibre de poesia, A la barana dels teus dits no va fer un mal paper a Tortosa, almenys segons informa Lluís Domingo de la llibreria Voltes al diari El Punt.

Tot i que he hagut d'ajornar diversos actes, no m'he volgut perdre el sopar especial de sant Jordi d'ahir dissabte, organitzat per l'Hotel Corona de Tortosa, ja que em van escollir com a escriptor invitat, en una nit que han titolat com a "Pètals de cultura", per a comentar la meva obra i llegir fragments de A la barana dels teus dits. Felicito per la iniciativa especialment la sotsdirectora de l'hotel, la Núria Chertó, perquè, desprès de la conversa que vam mantenir, sospito que altres projectes com aquest tindran continuïtat.

Blogs degustació

la meva ombra: la barana
un lloc per nosaltres: Anònims – LXXVIII –
Joan Pinyol: Som
Papallones en la llum: punts cardinals

La salvatge, d'Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó és una autora molt prolífica, però de tots els seus llibres que he llegit em quedo amb La salvatge, guanyadora del premi Sant Jordi de 1993. Aquesta novel·la recrea el mite de Pigmalió. Joaquim Simó acull a casa seva per recomanació d'un amic a una jove, Dorothy, que fuig del seu país, i es decideix a polir-la. El desig de possessió i la capacitat d'autodestrucció governen l'apassionada relació entre tots dos.

Us deixo amb un parell de fragments:

"Li diu perversa, i ella el mira amb tedi, i la mirada buida de noia avorrida irrita en Joan i ataca més a fons, fins arribar, amb les paraules, als llocs secrets on la pell és fina de debò i on fa mal fins el ròssec d'una ala de papallona."

"La memòria li havia fugit del cao sense soroll, com el fum d'un cigarret davant d'una finestra oberta".

Video Fira Literària Joan Cid i Mulet

Us deixo amb un vídeo molt amateur sobre la III Fira literària Joan Cid i Mulet, amb música de fons de la cançó de l'amic Jesús Fusté, Quan tornis a veurem.

Les fades del mar

Les fades del mar et vetllen i juguen amb el teu nom.

Dedicat a les fades; dedicat al teu nom, Marc.

Hopelessly devoted to you, d'Olivia Newton Jhon

Una de les cançons més dolces de Grease: Hopelessly devoted to you, d'Olivia Newton Jhon.

Regal perfumat

Gràcies a la Joana per aquest regal perfumat, i a totes les mostres de felicitació que he rebut aquests dos dies, on l'alegria es dibuixava al nostre rostre, com ho demostra un correu que m'ha enviat un company de feina, després d'haver visitat un moment aquest matí l'Ajuntament, i que reprodueixo parcialment:

"Avui a l'ajuntament (igual és que veig coses que no veuen els altres), et mirava i tenies la pell d'un LACTANT.

Quina paraula més bonica; lactant és com una bossa oberta a rebre-ho tot."

I el regal del blocaire Anton.

I el dibuix de la barana perfumada de la blocaire Carme, amb versos inclosos.

I la Carme Pla li desitja un viatge ben llarg.

I una blocaire molt casolana també li desitja felicitat.

No sé encara fins a quin grau afectarà tot això a la vida del blog que, de moment, continua ferma gràcies als posts que ja tenia programats. Disposaré de menys temps; però serà més intens.

Un petó a tothom i gràcies als cibertiets i cibertietes, com diu l'Allau.

Els meus fragments: El vestit

"L’armari és de fusta massissa de pi, amb motllures arrodonides, que el fan acollidor i càlid; però ningú voldria passar-s’hi anys sencers sense sortir-ne, i menys encara si ets un vestit de nit, escotat i blau turquesa. El penjador és còmode, i sota la funda de plàstic que l’envolta no hi entra la pols, ni les emocions tampoc. Potser molts pagarien per trobar-se en una situació així de confortable i segura, però un vestit com aquest, no, mai de la vida."

Fragment del conte "El vestit", inclòs a El vertigen del trapezista.

Cares del món (95)

Aquesta cara del món que m'envia el Joan Manuel necessita una mica de color i un somriure, pobreta.

Especial sant Jordi a Sies.tv

Sies.tv

El millor Sant Jordi

Sant Jordi és el dia de l'amor i dels llibres, un dia que sempre he viscut amb una màgia especial. Seduït sense resistència pels cants de sirenes de les taules amb senyeres, pel color de les roses, per les col·leccions de móns que les piles de llibres m'oferien.
Recordo els primers Sant Jordis a la rambla Nova de Tarragona, com un adolescent tímid que palpava amb desig les cobertes sota el sol tendre d'abril, amb un pressupost limitat que requeria una tria exigent i dolorosa.
I el primer Sant Jordi curull d'amor del 86.
I el primer Sant Jordi com a escriptor del 2001, ple d'il·lusions i encara incrèdul darrere el meu racó dalt del món.
I el Sant Jordi d'avui, quan els contes es tornen vida.

A voltes amb el trapezista

105è joc literari i recull anagrames

El quart joc literari d'aquest mes d'abril recupera un clàssic de la secció: l'anagrama.
Com ja sabeu, es tracta de canviar l'ordre de les lletres per tal que aparegui el nom d'un escriptor/a:
.
JA ETS FUM REU
.
Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
D'aquesta manera podreu acumular punts per al sorteig mensual, que aquest abril té com a premi un meravellós dibuix cedit per Ignasi Blanch.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de maig.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
.
Com ja he dit abans, l'anagrama és un clàssic dels jocs literaris i, per demostrar-ho, els recullo tot seguit per si algú té el desig de resoldre'ls, fora de concurs:
96è joc literari
84è joc literari
78è joc literari
73è joc literari
67è joc literari
62è joc literari
58è joc literari
45è joc literari
40è joc literari
32è joc literari
22è joc literari
15è joc literari
7è Joc literari
4t Joc literari
2n joc literari
.
NOTA: Gràcies a l'IES Terra Alta per enllaçar aquests jocs literaris

La pluja feta música

Gotes de pluja juguen a ser sons en una llibreta infantil de música.

Dedicat als coautors involuntaris del post: la pluja i la Júlia.

III Fira Literària Joan Cid i Mulet

Avui encara em dura la ressaca literària i emotiva dels tres dies que ha durat la III Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús. No em vull allargar en els meus comentaris, ja que trobareu àmplia informació als vincles que us detallaré, però no vull passar sense manifestar i subratllar diversos aspectes:

1. Felicitar efusivament a l'EMD de Jesús per l'aposta decidida i valenta d'emprendre aquesta Fira, de forma independent i sense l'empara de la Fira de l'Oli; felicitació dirigida especialment a la regidora de Cultura Dolors Queralt.
2. Felicitar i agrair a l'Emigdi Subirats, motor i tempesta que ens xopa amb la seva capacitat de treball, generosa i decidida en favor de la nostra cultura.
3. Remarcar l'emoció compartida en cadascun dels dies per les mostres d'afecte demostrat cap a l'escriptor, professor i persona, Manuel Pérez Bonfill, que va arribar al clímax durant l'emotiva i enèrgica petició feta per Manel Ollé de sol·licitar la Creu de Sant Jordi per a aquest tortosí insigne, aplaudida pels presents al dinar literari.
4. Reincidir de nou en el moment dolç de les relacions entre la majoria d'escriptors i escriptores de les comarques centrals dels Països Catalans (Terres de l'Ebre, Maestrat, Matarranya i, per què no, algun racó del Priorat), amb l'ànim decidit de col·laborar mútuament.
5. Agrair personalment a Vicent Pellicer, un dels millors rapsodes que conec, la lectura dels meus poemes, així com les seves paraules.

Gràcies a tots i a totes per compartir aquests dies màgics.
.
Més informació a:
El blog de la Fira Literària Joan Cid i Mulet
La meva galeria d'imatges (les 3 últimes són de Joan Panisello)
Antibalas
Locel
Emigdi Subirats (1)
Emigdi Subirats (2)
Emigdi Subirats (3)
Bauen blog
Gamoia
Vídeo d'Atictes sobre xerrada De la prestatgeria a Internet i els clubs de lectura
Esmorzars de forquilla
Teveon
I més que n'aniré afegint.

Frases d'Òscar Wilde

El proper 27 d'abril, comentarem al Club de Lectura de Tortosa El fantasma de Canterville, d'Òscar Wilde. La relectura d'aquest llibre reafirma la meva convicció de trobar-me davant d'una d'aquestes personalitats genials que només apareixen cada 50 anys.

En aquest sentit, m'agrada comparar i posar dins del mateix sac, per ordre cronològic, aquestes tres genis: Òscar Wilde (1854-1900), Grouxo Marx (1890-1977) i Woody Allen (1935- ). Aquests tres personatges omplen pàgines i pàgines de frases farcides d'enginy i talent.

Per aquest motiu, i per tal de llegir-les durant la sessió del Club de Lectura, us demano que em digueu la vostra frase preferida d'Òscar Wilde.

Desdefinicions (103)

Gràcies al Disseccionari per fer-se ressò de les Desdefinicions :
.
sabotatge. Quan t’amaguen el sabó per a evitar que et rentis.
narsís. Número que es troba molt bell.
obligat. Felí a al força.
corrosIVA. Import que se’t menja les probabilitats d’estalvi.

Horta de Sant Joan: entre Barcelona i Nova York

Fa uns dies vaig conèixer l'actriu Maria Stoyanova. M'agrada entrar en contacte amb gent activa culturalment i vam quedar per fer un cafè i parlar de possibles col·laboracions futures. Em va informar sobre el seu projecte d'espai de creació teatral, Parada Horta.

Amb la seva parella, m'explicaren que sovint s'han de moure entre Barcelona i Nova York, i buscaven un lloc al mig per a instal·lar-se.

Blogs degustació

abcd xavier farré: fonaments
Esdrúixola flor d'enamorats: he pensat el teu nom
m'agraden les llenties: si tinc tinta a les venes...
El vertigen del trapezista (l'original en la seva 3a versió)

El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry

El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry ha estat des de fa molts anys un dels meus llibres de capçalera. No sé quants cops l'he llegit, però en cadascuna d'elles aconsegueix emocionar-me, i trobo més fragments i frases que vull subratllar, fins que, segurament, quedarà tot el llibre marcat amb llapis. És ben fàcil, només cal obrir-lo a l'atzar i deixar-se impregnar de tendresa. Les relectures d'El petit príncep són terapèutiques, necessàries, càlides, i és un plaer retrobar-se amb vanitoses roses de quatre espines, amb corders, amb guineus que es volen deixar domesticar, amb temibles boababs, amb volcans que cal netejar, amb boes que mengen elefants, amb estrelles que ens somriuen...

Us deixo només amb alguns dels molts fragments que podria recomanar:

"Totes les persones grans han estat infants abans (però poques ho recorden)".

"Em sentia tan maldestre. No sabia com arribar a ell, on trobar-lo... És tan misteriós el país de les llàgrimes!"

"Si aconsegueixes jutjar-te bé a tu mateix, ets un verdader savi."

."-Per què vens això (píndoles per a treure la set)?- va dir el petit príncep.

- És una gran economia de temps- va dir el mercader-.Els experts han fet els càlculs. S'estalvien 53 minuts per setmana.

- I què es fa amb 53 minuts?

- Es fa el que es vol...

- Jo -va dir el petit príncep- si tingués 53 minuts per a gastar, caminaria suaument cap a una font."

."El que embelleix un desert, és que amaga un pou a qualsevol lloc."

Propostes al joc creatiu d'abril

El passat dimecres us vaig proposar el joc literari creatiu del mes d'abril, el 104è joc literari . Podeu llegir les propostes que m'han arribat als següents blogs (les que sobrepassen l'extensió de 200 paraules no entraran al sorteig, tot i qu eles agraeixo igualment): Xarel-10, Mortadel·la casolana, Friccions, El racó dels somniszz, The daily avalanche, Un dia de color, Mots emblocats, De res, massa, Descric, Imatges i paraules, Vuit8ena, Poesiaula, Amb ulls de sargantana, La mirandolina, Col·lecció de moments, El blog d'un de Reus, Planeta Clàudia, El racó d'Skorbuto, Des d'on neixen tots els somnis, Blog de l'Assumpta, Rebaixes, Striptease d'històries, Tu, jo i Lotis, Terra de llibres, Personal i transferible, Sa Perdigüeta, Menjalletres,
I podeu llegir aquí mateix altres textos enviats:
.
Nostàlgia

Si alguna cosa ens fa adonar que el pas del temps és inexorable, és la nostàlgia. Un sentiment agredolç que, sovint, ens transporta a la infantesa. Recordo haver llegit el meu primer llibre assegut dalt d’un arbre. Més o menys tal i com ens mostra el dibuix del joc literari. Es deia “Tom Playfair” i narrava la història d’un xiquet internat en un col·legi religiós. La noia del dibuix es troba còmodament asseguda. Jo tinc la sensació de que la meua postura era un xic més complicada, però de cap manera incòmoda. El que realment m’incomodava era quan em posaven la roba de mudar i havia d’assistir a aquells actes d’obligat compliment sota la pressió de cometre un pecat mortal que més tard i de genolls havia de confessar.

Autor: Josep Cid
.
Aquesta olor de terra humida sempre em recorda la meva infantesa, aquella tarde en la que vaig descobrir que es podien viure moltes vides a través dels llibres, era primavera i portava ja alguns dies plovent, jo estava a casa els meus iaios i no podia sortir a jugar al jardí, eren uns dies avorridíssims, ja havíem fet titelles amb cartró, pastissos i galletes per a un regiment, quan de sobte el meu iaio em va dir:
I perquè no lliges un llibre?
Un llibre? vaig pensar i que n’he de fer jo d’un llibre.
Llavors em va portar a un petit trasteret que tenien a casa, típic de les cases velles de poble, i d’entre la pols i els anys va treure una capsa plena de novel·les infantils, com no sabia quina tria vaig agafar la primera de la pila “Mobi Dick”, amb enorme sorpresa vaig veure que havia deixat de ploure, i vaig pensar en sortir a jugar al jardí, però vaig preferir sortir a llegir, em vaig seure dalt d’un arbre vaig respirar profundament abans de començar amb la novel·la i vaig sentir una olor de terra humida que m’acompanyaria de per vida.
Autora: Neus Chavarria

.

VOLER SABER...
Com més llegia, més creixia a l’arbre. Estava devorant gairebé un llibre per dia, intentant arribar fins on podia per conèixer tot allò que li creava dubtes. Volia saber totes les respostes. Hi havia d’haver alguna cosa més. Llegeix, llegeix, li havien dit.
Passava pagina rere pagina. Més, més, necessitava més. L’arbre ja tocava els núvols. Ja no veia ni la seva casa ni la gent que havia deixat. Les respostes, les necessito – pensava ella. Com? Què? Per què?
Aviat ho comprendria tot. Ja consumia un llibre cada mitja hora, n'havia acabat desenes de milers. Ja li quedaven pocs llibres i l’altura de l’arbre era vertiginosa. Ja no veia ni sentia res d’allí baix. Per això, la sorpresa li va tallar l’alè quan de sobte l’arbre va començar a tremolar i dos minuts més tard va caure a terra amb una força brutal gràcies al pes del coneixement. Ni va poder sentir els treballadors parlant.
- Sí, l’hem de tallar, el necessiten pel paper. Sembla que hi ha algú que està acabant amb tots els llibres del món i no donem abast.

Autor: Brian Cutts

.

Estimada Anna:

El llibreter em va assegurar que t’entusiasmaria! Per cert, quan va saber que et deies Anna com la protagonista (suposo), no va voler que li pagués!

Un pató!

Davant meu tenia el llibre, es titulava: Anna: sóc la teva veu interior.

El vaig obrir per la primera pàgina:
“Anna tu pertanys a aquest llibre de la mateixa manera que jo ara et pertanyo a tu.
Confia en mi. Tanca els ulls i comença a llegir”.

Evidentment vaig girar la pàgina amb els ulls oberts com em deia la raó, però, el llibre estava en blanc! Curiosament, tot el llibre estava en blanc! Això segur que era un error d’edició. Ningú se’n havia adonat! em vaig enfurismar una bestialitat!. Havia tardat mitja hora a pujar a l’arbre i ara no m’havia servit de res tant d’esforç! Ja a punt de fer un salt mortal cap a terra vaig pensar que per provar no es perdia res, així que vaig tornar a endarrere, vaig tancar els ulls i ... després de girar pàgina, malgrat continuava amb els ulls tancats, davant meu tot eren paraules, frases, paràgrafs! Era increïble! Em vaig concentrar tant com vaig poder:

“Ja creia que cauries amb l’ensurt! Vols dir que no estaràs més segura amb el cul a terra? au, baixa de la branca!”

Déu meu! EL LLIBRE TENIA ULLS!!!!!

Autora: Maria Brufau

.

La seua realitat era una altra, incompresa per sos pares, cada volta que errava quan parava taula o feia l'escurada, son pare li posava el pitjor dels càstigs: "hui no hi ha llibres", però Triskell tenia un bon amagatall on llegia novel·les fantàstiques, on el seu món en blanc i negre es transformava en un altre ben acolorit. Malauradament, un dia de tardor, crec que va ser un set d'octubre, el cruel pare va torbar a Triskell defugint del seu castic, la nova pena fou desmesurada, en un atac de còlera, anà a la seua cambra, agafà la seua col·lecció de llibres i els cremà en una improvisada foguera amb les restes de poda del jardí. Eixe dia nasqué una escriptora.

Autor: Edmundo Martín

Mercy, de Duffy

Una cançó que dedico a Lorena, la meva companya de feina, per compartir amb alegria els matins municipals, fins i tot amb la música del mòbil. Thanks, Little Mountain.

Poseu veu als autors ebrencs

Voleu posar veu als autors ebrencs? Doncs participeu a la gravació de vídeos per a l'espai Lletra de la UOC que tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, entre els dies 20 i 22 d'abril. Si esteu interessats, poseu-vos en contacte amb la Biblioteca.
La iniciativa va sorgir gràcies a diversos correus electrònics i de converses mantingudes amb representants de la UOC després del darrer Ebrebloc, per tal de potenciar la presència d'autors ebrencs a la web de Literatura Catalana Lletra. Animeu-vos!

Aventures amb El vertigen del trapezista

Un resum de les aventures compartides amb El vertigen del trapezista durant poc més d'un any. Gràcies a tothom que ha col·laborat en alguna de les presentacions i als blocaires que han comentat el llibre. L'últim que he descobert, el comentari del veí de dalt a la web Què llegeixes.

Cares del món (94)

Aquesta cara del món fa mala cara. Potser és per les olors que sent al seu interior? Li ha tocat una feina una mica dura.

Compartir lectures a l'hora d'internet

Dins del marc de la 3a Fira Literària Joan Cid i Mulet, i com una més de les Nits a l'àtic que organitzen mensualment l'Associació Atictes, demà participaré a Jesús a la taula rodona "Compartir lectures a l’hora d’internet”, juntament amb Rafa Santiago, Joana Serret i Núria Gallart.

Jesús Ferré, el mestre, explica aquesta iniciativa al Canal TE, com podeu veure en aquest vídeo.

La taula es podrà seguir en directe des de atic2.cat.

Si voleu, vosaltres també podeu dir la vostra sobre qüestions com ara la influència de les Noves Tecnologies als lectors dels llibres en general i als club de lectura en particular, si heu sentit parlar del e-books i quina opinió us mereixen, si compreu llibres per internet, si us informeu de les novetats per la xarxa, etc.

Esports 18 - Cultura 1

Aquesta és la proporció de pàgines que un diari local dedica als esports i a la cultura. 18 a 1; una autèntica golejada. I aproximadament, la proporció és similar a tots els mitjans.

Això em recorda una vella idea que tinc, entre genial i patètica: fundar un equip de futbol d'escriptors/es (Literats ebrencs, FC, per exemple) i apuntar-nos a la tercera regional. D'aquesta manera, com a mínim, apareixeríem amb regularitat als diaris, encara que només sigui a l'alineació i, de tant en tant, amb un foto de primer pla, juntament amb el davanter del Catalònia.

Ja m'imagino les cròniques dels partits:

"El Literats FC encaixa una nova golejada, aquest cop contra el Roquetenc, i ja en van 10 aquesta temporada. Josep Igual, el porter fitxat al mercat d'hivern, ha encaixat amb ironia els 12 gols, mentre que l'extrem esquerra, Andreu Carranza, ha fallat l'única ocasió de gol en un descuit de la defensa rival. Malgrat tot, l'entrenador Gerard Vergés ha destacat que els seus jugadors han llegit bé la tàctica i s'han esforçat al màxim."

.

De vegades val més riure que posar-se a plorar.

Assegut a la falda dels anys

Assegut a la falda dels anys,

t'assaboreixo amb avarícia d'infant

.

Fragment d'un dels poemes de A la barana dels teus dits.

Escriptors ebrencs a Sies.tv

En motiu d'un reportatge que estan preparant per a Sant Jordi, la televisió cultural per internet Sies.tv ha vingut a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa per a gravar entrevistes que podeu veure a Francesca Aliern, Esteban Martín. a mi mateix, i a Gerard Vergés, que sortirà després de Sant Jordi.

104è joc literari

Avui arriba el 104è joc literari, el de tipus creatiu que proposo cada mes. En aquest cas es tracta d'escriure un text breu, entre 100 i 200 paraules, basat precisament en la imatge que al mateix temps és el premi mensual: aquesta xiqueta llegint un llibre dalt d'un arbre.

Totes les participacions rebran punts per al sorteig del premi d'aquest mes: el dibuix cedit pel roquetenc Ignasi Blanch i que tinc a poc més d'un metre del meu escriptori, mirant-me tendrament.

Heu d'enviar-me el text a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.

Si sou blocaires, us proposo que pengeu el text al vostre blog i que m'envieu l'enllaç. També demano especialment , i em faria molta il·lusió, la participació dels centres d'ensenyament a través de la difusió del profesorat; puc dir amb orgull que aquesta secció està recomanada a la secció d'enllaços d'interès de llengiua catalana a la web EDU365 del Departament d'Educació.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de maig.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Fira Literària Joan Cid i Mulet

Aquest cap de setmana, els dies 17, 18 i 19 d'abril, tindrà lloc a Jesús la 3a Fira Literària Joan Cid i Mulet. Al seu blog hi trobareu tota la informació.

Hi participaré activament en tres dels actes:

.

El dia 17, a les 21.00, a la Taula rodona “Compartir lectures a l’hora d’internet”, juntament amb Rafa Santiago, Joana Serret i Núria Gallart, dins del marc dels actes que organitzen els Atictes a Amposta, i que aquest cop es desplacen a Jesús en motiu de la Fira.

El dia 18, a les 19.30, a la Taula Rodona, CyberLiteratura, juntament amb Emigdi Subirats, Joan Pinyol, Albert Aragonés i Vicent Pellicer.

El dia 19, a les 12.00, a la macropresentació de diversos llibres, amb A la barana dels teus dits.

.

No us la perdeu, segur que trobarem un moment per fer tertúlia al voltant del món dels llibres i la literatura; o sobre la vida, que és el mateix.

Descalços sense por a l'espina

Un fragment de A la barana dels teus dits



Si voleu, el podeu aconseguir dedicat.

Conta'm un conte

Voleu participar en la creació de contes? Si esteu interessats o teniu curiositat, trobareu més informació sobre la iniciativa a Conta'm un conte.

Bon profit

Desdefinicions (102)

Gràcies al CEIP Folch i Torres per fer-se ressò de les Desdefinicions :
.
impreussionisme. Estil pictòric que assoleix elevadíssimes xifres a les subhastes d’art.
tortuguesa. Rèptil amant dels fados.
nesexitat. Una de les parts lúdiques de la nostra vida, que el cos s’encarrega de recordar.
celeritat. Núvols a gran velocitat.

Blogs degustació

Riell Bulevard: flaixos d'un diumenge al Maresme
The lost art of keeping a secret: un tomb per la pista
E-lecta: versions
L'altre costat de la lent: paraules de ciència (ficció)
Jacob: casa de bosc
Vendos, greixets i Maremortes: la cançó de l'estiu

Pull-back, embolics en els misteris financers, de Jordi Andreu

Jordi Andreu assumeix en aquesta novel·la juvenil una doble missió: relatar-nos les investigacions del detectiu Andreu Balaguer per a resoldre la misteriosa desaparició del fill d'una família benestant, i explicar-los de forma planera i amena el funcionament del món financer, dels bancs, de la borsa, etc, tan de moda els últims temps, lamentablement.

L'autor se'n surt amb nota de les dues missions.

Un llibre en porta a un altre

Un llibre porta a un altre, però de vegades cal una petita espenteta al començament.

Tio Canya, d'Al Tall

Una cançó que, desgraciadament, no passa de moda, ans al contrari: Tio Canya, d'Al Tall:

Contradicció

La meva càmera de fotos digital té com a accessori una cinta per a poder-la portar més fàcilment a la mà sense perill que et caigui. Avui, però, en anar-la a agafar, s’ha enganxat amb aquesta cinta amb el pom de la calaixera, cosa que ha provocat la seva caiguda contra el terra. Sembla que de moment s’ha salvat, però aquest fet podria plantejar-me seriosos dubtes sobre els mecanismes de seguretat que creem al nostre voltant, i que sovint són trampes que ens fan caure.

Cares del món (93)

L'Assumpta ha trobat diverses Cares del món passejant per Reus. Concretament, aquesta, entre la plaça del Mercadal i el carrer Llovera. Espero que aquesta mania que he encomanat de buscar cares del món per tot arreu no us faci caminar distrets i provoqui algun accident. Moltes gràcies.

2n aniversari

Sembla mentida, però Tens un racó dalt del món compleix avui, només, dos anys de durada. Dic "només"per la quantitat d'experiències sentides aquest temps. En aquell post inicial manifestava: "No sé ben bé quins seran els camins per on em portarà aquest bloc, tot i que hi tindrà molt a veure el món dels llibres i de les emocions".

El millor de tot ha estat la relació establerta amb els visitants al blog, que és una de les millors coses que m'han passat a la vida durant aquests dos anys. Com a mostra, transcric el fragment d'un correu rebut avui mateix:

.

"Et felicito pel teu blog, perquè a part que està molt bé, quan tinc un dia tort, faig una mica el batxiller i sempre em fa desconectar i animar-me."

Aquest correu justifica amb escreix, almenys per a mi, l'existència de Tens un racó dalt del món i dels seus 1.427 posts (una mitjana de 2 diaris).

Moltíssimes gràcies a tothom pel vostre suport.

Il·lusió per córrer

La il·lusió per córrer no va lligada al fet de tenir cames.

.

Fira d'espectacles literaris

Ja s'està preparatn la fira d'espectacles literaris Litteratum, dins del marc de la de la VI Fira del Llibre Ebrenc que tindrà lloc a Móra d'Ebre els dies 5, 6 i 7 de juny de 2009. L’objectiu principal és donar a conèixer tots els espectacles al voltant de la literatura principalment en llengua catalana existents i apropar-los a professionals de l’àmbit de la gestió cultural, tècnics culturals d’administracions públiques, centres d’estudis i associacions culturals, etc. per tal que aquest els incloguin en la programació de les diverses activitats que es realitzen arreu dels territoris de parla catalana.

A més, es vol promocionar la literatura i els escriptors/es en llengua catalana apropant-la al gran públic que gaudirà i coneixerà més la literatura i els seus escriptors a través dels espectacles i activitats paral·leles que s’organitzaran durant els dies de la fira.

Per a més informació enviar un correu electrònic a info@litterarum.cat i els programadors interessats en assistir poder enviar les seues dades a professionals@litterarum.cat

.

I abans, tindrà lloc la III Fira del llibre Joan Cid i Mulet de Jesús, dels dies 17, 18 i 19 d'abril. Podeu trobar més informació al seu blog.

103è joc literari

Sí, ja ho sé, estem a Setmana Santa, però els jocs literaris no descansen i ja arribem al número 103 amb aquesta imatge com a pista, que sembla més adequada a altres èpoques de l'any. Vigileu, no us descompteu, que el nombre és molt important per a encertar el títol del llibre que heu de trobar, una novel·la que va aconseguir un important premi estatal fa pocs anys.
Ànim, que el premi d'aquest mes val la pena: un tendre dibuix cedit pel roquetenc Ignasi Blanch.


Heu d'enviar el nom de l'autor i el títol del llibre a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de maig.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà nou joc literari

Demà arriba el segon joc literari d'abril, amb el qual podreu acumular punts per al sorteig del premi mensual: aquest bonic dibuix cedit per Ignasi Blanch.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 5 de maig.
Encara teniu temps de participar al joc anterior:

102è joc literari


Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Assaltar ditades en blau

Hi ha una blocaire especial amb qui ja he compartit moltes experiències virtuals (tot i que no ha arribat encara la desitjada trobada en persona), i a qui he de donar novament les gràcies per les seves paraules, el seu dibuix i també pel seu anagrama.

Priorat; poesia

Llicorella, ginesta, timó;

abril, poesia, Priorat.

.

Desdefinicions (101)

Incansables després de la centena, tornen les Desdefinicions:
.
congregar. Aplegar en assemblea a certs peixos teleostis semblants a l'anguila.
cremallera. Plat dolç fet amb llet i ous que, si està en mal estat, et puja i baixa de l'estómac.
esquivar. Esport que practiquen molts principiants quan arriba l'hivern, consistent en no xocar contra ningú abans de caure a terra.
futurista. Persona que viatja al futur, es fa una foto i torna.

Col.legis, contes i jocs literaris

Sempre he reivindicat la necessitat d'aproximar els escriptors i la literatura a les escoles i, a més, d'una manera el més lúdica possible. Per això, per poc que pugui, sempre accepto les invitacions a acudir a col·legis, molt més fàcils gràcies al programa Itineraris de lectura, de la Institució de les lletres catalanes, on estic inclòs, que promou aquesta mena d'activitats. L'última va ser al CEIP Antoni Vilanova de Falset. L'experiència amb alumnes de 5è i 6è és sensacional. Tenen curiositat i il·lusió davant l'arribada d'un ésser tan aparentment estrany per a ells com un escriptor, del qual n'han llegit contes. Un dels meus objectius principals és demostrar-los que no tinc res d'estrany, que vaig ser un xiquet com ells, que vivia en un poble proper a la vora del Montsant. Sempre dic que hi ha dos col·lectius especialment agraïts davant la meva visita i que no es tallen gens en fer-te tota mena de preguntes: els infants i els vells. Uns perquè encara no tenen vergonya ni por al ridícul; els altres, perquè la van perdre fa molts anys. Al final de la classe es van llençar sobre mi per a aconseguir un autógraf; i jo també, me'n vaig endur algun. Després, per a pair les emocions, una parell d'hores de tertúlia amb el professor i escriptor Agustí Masip.

.

Peró darrerament he tingut una altra agradable col·laboració amb un col.legi, concretament, amb els alumnes de cicle superior del CEIP Rocabruna de Picamoixons, a qui saludo amb estima, que han participat col·lectivament al 100è joc literari. La seva professora m'ha enviat aquest correu que deso com un preciat tresor:

"Participar al 100è joc literari ha estat una experiència apassionant, una manera de fer literatura(o coneixement de la literatura) interessant i "moderna". L'alumnat s'ho ha passat bé buscant a estones els llibres. Mentre el gran grup treballava, hi havia dos o tres portàtils funcionant. Aquells qui havien treballat a la recerca de llibres als blocs, havien de fer les tasques encomanades a casa, però sense cap queixa, perquè gairebé tots volien deures (tot i que procuro que no n'hi hagi mai). Una experiència interessant, entretinguda, divertida, amb la qual han après "cultura literària i cultura de blocs" que els ha entusiamat."

Blogs degustació

La proposa dominical de passejada blogaire:
.
Disponibilitat permanent: un mapa mundi de 700 nacions
El basar de les espècies: llibreters de Tarragona pel foment de la lectura
De res, massa: la noia que se senyava pel carrer
La meva illa roja: el pacte
The daily avalanche: dissabte IKEA

Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila

Fa unes setmanes he llegit Viatge a l’esperança, d’Artur Bladé i Desumvila, on narra el seu retorn provisional a Catalunya des de l’exili de Mèxic, l’any 1956. El llibre és una mostra aclaparadora del talent narratiu de Bladé, del qual em vaig declarar admirador després de llegir el seu Benissanet. La bellesa de les descripcions, la capacitat de captar i transmetre emocions a través de petits detalls, gairebé em fa plorar. Senzill i profund, lúcid i poètic, brillant i clar. Quina enveja!
La narració comença amb el viatge a bord de l’Irpínia, on s’hi poden trobar alguns fragments de l’humor subtil de Bladé: “Eren jamaicans i anaven a Anglaterra contractats per a fer de criats, de jardiners, de rentaplats, d’escombriaires i altres lirismes per l’estil”. En aquesta part del llibre i del viatge al vaixell, Bladé gaudeix de temps per llegir, mirar i escriure, i es recrea en les descripcions personatges i situacions:
“Però en aquell vaixell tothom entenia –ocreia entendre- de política. I era de política que hom parlava. I tots els qui en parlaven eren pobres i derrotats. I per això discutien. Perquè la pobresa i la derrota divideixen”.
“Sopem en bona harmonia, el madrileny, el basc i el català. No hi ha problema. Cadascú menja el que vol, demana el que vol, beu el que vol.”

.
O en la descripció bella del mar:
“La mar semblava irreal, de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors. Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.”

.
O en la descripció precisa de la sala de màquines:
“Un sol maquinista vestit amb granota blava, s’ocupa de tot aquest pandemònium. És impressionant. I l’estrèpit també. I la calor. I l’home no para. Mira els manòmetres, puja i baixa unes escaletes de cargol. Tot és metàl·lic, d’un negre brillant, oliós, complicat, polit, precari. M’arriben bravades apegaloses.”

.
En una segona part del llibre, ja de retorn a Catalunya, Bladé passa uns dies a Barcelona i Tarragona, i l’impacte de trobar-se amb un país diferent és colpidor:
“El català que després d’una llarga expatriació no hagi oblidat res ni hagi après res –com ha estat dit d’altres expatriats famosos-, cal que s’hi pensi abans de retornar a la nostra terra. S’exposa al sofriment i al desengany sense profit per a ningú, ni tan sols per a ell.”
“La gent ha patit massa i els altars de la por continuen dempeus.”

.
A la tercera part, per a mi la més bella i emotiva, Bladé retorna a Benissanet, el seu poble natal, i retroba el passat i l’oblit:
“No vull córrer el risc de contradir-me, o sigui d’enaltir uns cops el passat, i de blasmar-lo altres.”
“La persistència de les coses que un coneix i estima, plau i consola de tot allò que s’ha capgirat o s’ha perdut per sempre.”
Retroba persones conegudes que han canviat: “jo el recordava de quaranta anys i ara s’apropa a la seixantena. Aleshores anava molt tibat i ara… (Ara també hi va, però no tant)”
“Vaig pujar al terrat per tal de veure les coses a la llum de la realitat (tan aviat, és clar, com sortís el sol) i no pas com fins aleshores, durant prop de vint anys, a través de les boires somioses de l’enyor.”
“L’oreig dels matins d’estiu era una de les coses que, lluny de la pàtria, havia enyorat més, perquè l’asociava, en el record, a una munió de bons moments. I ara també n’hauria rebut una sensació de felicitat si no hagués pensat que únicament té el dret de considerar-se feliç l’home que arriba a vell, sota el cel natal, sense haver conegut guerres ni exilis.”
“Trio la mateixa pedra que triava l’avi per seure i decargolo un cigarret prim amb paper de Jaramago, tal com ell feia. Ell, aleshores, setantejava. Jo me’n vaig a la cinquantena, l’edat de pactar amb la vida, tal com és. Pactar no vol dir claudicar, sinó comprendre. Jo no he vingut ací per arreglar el món ni escollir entre els qui no volen canviar res i els que diuen que s’han de canviar moltes coses a fi i efecte que tot continuï igual. Jo no he vingut per escollir, sinó per retrobar-me.”
“L’home és una màquina d’oblidar. I és pel fet de tenir-ne consciència que lluita contra això. D’aquí la història –la gran i la petita. I d’aquí l’art –ric o pobre. Diuen.”

La festa de presentació dels primers e-books

Aquest passat dijous 2 d'abril, va tenir lloc a Barcelona la festa-còctel De l’oralitat a l’e-book , com a presentació dels primers e-books en català, que edita la xarxa d'editors independents, Edi.cat, entre els quals es troba El vertigen del trapezista, que està desitjant fer les primeres acrobàcies literàries en aquest format. Trobareu més informació i enllaços de la notícia al blog del Jordi Ferré.

L'acte va aplegar un bon nombre de gent (escriptors, editors, premsa...), entre els quals hi havia una nodrida representació ebrenca, com ara membres de l'organització de la Fira del llibre ebrenc (que enguany n'organitzen una de bona la primera setmana de juny), o l'escriptor Miquel Estreve.

Davant de la presentació d'aquests primers e-books i amb el ventall de possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, són molts els dubtes que ens plantegem sobre el futur dels llibres i el seu format. Cal ser conscients que ens trobem en un moment de crisi, de canvis que de vegades provoquen vertigen. Amb un blocaire eminent que va assistir a l'acte i que també ebooqueja, comentàvem (copa de cava en mà) el salt tecnològic que ha viscut la nostra generació. Tenim certa edat i ja ens sembla enorme la distància que ens separa d'aquells estudiants de BUP que feien els seus treballs en una Olivetti, prement ben fort les tecles per poder escriure tres còpies amb paper de calcar. Ara els nostres llibres viatges pel ciberespai, mentre jo vaig haver de marxar de la festa a les 9, de pressa i corrents, per a agafar l'últim tren de retorn a casa.

.

Una anècdota del viatge d'anada. Els altaveus de l’estació anuncien l’arribada d’un tren amb destí Barcelona. Ho fa en diversos idiomes. Curiosament, la traducció a l’angès d’estació de França és “estación de Francia”, això sí, amb marcat accent britànic.

L'encre de tes yeus, de Francis Cabrel

Una meravella de cançó que em retorna a principis dels vuitanta, a aquells primers singles que em comprava, a amors que resten al calaix més tendre i amable dels records. La segona cançó de Francis Cabrel que us proposo escoltar.

Presentació a Tortosa de Pilota de set, de Joan Pinyol

Precisament en aquests moments estic presentant a Tortosa el llibre Pilota de set, de Joan Pinyol, obra guanyadora del XLIII Premi Recull de Narrativa, com una mena de partit de tornada de la presentació de El vertigen del trapezista a Igualada. Com que la majoria no podreu assistir, aquí teniu aquesta presentació virtual:

Microcontes: Infructuós intent

.

“M’estimes?”, va preguntar-li al botxí en un infructuós i desesperat intent de commoure’l.

.

Cares del món (92)

El trapezista ha trobat aquesta Cara del món en un llibre de receptes: plàtans a la jamaicana.

Solucions i guanyador dels jocs de març

Després del sorteig realitzat entre tothom que ha participat en algun dels jocs literaris del mes de març, Joan Guasch ha resultat guanyador del premi mensual d'un lot de llibres cedit per Cossetània Edicions . Felicitats!

Les solucions dels jocs de març són les següents:

98è joc literari: Les intermitències de la mort, de Saramago
99è joc literari: aquí trobareu les propostes del joc creatiu.
100è joc literari: cada col·laborador donarà la solució al seu blog.
101è joc literari: La divina comèdia, de Dant (en aquest joc he fracassat en l'intent de posar-lo fàcil)

.

Permeteu-me aprofundir en el resultat del 100è joc literari. Ha estat amb escreix el joc més participatiu d'aquests gairebé dos anys. Per tal que us feu una idea, el joc amb més participació fins ara havia obtingut 44 respostes (un joc senzill i fàcil), mentre que per al 100è joc literari heu participat 67 persones, amb un total de 2105 fragments encertats. He rebut centenes de correus i m'heu transmès una energia increïble, ja que la immensa majoria no n'heu tingut prou amb arribar als 15 encerts que demanava per a obtenir el màxim de 3 punts, sinó que tossudament, amb il·lusió, heu continuat endavant fins a 30, 40, 50, 60 encerts, amb la corresponent feinada que això us ha comportat. GRÀCIES.

La persona que ha obtingut més encerts i, per tant, el premi especial d'un dels meus llibres dedicats, ha estat McAbeu amb 68 respostes correctes, és a dir, el ple. Aquests han estat els top ten:

68 McAbeu
67 Aigua
65 Maia V.
64 Martí F.
64 Ana B.
64 Assumpta C.A.
59 Bajoqueta
57 Ferran M.
56 Núria C.
53 Trini G.

El blog que ha proposat el fragment més fàcil, segons el nombre d'encerts, ha estat El basar de les espècies, amb 57 respostes correctes; i el més difícil, Cap a la A, amb només 2.

Si teniu alguna curiositat sobre el desenvolupament del joc, resto a la vostra disposició.

Sant Jordi, data de caducitat?

Fa uns dies, en obrir la nevera, vaig trobar aquest flam que caduca el 23 d'abril (ara ja no hi és; duren poc a casa).

La data em va fer pensar en el proper Sant Jordi, i en la manera com els llibres, la majoria, s'han convertit en béns de consum que desapareixen de seguida dels taulells de les llibreries, deixant de ser novetats en poques setmanes, o dies!, i morint arraconats en caixes d'embalatge de retorn a les distribuïdores.

També he recordat l'elevat percentatge de vendes anuals que representa la festivitat de Sant Jordi, únic dia de l'any que molts usuaris s'aproximen a les llibreries per demanar que els emboliquin un exemplar per a regal.

Si us plau, recordeu-ho: els llibres no caduquen per Sant Jordi.