Resum de l'any

 Com acostumo a fer des de fa anys, repasso les activitats literàries d'aquest 2023, perquè trobo que és un exercici interessant, per a recordar, per a agrupar, per a comprovar que el temps passa, però que algunes coses queden:
Enguany no he publicat cap llibre, però he fet força activitats. 

Presentacions llibres propis.

Presentació de Hi entra de puntetes la llum (Mar de fora, 2022) a:

Roquetes

Amposta

Fira Joan Cid i Mulet de Jesús

A Ràdio Ràpita

L'Ametlla de Mar

Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre

la Setmana del Llibre en Català

 Vermut literari de La Ràpita

Xerrades
Fer un resum literari de l'últim any al programa Primera Columna

Divendres fotogràfics amb Rafa Ricote

Xerrada inicial certamen UN-I-VERS de Benifallet

Xerrada a la Vila del Llibre de Malgrat de Mar.

Moderar taula rodona sobre Zoraida Burgos a la Setmana.

Moderar la taula rodona Crims literaris, a les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta

Tertúlies d'autor, a Santa Bàrbara

Xerrada amb Sergi Bestratén De més a prop

Moderar la taula rodona L'Ebre territori literati i lingüístic, a l'encontre d'Escriptors de l'AELC
Literatum conversae a la UNED de Tortosa
He participat al Berenar en català de l'Espai Jove Lo Carrilet de Tortosa
Presentacions d'altres llibres:

Sota el fang, de Joan Roca Navarro

Dejà lu, Helena, de Maria Sanplà

Murs d'aigua, de Marta Tena

Amb els ulls de l'àngel, d'Àngel Martí

La drecera de Caïm, de Sílvia Mayans

El rastre nival, d'Àngels Marzo

La dona més pintada, de Màrius Serra

Els subtítols del desig, d'Agustí Clua
Rodari 2.0, de Jordi Folck
Dones que viviu en la tempesta, de Maria Gas de Cid

Ensenyament. Visites a:

Escola Doctor Alberich i Casas de Reus

Institut Els Alfacs de la Ràpita

Institut Cristòfol Despuig de Tortosa

Escola Agustí Barberà d'Amposta

Canal 21 Ebre

Nova temporada del programa de televisió Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre (ja superem els 300 programes) amb aquests convidats: Teresa Saborit, Alícia Coscollano, Rosana Andreu, Anna Molina, Laura Fabregat, Joan Roca, Montse Boldú, Tomàs Camacho, Fe ferré, Josep Messegué, Clàudia Pallisé, Mercè Falcó, Emilio Bayo, Cristina Farnós, Ramon Chordà, Àngels Marzo, Màrius Serra, Iñaki Rubio, Teresa Vilas, i Jordi Folck.

Altres activitats
He publicat la secció dominical "Viatges inaudits" a Diari La Veu durant tot l'any.

Els meus nanocontes s'han escoltat al programa Tràfic d'abstraccions de Tarragona Ràdio.

Dia Mundial de la Poesia

Participar a Una copalta de poesia, de Tomàs Camacho

Sant Jordi

Jurat del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, i participar a l'entrega de premis

Coordinar la 15a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Coordinar diversos autors per a escriure textos inspirats en el pintor Morató Aragonès, en motiu del seu centenari.

Participar a homenatge a Anna Bel a Amposta

Recitar una cançó a la presentació del disc Sota un cel sord, d'Obscens

Conduir una ruta literària de Gerard Vergés durant encontre d'escriptors de l'AELC.

Lectura d'un conte de Gianni Rodari per Nadal, a la SER de Tortosa, per 10è anys consecutiu.

Gravació de 59 vídeo lectures al meu canal de youtube.
diLLUMs d'arts al Forn
Amb Ricardo Gascón i Rafael Ricote hem coordinat les trobades mensuals dels diLLUMs d'arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa, i una a Amposta.

Coordinar la presentació de llibres a la Fira Joan Cid i Mulet

Esmorzar de Sant Jordi i homenatge a Gerard Vergés

Homenatge a Manuel Pérez Bonfill

Coordinar escriptura de textos improvisats, inspirats en obres del Mercat d'Art Solidari

Una pedra i quatre lletres per a l'esperança

 

Quan camino pels voltants del meu poble els ulls sempre se me’n van a les pedres pissarra. De més gran vaig saber que es diu llicorella, i és típica del Priorat, però de petit era simplement “pedra pissarra”, per motius obvis: la seva forma plana, el color negre, i la característica duresa, permeten que s’hi escrigui amb la punta d’una altra pedra. I de xiquet ho feia, sovint com a entreteniment quan anava a l’avellana. No recordo concretament quina mena de paraules hi escrivia; devia ser més important el com, que el què. Que després aquell xiquet es fes escriptor, i ambientés molts relats a la seva terra, potser era inevitable. Posats a imaginar –ja sabem que ens agrada embolicar d’emocions fetes a mida els records-, podria afirmar que hi escrivia el nom d’alguna noia, i això seria romàntic, però si fos així crec que me’n recordaria amb seguretat. 

Avui penso aquestes coses mentre camino per la carretera del pantà. M’acotxo, trio una pedra pissarra adient per a escriure-hi alguna cosa, i el primer que em ve al cap és el nom de mon fill. Quatre lletres majúscules que torno al terra amb cura, als peus d’un estimat coster, enmig del silenci d’un matí de desembre, un gest poètic, que em fa sentir una baula del temps, part d’una cadena que tingui algun sentit, un missatge sense ampolla ni mar.

Continuo avançant per la carretera, amb la lentitud del pas de caminant, que sempre lloava Josep Maria Espinàs. A poc a poc m’envaeix la tristesa de veure pràcticament buit el pantà, la marca acusadora d’on abans arribava l’aigua, com un crit, les barques abandonades a l’antic fons, una parella que hi camina, amb rumb incert, i que entra a les runes d’una antiga caseta, desolada massa cops.

L’esperança amenaça amb fugir; vull creure que una pedra, i quatre lletres arrelades a la terra, tenen prou màgia per a retenir-la.

Viatges inaudits, final de trajecte

  Arriba al final del trajecte la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Han estat quaranta-set recomanacions de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Espero que us hagin agradat.

Moltes gràcies per la confiança al Diari La Veu, i per existir.

Signes dels temps?

 

Carrer cèntric de Tortosa. Tres baixos consecutius on abans hi havia comerços ara es troba una clínica de psicologia, un local en lloguer, i un servei de reparació de calderes.

Repte poètic al Mercat d'Art Solidari

Per quart any consecutiu, des de l'inici, diLLUMs d'arts al Forn col·labora amb un Repte literari al Mercat d'Art Solidari que organitza el col·lectiu Lo Taller.

És una activitat on conflueixen molts dels principis dels diLLUMs: té un caràcter lúdic, improvisat i agradable, està obert a tothom, fa interactuar diverses disciplines artístiques, fomenta el coneixement mutu, la creativitat...

M'encanta coordinar aquesta activitat, xalo molt des del primer moment. Els autors van arribant, i jo de seguida els adjudico una de les obres que es mostren al Mercat d'Art, i obeeixen, disciplinats i juganers alhora, de vegades amb alguna reserva inicial, insignificant, perquè potser temen que no poder escriure res a l'alçada, però jo sé que sempre ho fan, i mai m'equivoco. Escriuen in situ, sovint dempeus, alguns caminen cercant inspiració, d'altres són més ràpids, i jo els fotografio en aquest procés, i trobo que la imatge em reconforta. Després reciten els textos, i es pengen al costat de les obres que els han inspirat.

L'ambient és molt agradable, i cada any intervenen autors veterans que participen des del primer any, i d'altres que ho fan per primer cop, uns que ja sabien a què venien, i d'altres que els ha agafat per sorpresa. Tothom participa de bona gana, accepta el repte i s'ajusta a les indicacions, juganers i disciplinats alhora. 

Enguany ha participat Albert Delgado, Tomàs Camacho, Emigdi Subirats, Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón, Cristòfol Miró, Sisco Lahosa, Sun, Frederica Bÿl (amb una obra en holandès), i fins i tot Ernest Redó, que no ha pogut assistir i ha acceptat el el meu repte a la inversa,  d'enviar-me un text que jo  adjudico a una de les pintures.

Podeu veure més imatges a l'àlbum, i encara sou a temps de visitar el Mercat i adquirir obres per a tots els gustos i pressupostos.

Jo escric un text inspirat en una pinta d'Encarna Lago.

Repte literari al Mercat d'art solidari

 

Demà al IV Mercat d'art Solidari. Des del primer any que col·laborem des dels diLLUMs d'arts al forn en aquesta activitat. Escriure textos inspirats en obres del mercat, in situ, adjudicades a dit. Sempre participen amigues i amics entranyables i juganers dels diLLUMs. Us apunteu?

Contes de Nadal a la SER amb Rodari

Deu anys seguits llegint un conte de Gianni Rodari per Nadal. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina. el 2020, La paraula plorar, el 2021, El planeta de la veritat, el 2022,  El cel, i el 2023, La planta Paolino.

Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

Llegint El darrer llaüt del Delta, de Baltasar Casanova

Viatges inaudits: Bana

     Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Bana, el país de les quatre estacions, perquè trieu la que més us agrada. 

Llegint Pals de cec, d'Ernest Redó

 Pals de cec, el tercer llibre d'Ernest Redó, mestre, músic, escriptor i amic.

Es tracta d'un recull de contes sòlid, amb l'acurat i precís estil de l'Ernest, àcid, irònic, mordaç, fa una caricatura o paròdia dels seus personatges, sense aparent clemència de vegades, però amb la gràcia personal de l'autor que ho cobreix tot de la tendresa amb què sé que se'ls mira. Costa molt destacar-ne un fragment, perquè a cada frase hi aboca contingut, la seva mirada atenta als detalls que fan evident la magnitud de totes les tragèdies, o el seu patetisme. 

Pals de cec és el títol, però no la seva manera d'escriure, amb una clara determinació d'estar al costat dels perdedors, d'identificar-se, com ara el protagonista del conte central i més llarg de tots, el cantant d'una banda de rock, i les seves desventures contra molins i exèrcits d'ovelles que envesteixen a qui es posa per davant.

Trio com a lectura un fragment del conte En blanc, ambientat a la nostra dissortada i estimada Tortosa, i el seu riu, i els seus pilars.

Llegint Confidències vora el Tàmesi, de Maria Lluïsa Amorós

Llegint Greatest hits, recull poètic de Miquel Reverté

 La setmana passada es va presentar a La Ràpita el llibre Greatest hits, recull poètic de Miquel Reverté. El publica l'Associació amiga Mar de fora, amb el número 5 de la col·lecció L'Escrita, a la qual tinc l'honor de pertànyer amb el número 4, Hi entra de puntetes la llum. Llarga vida a L'Escrita. 

D'una primera mirada al recull em crida l'atenció aquest poema que, en certa manera m'interpel·la a mi, i a tots els que patim aquesta dèria d'escriure. 

Travessant el pont de la vida

 

Travesso el pont sobre l’Ebre en direcció a Ferreries. A l’altre costat de pont, una parelleta envejablement jove caminen paral·lels a mi, en el mateix sentit. No s’adonen de la meva presència, centrats a les seves meravelloses coses (que són l’un per l’altra, i l’altra per l’un). Em desperten una enorme tendresa, perquè els conec de fa anys, per separat, perquè conec els seus pares a qui m’uneixen afinitats culturals, infinitat de xerrades, i una estima inevitable, coneixent la seva manera de ser. Visc amb simpatia i alegria que els seus fills siguin parella; em sento com una mena de tiet.

I seguim travessant el pont alhora, aquest matí ple de sol, en moments molt distants de les nostres vides. Recordo haver viscut instants així, fa dècades, els sentiments que deuen sentir, plens de màgia infinita. Cada etapa té el seu encant, si saps gaudir-lo, però s’ha de reconèixer que algunes màgies són brillants, espectaculars, i altres, sòbries i tranquil·les.

Arribem a l’altre costat de riu al mateix temps. Ells baixen per unes escales, camí de la intensitat de l’amor, i jo per unes altres, cap a un partit dels cadets del Tortosa contra el Cambrils, que s’intueix emocionant.

Jordi Folk visita Tens un racó dalt del món

Jordi Folk visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre per a parlar-nos del seu llibre Rodari 2.0, en què actualitza la Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari, i aprofitem per a jugar al binomi fantàstic fent unir paraules per atzar. També parlem dels llibres de l'autor, Boig per tu i El manuscrit de les bèsties.

Ricardo Gascón, de diLLUMs d’arts al forn, recomana l’adaptació a còmic del llibre Camí de sirga, de Jesús Moncada, feta per Roberto Morote. També recomanem  A gota a gota es fa gorg, de Pilar Garriga.

I més coses com el nanoconte final. 

El programa es podrà veure en directe el 19 de desembre a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat 

aquell riure sorollós i blanc

 

Plaça cèntrica de Tortosa, àrea de vianants. Una colla de xiquetes i xiquets juguen a les portes d’una franquícia de restauració. No són massa petits, potser 8 o 10 anys. La clientela acostuma a ser familiar (quan el nostre fill era petit la freqüentàvem sovint) i, entre altres coses, és coneguda perquè regala aquests característics globus de color groc. Juguen enlairant un d’aquests globus, i riuen de forma escandalosa, i salten, i corren, tot alhora mentre respiren agitadament. Tot i el fred, o pel fred, les seves galtes es pinten de roig amb l’esforç, i els ulls brillen. Un assenyala una altra i crida “eliminada!”, sense que ningú deixi de riure. Ignoro les regles concretes del joc, i em penso que ells també. De fet, crec que les improvisen, o que simplement no importen. I que l’essència del joc no és el globus, només l’excusa.

De vegades enyoro aquesta diversió tan fàcil, senzilla, histriònica; aquell riure sorollós i blanc.

Viatges inaudits: Mor

     Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Mor, el país que heretà la calma d'un antic meandre. 

Llegint El manuscrit de les bèsties, de Jordi Folck

Berenar en català, passió per la literatura breu

 El passat 5 de desembre Em van convidar a participar als Berenars en català que organitza l'Espai Jove Lo Carrilet a Tortosa, amb l'afegitó de "xerrada, una passió per la literatura breu". L'acte té molts dels ingredients que el fan llaminer: 

-Intervinc en un espai nou, on mai havia fet cap activitat.

-Està adreçat a joves.

-No he d'intentar "vendre" cap llibre, simplement parlar del que vagi sortint.

-Donen berenar.

I, efectivament, passem un parell d'hores força entretingudes, amb joves provinents d'arreu que volen aprofitar les tardes per a practicar català, i juguem amb les paraules, i els ensenyo nanocontes, i crec que aconsegueixo transmetre una mica de la meva passió per la literatura.

Quan acabem, em donen reiteradament les gràcies, però soc jo l'agraït.

a Cada día escribo un libro, per a Miquel Reverté

Col·laborant al programa especial de Cada día escribo un libro, de Ràdio la Ràpita, que condueix Eduardo Margaretto, dedicat en especial i per sorpresa a Miquel Reverté, en motiu de l'edició del seu nou llibre de poesia, Greatest Hits, que es presenta el proper 15 de desembre, dins de la col·lecció L'Escrita que edita l'Associació Mar de Fora.

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç.

Presentació de Dones que viviu en la tempesta, de Maria Gas de Cid, a Tortosa

Ahir participo a la presentació del llibre Dones que viviu en la tempesta (Pagès Editors, 2023), de Maria Gas de Cid, a la 2 de Viladrich de Tortosa. 

Una novel·la social, escruixidora. Quan el desig o la necessitat de buscar una vida millor, o simplement digna, et converteix en una mena d'esclava sexual. Narrada de forma àgil, coral, des de diversos punts de vista. Un llibre necessari, no exempt de tocs d'humor, i que s'absté de jutjar.

Sempre procuro donar-li algun toc especial a les presentacions. Avui, en primer lloc, la col·locació de les cadires del públic, en cercle, al voltant de la Maria i de mi, situats al centre, perquè el llibre aporta els punts de vista de diverses persones, al voltant de la vida de la Joy, una noia nigeriana a la recerca del paradís o, com a mínim d’una vida millor, i que será víctima del tràfic de persones. En segon lloc, estripo la imatge de la portada del llibre i reparteixo els trossos entre els assistents, perquè cada personatge de la novel·la aporta una visió personal i parcial de la vida de la Joy (alguns amb un paper en blanc, que representa la indiferencia o el silenci). I en tercer lloc, durant uns moments faig que tothom es giri d’esquena a nosaltres, provocant un instant de cert caos i de diversió amb les cadires, perquè gran part de la societat és indiferent a drames com el de la protagonista, que es fan així invisibles.

(Fotos de Cinta Galiana)

Us deixo un tast d'aquesta dura novel·la, on retrata un drama social des de diversos punts de vista

Viure al límit

 

Moments de màxima tensió. Que siguis el següent a la cua única al súper per a dos caixes. Notar la pressió de qui tens al darrere, sense necessitat de girar-te per a mirar-lo. Calcular el nombre de productes que hi ha damunt la cinta rotatòria de cada caixa, estimar quant li pot costar a cada clienta pagar, potser buscant entre les monedes l’import exacte, saber que l’instant de prendre la decisió és proper, dubtar, saber que del teu encert depèn que t’estalviïs uns quants segons que després podràs utilitzar per a no fer res de substancial. I després, la sensació de victòria, o de mirar amb enveja, i certa ràbia, el client que tenies darrere i que et passa davant a la caixa del costat. En resum, viure al límit.

Un dia com un altre, o un dia que no somiaven els reis?

 

Sovint tendim a queixar-nos que les coses no van bé, i en certa manera això és bo; cal ser exigent, voler millorar contínuament, lluitar contra les injustícies... però també val la pena, de tant en tant, aturar-se a valorar allò que tenim.

La setmana passada, per exemple, era un dia com un altre. M’aixeco, em dutxo amb aigua calenta i m’assabento de les últimes notícies del món, i de la previsió del temps, mentre esmorzo. Marxem en cotxe fins a Barcelona per a una revisió mèdica, on ens atenen tres professionals sanitaris. Dinem a un restaurant; un menú senzill que ens serveixen amb eficiència i amabilitat. Al cotxe escoltem la música que volem (aprofito per a fer-li escoltar a mon fill, enmig de les cançons que li agraden,  un tast de l’època disco dels 70, The Police, Queen, Dire Straits, i l’ària més famosa de Tosca interpretada per Pavarotti). De tornada juguem un torneig de futbol a El Vendrell, intens, emotiu, i penjo vídeos dels gols al grup de whatsapp dels pares (quedem segons, per cert). Tornem a casa  a sopar i abans de dormir em miro un fragment de pel·lícula que em ve de gust.

I ara, ho explico al món.

Tot plegat, un dia ple d’activitats que durant mil·lennis no podien somiar ni reis, ni emperadors, i que ha viscut el fill d’un paleta i una modista.

Viatges inaudits: Lala

    Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Lala. No us recomano que el visiteu, sinó que us ho pregu; algú ho hauria de fer algun dia.   

Trobada mensuals dels diLLUMs d'arts al forn

4 de desembre de 2023, última trobada mensual dels diLLUMs d'arts al Forn, tossudament junts des de fa vuit anys.

Com cada mes, Sisco Lahosa ens fa un tast musical, aquest cop sobre bandes sonores de pel·lícules. Abans també ens havia passat per a reflexionar l'article "Manual per a destruir la humanitat", d'Ignasi Aragay.

Ricardo Gascón ens parlar del IV Mercat Solidari d'Art, que organitza el Col·lectiu Lo Taller, que s'inaugurarà el 16 de desembre, fins el 4 de gener, i on cada any col·laborem des dels diLLUMs coordinant una actuació poètica inspirada en les obres exposades.

Cinta Galiana ens demana col·laborar aportant paraules per a la seva pàgina d'instagram Tenim la paraula, en què proposa paraules catalanes que substitueixin els molts anglicismes que se'ns imposen.

Paul Martín i Maria José Piorno ens mostren en primícia un nou vídeo que han muntat, amb veu i textos d'ell, i fotografies d'ella, amb el títol Arrozal, que podeu veure en aquest enllaç. Aquesta iniciativa és un bon exemple d'allò que ens vam proposar quan començarem fa vuit anys les activitats dels diLLUMS: oferir un espai (el Forn de la Canonja) i un temps (primer dilluns de mes), per a posar en contacte gent de la cultura i de l'art, de totes les disciplines, orígens i edats, en un ambient distès i lúdic, i que passin coses. Paul i Maria José s'han conegut a les trobades dels diLLUMs, i el seu treball conjunt és una mostra de les moltes col·laboracions que han sorgit dels diLLUMs, i nosaltres ens sentim feliços i orgullos, perquè a més de productes culturals que s'han creat, s'han forjat amistats.

També enviem un vídeo d'ànims a l'estimat amic Rafael Ricote, que se'ns ha fet indispensable, per la seva tasca tècnica i, sobretot, humana.

I acabem amb l'escalfor del cremat d'Agustí Forner, i ja tenim preparades sorpreses per a la propera trobada, nous membres que ens aportaran el seu art i les seves emocions: noves amistats a la vista per a un nou any.

Imatges de la trobada a l'àlbum de fotos.

Literatum conversae

El passat 23 de novembre vaig participar a una xerrada amb el lema Literatum conversae, al centre de la UNED a Tortosa, dins dels actes del 50 aniversari de la inauguració d'aquest centre.

M'acompanyen Mònica Subirats, directora del centre, i Belén Molina, tutora del centre, i "culpable" (en el bon sentit de la paraula) de la meva presència.

Ja fa força mesos que Belén em va proposar participar en alguna activitat a la UNED, i el desig que ha posat en aconseguir-ho, l'interès i l'emoció que ha posat en organitzar-ho, em commouen. M'ha tractat sempre amb una delicadesa exquisida, fent-me sentir d'una importància que un mai creu merèixer, però que agraeixo. La tasca d'escriptor és solitària, i tancat en un mateix, cara a cara amb les paraules que s'escriuen una rere l'altra. Comprovar que allò escrit arriba a impactar una altra persona proporciona una sensació molt propera a la felicitat.

Belén ha dissenyat el guió de l'acte, sempre demanant-me la conformitat, sempre responent-li afirmativament. 

Parlem de la meva trajectòria, sobretot del llibre més recent, Hi entra de puntetes la llum, però centrant-nos en el primer dels poemes: La posta. 

També escull per a llegir el conte Tossut de mena, del llibre Una sortida digna.

Entre altres coses, recordo em meu pas pel centre, com a estudiant d'Història, els primers anys que venia a Tortosa, més per amor que per afany acadèmic, més com a excusa per a estar prop de la meva núvia llavors, i poc després dona, que per a uns estudis que no vaig acabar.

Gràcies a la UNED, sobretot a Belén Molina, per oferir-me l'opotunitat d'encetar un nou espai on parlar de la passió d'escriure, i fins un altre aniversari.

la consti

Teresa Vilas Grau visita Tens un racó dalt del món

Teresa Vilas Grau visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre per a parlar-nos del seu primer llibre, la novel·la Camí de dunes, on el delta de l'Ebre es torna un refugi on passar el dol i el dolor d'una pèrdua, al mateix temps que el paisatge i la seva gent lluita per la supervivència. 

Ricardo Gascón, de diLLUMs d’arts al forn,  recomana el llibre Totes les narracions del Delta, de Sebastià Juan Arbó. També recomanem La casa de les absències, d'Helena Martínez-Ferreruela

I més coses com el nanoconte final. 

El programa es podrà veure en directe el 5 de desembre a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat 

A la vora dels camins

 

Viatges inaudits: Paiondé

   Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Paiondé, un país amb dos parts irreconciliables, partit per unes Muntanyes Molt Altes, que realment no ho són tant.  

L'hora del pati

 

Camino de pressa, atrafegat per motius de feina. Quan passo pel costat d'una escola sé sent un timbre. "Mira què bé, l'hora del pati", penso per a animar-me. Però no toquen per a sortir, sinó per a tornar a classe.