Vint-i-tres de maig de 2023. Avui participo a la presentació del llibre Amb els ulls de l’àngel, d’Àngel Martí (Linx Edicions). Ell el defineix com un dietari irònic, i com soc amant d’aquest gènere, li vaig proposar el següent repte: escriure cadascú un fragment dels nostres dietaris, fins al moment de trobar-nos a la Biblioteca, i llegir-lo allí abans de la presentació, i també proposar la gent que assisteixi a fer el mateix. Així, doncs, surto de casa amb aquesta idea, pensant amb el dietari de l’Àngel, ple de la seva sensibilitat i d’un escepticisme sobre com funciona el món i cap on ens estem dirigint. Curiosament, a la porta de casa, em trobo uns polítics en plena campanya electoral, somrients, positius, decidits i amb confiança en el futur, sobretot si el futur el governen ells. A molts polítics locals els conec, i a alguns els tinc fins i tot estima, indistintament del seu color, i intento mirar-me’ls amb els ulls d’un àngel.
Falta una hora per a la presentació del llibre. Camino a poc poc pels carrers del nucli antic, en direcció a la Biblioteca, amb la parabòlica posada per a captar qualsevol cosa que em cridi l’atenció al meu voltant. Em pregunto si l’Àngel també deu estar per aquests carrers, observant la vida.
Un quart de set, i ja estic al costat de la
Biblioteca. Estic ansiós, i truco l’Àngel per a veure per on està. M’explica
que ja està pujant (de L’Ametlla de Mar). Pujant o baixant?, li pregunto.
Segons com es miri, riu. Cert, l’actitud ho és tot. Penjo i miro la foto que té
posada al perfil del seu telèfon, i em fixo que està força jove, el bandido. El
pas del temps és un dels grans temes de la literatura, però es veu que aquesta
fugacitat pot aturar-se per a les fotos
que els escriptors pengem a les xarxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada