Sobre l'estada a la Vila del Llibre, de Malgrat de Mar

 

Fa un parell de mesos que espero amb ganes el passat cap de setmana, arran d’una proposta que em feia pessigolles. La cita era el passat dissabte a la Vila del Llibre de Malgrat deMar, per a participar a l’activitat Cadires a la fresca. Consistia  en compartir tertúlia amb diversos grups de gent asseguda a la fresca al carrer, com tota la vida s'ha fet als pobles, on quatre autors (Iñaki Rubio, Pep Coll, Àngels Marzo i jo mateix), aniríem passant per les diverses rotllanes de forma itinerant. Una fantàstica idea per a compartir la passió per la literatura amb proximitat i naturalitat.

Però dies abans, després de llargs mesos de sequera i xafogosa calor de rècord, pronostiquen una baixada de la temperatura i fortes tempestes, sobretot al litoral de les comarques centrals. Miro amb obsessió una aplicació del mòbil que preveu el temps, i també la web del servei meteorològic de Catalunya, que coincideixen a posar icones de pluja el vespre de dissabte, i de diluvi, el diumenge. La intensitat de la pluja per al dissabte sembla moderada, i la previsió varia lleugerament, deixant de tant en tant algun marge a l’esperança. Carrego la bossa amb una muda de roba, una bona dosi d’il·lusió i un paraigua plegable. Al cotxe, el nou disc d’Obscens, Sota un cel sord, amb la veu amiga d’Ernest Redó.

De Tortosa a Malgrat de Mar hi ha una bona tirada, i surto ben d’hora per a aprofitar el dia i les hores que es pronostiquen a resguard dels núvols. A mig matí faig cap al carrer de l’Església, on les parades de llibres es protegeixen encara del sol. Parlo força estona amb Joan Carles Borrego, a la seva parada amb llibres de Cossetània i, sobretot, de temàtica excursionista i de natura. Saludo també Marc Moreno i Sebastià Bennasar, que viuen la literatura intensament, com a autors i des del mon de l’edició.

Es fa l’hora de dinar i descobreixo una placeta propera, flanquejada de terrasses diverses on corre la fresca, les converses i l’espectacle de la vida. Demano una pizza i un xampú, que el cambrer interpreta com un “xampany”, amb cara d’incredulitat, fins que jo, que m’adono que avui jugo fora de casa, li aclareixo que és una clara. Després em dirigeixo a l’hotel que ens ha reservat l’organització, de caire turístic, amb tota classe de comoditats i serveis, que m’expliquen amb detall i un enorme somriure al taulell de recepció. No faré servir cap de les piscines, ni els massatges, ni les saunes, ni els spa..., sols la reparadora dutxa i el tou llit. Això sí, em faig un selfie amb la piscina de fons, perquè la família vegi que bé em tracten.

Després d’un intent frustrat de migdiada –no em puc adormir, inquiet i ansiós que arribin les activitats de la tarda- torno al centre de la vila per a berenar. Acudeixo a la que ja anomeno “la placeta de sempre” per a menjar-me un gelat de xocolate, perquè fer-se regals a un mateix és del millor que hi ha.

Tot just quan m’aixeco de la gelateria comencen a caure les primeres gotes, tímides encara, com qui no gosa, o com si no recordessin com es fa això de ploure. Saludo de nou Joan Carles Borrego, que posa a resguard la primera fila de llibres, perquè no els caigui cap gota. Es lamenta que ara, que començaria a sortir més gent, i que augmentarien les possibilitats de venda, la cosa es posa lletja. I sembla que no s’equivoca. Em trobo Jordi Puig, un dels organitzadors, o, més ben dit, ell em troba a mi. Està traslladant el muntatge de les activitats previstes al carrer, a les Peixateries Velles, que es duran a terme dins la biblioteca, que està tot just al costat. També em comunica que la nostra activitat de Cadires a la fresca, es farà dins de l’Arxiu. No em decep la notícia, perquè fa dies que m’avisa el pronòstic del Tomàs Molina. Gaudeixo a estones alguna de les activitats, com la glossa de Mateu Xurí, amb accent de ses Illes i un talent per a la improvisació que m’enamora, sobretot per la seva capacitat de despertar empatia, i la xerrada de Joan Lluís-Lluís sobre foc, llengua i ficció.

A dos quarts de vuit he quedat amb els altres autors de les Converses a la fresca, l’Iñaki, l’Àngels i el Pep, a la carpa de Ràdio Marina, i donem una imatge divertida, tots ben juntets, al límit del límit de la protecció contra la pluja; escriptors que es mullen, de forma literal. (Es pot escoltar en aquest enllaç)

Després ja fem cap a l’Arxiu, protegits per paraigües compartits, on ens espera l’Assumpta Mercader, com a part de l’organització, i que introduirà una mena de cercle de conversa que substitueix l’activitat programada. Parlem de les formes que pren la llengua que utilitzem cadascú de nosaltres, del valor de les paraules autòctones de cada racó del nostre país, de les diverses maneres d’escriure, de novel·les, de poesia, de contes... Passem una bona estona, però subratllo a la meva llista de coses pendents dur a terme una activitat com la que estava programada. En acabar, a peu dret, parlo amb algun dels assistents, i els intento transmetre la passió per les paraules, i els regalo els meus breus textos que tenia preparats per a les Converses a la fresca.

Abans d’anar a sopar, Jordi Puig ens grava unes breus entrevistes individuals. Jo em quedo l’últim, i quan faig cap al senzill restaurant proper on hem quedat, les cambreres es lamenten que ja no els queda res de menjar del menú, i que, com a molt, em poden preparar pa amb tomaca i pernil dolç, i jo els responc que tot just és el que volia, i riuen agraïdes, i me’l serveixen amb un somriure d’acompanyament.

Per a acabar la nit, assistim a l’espectacle Llegendes de Sant Julià, en què l’Assumpta Mercader em fa venir enveja, per la seva forma d’explicar històries, com si et bressolés.

Després, a l’habitació de l’hotel, tot i el cansament, em costa dormir, perquè el cervell és ple d’imatges i sensacions, i al passadís algú riu, i als llits nous costa fer-s’hi amic. Notícies familiars al grup de whatsapp i petons de bona nit. També ha plogut a Tortosa, com sempre a les festes de la Cinta que avui comencen.

En aquest enllaç hi ha un vídeo resum de les activitats.