15 d’agost 2023

Moncor, de Fernando Mestres












Dissabte passat vaig participar a la presentació del disc Moncor, de Fernando Mestres, a Cornudella.

Tothom al poble coneix la passió per la música del Fernando, que ja li ve de son pare, però poca coneix la magnitud de la seva obra. Fernando és músic per vocació, i carnisser per amor, i sempre ha col·laborat en les activitats del poble (teatre, cinema...), aportant la seva música. Però durant dècades ha anat construint un bagatge immens de centenars de composicions que compartia només en la intimitat. 

Fa uns anys, en una activitat que es va fer a la Biblioteca de Cornudella, vaig llegir uns poemes inèdits ambientats en la meva infantesa al poble. Fernando me'ls va demanar. Temps després, em truca i em demana que passi per casa seva, que m'ensenyarà una cosa. I la "cosa" era més d'una desena d'aquells poemes musicats. Escoltar-los em va fer plorar d'emoció. Després també ha musicat gran part del poemari A la barana dels teus dits, alguns dels quals els podeu escoltar en aquesta llista de youtube.

També ha musicat alguns poemes del que després ha estat el llibre Hi entra de puntetes la llum, abans que jo em barallés amb els textos i en modifiqués alguns versos per a la seva edició definitiva, com es mostra en un recull d'àudios amb l'editor Eduardo Margaretto que vaig voler compartir amb tots els seus dubtes i incerteses.

I fa uns dies, Fernando em truca per a convidar-me a participar a la presentació del seu disc, Moncor, que inclou la cançó la Bústia (inclòs a Hi entra de puntetes la llum), i que jo encara no he escoltat.

Fa anys que l'animava a mostrar les seves composicions, però ell, perfeccionista, em responia que no és cantant, que necessitava trobar una veu que les cantés. I déu n'hi do si l'ha trobat. A través de Pau Fargas, que ha editat el disc, va contactar amb Elena Zelaya, una cantant de Costa Rica, resident a Barcelona, que no sap parlar català, però que ha fet un treball excel·lent interpretant les cançons del Fernando.

Fernando troba gran part de la seva inspiració en poemes escrits per autors vinculats amb Cornudella, com Mossèn Magrinyà (que li va fer classes de petit), Joan Baptista Espasa, Francesc Valls Calçada i jo mateix, una mostra dels quals es troben en aquest disc, juntament amb poemes musicats de Mònika Escuer, Martí Pol i Joan Margarit.

Dissabte passat feia goig el Casal Jaume I de Cornudella, ple a vessar, amb tot el pla amb ganes de compartir aquest moment tan especial per al Fernando, en un acte conduït pel Francesc Valls Calçada, amb intervencions de l'alcaldessa Meritxell Cardona, de Mònika Escuer i jo mateix, i de Pau Fargas al so i al violí, Fernando al piano, i la gran sensació de la tarda, la veu dolça d'Elena Zelaya.

Un tresor que ara podem gaudir, esperant que sigui el primer d'una llarga llista de discos, que de bon material, el Fernando en té de sobres; en dono fe.

Us deixo un vídeo de La bústia:


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un disc excel.lent. La música, la veu i les lletres. M’encanta “La bústia”!

Anònim ha dit...

Magnífic!!! Intel·ligent, sensible, amb sentit del humor, perfeccionista i tossut a parts iguales amb una enorme capacitat per fer sonar melodies q emocionen. Continua compartint la teva obra. Enhorabona