Encontre d'escriptors en llengua catalana a Tortosa. Ruta Literària Gerard Vergés

El passat cap de setmana l'AELC ha organitzat un Encontre d'escriptors en llengua catalana a Tortosa.

Ja fa mesos em van proposar col·laborar-hi en una taula rodona per al dissabte 25 de novembre, dia que començava les activitats amb la Ruta literària Gerard Vergés que ja funciona des de fa anys, conduïda per Txell Aixarch.

Vist l'èxit de subscripció, des de l'AELC em diuen que seria convenient dividir la ruta. M'ofereixo de seguida, perquè coses m'agraden més que recitar Gerard Vergés. L'amic Ricardo Gascón en conduirà una tercera, i l'escriptor Andreu Subirats, una quarta. 

Iniciem la ruta al carrer de la Rosa, lloc de naixement de Gerard Vergés. Per qüestió de temps, en fem una versió més reduïda de la ruta, i modifiquem els itineraris per no coincidir, i cadascú dels quatre la fem una mica nostra, segons la nostra visió personal de Vergés. Cada grup ens distingim amb pins de colors, i al meu li toca el blau. Entre els escriptors i escriptores que em segueixen, alguns bons amics de lletres.

Decideixo començar la ruta pel carrer Doctor Ferran, amb la vista al darrere d'un polèmic monument, on llegeixo el poema que Vergés dedicà al dictador que el feu aixecar.

Baixo vora el riu, perquè l'Ebre és escenari obligatori d'una ruta Vergés, però sense entretenir-nos massa, perquè el grup pateix un element característic de Tortosa: el vent. 

Mentre caminem, al llarg de tota la ruta, jugo a ser guia turístic i els parlo d'història, de patrimoni, de costums, del caràcter de Tortosa. Sovint em fan preguntes.

Passo pel Pont Roig de l'antic ferrocarril, entrem a al parc municipal, a l'espai Gerard Vergés on cada any fem un recital, per l'Ajuntament (on m'emociono en llegir un fragment ambientat en la Guerra Incivil), per la plaça de l'Àngel, davant del Siboni, al carrer de la Rosa, a la plaça de la Cinta, als Reials Col·legis i acabem a la plaça de l'Absis. 

Alguna vegada coincidim amb els altres grups, quan arriben o quan marxem d'un dels espais, i és com joc de complicitats que ens diverteix.

Crec que hem sapigut transmetre el talent de Vergés, el seu humanisme, com navega amb naturalitat i aparent senzillesa del més diví i excels, al més quotidià i mundà, de Mahler i Giotto, a les llimoneres i els canalons.

A banda de la felicitat que em regala compartir la lectura de Gerard Vergés, acabem la jornada amb una missió important; incidir en al necessitat de publicar més edicions de la seva obra poètica completa, que ja està esgotada. Gerard Vergés ha d'estar present a totes les llibreries sempre, aquest és le nostre objectiu, això és el que mereix. 

Crònica a la web de l'AELC

Àlbul de fotos de Carme Esteve / AELC

A continuació, fotos de Carme Esteve / AELC