Dissabte al matí. Torno de Salou amb mon fill de jugar un partit de futbol de la lliga de cadet, a un complex esportiu amb una dotzena de camps. Mentre recupera forces, a la terrassa del bar, situat a força altura sobre la catifa de camps, veiem l’espectacle d’un campionat que es juga amb multitud d’equips de tots els colors. Una gentada que contrasta amb l’habitual tranquil·litat tortosina. Quan sortim en cotxe, li explico que sempre, des de ben petit, m’ha desagradat aquest paisatge entregat al turisme, farcit d’urbanitzacions, carreteres, càmpings, platges, restaurants, etc, sovint amb noms de referències tropicals que no sé què pinten a un poble mediterrani.
Quan arribem a Tortosa, respiro calma. Aparco i passo pel mercat a comprar pa, al forn habitual. Mentre me’l serveixen, coincideixo amb l’escriptor Sito Subirats. Parlem de la ruta literària Gerard Vergés on participarem dissabte vinent i, de sobte, el meu cervell recorda que un músic de la ciutat busca text per a una composició molt especial, i penso que Sito és la persona idònia. Li proposo i, bingo!; us posaré en contacte, li dic mentre em despedeixo.
M’encanta arribar a casa. Per cert, a Salou hem guanyat, i això sempre ajuda a veure-ho tot millor, un matí de novembre ple de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada