A voltes, un planeta, el meu setè amb Cossetània

 

A voltes, un planeta és el meu setè llibre en solitari amb Cossetània Edicions; això vol dir la tercera part dels publicats, i la converteix, des de fa molts anys, en la meva editorial de referència. I això sense tenir en compte altres llibres col·lectius on he participat.

La història ve de lluny, del segle passat. L’any 1999 ja van publicar el meu primer conte al llibre L’angoixa del retratista, que reunia els finalistes del premi Tinet. El 2003 em van proposar participar al recull El brogit de l’Ebre. El 2008 em proposen publicar un recull de contes, i m’envien a signar el contracte sense haver-los llegit, demostrant una confiança que no oblido. Seria el meu tercer llibre, El vertigen del trapezista. I ja no hem parat des de llavors, mantenint la confiança en els meus relats breus, quan poques editorials hi apostaven i només em sabien dir que tornés amb una novel·la. Però la primera novel·la, per justícia poètica, la publicà també Cossetània, El nostre pitjor enemic.

I ara seguim amb A voltes, un planeta, aquest món de països inventats que, sense dubte, no serà l’últim.

A l'IES de l'Ebre, parlant de creativitat

 

Visito l’IES de l’Ebre, convidat pel professor Agustí Moreso, per fer una xerrada sobre creativitat al grup de Màrqueting i publicitat. A l’activitat li hem posat el nom CREAULATIVITAT? La forma en què hem arribat a aquest títol és una de les coses que explico a la meva xerrada, com a exemple de com funciona el fet creatiu. En una conversa per whatsapp, Agustí em va demanar el nom amb què la podríem titular. Jo, recordant les meves desdefinicions, i com a mostra del joc d’unir dos paraules, li contesto amb el següent missatge: Creaulativitat? El motiu del signe d’interrogació és preguntar-li si li sembla bé el títol, però ell em pregunta si aquest signe hi forma part. Jo no m’ho havia plantejat, però davant del seu comentari decideixo que sí, que aporta un punt d’intriga, d’incertesa, que interpel·la el lector a fer-se la pregunta, a actuar. I així els ho explico a classe, juntament amb altres jocs de paraules, amb binomis fantàstics emulant Gianni Rodari, amb nanocontes, demostrant el valor de cada paraula, per irrellevant que sembli.

En un dels jocs, trien un nom a l’atzar, piruleta, davant del qual em responen amb rostres inexpressius. Però llavors trien una segona paraula, un adjectiu, furiosa, i comprovo com apareix algun somriure, com s’ha activat algun cervell, i els pregunto per què està furiosa. Perquè no se l’han menjar, responen. I per què, torno a preguntar, i per què, i per què, i per què, com si fos un crio insaciable de preguntes.... i així anem estirant entre tots un inici d’història.

A voltes, un planeta; Kura

 

Esperant la presentació mundial de A voltes, un planeta

Amb ganes ja que arribi el 20 de febrer per a la presentació mundial de A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), a Viatges Viñoles de Tortosa, amb Valer Gisbert.

Avui he coincidit (existeixen les coincidències) amb Valer a la vora de  l'Ebre, tot just al lloc on li vaig proposar participar a l'acte, i us convidem a vindre. Va, que xalarem.

A voltes, un planeta, presentacions

Aviat començaran les presentacions del meu nou llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions, 2025).

L'estrena mundial serà a Tortosa. Per a la presentació d'aquest llibre he buscat un espai diferent, inusual. El llibre és com un joc que em vaig proposar a mi mateix, una mena de llibre de viatges per països inventats, i quin millor lloc per a presentar-lo que una agència de viatges? Viatges Viñolas ha acceptat el joc, i ens cediran el seu espai a la plaça Agustí Querol de Tortosa, el 20 de febrer, a les 7.30 de la tarda, i anirà a càrrec d'una persona especial, Valer Gisbert.

Les següents presentacions:

27 de febrer, a les 19 h. llibreria Galatea de Reus.

28 de febrer, a les 19 h. Biblioteca d'Amposta, amb Xavier Miró

5 de març, a les 19 h. llibreria Ona de Barcelona, amb Jordi Cantavella

6 de març, a les 19 h. Biblioteca Municipal de Móra la Nova

11 de març,a les 19 h. Llibreria Adserà de Tarragona.

16 d'abril, 19 h. Centre Marcel·lí Domingo de La Sénia

16 de maig, 19 h. Biblioteca d'Ulldecona

Geografia inventada, escenari de A voltes un planeta, i El nostre pitjor enemic

 

La geografia és el fil que he estirat per a escriure les narracions de A voltes, un planeta. Es tracta d’una geografia inventada, amb què jugo per a veure com les muntanyes, els deserts, els llacs, el clima... influeixen en les persones que hi viuen.

Ara m’adono que la geografia ja ha estat important en un altre llibre anterior, El nostre pitjor enemic, on el punt de partida inicial és imaginar els personatges tancats en una illa, una illa que esdevé protagonista, una illa aspra, de clima incòmode, amb fauna que ho fa tot més difícil.

Però els dos llibres són molt diferents. El nostre pitjor enemic va ser la meva primera novel·la, escrita entre 2014 i 2015, de llarga gestació, de part dolorós, que es convertí en un repte feixuc i recordo que poc grat. És la meva obra d’estil més barroc potser, i em deixà esgotat i sense perspectiva sobre la seva qualitat. La meva sorpresa fou que guanyés el primer concurs on la vaig presentar, el Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre, que publicà Cossetània Edicions el 2016. Amb els anys, m’he reconciliat amb aquesta novel·la, he oblidat –o fins i tot valorat- l’esforç que em costà escriure-la, i cada cop m’agrada més.

En canvi, A voltes, un planeta, és possiblement el llibre que més m’ha divertit escriure, i sorgia espontàniament, venint-me al cap idees de països a cada passejada, i que vaig enllestir en poques setmanes, l’estiu de 2019, i xalo rellegint els capítols des del primer dia.

El primer requereix una lectura atenta, per a pair sense pressa. El segon convida a deixar-te anar, a llegir de forma relaxada com qui gaudeix del paisatge que es mou des de la finestreta d’un vagó.

 

Una parella gran, dempeus a l’inici d’un pas de vianants. Auto el cotxe, però tots dos alhora, l’home amb un subtil gest del cap, i la dona amb un enèrgic moviment del braç, m’indiquen que passi jo primer.

Pel seu aspecte i vestuari, intueixo que es tracta de gent senzilla, humil, potser fins i tot de poble, amb aquella mania tan catalana de no voler molestar, poc avesats a tenir privilegis, a que la vida els cedeixi pas. I jo, avesat també a atendre les peticions de la gent gran, poso primera, i avanço mentre els saludo respectuosament.

A voltes, un planeta; Numen

 

A voltes, un planeta, entrevista a Ona Torre

Entrevista a Ona Torre, amb Mònica Socias, sobre el meu nou llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), que podeu escoltar en aquest enllaç, a partir del minut 35.30 del podcast de l'11 de febrer.

A voltes, un planeta, presentació a Tortosa

 

El 20 de febrer arriba a Tortosa la primera presentació del llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions).

Normalment, a Tortosa, els presento a la Biblioteca, lloc on em trobo com a casa, però de tant en tant m'agrada buscar llocs especials, sortir-me'n de la pauta per a aproximar els llibres a hàbitats diferents, entre altres coses, com a estímul per als assistents, i per a divertir-me jo. N'he presentat a la fàbrica de xocolates CREO, a la sala d'spinning del Complex WIN, a estudis fotogràfics..., en funció del contingut del llibre.

En aquesta ocasió, com el llibre és una mena de guia de països inventats, vaig pensar en presentar-lo en una agència de viatges. Vaig començar a voltar-ne algunes a Tortosa, i quan vaig passar per davant de Viatges Viñolas, a la plaça Agustí Querol, vaig saber que havia de ser aquella. Disposa d'una espai ample, i s'ha restaurat recentment aprofitant elements antics de l'edifici. Quan faig coses fora del normal com aquesta, el que costa més és explicar-ho als propietaris de l'espai, i que em comprin la idea. En aquest cas va ser fàcil, i de seguida van acceptar convençuts.

Tampoc em costà gaire decidir la persona que em presentaria el llibre. Havia de ser algú com el llibre, amb fantasia, juganer, creatiu, tendre, humà... Valer Gisbert compleix tots els requisits. Ja hem col·laborat moltes vegades, sobretot en actes que organitzem, des dels diLLUMs d'arts al forn, com Numen, Versos contra la violència, i tants altres. Sempre diu que sí, de forma entusiasta; concretament diu "sí, kefe".

O sigui, que a l'acte del 20 de febrer estic segur que m'ho passaré molt bé, que fins i tot seré feliç per uns moments. Us convido a compartir aquestes emocions amb mi.

A voltes, un planeta; Carosa

 

A voltes, un planeta; lectura del capítol dedicat a Amària

A voltes, un planeta; la trama

Avui us parlo de la trama del meu nou llibre A voltes, un planeta  (Cossetània Edicions).

La trama és essencial per a aquest recull de narracions. És essencial, perquè essencialment no n'hi ha gens.

En general, com a lector i com a escriptor, la trama dels llibres cada cop em cansa més, em fa peresa estar pendent de seguir-la, i prefereixo badar, recrear-me en les detalls. 

L'actitud davant A voltes, un planeta, ha de ser la de deixar-se anar, llegir sense presses ni angoixes, recolzar l'esquena i el cap al seient d'un imaginari vagó i que la vista es distragui contemplant tot allò que passa per la finestra.

I gaudir de l'arena d'Astòria, de la remor de les cascades d'Ali Tuta, de la bellesa del verd de Turna, del blau de la badia de Kram, de la dolçor de Carosa, dels bolets de Zumme que curen la impotència, de l'art que sura a les aigües de Numen.

A voltes, un planeta; l'estret de Mening

 

Us deixo un fragment del llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), del capítol dedicat a Kram:

Quan s’entra a la badia de Kram, és difícil no caure enamorat del blau intens que encatifa la vista. Les ànimes sensibles, quan el veuen per primera vegada, pateixen un fort sotrac que els dura uns quants dies al cor. Afecta el ritme dels batecs i provoca un pessigolleig a les zones més tendres de la pell; a les farmàcies de Kram tenen un xarop per a llimar-ne els efectes, però no en venen mai cap. 

A voltes, un planeta. Falsos provebis

 

Si em seguiu de fa temps, sabreu que un artefacte literari amb què m'agrada jugar de tant en tant són els falsos proverbis. Es tracta de proverbis que m'invento, i que adjudico una mica a l'atzar a qualsevol país del món.

Un cop acabat d'escriure A voltes, un planeta, on m'invento directament els països que descric, vaig pensar que seria bona idea encapçalar cada capítol amb un fals proverbi, d'aquests imaginaris països.

Us en deixo algun exemple:

L’amor no és invencible, si el riu porta prou aigua

Fals proverbi d’Eldeia

Mai arribaràs a aprendre tots els colors, si no tanques els ulls

Fals proverbi d’Astòria

El blanc té tots els matisos que hi vulguis trobar

Fals proverbi de Frégia

A voltes, un planeta, les cites inicials

Com a cites inicials d'entrada al llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), he escollit els següents dos textos.

Al començament, la Terra estava tota equivocada, tornar-la més habitable va ser una feinada d’aquelles.

Contes per telèfon, de Gianni Rodari

  

Darà voltes el món. Cantaran aus.

Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés

En primer lloc, un fragment de Contes per telèfon, de Gianni Rodari, que m'estimo molt, perquè el meu llibre té cert to que pot recordar-lo, a mig camí de la fantasia, amb pinzellades surrealistes o, millor dit, amb una forma de mirar diferent el món. Que les seves ganes de jugar no m'abandonin

I en segon lloc, un vers de Gerard Vergés, perquè l'admiro, perquè sempre m'acompanya, perquè hi ha un Gerard Vergés per a cada ocasió i no em canso de reivindicar-lo. Que la seva llum, saviesa i exigència, em facin de guia.

A voltes, un planeta, entrevista a cadena SER Ebre

Primera entrevista sobre el llibre A voltes, un planeta, amb Sergi Bestraten a la Cadena SER Ebre de Tortosa. De fet, és el primer cop que entro en contacte amb un exemplar del llibre, que a mim encara no m'ha arribat.

M'emporto un objecte que m'acompanyarà a les presentacions, una bola del món que teníem mon germà i jo des de petits a casa.

A voltes, un planeta; el meu nou recull de narracions

Aquest febrer arriba el meu nou llibre, A VOLTES, UN PLANETA (Cossetània Edicions)

Es tracta d'un nou recull de narracions, tot i que no les definiria com a contes. Crec que mantinc trets característics del meu estil, però ara descric un món imaginari, per països que invento (Hata, Eldeia, Numen…) amb una geografia i un clima que esdevenen decisius (glaceres, llacs, muntanyes, deserts, deltes, vents...) amb històries, costums,  vicis, passions i manies sorprenents dels seus habitants que fan somriure, o desperten tendresa, mentre que alguns personatges, que apareixen diverses vegades en escena, en seran testimoni de prop, o de lluny.

He jugat a construir un món verosímil, no fantàstic, que he anat improvisant. Diria que és el llibre que més m’ha divertit escriure, i que potser més us divertirà llegir.

A voltes, un planeta, la presentació virtual

 En aquest vídeo us presento el meu nou llibre, A voltes, un planeta (Cossetània Edicions).

Es tracta d'un nou recull de narracions que no definiria com a contes. L'àudio del vídeo mostra la presència del vent, però m'agrada aquesta interrupció, aquest anhel de ser omnipresent, perquè el vent té protagonisme en algun dels relats del llibre, que té com a fil conductor la geografia i, sobretot, com la geografia i el clima té influència als habitants que la comparteixen.

Collita de foc, de Carme Meix

El millor homenatge i crodr per a una autora és llegir-la