Repte poètic al Mercat Solidari d'Art

Un any més, des dels diLLUMs d'arts al forn col·laborem amb el Mercat Solidari d'Art que organitza el col·lectiu Lo Taller. Des del primer any, organitzem un repte literari que consisteix en adjudicar algunes de les obres que s'exposen a escriptors participants, que escriuen in situ un text que els inspiri, que després recitaran i es penjarà al costat de l'obra. És una activitat que ens identifica, amb una part lúdica, creativa, i que fomenta la relació entre diverses disciplines artístiques, i l'amistat.

Enguany han participat Montse Pallarès, Rafael Ricote, Ventura Galiana, Francesc Cabiró, i jo mateix, que xalo per partida doble: escrivint i adjudicant les obres a dit. Val a dir, que tothom accepta sempre l'obra adjudicada i el repte.

Després, també hem llegit textos de diversos autors relacionats amb el riu, en motiu de les il·lustracions que es poden comprar en aquest mercat, per a recollir fons per a la Plataforma en defensa de l'Ebre 

Els Ports, Natura i Art, 10 anys

Els Ports, Natura i Art, ideada i conduïda per Sergi Quiñonero, amb el suport de Centre d'Art Lo Pati, arriba als deu anys. 

Sempre l'he considerada una de les activitats culturals top de les Terres de l'Ebre, per la seva originalitat, per la fusió de distintes disciplines artístiques enmig de la natura, pel seu missatge, per la capacitat d'evocar emocions, per la seva bellesa, per la creativitat que mostra i fomenta, per l'èxit de públic que de seguida reserva totes les places disponibles...

Vaig tenir l'honor i el plaer de participar-hi a la 4a edició, el maig de 2019, com a poeta convidat, on vaig fer objecte poètic els noms dels animals del Port en llatí, recitats com una mena de pregoner. Podeu llegir la crònica que vaig penjar al meu blog que inclou un vídeo. 

Va ser una esplèndida experiència, que recordo amb estima, i que apareix reflectida al llibre que s'ha publicat en motiu d'aquest desè aniversari, Com accionar mecanismes de meravella. Títol molt adient per a descriure l'activitat, i un magnífic llibre, que no es limita a ser un catàleg de totes les activitats que s'han dut a terme. Transcric el primer fragment:

"Aquest objecte llegible és el fruit de converses i interaccions, del gaudi d'obres d'art i passejades, de les sensacions generades al llarg dels deu anys del projecte Els Ports. Natura i Art. En aquestes pàgines podreu seguir un itinerari que activa mecanismes de meravella, una sendera, on trobareu -con si es tractés d'un recorregut pel bosc- un collage poètic, visual i textual de les obres i les reaccions que han provocat en el públic, les quals han difuminat la línia entre artistes i visitants, entre creadors i intèrprets, entre humà i no-humà, entre escolta i veu."

Llegint El comte de Montecristo, d'Alexandre Dumas

El comte de Montecristo és una de les grans històries universals que em va seduir primer, i no per la versió original literària, sinó -com a molta gent de la meva generació- per la versió televisiva en capítols que es va emetre quan jo tenia uns cinc anys. 

Recordo perfectament la sensació de ràbia per la injustícia que patia Edmundo Dantés, un nom que des de llavors tinc gravat a la memòria, i que ha provocat que qualsevol pel·lícula ambientada en presons que he vist després sigui una nota a peu de pàgina d'aquesta aventura. 

Però el llibre romania com un deute pendent des de feia dècades, sobretot per a assaborir la traducció d'un dels meus autors preferits, Jesús Moncada. He aprofitat un parèntesi que he obert en la meva dinàmica d'activista literari -sense data de tancament- per a regalar-me el plaer d'aquesta lectura sense pressa. 

I el llibre no m'ha decebut gens. De seguida he entès l'èxit dels llibres d'Alexandre Dumas que,  tot i ser escrits el segle XIX, se'ns presenten amb un ritme i una acció trepidants, i amb una alta facilitat d'empatia amb els seus personatges.

L'heu llegit? Quines sensacions us ha provocat?

Us deixo tres frases del llibre, i un fragment de la seva lectura:

En política no hi ha homes, sinó idees, ni sentiments sinó interessos. En política no mates un home, suprimeixes un obstacle.

 Hi ha els sabuts i els savis; la memòria fa els primers, la filosofia els altres.

 La culpa no era de Dantés, sinó de Déu, que, tot limitant el poder de l’home, li ha donat desigs infinits!