Nou illes al Nord, de Mònica Batet
Més llibres, 2019
Sinopsi
Puc explicar una història que no em pertany? De què puc
parlar i què em puc estalviar? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan
els sis narradors d’aquesta història, que ens parla d’un passat que potser no
ho és tant, d’unes illes que tot i ser properes semblen les més llunyanes del
món, d’uns arbres exòtics que floreixen inexplicablement durant les nits
blanques en un únic poble de l’illa de Skogen, del ferri que els seus habitants
agafen els diumenges d’estiu per passar el dia al continent, de com sovint
gosem opinar sobre el que desconeixem...
Però, més enllà del paisatge nòrdic lluminós, aquestes veus ens expliquen com, per un seguit de casualitats, una mestra amb una cicatriu, un viatger professional, un negociador d’arbres i un home estranger d’origen incert coincideixen sota aquests arbres i teixeixen aquesta història que és, en definitiva, una història d’amor.
«Mònica Batet és un privilegi per a la literatura catalana. La frase, amb tota la grandiloqüència que expressa, no surt a cop calent i tal com raja, sinó que és meditada...»
Sebastià Benassar, El Punt Avui
«A qui s’assembla més Batet és a ella mateixa, que en el primer llibre, L’habitació grisa, ja creava un ambient tancat i obsessiu, ple de secrets.»
Vicenç Pagès, El Periódico
«Nou illes al nord és un calidoscopi de veus, una faula d’atmosfera magnètica que ens aboca a una sincera reflexió sobre les relacions humanes.»
Anna Maria Villalonga
Però, més enllà del paisatge nòrdic lluminós, aquestes veus ens expliquen com, per un seguit de casualitats, una mestra amb una cicatriu, un viatger professional, un negociador d’arbres i un home estranger d’origen incert coincideixen sota aquests arbres i teixeixen aquesta història que és, en definitiva, una història d’amor.
«Mònica Batet és un privilegi per a la literatura catalana. La frase, amb tota la grandiloqüència que expressa, no surt a cop calent i tal com raja, sinó que és meditada...»
Sebastià Benassar, El Punt Avui
«A qui s’assembla més Batet és a ella mateixa, que en el primer llibre, L’habitació grisa, ja creava un ambient tancat i obsessiu, ple de secrets.»
Vicenç Pagès, El Periódico
«Nou illes al nord és un calidoscopi de veus, una faula d’atmosfera magnètica que ens aboca a una sincera reflexió sobre les relacions humanes.»
Anna Maria Villalonga
.
Comentari
Quart llibre que llegeixo de Mònica Batet, amb una devoció
que no para de crèixer. En aquest enllaç podreu llegir els comentaris fets amb
la lectura d’anteriors llibres, L’habitació grisa, No et miris el riu, Neu, ossos
blancs i alguns homes més valents que els altres.
Ara, amb Nou illes al Nord, repeteixo les mateixes
sensacions, la hipnòtica atmòsfera que amara les seves novel·les, que recomano
apassionadament, la personal manera d’explicar-me històries a retalls, des de
diversos punts de vista, regalant-me l’oportunitat d’esforçar-me per descobrir
nous paisatges que potser s’inventa, o potser no, m’és igual, només vull que els
personatges continuïn desvetllant-me, subtilment, les seves emocions, mentre la
trama es macera lentament, girant sobre si mateixa.
Com a lector, gaudeixo cada pàgina; com a escriptor, m’inspira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada